2 de març de 2012
Sense categoria
1 comentari

El perdó

  1. Enhorabona pel bloc i pel teu paper a Divendres, Tian. I la veritat és que aquest reportatge promet molt.

    Humanament és molt atractiu: el debat sobre el perdó, el penediment, la vida i la mort, buff. També hi ha la morbositat innegable del contacte entre victimari i víctima. Altra cosa és que políticament i socialment, aquestes trobades són irrellevants. Els presos de la “via Nanclares” són uns 25 (sobre un col·lectiu de més de 700) i la majoria porten lustres al marge d’ETA (http://euskalherria.indymedia.org/eu/2012/02/78974.shtml). La pràctica totalitat dels militants d’ETA i l’esquerra abertzale no demanaran perdó en aquests termes si no hi ha reciprocitat. I no n’hi haurà, perquè no s’ha pronunciat un sol perdó per les més de 400 víctimes (només una minoria eren etarres) de l’altre costat mortes per la Policia Armada, Policia Nacional, Guàrdia Civil, Batallón Vasco Español, GAL, etc. Per a més informació: http://euskalmemoria.com/sect/es_ES/4081/Archivo%20Hist%C3%B3rico.html&table_id=1

    Lamentablement, en el conflicte basc hi ha poca gent disposada a demanar perdó i també molt poca que vulgui perdonar. I la previsible confrontació a curt termini entre la majoria social basca i l’Estat desincentivarà els gestos de distensió.

    Jordi

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!