Marta Garcia-Puig

Curiositats del català, castellà, anglès, italià, francès i gaèlic irlandès, entre d'altres

Què li darem, al noi de la mare?

Bon dia a tots/es!!

Avui m’agradaria centrar-me en mots que no són gaire comuns, sia perquè han caigut en desús amb el pas dels anys sia perquè s’utilitzen només en els llibres (cultismes) o només en una zona (dialectalismes). La qüestió és que són paraules que s’estan perdent, i per intentar que no es perdin del tot m’agradaria exposar-les aquí; perquè com més gent les conegui, més gent les utilitzarà. Vinga, som-hi!

QUI-SAP-LO

No sé vosaltres, però jo no l’he sentida mai. L’he estudiada, però no l’he sentida. Aquesta expressió canvia de gènere i nombre segons la frase en la qual es trobi, qui-sap-lo/a/os/es, i vol dir ‘gran quantitat’, per exemple: Ha tingut qui-sap-la sort! o bé Ha sigut una festa qui-sap-lo divertida!

LLETRA

Sí, ja sé que tots coneixeu aquesta paraula, però no em refereixo a les lletres de l’alfabet, sinó a una carta. Sí, lletra també vol dir ‘carta’, per exemple: Ahir vaig rebre una lletra de la Maria. Ho vaig llegir en una novel·la de principis del segle XX, no sé si vosaltres ho heu sentit mai amb aquest significat. Curiosament, aquesta paraula també vol dir ‘carta’ en anglès, en francès i en italià. A diferència del català, però, aquestes llengües no tenen cap altra paraula per a dir ‘carta’ i per tant sempre utilitzen letter (en anglès), lettre (en francès) o lettera (en italià). En canvi, el català i el castellà utilitzen carta. Curiós, no?

PLANETA

Sí, aquesta també la coneixeu, ho sé. Doncs no és el que creieu! Sabíeu que planeta també vol dir ‘destí’? Però compte! no és EL planeta, sinó LA! Jo fa uns anys ho vaig estudiar, però fins ara no ho havia ni sentit ni llegit mai i fa poc ho vaig llegir en una novel·la del 1906. Exemple: La planeta d’un poble.

MAGÍ

El magí és el ‘cap’. Però per què se li diu així? Doncs aquesta paraula ve del verb emmaginar (‘imaginar’); com que el cap és allò amb què imaginem, és el nostre magí. Per exemple: Treu-t’ho del magí, no ho aconseguiràs!

OMBREL·LA

Què és una ombrel·la? Compte! Els qui sabeu anglès no ho confongueu amb umbrella! És semblant a una umbrella, però no és exactament el mateix. La paraula anglesa vol dir ‘paraigua’, però ombrel·la vol dir ‘para-sol petit’. Exemple: Va agafar l’ombrel·la i va marxar.

HAVEM / HAVEU

Segurament les heu vistes, però no crec que les sentiu molt sovint. Havem és l’alternativa de hem, i haveu és l’altra manera de dir heu. Exemples: Ho haveu vist? o bé Havem anat a Barcelona d’excursió.

DAR

El verb dar és sinònim de donar, però almenys a la meva zona no s’utilitza (llibres a banda). Jo només ho he sentit a la cançó Què li darem, al noi de la mare? què li darem que li sàpiga bo? panses i figues i nous i olives, panses i figues i mel i mató.

BABO

Aquesta no és una paraula catalana, però voldria posar-la perquè m’ha semblat força interessant. Resulta que en aquesta novel·la que us comento he vist aquest mot uns quants cops, per exemple: És un amic íntim del babo, volent dir ‘papa’. En aquesta novel·la, s’hi inclouen molts castellanismes quan els personatges parlen per reflectir la societat real, però els castellanismes sempre estan en cursiva, perquè no són paraules correctes en català. El que em sorprèn és que aquesta paraula en concret no és un castellanisme, sinó que ve de l’italià! Per sort conec l’italià i ho sé; però si no el conegués, no sabria d’on ha sortit! El que passa és que en italià s’escriu amb dues b: babbo. Em sembla curiós, no sabia que a principis de segle XX la gent digués babo!

JUDICAR

Per a dir jutjar també podem dir judicar. A mi em recorda molt a l’italià giudicare, la veritat. Sincerament, jo no l’he sentit gaire, aquest verb. Per exemple, podríem dir: Si us plau, no em judiquis, estic passant per un mal moment!

