La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

L’etapa Ikea

La vida és com el Tour de França: està constituïda per etapes. Hi ha períodes obligatoris, inherents a l’edat, com l’etapa del “pissi-pissi ganya”; o altres etapes inherents a l’edat i al caràcter, com la de l'”It’s raining men” (també coneguda com la de “Torne a casa a les huit del matí perquè em dóna la gana”). Ara, mentre la major part de la gent del meu entorn està en l’edat del baby boom, jo, m’estic immergint tot just en l’etapa Ikea.

El que fa que hom se senta com a casa és variat -i segur que divertit, se’n podria fer un estudi!- i canvia per persones. Per a sentir-me com a casa jo necessite una sola cosa: un parell de prestatgeries amb olor a pi farcides de llibres, llibrets i llibrots -i preferentment que alguns d’ells tinguen paraules amb més de tres consonants seguides-. Ara que estic, doncs, en l’etapa Ikea, el primer que he/m necessitat han estat unes quantes prestatgeries robustes, fermes i de fusta.

Sé que en un futur necessitaré altres coses, com un menjador, un capçal del llit, un armari empotrat o un sofà. També sé que estic envoltada de mares que en el seu dia tingueren un gust exquisit per a combinar el color de les cortines amb la tonalitat dels sofans en una composició zen envejable per a qualsevol aprenent de decorador. Desenganyem-nos: jo no sabré combinar-ho amb cap gràcia angelical, ni em cridaran de cap revista de decoració per a fer-me un reportatge. Però tant me fa. És tan bonic sentir-se com a casa amb un parell de prestatgeries i quatre llibrots…


  1. 1) molt mono, però aferrat amb saliva dejuna. For sample: el cove de roba bruta que s’aplega com una tisora i el sac és de lona i es pot rentar cada vegada. Sempre seguit he d’aferrar els travessers amb cola de fuster

    2) alerta que les posts que fan de somier dels llits no cedeixin totes alhora. La solució hauria estat que el llistó que els aguanta tingués 1 cm més

    3) no hi compris mai plats o tasses de porcellana ni gots de vidre. El disseny és horribilis. Tassons d’alumini  o d’acer inox. que conserven fresca la beguda, meravellosos. Rostidores d’acer inoxidable, divines

    4) solucions fantàstiques per distribuir l’interior d’un armari, bons penjadors de fusta per poc preu. Mobles de sabates que durant la nit esclaten com una bomba i et despertes amb un taló agulla tipus Gilda damunt la coixinera. Xifoniers que quan necessites uns sostenidors o unes bragues resulta que els calaixos estan bloquejats i no tens temps de desmuntar el moble i te’n vas a la merceria, o bé, quan et dutxes, no et canvies la roba interior

    5) quan componguis la llibreria, no posis Anna Karènina (o similar) al prestatge d’alt de tot, encara que l’hagis llegit: quan el moble peti, un volum d’aquestes característiques et podria matar, en un descuit, mentre tu estàs aquí al bloc tota guai. Alerta, perquè un llibre d’aquests, que solen ser de tapa dura; jo tenc els russos publixcats a Proa) si t’endevina el pols just que sigui des d’un entresol, poca broma. Ah, i pensa a travar-les per darrere amb una mena de veta plastificada que hi ha i que si et fa peresa de llegir les instruccions no se t’acut què pot ser, una cosa tan insignificant. Doncs és molt important, com tantes coses que sembla que no (per exemple: jo vaig estar a punt de no homologar la càrrega dels extintors de la biblioteca). Aquesta tira s’ha de clavar a la paret i a la prestatgeria, perquè aguanti bé.

    Podríem xerrar hores i hores d’Ikea, però no et vull xafar la guitarra. És un tema que conec a fons. Passa’m el teu mòbil a la meva adreça de correu, i veuràs

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.