Chrome

A principis d’estiu vaig tindre una discussió amb un entès en coses d’ordinadors sobre hegemonia mundial virtual. El meu punt de vista era que, posats a que algú exercira alguna mena de control sobre mi, preferia que fóren els -perdoneu-me l’expressió- “putos amos”. El xic, en canvi, estava en contra de qualsevol tipus de control, d’hegemonia. Certament, pot semblar la situació més idíl·lica, la de no estar sotmès a cap tipus de control. Però parleu amb una persona que no té res que amagar, i el control, generalment, no em molesta -tret del dia que vaig anar a Moscou després d’uns atemptats i hi havia controls militars a cada 200 metres-.

La meua conclusió -inamovible, malgrat la conversa- és que, posats a que algú exercisca control sobre mi, sobre la meua informació, preferisc que siga la gent de Google. La seua ideologia neohippie em dóna més garanties que la tradicional extorsió imperialista russa -i mira que tinc carinyo als russos, però en qüestions militaristes, mira, què vols que et diga…-. Em confesse fan de qualsevol producte Google. Per tant, després de tindre alguns problemes amb l’explorer des de finals d’agost i l’estrany funcionament de Firefox en algunes pàgines amb Flash, m’han faltat mans per a instal·lar-me el Chrome. Encara no fa una setmana que l’utilitze, i n’estic la mar de contenta. Només m’ha donat una errada, i la senzillesa -i la bellesa- del seu disseny m’han robat el cor. És un navegador ideal per a mi, que sembla extret d’un manual de “Internet for dummies”. Només em sap greu que al costat del Chrome, la meua pantalla extraplana d’ordinador sembla caduca. A veure quan trauen ja les pantalles hologràfiques. 

Quant a martainsa

Nascuda l'any 1979 de pares valencians, visc fins l'any 2001 a Barcelona. Actualment estic casada, sóc mare de dos fills (un d'ells, celíac), i el tercer vindrà el 4 de maig (dia de Star Wars). Visc a Almoines i treballe com a mestra a l'escola de Palmera.
Aquesta entrada ha esta publicada en SMS, TDT, WWW. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

9 respostes a Chrome

  1. carme diu:

    eeeeeeeeeh, jo també sóc fan de google!!! i tinc ganes de tenir una miserable estona lliure per provar el chrome!

  2. Enric diu:

    Em penso que el xic sóc jo 😛 i insisteixo, cedeixes el control perquè vols, perquè tal com estan les coses ara NO CAL fer-ho, és possible mentenir-lo tu mateixa sense fer cap gran esforç. A partir d’aquí, és veritat que fan les coses bé i ben boniques, sempre que estiguis disposada a trobar-te publicitat a la sopa o a que els robots de Google llegeixin els teus correus per decidir quins són els millors anuncis que coloquen a la dreta del teu Gmail. Tot té un preu i mentre pagar-lo no t’incomodi… no passa res.

  3. Xavier diu:

    Hi ha una opció per desactivar del gmail el fet que et “llegeixin” la publicitat. Però sincerament, a mi no em preocupa excessivament que un ordinador es dediqui a buscar paraules clau per proporcionar la publicitat (diferent seria si una persona humana -o inhumana- ho llegís, però un ordinador…). En tot cas, si desactives aquesta opció, tindràs publicitat igualment, però de coses que ni et van ni et vénen (jo personalment, preferisc que m’ofereixin CD’s del Lluís Llach, com alguna vegada m’he trobat, que no pas enlargments que no calen)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*