Marta Garcia-Puig

Curiositats del català, castellà, anglès, italià, francès i gaèlic irlandès, entre d'altres

Diccionari il·lustrat multilingüe!

Com que he passat uns quants dies a Suïssa on (en teoria) la gent sap alemany i/o italià i/o francès, se m’ha acudit de comparar el vocabulari, o més ben dit el lèxic, d’aquestes llengües amb el català i el castellà. Som-hi doncs!

 

DER PINSEL

foto1article

Aquest cas em sembla molt curiós: En alemany, per a dir ‘pinzell’, es diu Pinsel! La veritat és que la paraula alemanya s’assembla molt a la catalana i, en canvi, no s’assembla tant a l’anglesa, a la italiana o fins i tot a la francesa.

CATALÀ: pinzell      CASTELLÀ: pincel         ANGLÈS: (paint)brush                      ITALIÀ: pennello   ALEMANY: Pinsel     FRANCÈS: pinceau

 

DIE TASCHENLAMPE

foto2article

Aquest és un cas molt curiós, perquè en alemany Tasche vol dir ‘butxaca’ i curiosament  és quasi igual que l’italià es diu tasca! Per tant, die Taschenlampe és ‘una llanterna que pots dur a la butxaca’ En català, també tenim la paraula tasca, però no vol dir ‘butxaca’. En català, una tasca és ‘un treball que has de fer’. En anglès, en canvi, es diu pocket, en català diem butxaca i en francès és poche. Com podeu veure, la paraula alemanya s’assembla molt a la italiana. També és curiós veure que la paraula anglesa s’assembla a la francesa, segurament deu venir del francès.

CATALÀ: butxaca     CASTELLÀ: bolsillo     ANGLÈS: pocket    ITALIÀ: tasca   FRANCÈS: poche   ALEMANY: Tasche

 

DER NACHTTISH – DER SCHREIBTISCH

foto3article

En aquest dibuix podem veure que taula en alemany és tisch. Segons el tipus de taula, però, a davant s’hi enganxa una altra paraula. Per exemple, Nachttisch és una ‘tauleta de nit’, ja que nacht vol dir ‘nit’ i tisch vol dir ‘taula’. En italià, en canvi, l’anomenen comodino. El català i el castellà funcionen com l’alemany, ja que les tres llengües diuen que és una ‘taula de nit’ (nachttisch, tauleta de nit i mesita de noche). En anglès britànic diem bedside table (que literalment vol dir ‘taula del costat del llit’), però en anglès americà l’anomenen night table, com l’alemany, el català i el castellà.

Si, en lloc de ser una tauleta de nit, és una taula que fem servir per a escriure, en alemany diuen Schreibtisch (tisch = ‘taula’ + schreiben = ‘escriure’). El verb schreiben em recorda molt a l’italià scrivere i em sobta que, en canvi, és molt diferent de l’anglès write. En català diem escriptori, en castellà escritorio, en italià scrivania, en francès bureau i en anglès, desk. Observem que la paraula catalana, la castellana i la italiana s’assemblen força i que l’anglesa i la francesa ja són més diferents. Tanmateix, cal dir que la paraula desk és bastant moderna, durant la generació dels avis es deia writing table.

 

DIE ANANAS

foto7article

Aquí podem veure que la pinya, tant en italià com en alemany, es diu Ananas. En anglès, en canvi, en diuen pineapple! Em sembla curiós veure que l’alemany s’assembla més a l’italià que a l’anglès…

CATALÀ: pinya       CASTELLÀ: piña          ITALIÀ: ananas          FRANCÈS: ananas     ANGLÈS: pineapple   ALEMANY: ananas

 

DIE ORANGE

foto8article

L’origen del nom orange és força curiós. Es veu que el nom anglès orange va ser el resultat del que els anglosaxons van entendre quan van trobar-se amb els espanyols que duien taronges. Els espanyols van dir “naranja” i els anglosaxons ho van entendre com  “an orange”; és a dir, van confondre la “n” inicial amb la “n” de l’article indefinit anglès an. Em pregunto d’on deu sortir la “t” de la paraula catalana taronja…

CATALÀ: taronja         CASTELLÀ: naranja          ITALIÀ: arancia      FRANCÈS: orange  ANGLÈS: orange        ALEMANY: Orange

 

DIE BUTTER, DER ZUCKER

foto9article

En el cas de la mantega, em sembla curiós veure com el català i el castellà s’assemblen (mantega – mantequilla), que l’anglès i l’alemany també s’assemblen entre elles (butter – Butter) i que el francès i l’italià s’assemblen entre elles (beurre – burro).

