Chronica o comentaris del gloriosissim e invictissim Rey en Jacme Primer Rey d’Aragó, de Mallorques e de Valencia compte de Barcelona e de Montpesler

Fa molt de temps que vaig llegir el Llibre dels Fets de Jaume I, gairabé 20. Això vol dir dues coses, que soc més gran que no pas em pensava, i que no m’he vist en cor de triar un fracment per el bloc avui. N’he posat una amplia tria …


Era jove i com m’agradava -i m’agrada l’historia-, vaig llegir les croniques: La de Jaume I, la de Ramon Llull i la de Desclot. Las vaig llegir i las vaig gaudir. Potser no vaig arribar a ser independentista gràcies a moltes d’aquestes lectures, pero de ben segur em van permetre entendre millor que era i que és Catalunya. I si ha una figura que captiva per la seva importancia historica es en Jaume I, nascut avui fa 800 anys.

La seva vida fou molt complicada. Pero va sapiguer ensortin-se i crear un espai linguistic i nacional. Afortunadament, la historiografia catalana en general rebutja l’idea absurda de la reconquesta, que tant a calat en l’ideari nacionalista espanyol. El que va fer Jaume I no va ser cap reconquesta, si no una expansió pel llevant mediterrani i per les illes configurant un espai polític. Espai que en aquella epoca només podia ser patrimonial, pero que fou el que va dotar d’un territori a la nostra nació.

"Chronica o comentaris del gloriosissim e invictissim Rey en Jacme Primer Rey d’Aragó, de Mallorques e de Valencia compte de Barcelona e de Montpesler" Marian Aguiló y Fuster

Prolech
Pare y casi fundador de la nacionalitat catalana (Jaume I), Rey perpetual, fill de Montpeller, Rey d’Aragó, Comte de Barcelona, etc., conquistador de Mallorca, Valencia y Murcia, es lo rey de lots los qui parlen nostra llengua y son primer escriptor. La renaxença de la literatura l’ha alçat damunt lo pavés ó escut com la figura sobirana de sa bandera; rey que saluden reverents los monárquichs y republicans… y en aquesta creuhada pacífica per recobrar la llengua que s’acabava de perdre sens haverne adquirida un’altra (com succehí-à   -VI-   Murcia) nos guia ab sa ploma com abans guiá los catalans ab sa espasa.
Si’l gloriós Conqueridor hagués ressucitat quant l’any 1835… una munió d’embriachs escorcollaren sa tomba y l’enderrocaren tirant per enllá lo cos aplegaininat, lo Rey que no haguera cregut aquells fossen homens sino feres, lo Rey perço los haguera entés; de les cent paraules les noranta son les que éll parlava en vida, les que éll dexá escrites per conservarles després de mort. Axó es l’ unich que dura del seu reyalme.
Entre les notes del meu Pare, he trobat aquest començament, de prolech ó introducció per la Crónica del gloriós Rey en Jaume; no m’he sabut estar d’inclourel aquí, y me dol de veres no tenir original seu per continuarlo; puig la ferma recança ab que he escrit les lleugeres notes que encapçalen los volums fins ara no complits de la BIBLIOTECA CATALANA s’ha agreujat vivament per la present obra, que ab tot y esser la primera, de les projectades y començades á estampar junt ab lo Genesi de ‘Scriptura, los Feyts darmes de M. Bernat Boades y lo Tirant lo Blanch he dexat ab tota intenció per les derreries mogut d’un respecte temorench, ja que mes que cap altre hauría menester d’un detingudíssim estudi d’investigació crítica que no m’es possible empendrer.
La tradició l’ha respetada sempre, conexent la veritat intensa que mostra al esdevenidor y   -VII-   los historiayres l’han copiada ó estractada com lo document de mayor crehença que trobar podien. Coneguda sa existencia dels temps mes próxims al Rey en Jaume y citada per la majoria dels que han escrit sobre l’ antiga Corona d’ Aragó, no havem de recordar lo testimoni de tots los qui l’ anomenen en, sos estudis histórichs; sols recordarém algún d’ells, axís com la, poch afortunada polémica que al començar lo segle XIX, entaulá don Joseph de Villarroya, sobre la autenticitat de dita Cronica, que fou lo primer en negar, si be ha sigut confirmada en casi tots los estudis posteriors1 que fins avuy s’han publicat sobre la interessant figura del Rey en Jaume.
Lo mes antich testimoni de la existencia de nostra Cronica es lo Comentari ó Historia que escrigué lo dominich Fr. Pere Marsili, avans de l’any 1314; inedita en sa totalitat, y per tant menys conéguda de lo que caldria, alguns   -VIII-   han volgut suposar esta obra de Fr. Marsili anterior á la Cronica Reyal; aquesta suposició es insostenible per los qui llegescan la introducció á dita obra que publicá lo meritissim Villanueva en lo Apendix XIII al volum 18 de son Viaje Literario y de la que n’han donat alguns fragments lo senyor Quadrado en sa Conquista de Mallorca (Palma: 1850) y també en Balaguer y Merino en son curiós estudi «Un document inedit relatif á la Chronique catalane du Roi Jacme I d’Aragón.» (París, 1877).
