La vida versió Champions League

Els records de les seues il·lustracions comencen, per a mi, en un moment íntimament  important: El Bruixot Tararot, i el descobriment que la manera que jo parlava no es materialitzava només en l’oralitat casolana, sinó que també s’escrivia. Que els presents de subjuntiu no acabaven necessàriament amb el punt de la i. Aquesta nit, fent zàpping entre coixins, me’l trobe en el millor -Emili em rectifica: l’únic- programa cultural del país a Punt 2: Encontres.

Malgrat la timidesa patològica darrere la qual s’amaga una distància social previsora -inusual en aquestes terres-, ens vam fer companys de cafè de bar fa anys, durant la meua etapa de llibres i pous. Després dels meus temps postadolescents l’he anat trobant en algunes ocasions: a la Universitat d’Estiu, a presentacions i actes. I malgrat fer-me jo gran, ell sembla haver pactat amb Wilde a través, qui sap, de la seua pintura.

Ara una selecció d’il·lustracions i pintures correran la nostra geografia, dibuixos que formen part de l’imaginari col·lectiu, amb un estil molt propi, característic, poètic. Retrats de l’invisible sembla, des del que deixa entreveure la finestra virtual, un recull d’imatges serenes i suggerents; bombons visuals, sorpreses agradables, com descobrir l’existència de Tristam Shandy.