La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

In, inde, independència

Vivia molt bé atrinxerada en la meua comunitat autònoma de la tercera planta des que fa tres estius la mare em va exiliar de l’habitació xicoteta del costat del piano per enviar-me a l’àtic, la meua llar diàfana de 60 metres quadrats amb bany privat. Però com diu Jefferson en la Constitució Americana: “When in the course of human events, it becomes necessary for one people to dissolve their political bands….”, t’has d’independitzar. 

Fa dos dies que, aprofitant la sobredosi social del nadal, informe a tothom qui se’m posa pel davant que estic independitzada, que he volat del niu i que probablement aniria pel camí de fotre’m alguna hòstia si no fóra que això de la independència ho vaig provar fa temps. Divulgue emocionada de la notícia; però al meu entorn, prenyat de fills acabats de nàixer, mig se li’n fot. Com a molt, em feliciten amb to de “ja era hora, començava a fer vergonya aquest expoli als teus pares jubilats”. 
L’expoli encara no ha acabat, però. Aquests dies de nadal solque la meua ex-pàtria russa, de proporcions -i a temperatures- siberianes, com un poema del Puixkin primerenc, a la recerca d’utensilis aparcats que a mi em puguen fer falta: una làmpada de paper, o un banquet de bova que em puga servir de tauleta de nit. Sé que arribarà algun dia on la meua República independent adquirirà el dret a dir-se llar, però mentrestant conduïsc pel cordó umbilical que em separa de la Font amb certa reticència. Al capdavall, a ningú li he sentit dir que assolir la independència fóra fàcil. No?

  1. Ja podaràs començar a redactar la Constitució de la teva nova República Independent ( hi hauràs de posar un article que digui “When in the course of human events, it becomes necessary for one people to dissolve their political bands….”) perquè això d’independitzar-se no s’acaba mai a la vida, sobretot quan ja ens creiem “independents”.

  2. visc a una república situada en un àtic siberià, al raval, on ho maeïsc tot cada vegada que fa tanta fred com ahir. El meu Estat ha decidit invertir en un pla únic d’obres per a 2009 i doblar l’aïllament de la coberta superior… 
    Salut! 
  3. Responc tard, però Josep, Vicent, Roger i Valldalbaidí, gràcies pels ànims. S’estava millor amb la mare, açò no és fàcil… però és llei de vida. I aprofite l’avinentesa per desitjar-vos un feliç any nou!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.