La existencia d’ un text en llengua vulgar, anterior á la Cronica de Fr. Pere Marsili, plenament comprobada per la introducció ó prolech que havem citat es la major prova de l’autenticitat de la present Cronica, ja que no es argument apreciable que los historiayres subseguents no la cítassen expressament. Feya temps que’s guardava en la llibrerla del monestir de Poblet, la copia que maná fer l’abat en Ponç de Copons, acabada com es sabut en 1343 y ab tot y l’anomenada de la llibrería ahont se trobava, no arribá á noticies del infatigable rebuscador de nostre historia en Bernat Boades qui no la cita en sos Feyts darmes de Catalunya, com segurament no hauría d’exat de fer á tenir noticies de sa existencia.
Lo P. Villanueva al donar compte de la llibrería del Convent del Carme de Barcelona,   -IX-   parla extensament y ab mes sana crítica que’n Villarroya de la cuestió començada per aquest escriptor sobre la paternitat de la cronica que estudiem; y s’inclina á seguir son parer, tenint en compte mes que los arguments d’en Vilarroya, la falta de datos positius en los historiayres subseguents que comproben sa real filiació, afirmant ab bona llógica que Fr. Pere Marsili, no hauría dexat d’indicar y llohar lo nom de son autor, y molt mes dedicant lo seu treball á un net del Rey en Jaume, lo Rey Jaume II. En realitat es aquest lo argument mes poderós que avuy poden presentar en contra de la general tradició que ha vingut atribuhint al Rey Conqueridor, la primera de les croniques catalanes.
La tesis del Marqués de Villarroya mal fomentada y quelcóm atrebiliaria, promogué una contestació que no ha sigut molt coneguda; poch temps després de la publicació de sa «Colección de Cartas histórico críticas…» escrigué don Isidoro Antillón en la acreditada Revista «Variedades de Ciencia, Literatura y Artes» (nombres 23 y 24 de 1804) dos articles titolats: Historia. Sobre la Cronica ó Comentarios del Rey Don Jaime I de Aragón., En aquests dos articles 2 desfá una per una les objeccions del   -X-   Marqués de Villarroya, com ho feu mes tart lo Baró de Tourtoulón en son llibre sobre lo Rey en Jaume; no detallarém quines sien les observacións d’uns y altres que’s poden llegir en les obres ja citades. Lo senyor John Forster traductor de la cronica en llengua inglesa y que durant llarchs anys va estudiar detingudament l’historia del Rey en Jaume, acaba l’introducció histórica que precedeix sa traducció de la cronica (The Chronicle of James I, King of Aragon… London 1883. 2 vols. in 8,º) ab la seguent afirmació de sa autenticitat, apropósit de les impugnacions de’n Villarroya: diu axís: (fol. XXXII de sa Historical Introduction).
«Occasional mistakes of this sort prove nothing against James’s authorship; on the contrary, they constitute a further argument that the Chronicle, or Commentari, was entirely the work of that King, though we admit that the same monk of Poblet, who, as before stated, added the final chapters, may possibly have put it into its present form, either from James’s dictation, or from loose materials in his own handwriting».


  -XI-  
Sols afegirém per’acabar aquest punt, lo criteri que mereix al estudiós F. Darwin Swift, qui en son important estudi «The life and times of James the First the Conqueror.» (Oxford: 1894) diu lo seguent (Appendix D. pl. 281:
«All of these objections speak for themselves. If they fail to prove that the king was not the author of the Cronicle they certainly show that Villarroya lacked not only a sense of humour, but also a critical spirit and a proper appreciation of James’ character. As a matter of fact, in each case we have James of Aragon writ large and better samples of the internal evidence for the authenticity of the Chronicle could hardly have been adduced. Not one of these stories, is in any way out of harmony with the cast of James’ character __a caracter full of the romantic and the sensual, the humorous and the devout. On the contrary, it is this very minuteness of detail wich says so much for the genuineness of the Chronicle.»


Com indica acertadament lo Sr. Darwin Swift, les omisions ó defectes de la Cronica son sa mes gran penyora d’autenticitat.
Seguint lo mateix estudi, lo mes modern dels que s’han publicat sobre la Cronica del gran Rey, y del millor crítica, transcriurém sa opinió sobre l’época en que foren escrites quiscuna de les quatre parts en que’s divideix la cronica, en totes les copies que se’n conserven No es   -XII-   probable, diu lo senyor Darwin Swift, que la primera part fos compilada abans del 1230 lo mes aviat: axó se pot deduhir de l’alusió de Don Jaume á son matrimoni ab Leonor, que segons diu, tingué lloch per lo consell entre altres de Guillém de Moncada que fou mort en Mallorca. (Cronica § 18.) Les inexactituts cronologiques de que’ns haven ocupat, mostren que aquesta part de la Cronica, se escrigué en un període molt posterior als successos en ella historiats.
La segona part que’ns parla de la conquista de Valencia no fou compilada avans de per los anys 1250: aquesta conclusi6 naix de l’alusió á Martin Perez de Artassona (que molt després fou Justicia d’Aragó). (Cronica § 224.) Pere Perez Tarazona era Justicia lo mes tart en 1247 y va succehirli son fill Juan Perez y en 1250 trobém á Artassona presidint les corts d’Alcañiz. Artassona fou Justicia fins per lo 1260 y es probable que la segona part fos conpilada encara després d’aquesta fetxa, puig si lo passatge estat hagués sigut escrit durant la vida de Artassona hauria dit «lo qui es ara Justicia d’Aragó».
