Marta Garcia-Puig
Curiositats del català, castellà, anglès, italià, francès i gaèlic irlandès, entre d'altres
LES APARENCES ENGANYEN II
Tal com vaig comentar a l’article anterior, demostrar que les llengües romàniques no són tan fàcils com se sol pensar i que les llengües provinents d’altres famílies no són tan difícils requereix una explicació exhaustiva. Aquell dia en vaig fer la introducció, avui aprofundiré en l’alemany, al següent article aprofundiré en l’italià i a l’últim us presentaré les conclusions a les quals he arribat.
Ein dicker Fisch sein
Aquesta expressió alemanya, traduïda paraula per paraula en català, correspondria a ‘ser un peix gras’. En català, en tenim una que s’hi assembla molt, de fet només canvia l’adjectiu: Ser un peix gros (diem gros en lloc de gras). Tot i aquest petit detall, ambdues llengües utilitzen aquesta expressió per a referir-se a ‘una persona molt influent’.
Wer nicht wagt, der nicht gewinnt
Literalment seria ‘qui no s’atreveix no guanya’. Com podeu comprovar, utilitza pràcticament les mateixes paraules que la nostra frase feta: Qui no arrisca no pisca. En totes dues llengües aquesta expressió vol dir que ‘qui no corre cap risc mai no aconseguirà res’.
Hunde, die bellen, beiβen nicht
Traduït mot per mot seria ‘els gossos que lladren no mosseguen’. El refrany català és pràcticament igual que l’alemany, l’única diferència és que en català ho diem en singular: Gos que lladra no mossega. El significat és el mateix en les dues llengües, vol dir que ‘la gent que s’enutja fàcilment i crida en realitat és incapaç de fer mal a una mosca’.
Es ist nicht alles Gold, was glänzt
Literalment significa ‘no és or tot el que lluu’. Com podeu observar, les paraules del refrany alemany corresponen exactament a les del català: No és or tot el que lluu.
Lieber den Spatz’ in der Hand als die Taube auf dem Dach
Paraula per paraula seria ‘millor un ocellet a la mà que un colom sobre la teulada’. Nosaltres, en català, diríem Val més un pardal a la mà que una perdiu en l’aire. És curiós veure que els dos idiomes primer parlen d’un ocell petit i després d’un ocell gran. Ambdós utilitzen la metàfora de l’ocell per a dir que ‘és millor tenir poc però segur que tenir moltes coses però insegures’ (això és, que encara no sabem si les obtindrem).
Felicitats!! 😉
Si voleu trobar comparacions realment sorprenents, llegiu el Càntic dels Càntics. No sé què diria una noia d’avui si, per fer-li una festa, un xicot li digués que els seus ulls són coloms, que les seves dents són com un ramat d’ovelles que vénen de l’abeurador o que els seus pits són bessons de gazela.
En les llengües del nostre entorn, en canvi, les comparacions, les frases fetes i els adagis són molt similars, i això apenes compta com a similitud o dissimilitud lingüística.
Cas ben diferent el de les similituds, falses similituds i diferències lèxiques de què tractaven el apunts anteriors.
I, encara, més apassionant – almenys per a mi – és el de les afinitats morfosintàctiques i el de l’ordenació deles elements: ‘Ich habe den ganze Nacht geschlafen’.