Són candidats de perfil diferent, i per tant l’elecció ens permetrà decidir quin és el taranna que volem pel nostre projecte a Barcelona. Si volem un projecte nou i renovador, i fer les coses diferents per aconseguir resultats diferents . O si preferim un projecte més continuista, amb el convenciment que amb la dinàmica favorable que gaudim a nivell nacional (gràcies als encerts de la nostra política nacional) n’hi haurà prou per creixer, tot i continuar fent el mateix.
És una tria difícil, com totes les importants. A més, no hem d’ignorar que és fàcil -quan es treballa dins d’una organització com és un partit- confondre la capacitat de lideratge intern amb la capacitat real d’exercir un lideratge extern (segur que molts dins del PSC devien pensar que Montilla o Navarro eren grans liders). Confondre convençuts amb fidels. Confondre canvi amb crítica. Serà molt interessant de veure com es resol tot plegat.
I l’endemà? L’endemà, sigui quin sigui el nostre candidat, tots seguirem treballant per fer del nostre partit, d’ERC, la millor eina possible pels veïns i veïnes de Barcelona.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!