La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

Coquetes amb sabor de postguerra

A la meua zona (i dic la meua zona sense saber exactament els límits territorials que això abarca) són típiques les “coques de dacsa” (Ròtova té molta anomenada gastronòmica en aquest plat). Les coques de dacsa (coques de blat de moro, en oriental) estan fetes, com el seu nom indica, amb farina de blat. Però les coques originals estaven fetes amb farina de dacsa. I d’això no en fa tant de temps.

Hui ens hem comboiat a fer coques de dacsa sense gluten, amb un preparat de farina dels que venen per als celíacs. Les ha fetes mon pare (més avall vos deixe la recepta). A Emili li han encantat; a mi també -i més encara mentre el mirava menjant amb gana-. La mare les ha tastades un moment. “Estes coques són com les que feia ma mare. Tenen gust de postguerra”, m’ha dit. La veritat és que he notat poca diferència. Potser no sóc tan sibarita. O potser la força del record matern de ma mare li han fet detectar un lleu matís.

M’agrada haver tornat a fer les coques de la mare de ma mare. Jo no la vaig conèixer. Va morir un any abans que nasquera jo; però m’agrada ara, a la meua edat, trobar un lligam amb ella, ni que siga gastronòmic. Ja faig alguna cosa com “ma uela”; i amb gust de postguerra. Bon senyal. Ací vos deixe la recepta:

Recepta de les coques de dacsa sense gluten

Ingredients:

Aigua i farina. Proporció: 3 gots d’aigua per 500 grams de farina. La primera volta jo les he provat a fer amb la proporció a un got d’aigua, és a dir, 1 got d’aigua per 166 gr de farina (aprox)

Oli

Un pessic de sal

1r pas: Es posa a bullir l’aigua, un rallet d’oli i la sal. Quan està bullint (xop, xop, xop) s’hi aboca la farina i es remou immediatament amb una cullera de fusta sense contaminar (és a dir, que no estiga habitualment en contacte amb farina de blat). Apagueu el foc immediatament. Es va removent fins aconseguir una pasta com de plastilina.

2n pas: Prèviament s’ha netejat el banc de marbre de la cuina i s’hi ha escampat un altre ratllet d’oli amb la mà. S’hi aboca el contingut de la cassola, i s’amassa -primer amb la cullera, fins que està prou gelat com per a fer-ho amb les mans-. Amasseu amb les mans fins a tindre una pasta cohesionada.

3r pas: Quan s’ha fet una bola -de nou, amb consistència de plastilina- es deixa. S’agafa un tros de massa que es pugua agafar amb la mà, es fa una bola i amb un plat, s’aixafa la bola fins que queda feta una coqueta. Amb la farina de blat les coques ixen perfectes i arredonides. A les coques sense gluten la farina fa el que li dóna la gana, i ixen formes estranyes. Es manipula amb la mà -banyada amb oli- per tal que queden redonetes. I ja tenim una coqueta. Es repeteix el pas 3 fins que no quede massa.

4r pas: Es posa una paella al foc amb un rajolinet d’oli i es fan al foc, a banda i banda. Una volta fetes al foc, queden més o menys així.

COques de dacsa

 

De moment encara no ho he intentat, però una cosina meua celíaca diu que les congela, i després, a l’hora de descongelar-les, les passa un moment per la paella i es conserven bé.

Les coques es mengen com unes “fajitas”: es posa condiment enmig, s’enrollen com una flauta, i cap adins. A la meua zona és típic ficar-hi: espencat, ou dur amb tonyineta, lletsons, gamba amb bleda, i, si sou teclosos com el meu fill, pernil dolç i formatge.

Si sou creatius i sibarites, hi podeu ficar el que vos dicte la imaginació: en aquest cas, vos demane que compartiu la idea, i me la deixeu en un comentari.

Bon profit gluten free!