Dexter

De totes les sèries a les quals m’he viciat en l’últim any -que en són moltes- l’única on no m’he pogut enamorar del protagonista és Dexter. I mira que està de bon veure, el xic. Però les atrocitats de què és capaç sense ni tan sols immutar-se em posa els pèls de punta. El seu somriure esmussa. És un assassí en sèrie… d’assassins en sèrie. Aquest detall és l’únic que el fa simpàtic en un principi. I he de confessar que després d’aquest parell de mesos mirant la sèrie, n’he acabat sent fan, d’aquest psicòpata assassí. De com s’ho han fet els guionistes per a que un serial killer com aquest m’acabe caient bé, és tot un misteri.

Ahir es va acabar la primera temporada de Dexter, i em quede amb ganes de més. Amb moltes ganes de molt més. L’episodi d’ahir em va confirmar la genialitat que desborden les persones que s’han inventat aquest assassí: Dexter s’havia d’enfrontar a un altre assassí psicòpata que no mata assassins en sèrie, com Dexter, sinó gent normal i corrent, preferiblement dones i més encara preferiblement, prostitutes. Com Jack l’esbudellador. Ja sé que sóc de llagrimal fluix, però ahir, mentre aquests dos titans de la sang s’esforçaven per matar-se mútuament, se’m saltaven les llàgrimes de tendresa.

Mentre espere que els programados de la tele tinguen compassió i ens posen la segona temporada als Dexteraddictes, vaig matant el cuquet psicopàtic tot mirant la intro de la sèrie: una intro que destil·la genialitat per totes bandes, i em fa somriure -i esmussar-me- cada volta que la veig.

PS: NOTA: A petició del meu novio, he canviat la segona part del post, perquè explicava el final de la primera temporada de la sèrie. Això probablement li lleva la gràcia al post, però conserva la gràcia de la sèrie, que és el que realment importa.

Quant a martainsa

Nascuda l'any 1979 de pares valencians, visc fins l'any 2001 a Barcelona. Actualment estic casada, sóc mare de dos fills (un d'ells, celíac), i el tercer vindrà el 4 de maig (dia de Star Wars). Visc a Almoines i treballe com a mestra a l'escola de Palmera.
Aquesta entrada ha esta publicada en SMS, TDT, WWW. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Dexter

  1. Emili diu:

    Marta, estàs contant el final de la sèrie! COM POTS RECOMANAR UNA SÈRIE I CONTAR EL FINAL AL MATEIX TEMPS???? INSENSATA!!!!

    (Clar, com que ella no el va endevinar, ara vol fotre la resta de la humanitat :-)))

    Quan esborres els elements clau de la història que contes al teu missatge, pots esborrar també aquest comentari. Tu el que ets és una “assassina de sèries”…

  2. Lucr diu:

    M’agrada molt aquesta sèrie. En general, els psicòpates, vampirs, bruixes i malotes varios m’encanten.
    Em va semblar genial eixe capítul. L’explicació del perquè és un assassí en sèrie i la semblança amb el germà… genial!!

    Jo tampoc m’he enamorat del prota, però perquè no em van els rubiets amb careta de xiquets, si fos com el ‘Bones’… uff, aquest home em té boja… mmm

    ciber-besets en sèrie

  3. Anònim diu:

    Sembalçes: Els dos teniu crimens que confessar.
    Diferències: Dexter no té a ningú que conega la seua doble vida perque no vol involucrar als seus familiars en els seus actes, vos en canvi arrastreu a xiquets de 20 anys indefensos a la mentira familiar.

    Al fi i al cap, Dexter no em pareix tan roïn per comparació 🙂 . Ens vegem en algun dinar, espere que pronte 🙂

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*