La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

Els qui no es debaten les vacunes

Estic sentint i llegint com ressorgeix el debat sobre les vacunes -no sé si per l’entrevista que van fer a la Teresa Forcades aquesta setmana-. Escolte amb interès els pros i els contres de la vacuna del papil·loma humà. I em ve al cap que ningú es planteja preguntar a les ONG que treballen per la infància sobre aquests temes. Si algú els preguntara, probablement els explicarien la quantitat d’esforços i de recursos que es destinen a nivell mundial per a que aquestes vacunes que alguna gent es replanteja al primer món han representat una diferència vital. 

Una volta em vaig negar a vacunar-me: embarassada d’Emili, amb la vacuna de la grip A; perquè la vacuna era tan nova que no em garantien que no tinguera efectes sobre el meu fill. Vaig deixar les vacunes de les al·lèrgies per la mateixa raó. I entenc el debat  sobre la vacuna del papil·loma, perquè és tan nova que em faria no sé què. Però el debat que corre en alguns cercles sobre les vacunes infantils provades que han reduït tant la mortaldat en les últimes dècades em pareix irresponsable.

Viatjar amb bebès

La diferència principal entre un maleter de cotxe abans de l’era Ferran i després és el contingut de maletes, més que la quantitat. La roba dels xiquets m’ha cabut en una mini-maleta de cabina apta per a Ryan Air, i la roba d’Emili i meua, en un lloc on abans de casar-me no em cabia la roba a mi soleta. I amb què hem omplit el maleter? Menjar per a celíacs i dodots. Durada del viatge: 4 dies. Objectiu: Saragossa.

Estic contenta de vore que al final tota aquella exageració de menjar per a celíacs no ha fet falta, gràcies a McDonalds i a Telepizza. Fins i tot Dinòpolis, el punt i final del viatge per Aragó, oferia un menú apropiat per a Emili.
Pel que fa a Ferran, viatjar amb bebès tan menuts sempre és molt més fàcil del que la gent es pensa. Un bebè de mesos només necessita la seua mare -i una mica d’entreteniment de tant en tant-, per a estar conforme en anar a qualsevol lloc. A qui ens ha costat de convèncer d’entrar als llocs ha estat Emili que ha acabat aprenent, a la seua manera, moltes coses de romans i de dinosaures. Almenys ha erradicat la seua forma de protesta pacífica que perfeccionà a Berlín -estirar-se al mig d’una sala plena d’estàtues i negar-se a moure’s…
Publicat dins de Rodamón | Deixa un comentari