Marta Garcia-Puig
Curiositats del català, castellà, anglès, italià, francès i gaèlic irlandès, entre d'altres
SUPPER O DINNER?
Benvinguts de nou!!
Avui m’agradaria comparar els àpats de diferents països; més concretament, de Catalunya, del Regne Unit i d’Irlanda, i d’Itàlia. D’una banda, diré com es diuen i, de l’altra, explicaré a quina hora es menja a cada lloc.
REGNE UNIT I IRLANDA
Aquí és una mica complex, ja que hi ha dues maneres d’organitzar els àpats: la manera tradicional i la moderna. En general, se segueix la tradicional, però actualment a les ciutats s’està estenent la manera moderna.
Pel que fa a la manera tradicional, tenen breakfast (‘esmorzar’), dinner (‘dinar‘), tea (‘sopar‘) i supper (aquest últim és opcional, hi ha gent que el fa i gent que no). L’esmorzar no té una hora fixa, depèn de l’hora que cadascú s’hagi de llevar; el dinner es fa a la una en punt i és l’àpat més gran del dia; tea és a les sis de la tarda i consisteix en una tassa de te amb llet i alguna cosa de menjar, però no tant com al migdia (per exemple un entrepà, una amanida, etc). Després, just abans d’anar a dormir, hi ha gent que fa el supper; és a dir, menja una cosa petita com ara un entrepà petit.
Pel que fa a la manera moderna, és el que molts ja coneixeu: breakfast (‘esmorzar’), lunch (‘dinar’), dinner (‘sopar’) i supper (opcional, com hem dit abans). L’hora del breakfast depèn de l’hora a què cadascú vagi a treballar; el lunch es fa normalment a la una i dinner és a les set de la tarda, perquè molta gent acaba de treballar a les sis. Les diferències en els aliments que s’ingereixen entre aquesta manera i la tradicional és que a la tradicional es menja les patates, la verdura i la carn/peix a la una (dinner) i que a la moderna es mengen a les set (dinner).
Finalment, m’agradaria dir una curiositat etimològica: breakfast (‘esmorzar’) seria com dir ‘desdejuni‘ (esmorzar), perquè fast no només vol dir ‘ràpid’, també vol dir ‘dejunar‘.
ITÀLIA
A Itàlia, mengen colazione, pranzo i cena. Pel que fa a l’horari de l’esmorzar, com sempre, depèn de cadascú; però el de la resta d’àpats depèn de la zona i seria la següent:
– Al nord d’Itàlia (Veneto, Piemonte, etc.) normalment es menja el pranzo a les 12:00-12:30h i la cena és a les 19:00-19:30h. De fet, les botigues també tanquen com a molt tard a les 19:30h, cosa a la qual jo mai vaig aconseguir adaptar-me. Sempre em venia de gust comprar-me el berenar a les 19h i llavors m’adonava que m’estaven a punt de tancar i havia de córrer.
– Al sud d’Itàlia (de Roma cap avall) normalment dinen a les 13h i sopen a les 20:00-20:30h. Si ja anem més avall i arribem a Sicília, allà ja sopen a l’horari català: a les 21h.
CATALUNYA
Per als qui sigueu estrangers i us interessi saber com ho fem aquí, a Catalunya dinem entre les 13h i les 14,30h normalment (els diumenges més tard), depèn de cadascú, i sopem entre les 21h i les 22h. Crec que devem ser un dels països on mengem més tard… he, he, he!
Molt interessant aquest article, sobretot perque cada pais té les seves tradicions en quant a horaris d’àpats.
Jo normalment sempre dino bastant tard i tb sopo a partir de les 21:30h cap endavant….quan per motius laborals he de dinar a les 13h o a les 20h se’m fa molt estrany ja que no tinc gana.
Hola! Moltes gràcies per escriure! Sí, és curiós veure que allò que per a nosaltres és estrany és el més normal en altres llocs i viceversa. Jo també sóc més de dinar cap a les 14h que no pas a les 13h.
Això dels horaris dels àpats a cada país és una d´aquelles qüestions que et deixa més desorientat quan vas a l´estranger. Recordo a Holanda i a Bèlgica que si ens despistavem i feiem el nostre horari d´àpats de vacances, dinar com a molt d´hora a les 2 i sopar cap a les 10, podiem trobar-nos que no trbessim lloc on menjar i haver d´anar a un Mac Donals o similar. Va bé saber aquest tipus de coses per anar pel món.
Sí, sí, tens raó. Tot i això, cada vegada més hi ha restaurants oberts tot el migdia i primera hora de la tarda. Per exemple, aquest cap de setmana que he estat a França he trobat restaurants oberts cap a les 15h quan anàvem a dinar. Suposo que s’està començant a fer, sobretot en llocs molt turístics.