Desembarcament a La Vila

El principal avantatge de viure “entre fronteres” administratives és que resulta equidistantment incòmode viatjar per les comarques valencianes i per les alacantines. En tot cas, no em queixe: els meus reinicis laborals m’han tocat a una distància raonable per anar i tornar el mes que m’ha tocat cobrir una baixa: La Vila Joiosa. L’únic desavantatge del trajecte és que he de passar pel costat de Benidorm, i això em fa regurgitar la bilis. 

El panorama escolar em resulta interessant aquests dies. Mai tornaré a tindre tan poca experiència, i trobe fins i tot dolça la meua actitud hippie respecte als meus estudiants, als quals he abordat, en aquest desembarcament, amb una infanteria de positius i bones intencions, seguida d’una reraguarda d’artilleria pesada de mala llet. 
No sé per a què necessiten l’anglés alguns dels anticristos de barri amb què em trobe; en alguns casos, més que ensenyar anglés, me n’adone que aquesta feina consisteix a aguantar alguns anys més a futurs delinqüents (barra delinqüentes). Altres vegades aquesta feina fructifica en xicotetes il·luminacions cap al món de les llengües estrangeres. I això, ara per ara, em deixa més pagada que el sou que m’enviaran des de conselleria amb un mes de retard. 

Quant a martainsa

Nascuda l'any 1979 de pares valencians, visc fins l'any 2001 a Barcelona. Actualment estic casada, sóc mare de dos fills (un d'ells, celíac), i el tercer vindrà el 4 de maig (dia de Star Wars). Visc a Almoines i treballe com a mestra a l'escola de Palmera.
Aquesta entrada ha esta publicada en Reflexions sobre educació. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Desembarcament a La Vila

  1. Carmeta diu:

    Benvinguda al món dels docents, de nou!

    Caldria explicar-los a aquells que opinen que Val ser més mestre que capità general, que de vegades ens faria falta una miqueta d’artilleria pesada, i de vegades ens farien falta un parell més de muscles per arreplegar molts problemes familiars, d’on deriven aquests comportaments. de l’alumnat.
    Sort!

  2. carme diu:

    Apa, quina sort, anar a parar a la Vilajoiosa! No et facis mala sang amb Benidorm, dona, pren-t’ho com un momument de memòria històrica, això que no ha de tornar a passar mai més…
    Per cert, l’últim cop que vaig ser a la Vila va ser amb tu! I vam menjar xocolata desfeta… i ara ja sóc una experta en això de posar-me colorets a la cara! 😛

  3. Dispenseu l’atrotinada entrada. Si ve de gust:

    http://robainterior.wordpress.com

    Moltes mercès.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*