La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

Premi Paracelso

Fa alguns dies Na Lucrècia,  va rebre el Premi Paracelso -el cinquè premi que rep aquesta dona, i molts més que en mereix-. Es titula “Paracelso 2008: Imaginaria Por Tus letras y tu magia”. Clar que sí, dona, i per ser la inspiració de les nits d’estiu, i el nostre somriure de cada dia. A més a més, Lucrècia m’ha concedit l’honor de ser una de les premiades: per ser dona i per ser màgica. Per ser una bruixa, vaja :)) L’origen del premi l’explica Lucrècia ací.

I com que hi ha molta màgia escapmada per aquest món, ací van cinc premis Paracelso made in Marta Insa:

Pols d’estels: perquè transmet la màgia de les estrelles, i només li falta el barret per a ser el nostre Dumbledore virtual.

Marlene: Perquè a través de la seua escriptura hom se la imagina com un personatge de novel·la (de novel·la important, de les que guanyen premis) i per a mi, això és fer màgia. 
Parlant de Sirenes: Perquè manté tota la màgia que jo he anat perdent pels camins de la vida.
[Amolls i brases]: Que fa màgia vegetal, rural i literària. I també unes flors de carabassó fregides que t’hi pots morir.
Una Paret Més: Per democratitzar la màgia de la literatura.
I dit això, m’alce de la butaca (amb tot i pantumfles posades) agafe el got de til·la que em prenc abans d’anar a dormir (vaja, quin poc glamour), i… xin-xin!! Salut, i moltes felicitats!! (sense glamour, però de tot cor :))

  1. Marta!

    Em fa molta il·lusió rebre un premi. El primer premi del meu bloc!
    I que me’l done la xica més alegre, optimista i màgica del món virtual i real és tot un honor.

    Tinc moltes idees que voldria plasmar en aquest paper electrònic anomenat bloc però no tinc mai el temps que voldria. La vida ńomés et deixa petits moments per respirar.

    Posaré el premi ben visible en un pròxim apunt.

    Moltes gràcies.
    Enric

  2. Gràcies pel premi, i també pel “complit” màgic.

    Sobre les pèrdues que dius haver patit, et diré el que diu el senyor Jorge Drexler en una de les seues cançons: “Nada se pierde, todo se transforma….”

  3. Gràcies, Marta. No recorde l’última vegada que havia guanyat un premi. Ufff, potser aquell sorteig a l’Institut…; però, des d’allò, ni les rifes del Cristo. T’ho jure. 🙂

    Sé que la paret encara no té consistència per a ser-ne mereixedora -que conec a molts constructors i agents urbanitzadors-. De totes maneres, gràcies de veres. Per cert, que li’l faig arribar també a Christelle, coautora de l’experiment literari a dos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.