No se troba cap dato que senyale quant fou escrita la tercera part de la Cronica.
La quarta part, al menys la relació de la Creuhada de 1269 no pot haver sigut compilada abans del 1273 com es evident per la alusió al   -XIII-   Sagristà de Lleyda «lo qui fou després Bisbe de Hosca». (Cronica § 489.) Aquest individuo era Jaume Caroca bisbe electe de Hosca en 1273 y consagrat en 1274.
Fora de desitjar que l’estudi seriós de la Cronica Reyal, començat casi unicament pels estrangers, trobés en nostre terra continuadors devots per acabarlo com se mereix; a n’aquest fí y per ajudarhi ab totes nostres forces, havem fet l’inventari dels noms personals y geográfichs de la Cronica, que publicarem apart per no engroxir excessivament aquest llibre, ja voluminós; y també havem reunit totes les noticies que ens han arribat sobre les versions, codechs y edicions de la Cronica Reyal en la següent:
BIBLIOGRAFIA
SIGLE XIV
La base de l’estudi bibiliogràfich de nostra Crónica, fora alguna noticia del codex primitiu en catalá que cita Marsili en sa introducció com existent en lo Arxiu Reyal ac in archivis domus regiae ad perpetuam suae felicitatis memoriam reposita. La tradició l’ha suposat existent en la llibreria del Monestir de Poblet, d’ahont hauría sigut sustret per l’Arquebisbe Marca per los anys de 1644 a 1651.
Lo primer que parlà de la sustracció del manuscrit original, atribuída a Marca fou lo Abat de Poblet Dn. Bahasar Sayol (1716-1720) en sa manuscrita «Historia de las
  -XIV-  
Grandezas de Poblet» segons en Serra y Postius que va llegir varis fragments de dita obra y en dona noticies en sos «Prodigios y finezas de los SS Ángeles hechas en el Principado de Cataluña» (Barcelona, 1726); aquesta suposició concorda ab certa nota que posá en lo Codex manat escriurer per l’Abat Ponç de Copons, del Monestir de Poblet, lo Canonge de Lleyda Geronim Besora, son darrer possehidor, avans de passar dit codex á la llibrería del convent del Carme y després a la Biblioteca de Barcelona ahont se conserva avuy día. Aquesta nota arrencada posteriorment, fou copiada per en Serra y Postius (Finezas de los SS Ángeles § 469 pl. 329) y diu axís: Está son original recondit en lo Monestí de Santa María de Poblet, del Orde Cisterciense, de el qual se es copiat aquest exemplar en lo mateix Monestí, situat en aquest Principat de Catalunya, en lo any al fi del present Llibre cutiosament per lo copista notat. «Ex Bibliotheca Doctoris Iose. Hieron. Besora.»
Devem indicar aquí pera major claretat que la copia de’n Celestí, Destorrens, no’s trobava ja en la época en que Fr. Baltasar Sayol escrivia dita historia, dins lo Monestir de Poblet, axis com tampoch hi era quant lo monjo Dn. Jaume Finestres escrivia sa erudita historia del monestir; pochs anys després de haverlo visitat Felip II en 1585 segons una nota que’s conserva en la darrera guarda del nostre Codex3 se sap que pertanyia a un noble barceloní Joaquim Llatzer Bolet quí l’heretà de son pare Pere Pau Bolet; en son poder se trobava aquest llibre quant don Jaume Ramón Vila ne feu traurer en 1619 la copia que’s conserva en la Biblioteca Prov. y Univ. de Barcelona y ho explica axis en una Introducció de la que transcrivim lo seguent: (fol. 2.º volt. 2.ª ratlla.)
Y axi entre altros papers y escripturas autenticas y verdaderas que pera averiguar estas veritats he cercades y son arribades en mon poder fonch un llibre de la historia del Rey Don Jaime de Arago primer de aquest nom cognomenat lo gran conquistador y venturos: lo qual me dexá un Cavaller desta Ciutat de Barcelona anomenat Joaxim Llatzer Bolet que era un llibre molt antich de sa casa escrit de ma en pregamí de lletra molt antigua y conforme me hauía certificat molt temps habans son pare Pere Pau Bolet que hera persona versada en historia, fonch copiat lo seu llibre del original que lo mateix Rey Don Jaime escrigué de sa propia ma que esta recondit en lo monestir de sancta Maria de Poblet del orde del cistell situat en aquest principat de Cathalunya com ja en alguna manera consta de altra part per las darreras clausulas   -XVI-   de la fi del present llibre; y de aquell lo he fet jo copiar per ma de Jaume Farrer estudiant criat meu…»


En la Cronica d’en Bernat Descoll atribuida per llarch temps a Pere IV s’hi llig que lo dit Rey Pere IV a Barcelona lo Diumenge 21 de Novembre del 1344 «a hora de prim son. Nos encara no eram gitats, e legint libre o Chronica del senyor rey En Jaume tresavi nostre…»; exa lectura pogué ferla lo Rey ja en un codex primitiu existent en lo Arxiu Reyal, del que aviat parlarm o be en la copia de Poblet ja coneguda que li hauria presentat l’abat Copons poch apres d’acabada d’escriurer. Ara be lo mateiX Rey manà alguns anys mes tart al escribent de sa Curia Joan de Barbastro4 que tragués una copia de la Cronica
  -XVII-  
Reyal, en pergamí, que’s conserva avuy en la Biblioteca del Compte d’Ayamans a Palma de Mallorca; les nombroses variants que presenta aquest codex, ab lo de Poblet, proben suficientment que no fou lo codex de Poblet, l’original de que’s serví lo Rey al fer escriurer dita copia, que concorda ab l’edició impresa en Valencia d’ordre dels Jurats de dita Ciutat y per tant ab lo Codex que Felip II reclamá per la Biblioteca del Monestir de Sant Llorens del Escorial.
