Marta Garcia-Puig

Recordeu a què jugàveu quan éreu petits? Us recordeu que jugàvem molt a l’aire lliure? Avui m’agradaria recordar vells temps, ja que m’he adonat que en altres països també jugaven a aquests jocs i m’ha semblat curiós. Així, doncs, m’agradaria explicar com es diuen en diversos idiomes (català, castellà, anglès i italià). Cal dir que, molts cops, els jocs tenen moltes variants, jo explicaré la variant a què vaig jugar de petita.FET I AMAGAR (cat) / EL ESCONDITE (caste) / HIDE AND SEEK (ang) / NASCONDINO (ita)

Aquest és el joc més famós dels anys 90. Un dels jugadors la para i ha de comptar fins a un cert número. Un cop acaba, es gira i comença a buscar els altres nens. Vegem com l’anomenen les diverses llengües: totes utilitzen el verb amagar (esconder, hide, nascondere), però el català també diu fer (no acabo d’entendre per què) i l’anglès, tan lògic com sempre, aclareix que després s’ha de buscar (seek).

– fet i amagar
– hide and seek
– nascondino 

TOCAR I PARAR (cat) / PILLA PILLA (caste) / TAG o TIG (ang) / ACCHIAPPARELLA (ita)

Aquest també és un joc molt senzill: hi ha un nen que para i que, per tant, és l’encarregat de perseguir els altres per atrapar-los. Quan aconsegueix atrapar-ne un, s’inverteixen els papers i a la víctima li toca parar, i així successivament. El nom català ja ho diu tot: si et toquen, has de parar. El castellà subratlla el fet d’haver d’atrapar (pillar). El nom anglès probablement prové de l’escocès tig, que significa ‘tocar’. El nom italià ve del verb acchiappare, que significa ‘atrapar’.

– tocar i parar
– acchiapparella
– tag

GALLINA CEGA (cat) / GALLINITA CIEGA (caste) / BLIND MAN’S BUFF o BLIND MAN (ang) / MOSCA CIECA (ita)

Un nen es posa al mig amb els ulls embenats, el fan girar mentre canten la cançó següent (quan jo era petita la cantàvem en castellà): “gallinita ciega, ¿qué se te ha perdido? una aguja y un dedal, date tres vueltas y los encontrarás!”. En anglès i en italià, en canvi, no canten cap cançó. Curiosament, en català i en castellà, la persona que no hi veu és una “gallina”; en anglès, és un “home cec”; i finalment, en italià, li duen “mosca”.



– gallinita ciega
– mosca cieca
–blind man’s buff

XARRANCA (cat) / HOPSCOTCH (ang) / CAMPANA (ita)

En aquest joc es tracta de dibuixar a terra caselles amb números i d’anar saltant a peu coix. Abans de saltar, tirem una pedreta a les caselles. Haurem de saltar fins al final del recorregut, per sobre de la casella que té la pedra, sense trepitjar les línies i tornar. Quan passem per dues caselles que estan una al costat de l’altra, es posen els peus eixarrancats. El nom català ve del verb eixarrancar-se, perquè durant el joc t’eixarranques. En italià, en canvi, crec que es diu campana perquè a terra dibuixen una espècie de campana, tal com veiem al dibuix. També s’anomena mondo o settimana. L’anglès hopscotch és una suma del verb hop (‘saltar a peu coix’) i del nom scotch (que, entre altres coses, significa ‘línia dibuixada a terra’).

– xarranca
– hopscotch
– campana

1, 2, 3, PICA PARET! (cat) / 1, 2, 3, FREEZE! (ang) / 1, 2, 3, STELLA! (ita)

Un nen es col·loca de cara a la paret i els altres a una certa distància. Qui para pica la paret dient “1, 2, 3, pica paret!” i es gira. Mentre diu aquesta frase, els altres jugadors han d’avançar cap a ell, però quan es giri han de restar immòbils. Si qui para veu que algú s’ha mogut, diu el seu nom i aquest jugador ha de tornar a la posició inicial. Quan un jugador arribi fins a la paret, toca el qui para i torna corrent al seu lloc perquè no l’atrapi. Si l’atrapa, li toca parar, i així successivament. En les tres llengües, compten fins a tres; però en català, quan juguem diem que hem de picar a la paret, en anglès subratllen el fet que t’has de quedar immòbil (estàtua) i en italià, no sé per què, diuen estrella (stella). Tanmateix, el nom del joc en anglès és Statues.

– 1, 2, 3 pica paret!
– statues 
– 1, 2, 3 stella!

BALES (cat) = CANICAS (caste) = MARBLES  (ang) = BIGLIE (ita)

Les bales no tenien gaire misteri, simplement posàvem en una línia de sortida les bales de tots els jugadors i les anaven colpejant fins que un dels jugadors arribava a la meta.

– bales
– marbles
– biglie

EL MOCADOR (cat) / LA PAÑOLETA (caste) / RUBA BANDIERA (ita)

Els jugadors es divideixen en dos equips que es col·locaran un davant de l’altre, excepte un jugador, que serà qui aguanti el mocador. Cada equip assigna un número a cada jugador. Per exemple, en el cas que hi hagi deu jugadors, hi haurà dos juadors amb el número 1, dos amb el número 2, dos amb el 3, dos amb el 4 i dos amb el 5. Qui aguanta el mocador dirà un número i els dos jugadors que el tenen han de córrer a agafar el mocador. Quan un l’agafi, ha de tornar corrent al seu lloc abans que l’altre l’agafi. Si l’agafa, queda eliminat. Qui aguanta el mocador anirà dient números fins que només quedin dos jugadors i un d’aquests perdi. A Itàlia, en canvi, no s’eliminen els jugadors, sinó que es dóna un punts fins que un equip arribi als 15 punts. Finalment, a Irlanda, aquest joc no existeix. En català i castellà, parlem d’un mocador, però en italià aclareixen que s’ha de robar, i el que robem és una “bandera” (bandiera).

– Mocador
– Ruba bandiera

M’ESTIMA, NO M’ESTIMA… (cat) / ME QUIERE, NO ME QUIERE… (caste) / M’AMA, NON M’AMA… (ita) / HE LOVES ME, HE LOVES ME NOT… (ang)

A les noies segurament us sonarà aquesta frase, oi? Moltes de nosaltres, quan érem petites, agafàvem una margarida i mentre arrancàvem els pètals dèiem “m’estima, no m’estima, m’estima, no m’estima…” fins que no quedaven pètals. Si l’últim pètal era el de m’estima volia dir que el nen que t’agradava t’estimava. Si no, no t’estimava. Em va semblar molt curiós descobrir que les nenes irlandeses també hi jugaven, i en lloc de dir “m’estima, no m’estima…” deien “he loves me, he loves me not…”. Les nenes italianes també ho feien, i en lloc de dir la forma gramaticalment correcta de “mi ama, non mi ama…” diuen “m’ama, non m’ama“. 

Espero que us hagi semblat curiós saber com es diuen els jocs de la nostra infància en altres llengües. Ara, si un dia feu amistat amb un italià o un irlandès i us poseu a parlar de quan éreu petits, ja sabeu com preguntar-li si jugava a algun d’aquests jocs! I, qui sap, potser acabeu jugant-hi i tot! No se sap mai! Mai dire mai!