La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

Xicotets miracles domèstics

“Toca, almenys ha plogut bé” va dir la veïna l’altre dia mentre agranava. Han estat a punt d’eixir-nos escames. Però anant a la muntanya a buscar pebrella per a les olives vaig poder olorar i trobar molts esclata-sangs (alguns d’ells verinosos); a més a més, prompte es podran tornar a trobar lletsons pels horts. Però sobretot, el que més il·lusió m’ha fet ha estat vore els brots de faveres. 

Un observador extern em podria arribar a titllar d’infantil per aquesta felicitat tan planera: la felicitat que rebossen els brots de les faveres plantades fa deu dies. Però mirant-los m’ature a pensar que fa deu dies aquests brots no eren més que faves en remull, i que la pensada de soterrar-los juntament amb la combinació de terra i una bona saó han convertit aquestes llavoretes en plantes ufanoses; i em sent responsable d’aquest xicotet miracle de la vida, però a escala domèstica.
A més de les faves han crescut els alls grillats, i l’agret s’estén per tot el tros (l’agret és bo, em diu mon tio, perquè saona la terra).
És octubre, però l’hort exhala vida. Quina felicitat més necessite?
Publicat dins de Terra | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.