Carnassa municipal

El comentari d’Àngel (gràcies, per cert :-))sobre l’article del pregó m’ha animat a publicar aquesta carta -escrita per una servidora-  i que duia l’edició del Levante de hui. Parla sobre un “succeït” que ha estat motiu de carnassa municipal. I com que en la carta s’explica tot, faig un “retalla i enganxa” i vos òbric un badall a la carnassa estiuenca de la Font.
“He participat en els Moros de La Font d’En Carròs des de la més tendra infància i fins fa pocs anys; la festa em corre per les venes. És per això que quan la Junta de Moros i Cristians Bencabuts em va demanar de fer el primer pregó, va anar de ben poc que no em cauen dos llagrimots d’emoció. “

“Em va fer molta il•lusió, i vaig acceptar la proposta de seguida, amb la mateixa alegria amb què havia acceptat, un any abans, preparar el llibre i el reportatge dels 25 anys de l’Agrupació Musical Carròs: pel poble, el que faça falta. De fet, segons m’explicaren els membres de la Junta, no pensaren en mi en un primer moment, sinó en Rafel Fuster, el pintor. Però va ser el propi Rafel qui els va proposar, entre altres, el meu nom, supose que pel fet que durant un temps havia treballat a televisió –Gandia Televisió-, i això donava garanties de facilitat per parlar en públic. Després d’esbossar quatre idees sobre el que creia que s’havia de dir en un pregó, vaig anar a una reunió de la Junta, a exposar-ho. En aquella mateixa reunió també es va exposar una qüestió en la qual no havíem caigut ni jo ni ells: que jo era la filla d’un regidor de l’oposició, i que això podia no sentar molt bé a l’alcalde. De fet, em comentaren que l’alcalde s’havia posat en contacte amb ells, i els havia plantejat ser ell el pregoner. En tot cas, me’n vaig anar a casa amb l’encàrrec de continuar-lo fins al final. Van passar uns dies, jo al davant de l’ordinador, revivint la història de la festa, i la Junta, pensant i decidint a vore què feien. I al final decidiren la conveniència que l’alcalde fóra el primer pregoner de la festa, malgrat que això resulta un tant estrany. De fet, el mateix alcalde començà el pregó esclarint el fet que un alcalde fóra pregoner. Jo li vaig traure ferro a l’assumpte: són les regles del joc, i ja està. Tanmateix, passades les setmanes, la qüestió s’ha anat polititzant cada vegada més. I m’he decidit a escriure aquesta carta als mitjans de comunicació per tal de despolititzar la imatge de la Junta: en cap moment es va pensar que la candidata a pregonera fóra la filla d’un regidor de la oposició, sinó que es va pensar en mi a persona que ha viscut la festa des de sempre, que es desviu pel poble quan li ho demanen, i que ha tingut una certa projecció pública. De fet, entre els altres candidats a pregoners hi havia gent de tots els colors –que vivim en un poble, i sabem de quin peu coixegem tots-. Hi ha més anys que llonganisses, i si alguna volta m’ho tornen a demanar els membres de la Junta, elaboraré una nova versió del pregó –corregida i augmentada, que això és cultura-. I la diré amb la mateixa il•lusió, perquè com li passa a cada volta més fonters, portem la festa al cor.”

Publicada al Levante EMV, edició de la Safor, a dia 16 de setembre de 2008.

Quant a martainsa

Nascuda l'any 1979 de pares valencians, visc fins l'any 2001 a Barcelona. Actualment estic casada, sóc mare de dos fills (un d'ells, celíac), i el tercer vindrà el 4 de maig (dia de Star Wars). Visc a Almoines i treballe com a mestra a l'escola de Palmera.
Aquesta entrada ha esta publicada en Terra. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a Carnassa municipal

  1. Jordi diu:
    Ostres, li ha faltat posar-se com a capità moro… Aiss!
    Per ací també n’hem tingut algun de semblant. Bé, la veritat és que en tenim cada dues setmanes un de paregut. I la gent no vol dir res. Mai es diu res per pot a polititzar o que t’hi acusen. 
    Bé, tot té un límit! Sabem que als pobles menuts tot és més difícil però la dreta sempre ho acaba tenint més fàcil. O m’ho sembla a mi?

    Per cert, i com que estem al blog, l’article crec que té també el to senzill, clar i amé dels teus posts. Com a curiositat, és el que m’ha semblat. Enhorabona, de pas, per presentar de manera tan planera el cas.
  2. Anònim diu:

    L’absurd pel que t’has vist envoltada passa en molts llocs, l’evolució de l’espècie humana sembla que no ha arribat encara a moltes contrades on no faré esment de quin partit sol estar al poder…

  3. rogersafor diu:

    Crec que està molt bé que es diguen les coses traguent ferro a la política que hi puga haver al darrere. Sempre pense que les persones estem davant i som molt més importants que qualsevol circumstància cultural. O de falta de cultura 😉