Lo codex primitiu que’s conservava en l’archiu reyal segons lo document que descobrí lo senyor Balaguer y Merino y que á continuació transcribim concordava ab la copia de Poblet, ó be, com creyém mes probable ab lo codex del Consell de Valencia?
Exa conclusió d’interés veritable per l’estudi de nostra
  -XVIII-  
Cronica, no’s pot resoldrer actualment sens un anàlissis detingut de les variants de abdues versions que’s poden comparar en la present edició de la Cronica.
Diu axis lo citat docnment:
Die veneris XXXI die mensis octobris anno a nativitate domini Mº CCCº LXXI.
»Ego Saurina uxor venerabilis Bartholomei de bonany civis Barchinone nunc absentis, expensoris incliti domini infantis Martini serenissimi domini Aragonum Regis nati, et procuratrix generalis eiusdem viri mei de qua procuratione constat per instrumentum publicum XV die Marcii anno a nativitate domini M.º CCCº LXº nono confectum et clausum per notarium infrascriptum, confiteor et recognosco vobis Petro palacii Civi dicte Civitatis tenenti claves archivi Barchinone armorum dicti domini Regis. Quod de mandato eiusdem domini Regis vobis facto cum quadam littera sua clausa sub suo secreto sigillo data Dertuse quarta die presentis mensis octobris vobis de hiis directa, tradidistis michi nomine dicti mariti mei recipienti Quendam librum pergameneum cum postibus cohopertis de corio virmilio scriptum in Romancio et incipit in rubro Aquest es lo comensament del prolech sobre el libre que feu el Rey en Jacme per la gracia de Deu Rey d’Arago e de Malorcha e de Valencia, comte de Barcelona e Durgell e senyor de Montpeller de tots los feyts e de les gracies que nostre Senyor li feu en la sua vida. Et postea in nigro incipit Recompte Mossenyer sent Jacme que fe senes obra morta es et cetera. Quequidem librum dictus dominus Rex in dicta littera sua mandat tradi per vos dicto Bartholomeo de bonany portandum seu tradendum per eum dicto domino Infanti, prout continet in dicta littera quam vobis restituo cum presenti. Et ideo renunciando predicto nomine excepcioni dicti libri non habiti et non recepti et dolo ffacio, predicto nomine   -XIX-   vobis de predicto libro presens apocham instrumentum. Quod est actum Barchinone.
»Testes Bernardus alegre sartor dicti domini infantis Martini et Arnaldus morera Rector Capelle palacii Regii Barchinone.»


SIGLE XV
Seguint la ressenya dels codechs de la Cronica que han arribat a noticies nostres, recordarem lo que’s conserva a Madrid en la Biblioteca del Palau Reyal (2. F. I.) y ha sigut descrit(detingudament per en Massó y Torrents, (nombre I) de son interesant follet «Manuscritos Catalanes de la Biblioteca de S. M.» (Barcelona 1888)5.
  -XX-  
Altre codex també del sigle XV está a la Biblioteca nacional procedent de la Bibloteca de Osuna. (Sign. L. 81.)
De la matexa época se’n conserva un altre en la Biblioteca del Escorial (Y iij-5) si be es sols un fragment de la Cronica posat entre altres manuscrits: Ocupa los fols. 49 al 68 ahont van copiats 45 paragrafs de la Cronica, referents a la conquista de Valencia.
  -XXI-  
SIGLE XVI
Del sigle XVI hi ha la unica edició complerta impresa en Valencia per Ordre dels Jurats en 1557, per la viuda de Joan Mey Flandro y abans s’imprimí lo fragment de la Conquista de Valencia al començament del «Aurem Opus regalium privilegiorum civitatis et regni Valentiae… a Valencia per Didac. de Gumiel M. D. XV.
SIGLE XVII
Varis son los manuscrits del sigle XVII que’s conexen de nostre Cronica: en l’Arxiu de la Corona d’Aragó procedent del Convent dels Mercenaris se guarda una copia d’aquesta época que comença ab un fragment del Marsili que’s conserva en la Biblioteca Prov. y Univ. que arriva fins lo cap, De ocupatione Ruzafa et exitu Zahen Regis contra Regem (que està incomplert) y segueix (fol. 241) la Cronica ab lo seguent epigraf de ma del Pare Ribera «Vida y fets del Senyor Rey Don Jaume I» arribant al foli 690 vº ahont després de acabada la Cronica, treta del text de Poblet segueix ab la Cronica de Desclot que resta incomplerta. (80 fols.)
