Miquel Roman

En democràcia, els partits – ERC també – són propietat de la societat. Ella, en exercir el vot, determina quin o quins partits han de tenir la responsabilitat de millorar les coses. I aquesta responsabilitat, a partir d’idees i de programés, al final és exercida per persones. Els que volem que Esquerra assumeixi la difícil responsabilitat que en aquest moment implica construir la capital d’un nou Estat – lluitant contra els efectes de la greu crisi que patim i també envers les seves causes – hem de voler el millor alcalde possible.
 

Esquerra elaborarà el seu programa electoral, decidirà les seves aliances i prendrà les seves decisions de manera democràtica. Això serà d’aquesta manera sigui quin sigui el candidat escollit, per tal de liderar la seva candidatura a les eleccions municipals. Per tant, la cosa més rellevant que hem de tenir en consideració a l’hora d’escollir el nostre cap de llista és la persona, la seva capacitat de lideratge.  
 

La decisió no sempre és fàcil. Quan es forma part d’una organització, com ara un partit, és fàcil confondre els lideratges interns i externs. Pensar que són el mateix. Molts militants i quadres del PSC devien pensar que Montilla o Navarro eren grans líders. Segurament als seu partit ho eren: persones amb capacitat de decisió i que s’han guanyat a pols el respecte dels seus companys de partit. Però això, no s’ha traduït en grans lideratges externs. El fet que el PSC no sàpigues valorar la diferència entre lideratge intern i extern, a la llarga, els ha perjudicat. Desgraciadament, els lideratges als partits -massa sovint- neixen sota l’ombra d’altres lideratges i a l’aixopluc de famílies i sensibilitats, llocs on de manera inevitable, el valor més premiat és la lleialtat.

Nosaltres tenim molta sort. La sort de tenir com a candidat a alcaldable a un home que coneix molt bé Barcelona, que hi ha treballat i que hi ha escrit. Una persona que, a més a més, ha liderat molt i bé fora d’ERC, per exemple com a portaveu de Barcelona Decideix, l’Alfred Bosch. És una gran sort. 

No parlem d’un tipus de lideratge qualsevol. És un lideratge de caire cívic. En els lideratges cívics es treballa amb ideals, voluntaris i feina per fer. Ningú és fidel amb un líder cívic per estar en un bon lloc a les llistes, per tenir o mantenir la feina, per tenir una petita o gran quota de poder a la seva ombra (cosa que a vegades veiem que passa amb els lideratges polítics). Els líders cívics no poden oferir res de tot això. El seu poder està en escoltar, en animar, en esperonar, en treure el millor de cada persona per tirar amb davant amb ganes els projectes. L’Alfred pot fer això i més, ho ha demostrat amb Barcelona Decideix.

Esquerra necessita d’aquest tipus de lideratge. El necessita més que mai. Tenim molta gent bona al partit, a Barcelona, als barris, gent que val i sap molt i que ens pots permetre arribar a tot arreu. Gent que es mereixen el millor alcalde possible. Un candidat que converteixi el nostre Partit en la punta de llança de l’hegemonia de les esquerres a una Barcelona capital de la República Catalana. I estic convençut que aquesta persona és l’Alfred Bosch.