Marta Garcia-Puig

Curiositats del català, castellà, anglès, italià, francès i gaèlic irlandès, entre d'altres

Publicat el 30 d'agost de 2014

PARAULES SIAMESES

Què vull dir amb aquest títol? Evidentment, com us podeu imaginar, és una metàfora. Resulta que en filologia existeix un concepte que es diu col·locació (conegut en anglès com a collocation). Una col·locació és una combinació de mots que sempre van junts, com els germans siamesos. Per exemple, quan en català volem dir que una cosa és completament nova, què diem? Nou de trinca, exacte! Oi que no diem nou de botiga, nou brillant o qualsevol altra cosa? Per tant, podem dir que nou de trinca és una col·locació, perquè són paraules que han d’anar juntes: amb nou hem de posar de trinca, no podem posar el que vulguem. Avui m’agradaria dir-vos algunes col·locacions en italià i el seu equivalent en català.

NUOVO DI ZECCA

En italià, per a dir que una cosa és totalment nova hem de dir que és nuovo di zecca. Així, doncs, nuovo di zecca equival a nou de trinca en català. Però per què es diu nuovo di zecca i no una altra cosa? Doncs resulta que la zecca és el taller on es fabriquen les monedes i els bitllets italians. Per consegüent, es diu que una moneda és nuova di zecca perquè acaba de sortir de la zecca i, per tant, és nova. Després, aquesta col·locació també s’ha utilitzat per a referir-se a altres objectes nous, no només per a parlar de monedes o de bitllets. Més informació a: Nuovo di zecca

En català, sabeu per què diem nou de trinca? No, no s’ho ha inventat La Trinca! Trincar-la vol dir ‘botar la pilota’ i el lloc on es juga a pilota és el trinquet. En altres temps, les pilotes eren boles boterudes, però quan es tiraven a terra unes quantes vegades prenien una forma esfèrica. Així, doncs, es podia saber si una pilota havia estat trincada o no. Això va donar lloc a la frase ser nou de trinca (és a dir, que no havia estat trincat, no havia estat utilitzat). Més informació a: Nou de trinca

POVERO IN CANNA

En italià, quan una persona és molt pobra diuen que és povero in canna. Per què canna (‘canya’) s’associa amb ser pobre? La Treccani explica que hi ha diverses hipòtesis:

D’una banda, hi ha qui afirma que ve de temps antics en què els pobres que demanaven almoina caminaven repenjats en una canya. D’altra banda, Manuzzi deia que s’associa la canya a la pobresa perquè la canya, segons ell, és pobra perquè és buida. A més, hi ha qui es refereix a la Bíblia i diu que ve de la descripció que Mateu fa de Crist.

En català, en canvi, què diem per dir que algú és molt pobre? Que és més pobre que una rataNo sé per què diem aquesta expressió, per què associem la pobresa amb les rates. Si ens hi fixem, també associem la rata amb l’avarícia: ets un rataDe fet, és normal que associem una característica negativa com la pobresa a un animal com una rata, ja que és un animal que no ens agrada i, per tant, no li atribuirem característiques positives com ara la bellesa. Oi que no diríeu mai és guapo com una rata? No, és clar, perquè les rates no ens agraden.

VIVO E VEGETO

Aquesta és una expressió que em fa molta gràcia, sobretot l’equivalent castellà. Vegeto en italià vol dir ‘que té bon aspecte i que gaudeix de bona salut’. Aquest adjectiu ve del llatí vegetus, que deriva del verb llatí vegere. Aquest verb ja no existeix en italià i volia dir ‘ser vivaç’, però el significat s’ha conservat en la paraula vegeto en aquesta expressió i per parlar de plantes que tenen bon aspecte. Treccani 

En castellà, l’equivalent seria vivito y coleando. En català, en canvi, podem dir que està fresc com una rosa.

Em sembla interessant veure les diferents associacions que fem en cadascuna d’aquestes llengües per dir que una persona gaudeix de bona salut. En català la comparem amb una rosa, en castellà diem que dóna cops de cua i en italià la comparem amb una planta… curiós. Per què creieu que diem rosa? Jo crec que té molt de sentit que ho associem a una rosa, perquè aquesta flor té molt bon aspecte quan “gaudeix de bona salut” i no està pansida i, per tant, si volem dir que algú té bon aspecte i bona salut, té molt de sentit que ens recordi a una rosa i no pas a una pedra, no?

STANCO MORTO

En italià, per dir que estem molt cansats diem stanco morto (stanco vol dir ‘cansat’); és a dir, que estàs mort de tant de cansament. En català, curiosament també fem aquesta associació d’idees i diem que estic mort per dir que estic baldat, l’única diferència és que no hi afegim la paraula cansat. 

SANO E SALVO

En italià, per dir que s’ha arribat a algun lloc sa i estalvi (o sa i salv) es diu sano e salvo. Aquesta és una associació que no té molt de misteri: si arribem sencers a casa, estem sans i també fora de perill (salv i estalvi volen dir ‘fora de perill’). Curiosament, aquests dos últims adjectius no els utilitzem en cap altre cas que no sigui el d’aquesta expressió.

FREDDO CANE

En italià, per dir que fa molt de fred diuen que fa un freddo cane (‘fa un fred gos’, literalment). Segurament us deveu preguntar per què diuen cane i no un altre animal o una altra cosa. Actualment, el gos és el principal animal de companyia de l’ésser humà, però no sempre ha estat així. Fa molts anys, els gossos mai no residien amb els amos a dins de la llar, perquè tenien malalties infeccioses que no es podien guarir amb la facilitat que avui curem moltes malalties. Així, doncs, es deixaven a fora lligats i amb poc menjar (així eren encara més agressius amb possibles intrusos.

En català, diem que fa un fred que pela. Suposo que diem pelar perquè el fred és tan fort que és com si ens arranqués la pell.

En castellà, també es pot dir que hace un frío que pela, però també tenen l’expressió de perros, que vol dir ‘horrorós, terrible’ i, per tant, poden dir que hace un frío de perros. Però la qüestió és: Per què s’associa els gossos a una cosa terrible? Pot ser que tingui un origen astronòmic: Hi ha una constel·lació que es diu Canis Maior (canis vol dir ‘gos, ca’) i canícula (‘gosseta’) designa l’estrella Sírius. Així, doncs, la temporada més calorosa de l’any s’anomena canícula i d’aquí que es comencés a anomenar aquestes jornades días del perro i, posteriorment, es va començar a dir hace un tiempo de perros i fins i tot tener un día de perros, que no té cap relació amb la meteorologia.

Font 1 i Font 2

Com podeu veure, tot en aquesta vida té un perquè, fins i tot en les llengües. Res és perquè sí. M’agradaria que aquest article us fes pensar i que us despertés una curiositat sana per a esbrinar el perquè de moltes altres expressions, siguin en la llengua que siguin.



  1. Mai m’havia parat a pensar en aquestes expressions i el fet que aquestes paraules vagin juntes. Trobo que són expressions simpàtiques que ajuden a emfatitzar una situació concreta. Per això he trobat molt interessant aquest article. Molt bona feina Marta!

  2. També s’anomena “pelacanyes” als qui no ténen calers. Una altra relació amb les canyes, que creixen en terres de ningú i són poc valorades.

    1. És cert, té raó, no he pensat en pelacanyes! Exacte, és una altra manera d’anomenar els pobres. Molt encertada la relació que ha trobat amb les canyes! Gràcies pel comentari i fins aviat.

Respon a Xavi HN Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de CATALÀ - ITALIÀ, General | s'ha etiquetat en , , per MartaGarciaPuig | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent