Generació X

No sé qui ens va etiquetar amb això de “generació x”, i ni sé amb quines obscures intencions ens titllaren de generació incògnita. O de generació feminista. O de generació falsa. La X pot tindre moltes interpretacions. Ens definiren com “passotes”, drogoaddictes, hedonistes o JEQSP (JASP)  fins que, ara que la pròxima generació està definida, ens diuen que som “els que arribàrem tard a les noves tecnologies”.

Generació Einstein els anomenen, als del 88 en avant. Home, jo diria que això és apuntar massa alt. I quan un apunta massa alt corre el perill que la munició, al dictat de la gravetat, li torne a caure al damunt. Els diuen generació Einstein perquè són tan nous com les tecnologies. Dit així, pareix que a partir del 88 els xiquets hagen nascut amb un xip intraepidèrmit i siguen capaços d’invertir en borsa només picant de mans.

Si per mi fóra, ens anomenaria la “generació aigua”: perquè ens hem hagut d’adaptar a tots els recipients, i la major part de nosaltres no es pot permetre el luxe de quedar-se estancat en un lloc. Anem recorrent tots els camins de l’aigua. Els nostres Currículums Vitae són com una muntanya russa llarga i enrevessada, són un Dragon Khan universitari, laboral o sentimental, o tot alhora. I si no fóra que ja hi estic acostumada, i que, en el fons, sé que quan et tanquen una porta sempre trobaras una finestra -o una porta més gran encara-, consideraria que a la meua generació, pel nom, per les hipoteques i per les circumstàncies, ens han estafat. Però, com diu la Carme, ens queden tantes coses per fer…

Quant a martainsa

Nascuda l'any 1979 de pares valencians, visc fins l'any 2001 a Barcelona. Actualment estic casada, sóc mare de dos fills (un d'ells, celíac), i el tercer vindrà el 4 de maig (dia de Star Wars). Visc a Almoines i treballe com a mestra a l'escola de Palmera.
Aquesta entrada ha esta publicada en Apunts diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

11 respostes a Generació X

  1. Generació X va ser el títol d’un llibre de Douglas Coupland, l’any 1991: <a href=”http://en.wikipedia.org/wiki/Generation_X:_Tales_for_an_Accelerated_Culture”>Generation X: Tales for an Accelerated Culture</a>.

  2. moz diu:

    Tractar d’etiquetar generacions és una tasca força absurda. Evidentment, tots som fills dels nostres temps, però hi ha gent de la generació Einstein que és analfabeta tecnològica, tot i que representa que som els que controlem les noves tecnologies. Generalitzar (generacionalitzar?) sempre és dolent. Però posats a fer-ho, jo també vaig elaborar la meva teoria sobre una generació. Això sí, sempre convertint allò subjectiu en quelcom pretesament objecitu. Quina poca feina…

  3. x diu:

    Us queda tot per fer, nosaltres no ho hem aconseguit. La societat és més autoritària que no la trobàrem, i no m’he oblidat del franquisme. Els pobres són probríssims i els rics (una minoria) riquíssims. Quan els pobres de llavors tenien un Seat 600 els rics tenien un 850. Els hotelers tenien un hotel: ara tenen una cadena d’hotels; en conec que en tenen 32. El català estava prohibit i el parlava tothom. Ara, està permès i, teòricament, protegit, tu vols creure que això és cert i li fots a tota pastilla escrivint, i de fet t’exposes la vida i cada dia veus coses que t’indiquen que més val que tanquis la boca, matxa, que un dia d’aquests et tocaran els morros, la qual cosa en aquells temps no va passar. Heu de cercar una fórmula diferent amb el català (i amb tot). Per exemple: si no l’ataquen amb doblers públics, no caldrà defensar-lo amb doblers públics. Cal abandonar aquest cercle infernal. I com això, les altres coses.
    Ah, i no te’n refiïs gaire que la teva generació domina la tegnologia més sofisticada. En general (tu podries ser una fantàstica excepció) no aprofundeixen en res, estan embrutits i desorientats, i, si són dones, com que la societat és més masclista que mai, veuen que per bo que sigui el currículum que presenten, si hi ha una bona plaça la obtindrà una col·lega que està més bona, o un noi que és fill de no sé qui.
    No m’agrada desanimar el jovent, ans al contrari. Pens que sereu la nostra salvació. Però no ho trobareu gens fàcil si sou decents. I si no ho sou, quina pena, no? 

  4. Laura diu:

    Escolta…

    com que no m’has de fer cas pel Facebook, t’ho dic per ací…. he passat a la següent fase! m’han cridat del Gençana per fer una segona entrevista! vaig demà! ja et diré qualsevol cosa quan torne…

    besets puteta i a vore si ens tornem a vore (redundància) VERY SOON!!

    quina alegria vore’t hui!!

    PD: i soc conscient de que no te res a vore amb el post, però saps que jo això ni ho mire! jejeje

  5. Llu diu:

    Hola, Marta:

    Sóc el Lluís M. Segrelles, uns dels queferosos de Vilaweb Ontinyent. Encara que crec que jo no em veig a la generació X, m’agrada veure aquells i aquells que ho veieu amb uns altres ulls.
    M’està agradant molt el teu bloc. I, amb el teu permís et pose en el llistat dels meus blocs preferits, al meu bloc Colata (http://colata.blogspot.com/).
    Ens llegim.

    Lluís M. Segrelles

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*