La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

El meu home del temps

La Isabel, la meua professora de català de COU (sóc de la vella escola) ens deia a classe que els hòmens del temps semblava que els triaven tots iguals: “No us hi heu fixat mai? Són tots iguals, esprimatxats i poca cosa, però tots ells molt simpàtics”. No sé si s’han inspirat en les reflexions de la Isabel, però els de Activa Multimèdia han dissenyat un home del temps també esprimatxat i simpàtic, i amb un tros de nas. Es diu Sam -com una amiga meua d’Oliva, tot i que ella és remarcablement més bonica que aquest meteoròleg virtual-, i fa el temps a la carta. 

Hui m’ha vingut al cap parlar d’ell perquè prompte es complirà un any de La caiguda del pont de Benidoleig -un vídeo que no he aconseguit trobar a la xarxa-, en una època de pluges que recorde especialment intensa. I pel que diu la Mònica -a la Tele 1, que s’ha passat a l’enemic-, enguany la cosa va pel camí de repetir-se. Des de que m’he fet llauradora, crec que encara estic més pendent de la meteorologia del que solia estar-ho, i SAM, l’home del temps virtual, és d’una gran ajuda. 
Els punts forts d’aquesta aplicació és que permet la personalització de la predicció, i em deixa consultar l’oratge que farà a Gandia; també m’agrada que es pot consultar i repetir tantes voltes com vulgues, està sempre disponible i no t’has d’esperar ni a l’acabament del telenotícies, ni a la propaganda de Repsol.
Els punts febles que hi trobe són les opcions lingüístiques -només té opció en castellà i en anglès (en la versió anglesa té una veu supersexy)-; i tampoc no permet anar en una pervisió més enllà d’un dia. I sobretot sobretot sobretot em manquen els comentaris finals del Temps, on mostren les fotos dels núvols que envien els espectadors, o els informes sobre l’escalfament global que fan que una se’n vaja a dormir amb la tranquil·litat que dóna la consciència de saber que no falta tant per a la fi del món.
Publicat dins de Terra | Deixa un comentari

  1. A casa sempre ho hem dit. Desconeixia fins ara, el virtual i sempre disponible Sam, la qual cosa m’alegra, doncs per aquí, sempre estem pendents del Temps, tot i que no vivim a les a fores de la ciutat ni tenim malauradament, cap projecte d’hort. Una abraçada!

  2. Dona, la Mònica s’ha passat a l’enemic, però en clau estratègica! Sempre he sentit dir que la millor manera de vèncer l’enemic és unir-s’hi, per descobrir els seus plans o vèncer-lo des de dins, com allò del cavall de Troia, suposo.

    Pel que fa al Sam, ja fa anys que existeix i mai no m’ha convençut. Trobo lamentable que els androides reals o virtuals acabin substituint les persones de veritat (com el rabassut Antoni Castejón), per més millorats que estiguin.

  3. Acabem de veure el moniato eixe per internet i Miquel el nostre tutor del col·legi mm.escolàpies i ens a ficat aquesta entrada i ens pareix molt graciosa ja que la majoria dels homes del temps son clavats al moniato eixe. Adéu i que vaja bé

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.