En la Biblioteca Nacional de Madrid (sign. F-67) se troba altre copia del sigle XVII, que descriu en Massó y Torrents en la pl. 135 n.º XXXVI del seu catálech «Manuscrits Catalans de la Biblioteca Nacional de Madrid 7 (Barcelona 1896)6.
  -XXII-  
Ja havem parlat del manuscrit que’s conserva en nostra Biblioteca Provincial y Universitaria de Barcelona que maná fer en 1619 lo sacerdot don Jaume Ramón Vila: com ja diguerem es una copia literal de lo text de Poblet, reproduhint les dues vinyetes que porta aquell codex: te I88 folis de lletra clara de ma de l’estudiant Jaume Farrer. En la portada:
Historia del | molt alt, y invictíssim senyor | lo Rey Don Iayme de Aragó primer de aquest nom | cognomenat lo gran Conquistador | Composta y Ordenada | per lo mateix Rey que la escrigué de sa propia | ma. (Segueix un gran escut ab les barres d’Aragó en colors) Escrita en Barcelona per Iaume Farrera | studiant natural de Gronollers en lo | Any 1619 | Per orde y | manament del senyor Jaume Ramón Vila | Sacerdot.
De aquesta copia se’n feu eu lo mateix sigle XVII una altre manuscrit que’s conserva actualment en la notable Biblioteca particular de don Baldiri Carreras; te 682 planas (de 296 X 198 mm.), mes 8 del prolech de don Jaume Ramón Vila, en paper de la época.
No tenim noticies d’altres M. S. de nostra Cronica que los que havem descrit en aquesta nota: a titol de curiositat recordarem un progecte d’edició de la Cronica ab la traducció francesa degut al Baró de Tourtoulon poch temps   -XXIII-   abans [1871] de que’s comencés a estampar lo present text (de la Biblioteca Catalana; guardo algunes cartes dirigides al meu pare pel Baró de Tourtaulon en aquell any instantli en nom de la Societat per l’estudi de Llengues Romanes que prengués part en aquella empresa que no s’arribá a començar y quin testimoni isolat, será sols la primera prova d’un prospecte corregida de ma de’n Tourtoulon que he trovat junt ab les dites lletres.
Citada anteriorment la traducció de la Cronica en llengua inglesa que feu Mr. Forster y lo treball sobre lo Rey en Jaume de Darwin Swift el mes complert dels que conexém sols me queda recordar entre los moderns estudis fets sobre nostre gran Rey, lo del inglés Mr. C. R. Beazley «James the First of Aragon. The Lothian Essay. London 1889» 98 pl. in 8.º follet que acabém de llegir y no avança per res l’estat actual dels conexements fins avuy reunits sobre la Cronica Reyal.
Angel Aguiló.


  -1-  
Libre dels feyts esdevenguts en uida del molt alt senyor Rey En Jacme lo Coqueridor: tret del M.S. que lonrat en Ponç de Copons, per la gracia de Deu abbat del Monsetir de Sancta Maria de Poblet, feu escriure de la ma den Celesti Destorrens: e fo acabat lo dia de sent Lambert, a ·XVIJ· del mes de setembre, en lany M.CCC.XL.iiij.


  -2-  
Les notes del capdavall de les plantes mostran les principals variants que’s troban comprant l’important M.S. quens serveix de text y que reproduhim ab tot mirament y exactitut, ab l’edició única estampada en Valencia en casa de la viuda de Joan Mey Flandro, 1557, in fol.