LLUR / LLURS

Aquesta segurament l’heu estudiada a l’institut, tot i que dubto que l’hàgiu sentida o utilitzada mai; m’equivoco? Doncs vol dir ‘d’ells’ o ‘d’elles’, per exemple: No vull abusar de llur bondat! Molt probablement ho heu vist en algun llibre. A mi em recorda al francès leur, que també vol dir ‘d’ells/es’ i, curiosament, vénen del mateix mot llatí: illorum.

Espero que us hagi agradat i que algun dia utilitzeu alguna d’aquestes paraules. Gràcies i fins aviat!



  1. Algunes d’aquestes, com lletra, llur/llurs, dar i havem les he escoltades a la Catalunya del nord. Aquí encara s’utilitzen (sense ser cultismes) paraules com quelcom i d’altres que a casa nostra hem perdut. Magí, un cop la vaig escoltar al maresme. 😉

    1. Hola Alba! Vaja, és interessant veure que a la Catalunya nord es parla un català més “antic” (en el sentit que es conserven paraules que en català central s’han perdut). Magí, jo l’he sentit com a nom, però no per a dir ‘cap’. Moltes gràcies per la teva aportació!

  2. No sé perquè penseu que s’estan perdent, a les comarques de Ponent, sobretot a les Garrigues i als Pallars les sento sovint. La majoria jo mateix les utilitzo. Com deia Coromines, cal trepitjar el país…

  3. Trobo curiós que expressions com “qui-sap-lo” o paraules com “heveu” que si les sents dir pots pensar que no són correctes, resulta que si que ho són. Hem crida l´atenció l´”haveu”. Quan surt aquell gag de l´APM amb aquell senyor que diu “Ho haveu vist això! La mare que els va parir!”, entenc que la gràcia, o una d´elles, és que digui “haveu” i que sembla que cometi una errada, quan en realitat no és així.

  4. Bon dia,

    Qui-sap-lo l’havia sentit dir al meu avi, a la Segarra, com a alguna gent de per allà també.

    Lletra és la paraula “normal” que hauríem d’utilitzar en català i que és la que històricament s’ha utilitzat sempre. El castellà ha fet estralls, com sempre, i ha fet que l’oblidéssim i la canviéssim per “carta”.

    L’haveu l’he sentit dir per gent de l’Alt Empordà.

    la meva àvia, de la zona de la Segarra, utilitza el verb “dar”. No me n’has dat, per exemple.

    I sobre això que a Catalunya del Nord es parla un català més “antic”, i sé que ho poses entre cometes: el català que es parla, els pocs que el parlen, avui en dia, és contemporani del nostre, això és, igual de modern que el nostre. El català antic ja no es parla enlloc, només en queda testimoni en documents. El que passa a la Catalunya del Nord és que allà el català des del 1659 que no rep la influència de l’espanyol, però rep la influència del francès. Allà diuen adobar la cambra, aquí diem arreglar el “cuarto” o l’habitació. Més antic? no, simplement és català i el que diem nosaltres és catanyol. Aquí diem cotxe per influència de l’espanyol i allà en diuen vuatura, en catanyol i en catafrancès. Si el català hagués sigut una llengua no subordinada, diríem lletra, potser diríem carro (al cotxe o vuatura), diríem investir diners, tenir attitud, film (i no pel·lícula), etc.

    1. A veure si aclareixo una mica el que vull dir amb “més antic” perquè veig que no ha quedat clar. Evidentment que no és català antic, el que vull dir és que conserva coses que aquí s’han perdut; per tant, si es mira des de la perspectiva del català de la meva zona, és “més antic” que el d’aquí, en el sentit que conserva coses que aquí s’han perdut. De la mateixa manera que l’italià és una llengua actual però conserva característiques que la mantenen més pròxima al llatí que altres llengües. I estic d’acord sobre el fet que el català que parlem està molt contaminat pel castellà, precisament per aquest motiu escric aquest blog, per promoure el català correcte i explicar els errors que fem, com podràs veure a la secció CATALÀ i en la secció CATALÀ-CASTELLÀ. Espero haver resolt el malentès i que et quedi una mica més clar el que vull dir. Gràcies.

    2. ja havia entès les cometes a antic i sé que ho tens clar. Només era un aclariment de cara a la galeria, que diuen 😉

      Gràcies a tu!

  5. La planeta amb sentit de destí encara hi ha gent del poble dels meus avis que ho fan servir. El poble es diu Costur, a la comarca de l’Alcalatén.

  6. A Costur, a la comarca de l’Alcalatén, al País Valencià, encara s’utilitza “la planeta” per parlar del destí d’una persona. Sobretot ho utilitza gent gran.

Respon a Xavier Massot Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de CATALÀ, ETIMOLOGIA, General | s'ha etiquetat en , , per MartaGarciaPuig | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent