Marta Garcia-Puig
Curiositats del català, castellà, anglès, italià, francès i gaèlic irlandès, entre d'altres
More bits and bobs!
Bona nit a tothom!!
Si us va semblar interessant el meu últim article, avui us explicaré unes quantes expressions més! Podríem dir que l’article d’avui és la segona part de Some bits and bobs! S’acostuma a dir que les segones parts mai no són bones, però espero que aquest no sigui el cas!
BIRDS OF A FEATHER FLOCK TOGETHER
Aquesta expressió és l’equivalent de Cada ovella amb sa parella o de l’expressió castellana Dios los cría y ellos se juntan. És a dir, que tendim a acabar amb gent que s’assembla a nosaltres. Vegem-ne un exemple: – I saw the boy who stole my bag with that gang of trouble makers last night. – Well, birds of a feather flock together, they say.
Aquesta em sembla interessant perquè, en català, quan volem dir que algú ha deixat escapar una oportunitat, diem que ha perdut el tren. En anglès, en canvi, no perden el tren, sinó que perden el vaixell (to miss the boat). Per exemple, podríem dir una frase com ara: There were tickets available last week, but he missed the boat by waiting till today to try to buy some.
Aquesta expressió és l’equivalent anglès de fresc com una rosa. Per exemple, si hem dormit vuit hores, en català diríem Avui he pogut descansar i m’he llevat fresc com una rosa! En anglès, podríem posar un exemple com aquest: After a good night’s sleep I’ll be as fresh as a daisy! Com podeu veure a la imatge de més amunt, una daisy és una ‘margarida’. O sigui que els angloparlants es lleven frescos com una margarida, no pas frescos com una rosa!
Quan algú diu una cosa que ens fa una mica de ràbia perquè sembla que sigui un setciències, en anglès li responem dient (Mister/Miss) smarty-pants! Per exemple: Okay, smarty-pants, you tell me how to do it. En català, tenim més d’una paraula per a referir-nos a aquest tipus de persona, fins i tot en tenim de molt gracioses: setciències, mestretites i saberut. A mi em fa molta gràcia la segona (mestretites), fa poc la vaig descobrir i em va encantar!
Aquesta expressió la fem servir quan volem que algú es llevi, quan a algú se li enganxen els llençols. Imagineu-vos que viviu en parella. Resulta que sona el despertador i la vostra parella es lleva, però vosaltres no, us fa molta mandra (segur que sabeu de què parlo!). Llavors, en aquest moment, la vostra parella us diria Rise and shine! Rise and shine!
Això ho diem quan volem que algú s’espavili, que vagi més de pressa. Imaginem que teniu un dinar o un sopar important i que la persona que us hi acompanya és molt lenta. Llavors, li diríeu Come on, chop-chop, we’re late! En català, en aquests contextos acostumem a dir Va, espavila o Vinga, que és per avui! També es diu molt *Brillo!, però compte perquè és un castellanisme!
(THERE IS) NO REST FOR THE WICKED!
Suposem que esteu dinant amb algú i heu de tornar a la feina. Llavors, quan acabeu de menjar, li direu Well, no rest for the wicked! Aquesta és una expressió difícil d’explicar. Podríem dir que la diem quan hem de continuar amb la feina o amb alguna altra obligació malgrat estar cansats. És com un lament.
A l’igual de smarty-pants, és una manera d’adreçar-se a algú. Tanmateix, en aquest cas es tracta d’una persona gandula. Així, doncs, si volem que algú deixi de fer el mandra, li direm, per exemple: Hey lazybones, get up from the sofa and help me with the dishes!
Bé, doncs em sembla que ja n’hi ha prou per avui! Us desitjo un bon cap de setmana i un bon nadal! Endavant els idiomes tornarà passat festes! Bon nadal i bon any nou! Happy Christmas! Buon natale!! Joyeux Noël!!
De nou molt bona feina. M’ha fet gràcia l’expressió “chop-chop” perquè surt al final de la cançó “Jimmy Jazz” dels “The Clash” i no sabia quin sentit tenia, de fet creia que era una onomatopeia.
Moltes gràcies, m’alegro que t’hagi agradat i que n’hagis pogut aprendre alguna cosa.