Xicotets miracles domèstics

“Toca, almenys ha plogut bé” va dir la veïna l’altre dia mentre agranava. Han estat a punt d’eixir-nos escames. Però anant a la muntanya a buscar pebrella per a les olives vaig poder olorar i trobar molts esclata-sangs (alguns d’ells verinosos); a més a més, prompte es podran tornar a trobar lletsons pels horts. Però sobretot, el que més il·lusió m’ha fet ha estat vore els brots de faveres. 

Un observador extern em podria arribar a titllar d’infantil per aquesta felicitat tan planera: la felicitat que rebossen els brots de les faveres plantades fa deu dies. Però mirant-los m’ature a pensar que fa deu dies aquests brots no eren més que faves en remull, i que la pensada de soterrar-los juntament amb la combinació de terra i una bona saó han convertit aquestes llavoretes en plantes ufanoses; i em sent responsable d’aquest xicotet miracle de la vida, però a escala domèstica.
A més de les faves han crescut els alls grillats, i l’agret s’estén per tot el tros (l’agret és bo, em diu mon tio, perquè saona la terra).
És octubre, però l’hort exhala vida. Quina felicitat més necessite?

Quant a martainsa

Nascuda l'any 1979 de pares valencians, visc fins l'any 2001 a Barcelona. Actualment estic casada, sóc mare de dos fills (un d'ells, celíac), i el tercer vindrà el 4 de maig (dia de Star Wars). Visc a Almoines i treballe com a mestra a l'escola de Palmera.
Aquesta entrada ha esta publicada en Terra. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Xicotets miracles domèstics

  1. Victòria diu:

    A mi me basta poc per apuntar-m’hi als xicotets plaers i als petits miracles.

  2. valldalbaidi diu:

    (les faves) però no he pogut mai amb elles. Hui ja les menge amb paella i sacsades…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*