Marta Garcia-Puig

Curiositats del català, castellà, anglès, italià, francès i gaèlic irlandès, entre d'altres

Publicat el 24 d'abril de 2015

Bon cop de falç!

Com que ahir va ser Sant Jordi, crec que avui hauria de parlar de la nostra llengua i de la nostra cultura. Més concretament, voldria comentar uns quants refranys catalans i comparar-los amb la corresponent traducció al castellà. M’agradaria que us fixéssiu en allò que tenen en comú totes aquestes dites catalanes. Al final de l’article us diré la conclusió a la qual he arribat.

  • QUI MATINA FA FARINA: Aquesta expressió vol dir que ‘qui es lleva aviat pot aprofitar el dia’. En castellà, seria A quien madruga Dios le ayuda.
  • NO DIGUIS BLAT SI NO ÉS AL SAC I BEN LLIGAT: Aquesta expressió vol dir que ‘és millor no cantar victòria abans de saber si el resultat ha sigut positiu’, encara que creiem que la cosa en qüestió ens ha anat bé. Aquí, en castellà dirien Antes que acabes no te alabes o bé No hay que vender la piel del oso antes de haberlo cazado.
  • ÉSSER PEIX AL COVE: Equival a dir bufar i fer ampolles. En castellà, podem dir está chupado, es pan comido o eso está hecho.
  • ET CONEC, HERBETA, QUE ET DIUS MARDUIX: Utilitzem aquesta frase feta per a dir que ja sabem de quin peu calça aquella persona, que ja li hem vist el llautó. En castellà, seria Te conozco bacalao (aunque vengas disfrazado)!
  • ÉS TARD I VOL PLOURE: Aquesta expressió s’usa per a dir a algú que s’espavili, que tenim pressa. En castellà, una possibilitat seria Andando que es gerundio!
  • I VET AQUÍ UN GAT, I VET AQUÍ UN GOS, AQUEST CONTE JA S’HA FOS! Quan acabem d’explicar un conte, en català diem aquesta frase. En castellà, en canvi, seria Y colorín, colorado, este cuento se ha acabado!
  • CANVIAR L’AIGUA A LES OLIVES / ANAR A FER UN RIU: Aquestes expressions, com ja sabeu, són eufemismes que s’utilitzen pera dir de manera educada que hem de pixar. En castellà, diuen hacer sus necesidades.
  • PORTAR AIGUA AL SEU MOLÍ: Moltes vegades, cadascú intenta que les coses s’esdevinguin en profit propi. En aquest cas, és quan diríem aquesta expressió. En castellà, en canvi, diuen barrer hacia dentro.
  • MUTS I A LA GÀBIA: Quan volem que algú calli, li diem muts i a la gàbia! En castellà, però, diuen A callar! o bé punto en boca!
  • CARA DE POMES AGRES: Si algú fa cara de pomes agres, vol dir que ‘està enfadat’. En castellà, diuen que pone mala cara.
  • ESTAR DE MALA LLUNA: Quan algú està de mal humor, diem que està de mala lluna. En castellà, en aquest cas diuen estar de mal humor.
  • ENTRE NAPS I COLS: Aquesta vol dir ‘entre una cosa i l’altra’. En castellà, aquí dirien entre pitos y flautas.
  • QUI NO TÉ UN ALL, TÉ UNA CEBA: Això vol dir que ‘tothom té un mal o altre’ o que ‘tothom té una preocupació o altra’. En castellà, es diu El que no cojea, renquea.
  • NÉIXER AMB LA FLOR AL CUL: Si algú neix amb la flor al cul, vol dir que ‘sempre ha tingut molt bona sort’. En castellà, es diu nacer con buena estrella.
  • GUANYAR-SE LES GARROFES: Si algú es guanya les garrofes, vol dir que ‘treballa per guanyar-se la vida’. En castellà, en aquest cas, diuen ganarse la vida.
  • INVENTAR LA SOPA D’ALL: Segur que heu sentit dir, en castellà, que una persona se cree que ha descubierto América! Doncs, en català, diem que es pensa que ha descobert la sopa d’all!
  • ARRIBAR I MOLDRE: Per a dir que hem aconseguit una cosa amb molta facilitat, podem dir que ha sigut arribar i moldre. En castellà, aquí dirien llegar y besar el santo.
  • ENGEGAR A PASTAR FANG: Si engeguem algú a pastar fang, li estem dient que ‘se’n vagi a fer punyetes’, per dir-ho de la manera més fina possible. En castellà, diuen mandar a freír espárragos.
  • I UN BE NEGRE (AMB POTES ROSSES)! Aquesta expressió s’usa per a dir que ‘sí home! ara hi corro!’; és a dir, per a dir que no a una demanda d’algú. En castellà, en aquesta situació dirien Na nai, naranjas de la China!
  • FER FIGA: Fer figa vol dir ‘fallar, deixar de funcionar’. En castellà, no hi ha res que *haga higo (com van dir els nostres amics de la Trinca a la cançó Coses de l’idioma), sinó que flaquea, flojea, etc.
  • FER-NE UN GRA MASSA: Si estem discutint amb algú i ens alterem massa i exagerem, l’altra persona ens dirà que n’estem fent un gra massa. En canvi, en castellà, diuen pasarse de rosca, per exemple.
  • FER VOLAR COLOMS: Aquesta expressió vol dir ‘il·lusionar-se molt’. En castellà, diuen hacer castillos en el aire.
  • SOL COM UN MUSSOL: Si estem sols, podem dir estic sol com un mussol. En castellà, en canvi, diuen estar más solo que la una. 
  • ANAR A TANCAR ELS ÀNECS: Aquesta és una expressió que m’agrada molt i que faig servir, és com dir anar a fer nones; o sigui, ‘anar a dormir’. En castellà, en canvi, diuen irse al sobre o bé planchar la oreja.
  • HAVER BEGUT OLI: Si algú ja ha begut oli, vol dir que ‘ja no pot escapar-se d’una cosa desagradable, que ja no hi ha remei’. En castellà, però, no *beven aceite, sinó que diuen ¡ya está perdido! o ¡ya no hay nada que hacer!
  • NO PUC DIR NI FAVA: En català, diem que no podem dir ni fava si estem tan esgotats o tan tips que no podem ni parlar. En castellà, amb el sentit d’estar tip diuen estoy lleno i amb el significat d’estar esgotat diuen no puedo con mi alma.

Si us hi fixeu i compareu les expressions catalanes amb les castellanes, veureu que en català hi ha moltes més expressions que utilitzen paraules relacionades amb l’agricultura i el camp en general (només cal escoltar l’himne d’Els Segadors). Només volia observar que el català és una llengua molt agrícola, ja que fins fa poc era un país on l’agricultura era molt important. Com podeu veure, les llengües reflecteixen la cultura i la mentalitat de la gent. Així, doncs, si un país és molt agrícola, utilitzarà moltes expressions i vocabulari agrícoles. Això és precisament el que diu una hipòtesi lingüística anomenada Environmental hypothesis. Bàsicament, aquesta hipòtesi defensa que l’entorn en què vivim determina la nostra llengua (vocabulari, expressions…). De fet, és una mica el contrari de la Hipòtesi de Sapir-Whorf, de la qual vaig parlar a l’article Cada llengua és una visió diferent del món, que afirma que la nostra llengua materna determina la manera com interpretem el món. Jo opino que les dues hipòtesis tenen la seva part de raó, tal com hem pogut veure amb els exemples exposats en aquests dos articles. Gràcies per llegir-me i fins aviat!



  1. Sempre m’agradat el tema de les frases fetes i els refranys… i em sembla molt curiós veure que aquestes dites parlen en certa manera de la cultura catalana. Felicitats per l’article i continua així!

  2. Coincideixo amb això que dius amb la teoria de l´Environmental hypothesis. També crec que el fet que moltes del les frases fetes catalanes tinguin un rerafons agricola és degut a l´importància que va tindre el treball del camp fins no fa massa a casa nostra. També penso que aquest fet és així perquè qui utilitza les frases fetes són, sobretot, les classes populars que originariament provenien de zones rurals. Les classes més benestants i urbanes, no crec que, en general, les utilitzin tant ja que potser consideren que fer-ho queda massa vulgar. Que en penses Marta?

    1. No estic del tot d’acord sobre el fet que la gent de ciutat no les faci servir perquè sonen vulgars. Jo mateixa he crescut en una petita ciutat i en faig servir moltíssimes perquè les he sentides dels meus pares i la veritat és que no en puc prescindir. Sí que és cert, però, que moltes que utilitzo no veig que la resta de la gent les digui gaire…Crec que era més comú en generacions anteriors i que el jovent ja no les usa tant… i és una pena. Per això m’agrada posar-les al blog, perquè no es perdin.

    2. Bé, jo hem referia sobretot a les classes benestants urbanes. Les classes populars, encara que siguin de ciutat, i més ciutats mitjanes catalanes, tenen un origen “rural” en el sentit que, encara que sigui unes quantes generacions endarrera, poc o molt han treballat al camp. No se si m’explico…

    3. Sí, ara ja t’entenc millor! Sí, potser tens raó…Està molt bé la teva reflexió. Reflexionar ajuda a ser més conscients del perquè de tot plegat i a entendre millor el món que ens envolta. Moltes gràcies!

  3. Hola Marta !
    Genial les dites i frases fetes en català traduïdes a l’anglès.
    Tinc un amic Canadenc que està aprenent el català i voldria regalar-li un llibre amb la traducció de frases típiques catalanes a l’anglès i no hi ha manera, no en trobo cap ! 🙁
    Pots dir-me’n algun ? Com puc trobar la traducció de les que poses al teu escrit traduides al castellà però en anglès ? Són molt interessants !!!

    Moltes gràcies !
    Rosa

    1. Benvolguda Rosa,

      Moltes gràcies pel teu comentari. Pel que fa a la teva pregunta, la veritat és que precisament perquè no hi ha (o almenys jo no n’he vist cap de moment) diccionaris de frases fetes català-anglès o català-italià, vaig decidir incloure en el meu blog articles sobre frases fetes en diverses llengües. Si cliques a l’etiqueta “frases fetes” del blog, trobaràs articles amb frases fetes angleses i la corresponent traducció en català. Espero que et sigui útil.

      Salut!

      Marta G. P.

Respon a Xavi HN Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de CATALÀ, CATALÀ - CASTELLÀ, General | s'ha etiquetat en , , per MartaGarciaPuig | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent