La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

Gestació ultimate level

Aquestes darreres setmanes d’embaràs s’assemblen bastant a un videojoc: cada setmana una pantalla. A més a més en cada pantalla es complica el joc: un poc més de dolor, un poc més de pes, un poc més d’embalum. Certament, com a jugadora tinc dues vides, però els nivells d’energia són menors; l’energia es gasta més de pressa. M’agradaria vore-vos als de la Campus Party, ací dins ficats.

La meua vida es pot comparar aquests dies a un joc d’estratègia en molts sentits: a nivell d’enginyeria biològica, per exemple per trobar la millor manera d’alçar-se del llit sense que cap lligament inferior intern es ressentisca, que ni la tercera gestació ni els quasi-quaranta anys no perdonen (fa mesos que vaig desistir d’utilitzar el sofà, per tant és un desafiament quotidià menys). A nivell vital, atendre amb uns mínims de qualitat humana les necessitats dels qui es pensen que depenen de mi. En realitat, en aquest sentit, estic molt poc exigent, i això la prole també ho agraeix: que ni és bo dutxar-se tots els dies, ni passa res per portar els pantalons un poc arrugats al cole. I si pots jugar al FIFA 12 vol dir que ets capaç de lligar-te tu sol les sabates de velcro, no m’entabanes.

Encara em queda un temps de viure d’aquesta manera, entre dues i sis setmanes. Al tercer embaràs arribe amb la lliçó apresa: res de dates predeterminades. Les personetes que porte dins mai han fet cas del venciment indicat per la gent que es dedica a vigilar gestacions, van nàixer segons les seues pròpies idees. Com més temps passe en aquest estat, més vigilant he d’estar als símptomes de desallotjament immediat, i ja està.

Després, ja hi serem tots, i espere viure en una casa encara més feliç: una marabunta de caos, xiquets i riures. I plors i patades. I orgull i vida.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Oblideu-vos dels pamflets: igualeu-me els números

Des de les huit del matí se m’han omplert les xarxes amb missatges de felicitacions i d’alliberament de les dones: estima el teu cos, videoclips de dones que ens estimem a la llum de la lluna, o de l’estil sí, som dones lliures, boges i úniques. Doncs no: jo no estic boja, ni pel fet de ser dona, ni com a persona. Tampoc em ve de gust estimar el meu cos particularment. Embarassada de 32 setmanes el meu cos ha pres poder de mi a través de les hormones, i l’únic que puc fer és analitzar fredament les meues reaccions i suprimir els sentiments de menyspreu, mal humor o ràbia que em provoquen coses tan simples com que em desitgen bon dia pel carrer.

En el dia de la dona vull que vos oblideu dels pamflets i els cartells, les frases i les cites. Vos demane que, en nom de la humanitat, tragueu la calculadora i feu números: igualeu els sous, les igualtats d’oportunitats, la quantitat de dones en llocs de poderosos. Igualeu el nombre d’hores que una dona i un home dediquen a les tasques domèstiques; i igualeu el nombre de morts per violència de gènere: preferentment igualeu-los a zero.

Publicat dins de General | Deixa un comentari