I després ens qualifiquen d’insolidaris. I què més! No hi ha dret. És vergonyós, tot plegat. Mentre els catalans anem perdent poder adquisitiu cada segon, a la resta del territori espanyol encara se’n foten.
Les finances estatals no estan per tirar coets. I el govern central aspira a xuclar-nos fins a la darrera gota de sang per tal d’evitar un rescat que ens situaria al mateix nivell que Grècia.
Més clar, l’aigua. Amb la conya de l’estat de les autonomies, se’ns volen menjar vius, sense ni tan sols passar per la graella. No ho hem de permetre. Prou d’atracaments. Prou de ficar les mans a les butxaques i buidar-les, senyor Rajoy. Els catalans tenim paciència. Tanmateix, ja se’ns ha esgotat.
Quan l’estat del benestar se n’està anant a fer punyetes, tant que ens ha costat de construir, diem que fins aquí. Se’ns ha menystingut massa. A cop d’articles constitucionals que s’han quedat obsolets. Hem de plantar cara a l’estat espanyol. Amb la millor arma: el concert. El govern disposa de majoria parlamentària per dur-lo a terme.
Què esperem, doncs????
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!