La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

Trilingüisme a casa: la fase proactiva

Fins ara -que té dos anys i sis mesos-, Emili ha acceptat plàcidament la nostra elecció lingüística en tots els aspectes de la seua vida: és valenciano-parlant perquè nosaltres ho som, i mira la televisió en anglès perquè nosaltres la hi posem. Però ara que comença a tastar les dolces mels d’entendre la llengua castellana, que és més romànica que l’anglesa, m’he trobat amb un parell de reclamacions i resistència a mirar els dibuixos en anglès.- En castellà, no! Posa-ho en anglès!- em reclama. Perquè Emili té les llengües mesclades, i al castellà li diu anglès, i viceversa. 
Per tal d’intentar incrementar la durada de les nostres sessions gratuïtes d’anglès gràcies al dual, hem decidit fer-li un espentonet a l’anglès d’Emili, i els reis li han dut un regal molt especial.

L’imaginari. En anglès. L’imaginari és per a Emili l’addicció a la lectura. No em pregunteu què té, perquè ni com. Només sé que des dels primers instants que vaig posar-me a llegir l’imaginari -valencià- amb ell a la falda es va quedar fascinat, enganxat. Ara hem portat l’imaginari verd, i des de fa un parell de dies inicie les mateixes sessions que feia amb ell, però en llengua anglesa. Tal com em passava en els primers dies en què li posava l’imaginari, aguanta poc -dos o tres pàgines-. Però respon amb exactitud i diligència les preguntes que li faig -en anglès- sobre els dibuixos.
Tinc curiositat per saber on ens durà aquest nou camí.