La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

Llibres ací

Molts dels autors de la Safor continuen exercint de saforencs encara que la vida els porte lluny. Pel que es veu, això (quasi) sempre ho acaben reflectint en la seua obra. I em resulta extremadament curiós. En les presentacions dels seus llibres arriba un moment on l’autor/a recorda en veu alta els dies de llum i joventut al poble, a Gandia o entre tarongers. Tothom, entre les cadires, assenteix empàticament. Amb la meua excepció, naturalment.  

I no és que no vulga empatitzar amb els autors; és que els meus records tenen més a vore amb l’olor de rata de metro morta, o amb la llòbrega claror dels florescents del Liceu. I mentre els de la sala recorden col·lectivament els dies de platges sense adulterar, em mire el melic i els seus voltants en expansió pensant que canviaré els meus records urbans per un esdevenidor perenne i més fructífer. I els records ja els empraré quan llija els llibres de la gent d’ací. 

Semiclandestins

La postguerra ha quedat enrere. Ens deixen per fi els dies d’amagar-nos pels racons foscos tu i jo, com qui feia alguna cosa il·legal. Entre els fogons clandestins, cuinàvem el que podíem a deshora. Entretancàvem els ulls passejant la vista entre les ratlles de tots aquells papers que s’havien anat acumulant al llarg de les prestatgeries, buscant la llum.Se’n van per fi totes les ombres, i s’obren davant nostre tots els racons de les possibilitats. Per fi tenim la casa assortida de làmpades.