En el cas del sucre, la paraula alemanya em recorda molt a la italiana:

CATALÀ: sucre            CASTELLÀ: azúcar       ITALIÀ: zucchero    FRANCÈS: sucre     ANGLÈS: sugar           ALEMANY: Zucker

 

DIE LUPE

foto11article

En el cas de la lupa, també em sembla interessant comprovar que la paraula alemanya s’assembla molt més a la paraula catalana i a la castellana que no pas a l’anglesa. En català, lupa ve del francès loupe, i probablement l’alemany també la va agafar del francès (no oblidem que l’oest de Suïssa i l’oest d’Alemanya toquen a França).

CATALÀ: lupa      CASTELLÀ: lupa      ITALIÀ: lente d’ingrandimento     FRANCÈS:loupe     ALEMANY: Lupe    ANGLÈS: magnifying glass

 

DER RASIERAPPARAT

foto12article

Crec que la paraula alemanya Rasierapparat deu venir del verb llatí (i encara existent en italià) radere, que vol dir ‘afeitar’, de la mateixa manera que l’italià i el francès.

CATALÀ: màquina d’afaitar     CASTELLÀ: máquina/maquinilla d’afeitar        ANGLÈS: razor   FRANCÈS: rasoir        ITALIÀ: rasoio        ALEMANY: Rasierapparat

 

DER FÖN

foto13article

M’agradaria parlar de l’eixugacabells. Fa temps vaig descobrir que en italià, a part d’anomenar-lo asciugacapelli, també en diuen phon. En aquell moment vaig pensar que devia venir de l’anglès, perquè els italians fan servir moltes paraules angleses (malgrat que a mi no em sonava que la paraula phone es fes servir en anglès per a anomenar l’eixugacabells). Al final vaig descobrir que no, que en anglès l’únic mot que hi ha per a anomenar aquest objecte és hair-drier i per tant em va quedar el misteri de la paraula phon en italià, ja que es veu clarament que no és una paraula italiana. Ara que he descobert com es diu en alemany, per fi ja entenc d’on ha sortit la paraula phon en italià: de l’alemany Fön!!

CATALÀ: eixugacabells/assecador (però la més correcta és eixugacabells)    CASTELLÀ: secador    ITALIÀ: asciugacapelli/phon/fon    FRANCÈS: sèche-cheveux   ANGLÈS: hair-drier      ALEMANY: Fön

 

DER TEELÖFFEL – DER ESSLÖFFEL

foto14article

Pel que fa a les culleres, cada llengua té la seva manera de distingir la petita de la grossa. En català, diem cullereta per a la petita i cullera (sopera) per a referir-nos a la grossa. En italià, simplement fan el diminutiu de la paraula cucchiaio -> cucchiaino, que seria com dir cullera -> cullereta. En anglès, diferencien entre la teaspoon (‘cullera per al te’; és a dir, la cullereta) i la soup spoon. En alemany, fan el mateix que l’anglès: diferencien la Teelöffel (que és la traducció literal de la teaspoon en l’anglès) i la Esslöffel (que és la cullera per a menjar, ja que el verb Essen vol dir ‘menjar’).

 

DIE BANK

foto15article

Aquesta és la paraula que més m’ha sorprès. En català, a això li diem banc, que és la mateixa paraula que fem servir per a referir-nos a la institució que ens deixa diners i on tenim el compte corrent. El castellà fa el mateix: el banco tant pot ser La Caixa com pot ser el banc d’un parc. Altres llengües (anglès i italià), en canvi, no fan servir la mateixa paraula per a aquests dos significats:

ANGLÈS: bench (on seiem) i bank (institució)

ITALIÀ: panchina (on seiem) i banca (institució)

Curiosament, l’alemany fa exactament com el català i el castellà: fa servir la mateixa paraula per a aquests dos significats (Bank).

 

Bé, crec que per avui ja en teniu prou, de vocabulari! Així que de moment us deixaré tranquils. El mes d’agost estaré de vacances viatjant amunt i avall i no podré escriure al blog. Per tant, us desitjo un molt bon estiu i unes molt bones vacances (als qui en tingueu)!!! Ens retrobem al setembre, d’acord? Fins aviat!!!!



Respon a Xavi HN Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de ALEMANY, CATALÀ - MÉS D'UNA LLENGUA, General | s'ha etiquetat en , , , , , per MartaGarciaPuig | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent