Miquel Roman

Nou Barris (Barcelona)

1 de juny de 2009
4 comentaris

independentistes

Sovint no puc deixar de pensar que els independentistes som gent curiosa. Es evident que ser independentista a Catalunya vol dir treballar per aconseguir la llibertat nacional del nostre país. Esdevenir algun dia un Estat propi. Una cosa, ja veieu, gens fàcil.
 
Per aconseguir-ho, crec que no dic res de nou, hem de arribar a ser una majoria social. Com a mínim electoralment. I això no es fàcil, vol dir que nosaltres no podem només guanyar, també hem de convèncer. I no ens va malament, les enquestes diuen que el independentisme es consolida i creix.

En
un futur hi ha de haver una majoria social i política que aposti
clarament per fer de Catalunya un nou estat europeu. Això vol dir que
n’hi han d’haver partits de dretes independentistes i d’esquerres
independentistes. I en això tampoc anem malament, amb Esquerra al
Govern tot el mapa polític català ha trontollat i ha obligat a la resta
de forçes (de dretes i d’esquerres) a situar-se en un nou context de
rehivindicació nacional. I encara que resta molt a fer … mai
ni CiU ni el PSC havien reclamat tant pels nostres drets nacionals, i
si Esquerra no hi fos, evidentment, deixarien de fer-ho.
 
Arà,
però, alguns independentistes … d’aquells que diuen que els altres no
ho som per que no compartim la seva estratègia … tenen una altra
manera de fer-ho. La seva idea, bàsicament, es la de deixar tot el
patrimoni ideològic, moral ihistòric de l’esquerra a les opcions
espanyolistes o no independentistes. Sota el discurs de que no n’hi ha
ni dretes ni esquerres i que cal anar a un bloc nacional (amb qui?).
Parlen a la practica de deixar la defensa del les polítiques d’esquerra
com a patrimoni exclusiu del PSC i ICV. 
 
I
amb això, l’independentisme que guanya? De fet res. Si les polítiques
socials només les defensen els no independentistes, i els que ho som
només parlem d’independència, l’únic que fem es esdevenir
menys útils als ciutadans del nostre país. I tot això per que?
No
ens enganyem, hi ha qui ho creu de debó. Que ho diu de bona fe. Que es
pensen que ja ha una majoria social que cap enquesta seriosa detecta.
Que es pensen de veritat que si no proclamen l’independència un parell
de cops al dia i ens neguem a pactar i parlar amb ningú que no en sigui
d’independentista som culpables d’alta traïcio a la pàtria catalana. 
 
Però
ni ha que no van per aquest camí. N’hi ha que tenen molt clar que
demanar i exigir ara el “tot o res” es la millor manera de no tenir
“res”. I que desitgen pel nostre país totes les calamitats, i si no
simplement se les inventen. El seu objectiu no es aconseguir
l’independència, no, aquest no ha estat mai el seu objectiu. El que
volen, per alló que treballen es per que “els seus” tornin a manar.
Aconseguir 23 anys més de autonomistes al govern i tornar a deixar
elssobiranistes fora del mapa polític. I aquests “angelets”,
evidentment, tenen al seu abast eines tant importants mitjans de
comunicació.

Per
tant, citant al president d’una important entitat esportiva del nostre
País, us dic: “al lloro”. Que n’hi ha que van de independentistes i
només on opinadors a sou de CiU, per 23 anys més de plàcid autonomisme.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Parteixes de la hipòtesi que la gent considera que és prioritari parlar de polítiques socials (sense calers) abans que exercir la independència (és a dir, tenir calers per fer-les si es vol).
    Hipòtesi discutible.

    Que parli la democràcia. I això de “que viene ciu” deixa-ho per la canalla home.

Respon a josep m Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.