  -3-  
1. Retrau7 mon senyor sent Jacme que fe sens obres morta es: aquesta paraula uolch nostre Senyor complir8 en los nostres feyts: e iassia9 que la fé senes les obres10 no uayla re, can11 abdues son aiustades fan fruyt: lo qual Deu12 uol reebre en la sua mansio. E ia fas aço quel començament de la nostra naxença fos bo, en les obres nostres hauia mester mellorament13: no per tal que la fe no fos en nos de creure nostre creador,   -4-   e les sues obres, e a la sua mare pregar, que pregas per nos al seu car fiyl14, quens perdonas lo tort que li teniem15: On de la fe que nos hauiem nos aduyx16 a la uera salut. E quan nostre Senyor Ihesu Christ que sab17 totes coses, sabia que la nostra uida salongaria18 tant que fariem aiustament de bones obres ab la fe que nos hauiem, feyans19 tanta de gracia e de merçe, que per peccadors que nos fossen de peccats mortals ni20 de uenials, no uolch que nos prefessem onta ne dan que uergonyan poguessem auer, en cor, ne en altre loch: no21 uolch encara que22 morissem tro aço haguessem complit. E es tanta la merçe que el nos feya23 que tota horans feya24 honrar de nostres enamichs de feyt e de paraula: ens dona25 en nostra uida salut en nostra pressona26. E fi algunes uegades nos daua malauties27 fehya ho en28 manera de castigament, en semblança de29 pare qui castiga son fiyl30: car diu Salamo:31 que qui perdone a son fiyl les uergues de castigament que mal li fa, e no sembla que li uuyla32 be. E anch nostre Senyor nons castiga tan fort que a nos tengues don33 on li grahiem la hora34 quan nos castigaua lo castigament quens feya, e ara35 de tot en tot, can36 conexem que per   -5-   nostre be37 ho fehyra. E membrans be una paraula quens retrau la Sancta Scriptura que diu: ¶ Omnis laus infine canitur. Que uol dir aytant, que la meylor cosa quel hom38 pot hauer, fi es a la derreria39 dels seus anys: E la merçe del40 Senyor de gloria ha feyt a nos en aquesta semblança per ques cumple41 la paraula de Sent Jacme: Que a la derreria de42 nostres anys uolch complir que la obra sacordas ab la fe. E nos esgardan e pensan43 qual era aquest mon, en lo qual los homens qui uiuien humanament44, e con45 es petit aquest segle e freuol e ple descandel46, e con laltre ha gloria en si senes fi: e nostre Senyor con la dona a aquels qui la uolen hauer ni47 la percaçen. E esgardan encara con es gran lo seu poder, e petita la nostra flaquea: E coneguem48 e entenem per ueritat aquest mot que diu la49scriptura ¶ Omnia pretereunt preter amare Deum. Que uol dir aytant que totes les coses del mon son tresassadores ques perden, sino ta solament la50 amor de Deu. E nos conexem51 que aquesta era la ueritat, e lals monçonega52 uolguem la nostra pensa e les nostres obres donar e pensar e dreçar53 als manamens de nostre saluador:54 e lexam55 les uanes glories daquest mon per conseguir   -6-   al seu regne, car el nos diu en lauengeli:56 ¶ Qui uult post me, abneget semetipsum, et tollat crucem suam, et sequatur me. E uol tant dir en romans, que qui uol uenir apres del, leyx la sua uoluntat57 per la sua. E membrans encara a nos58 les grans gracies que ell moltes uegades nos huia feytes en59 temps de60 nostra uida, e maiorment a la derreria dels nostres dies, volguem leixar la nostra uoluntat per la sua. E per tal quels homens coneguessen e sabessen can haurien passada aquesta uida mortal61, ço que nos hauriem62feyt aiudan nos lo Senyor poderos, en qui es uera trinitat, lexam aquest libre per memoria, a63 aquels qui uolran hoir de les gracies que nostre Senyor nos ha feytes, e per dar exempli64 a tots los altres homens del mon, que façen ço que nos, hauem feyt de metre sa fe en aquest, Senyor qui es tant poderos.
  -7-  
2. Era cosa es e certa, que nostre aui el65 Rey don Amfos66 feu parlar matrimoni al67 Emperador de Contastinoble68 que li donas sa filla per muyler69. E sobre aqueles paraules que foren tractades e acordades damdues70 les parts, ço es assaber71, de nostre aui e del Emperador: feu72 matrimoni nostre aui ab la Regina dona Sanxa que fo fiyla del Emperador de Castella. E lemperador de Contastinoble no saben73 lo matrimoni que el auia74 feyt, enuia sa   -8-   fiyla al Rey don Alfonso Darago75 qui era comte de Barcalona76 e, marques de Proença.77 E ·I· bisbe e ·II·78 richs homens qui uenien79 ab ella, quan80 foren a Montpesller81 saberen quel Rey don Alfonso nostre aui hauia presa la Reyna82 dona Sanxa fiyla83 del Emperador de Castella84 per muyler. E uiren se85 en gran pensament que farien86, pus el87 hauia presa altra muyler. E en ·G· de Montpesller era senyor de Montpesller, e de la senyoria que pertany a Montpestler, E aquels nobles qui eren uenguts ab la fiyla del Emperador demanaren88 ques farien daquest engan, e daquest faliment que hauien pres: que els uinent89 ab la fiyla del Emperador Manuel al Rey don Alfonso que la prefes per muyler, e el nauia90 altra presa, e quels conseylas en qual manera91 sen captendrien. E el respos los quel hauria son conseyl92. E quan en ·G· de Montpestler hac tot son conseyl aiustat, donaren li per conseyl sos richs homens, e sos cauallers, e aquels que eren homens de ualor en la ciutat93 de Montpesler, que las94 retingues per muyler. E pus Deus li, hauia dada95 tanta de gracia que la fiyla del Emperador Manuel, qui era en aquel temps lo   -9-   meylor hom de chrestians96, era uenguda en sa uila ni el loc97 hon el era, e era desconsolada de98 marit que deuia hauer, que la preses per muyler: e que no lan99 lexas tornar per nuyla re100. E sobre aço el feu101 resposta al bisbe e als nobles qui uengueren102 ab ella: e la resposta fo aytal, quels enuia103 per sos missatgers: Que pus Deus li hauia dada tanta de gracia, que pus ella no hauia aquell marit que deuia hauer, que el la uolia hauer per muyler. E quan los missatgers del Emperador hoiren aquestes paraules, ab lo desconort que hauien de primer, los dobla: que la fiylla del Emperador prefes marit sino104 Rey o105 Emperador: car altre no li tanyia106. E pregaren lo molt carament per107 la ualor que en el era e per Deu, quen lexas tornar la fiyla del Emperador: car els li hauien promes que si aquel matrimoni nos faes, que108 la tornassen a son pare per terra o per mar. E que nols enbargas, pus rao noy109 hauia ne per el no era uenguda. Ab aytant respos los en ·G· de Montpestler e son conseyl: Que daltra manera no feria. E quan los missatgers del Emperador enteseren la lur uoluntat e que daltra manera no poria esser110 demanaren los111 acort. E els donaren lols tro en laltre112 dia, E el bisbe e els richs homens qui uengren113 ab ela ueeren que la uoluntat den ·G· de   -10-   Montpestler e de son conseyl hauia a passar, pensaren se que faessen aquel matrimoni ab aquesta condicio: Que si fiyl o fyla uenia, qui fos concriat114 den ·G· de Montpestler, e de la fiyla del Emperador, que fos senyor de Montpestler uiuent aquel o aquela. E tornaren a fer sa115resposta, e dixeren an ·G· de Montpestler e a son conseyl, que els los porien mal fer, o pendre, o que lals tolguessen: mas ab la lur116 uolentat ne ab la dela no farien aquel matrimoni, si donchs nou fayen en aquesta manera: Que el los prometes ab sagrament e ab homenatge, e queu faesen iurar a tots los homens de Montpestler de ·X· anys a en sus: que iurasen que fiyl o fiyla qui fos damdos117, que fos senyor de Montpestler si fos hom, e118 aytambe si fos fembra119. E aquestes paraules foren meses en cartes. E en aquesta manera en ·G· de Montpestler, haut120 conseyl de sos nobles e de son conseyl, atorga les paraules, e feuse el matrimoni. E en·G· de Montpestler hac daquela121 dona una fiyla per nom Maria.
3. E quan uench aenant fo122 parlat matrimoni en trel123, Rey don P. nostre pare, e la fiyla den ·G· de Montpestler que era dona de Montpestler, e de totes ses Pertinencies, e ela que daria son cors e Montpestler ab totes ses pertinencies. E ayxi124 feuse   -11-   el matrimoni e fo lo seu nom crescut, que hac nom la Reyna dona Maria.
4. E puys125 en ·G· de Montpestler estan ella uiua pres una altra dona que era de Castella, de que126 nons membral nom del pare daquela dona: mas ella auia nom dona Agnes, de la qual ague127 aquest fiyls per nom en ·G· de Montpestler qui tench Peyolla tro a128 hora de la sua mort, e laltre en Bergunyo129 e en ·Bn· ·G· que130 nos heretam, e donam muyler, per nom na Juliana131, que era de liynatge de la mare per nom Dentença, fiyla den Ponç Huc132 frare del comte Dempuries133, qui hauia nom Huch: e ·I· altre frare que nodria nostre pare, qui hauia nom Tortoseta. E aquest ·G· de Montpestler, qui era maior fiyl den ·G· de Montpestler, punya con fos senyor de Montpestler, per ço cor134 el era hom. E aquest pleyt135 uench denant136 Lapostoli si que nostra mare la Reyna dona Maria ana a la137 cort de Roma per mantenir son dret, e que nos que erem son hereu138 fossem senyor de Montpestler. E tengren tant fon pleyt denant Lapostoli, quels dona per sentencia, si que niach139 decretal escrita, que140 la sentencia del Apostoli que jutjaua aquels qui eren fiyls, den ·G· de Montpestler e de na Agnes, que no eren de   -12-   leyal coniugi, car eren feyts en aulteri, hauen141 altra muyler: e jutja que Montpestler fos de la Reyna dona Maria, e de nos qui erem son fiyl.
5. Ara comptarem en qual142 manera nos som engenrats, e en qual manera fo lo nostre neximent. Primerament en qual manera fom engenrats nos:143 Nostre pare lo Rey en P.144 no uolia ueser nostra mare la Reyna,145 e endeuench se146 que una uegada lo147 Rey nostre pare fo en Lates148, e la Reyna nostra mare fo en Mirauals.149 E uench al Rey ·I· rich hom per nom en ·G· Dalcala, e pregal tant quel feu uenir a150 Mirauals on era la Reyna nostra mare. E aquela nuyt que abdos foren a Mirauals, uolch nostre Senyor que nos fossem engenrats. E quan la Reyna nostra mare se senti prenys, entrassen a Montpestler. E aqui uolch nostre Senyor que fos lo nostre naximent en casa daquels de Tornamira ‘ la uespra151 de nostra dona sancta Maria Candaler152. E nostra mare sempre que nos som nats enuians a sancta Maria, e portaren nos en los braces153, e deyen matines en la esglesia154 de nostra Dona: e tantost con nos meseren pel155 portal cantaren: ¶ Te Deum laudamus. E no sabien los clergues que nos deguessem entrar alli: mas156, entram quant cantauen aquel cantich. E puys157 leuaren   -13-   nos a sent Fermi158 e quant aquels quins portauen entraren per la esglesia159 de sent Fermi, cantauen: ¶ Benedictus Dominus Deus Israel.E quan nos tornaren a la casa de nostra mare, fo ella molt, alegra daquestes prenostigues quens eren esdeuengudes160. E feu fer ·XII· candeles161 totes de ·I· pes e duna granea, e feules encendre totes ensemps, e a cada una mes sengles noms dels apostols, e promes a nostre Senyor que aquela que pus162 duraria, que aquel nom auriem nos. E dura163 mes la de sent Jacme be ·III· dits de traues que les altres. E per aço e per la gracia de Deu haurem nos nom en Jacme. E aixi nos fora uenguts de part de la que fo nostra mare, e del Rey en ·P· nostre. pare. E sembla obra de Deu, car les couinençes164 que nostre aui hauia feytes dauer aquesta per muyler, torna de puys que daquela natura del Emperador, Manuel e de nostre pare lo Rey en ·P· que per matrimoni se cobras la falida que en laltre matrimoni hauia estada165. E aenant166 nos jaen en lo breçol167 tiraren per una trapa sobre168 nos ·I· cantal, e caech prop del breçol: mas nostre Senyor nos uolgue169 esforçre que no morissem.
