Les intermitències de la mort

Una de les últimes novel·les del gran Saramago planteja dues hipòtesis curioses: la primera és què passaria si la mort no existira? La segona hipòtesi és: què passaria si la mort s’anunciara? si hom sabera que s’ha de morir en un termini breu de temps? I si, per a anunciar-ho, la mort enviara cartes de color morat?

Ara oblidem-nos de la novel·la. Centrem-nos en el present local, ací i ara: què passaria si Les intermitències de la mort no foren ciència-ficció? Què passaria si ja hi hagueren llistes amb la previsió de QUI ha de morir, i s’anunciara no amb cartes de color morat, sinó amb moradures camulfades sota maquillatges i samarretes de màniga llarga en estiu?

Aquesta resposta la tenim per a casos on la mort s’envia per carta: empresaris o polítics amenaçats per grups terroristes que es cobreixen les vides amb guardaespatlles -no sé si subvencionats o no per cap govern-.
Per a les mortes com les de hui, en canvi, que venen anunciades només amb moradures, no existeixen guardaespatlles.

Cada xica que mor a mans d’un maltractador assassí és una xica prevista en una llista l’any anterior. I cada any l’encerten. Perquè elles no tenien mesures preventives? En la meua època de periodista vaig treballar en reportatges sobre la violència de gènere: un dels problemes era que no es pot detindre a algú abans de cometre el delicte. Però no es poden detindre d’alguna manera aquestes morts escrites?

Quant a martainsa

Nascuda l'any 1979 de pares valencians, visc fins l'any 2001 a Barcelona. Actualment estic casada, sóc mare de dos fills (un d'ells, celíac), i el tercer vindrà el 4 de maig (dia de Star Wars). Visc a Almoines i treballe com a mestra a l'escola de Palmera.
Aquesta entrada ha esta publicada en Apunts diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Les intermitències de la mort

  1. Victòria diu:

    Això de la mort anunciada, cada any l’encerten i no es castiga l’apologia del masclisme.

  2. lamerce diu:

    el comentari no és del post, però no sé on col·locar-lo… marta, això de “1. ACí RECOMANE L’ENLLAç DE HUI Voltes i més voltes La Carme, que torna a estar entre nosaltres” sona un xic a ressurrecció! 😛

    una abraçada a les dues!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*