6. Nostre pare lo Rey en ·P· fo170 lo pus franch Rey que anch fos en Espanya, e el pus cortes, e el pus auinent171, si que tant donaua que fes, rendes   -14-   e ses terres ne ualien menys. E era bon caualer darmes, si bo nauia el172 mon. De les altres bones custumes que el hauia no uolem parlar per alongament del escrit.
7. De la Reyna dona Maria nostra mare uolem aytant dir, que si bona dona hauia el mon, que ela ho era, en tembre e en honrar Deu, e en altres bones costumes que en ela eren. E poriem molt de be dir de ella: mas deimne173 aytant que fa174 Compliment a tot lals175, que ela es amada per tots los homens del mon qui saben de sos captenimens. E nostre Senyor la ama tant e li dona tanta de gracia176, que Reyna sancta es clamada per aquels qui son en Roma, e per tot laltre mon. E guarex malalts molts can beuen ab ui, o ab aygua de la pera177 que raen del seu uas178. E jau en Roma en la esglesia de sent ·P·, prop de sancta Patronilla que fo fiyla de sent ·P· E esguardat179 aquels qui ueurets aquesta scriptura si aquesta cosa es miraculosa180, que nostre aui lo Rey don Amfos181 promes que seria sa muyler fiyla182 del Emperador: e depuys pres la Reyna dona Sanxa. E nostre Senyor uolch que per aquela promesa quel Rey hauia feta183 primerament, ço es assaber, que seria sa muyler la fiyla del Emperadbr Manuel, que aquella tornas en son loch: e par ho en aço que la neta   -15-   del Emperador Manuel fo puys muyler de nostre pare on184 nos uenim. E per aço es obra de Deu que aquella couinença185 que nos compli en aquell temps, se compli depuys can186 nostre pare pres per muyler la neta del Emperador.
8. E passat lo temps del nostre naximent, en Simon de Montfort, qui tenia la terra de Carcasses, e de Badarres, e en Tolça187 ço quey hauia goanyat188 lo Rey de França, uolch hauer amor ab nostre pare: e demanali quens liuras a ell, car ell nos nodriria. E ell fias tant en el, e en la sua amor, que liura ad ell nos per nodrir189. E nos estan en son poder, les gens daqueles terres, que dessus hauem dites, uengren a nostre pare, e dixerenli que el podia esser senyor daqueles terres, si el les uolia penre ni190 emparar. E el Rey en ·P· nostre pare era franch, e191 piados, e ab la pietat que a el pres dels, dix, que sen empararia: e enganauenlo ab beles paraules.
E dua part lio192 dauen de paraula, e daltra part lio tolien per obra: car nos hoim dir an ·G· de Ceruera, e an ·A·193 de Castelbo, e an Dalmau de Crexell e a altres qui eren, ab el, que li deyen: Senyer194, ueus nostres castels e nostres uiles emparats uosen195, e metets hi uostres. batles196. E can el ho uolia197 emparar deyenli:198 Senyer, con gitarets   -16-   nostres muylers de nostres maysons, mas199 nos e elles ne serem uostres, en farem uostra uolentat. E per aquesta manera no li atenien re que li promesessen200 .
Em mostrauen li lurs muylers, e lurs fiyles, e lurs parentes les pus beles que podien trobar. E quant201 sabien que el era hom de fempnes202, tolien li son bo proposit e feyen lo mudar en ço que els uolien. E can les noues serien longues de comtar a les coses cares quey foren, non uolem pus parlar203.
9. En Simon de Montfort era en Murel204 be ab ·DCCC· homens a caual en tro en·M·205, e nostre pare uench sobrell prop daquel loch on el estaua. E foren ab el Darago don Miquel de Luzia206, e don Blascho Dalago207 e don Roderich208 Liçana, e don Ladro, e don Gomes de Luna, e don Miquel de Rada209, e don ·G· de Puyo210, e don Açnar Pardo, et daltres211 de sa maynade molts, e daltres qui a nos no poden membrar: mas tant nos membre212 quens dixeren aquels quey auien estat, e sabien lo feyt, que leuat don Gomes, e don Miquel de Rada, e don Açnar Pardo, e alguns de sa meynade213 quey moriren, quels altres lo desempararen en la batayla, e sen fugiren: hi214 de Catalunya, en Dalmau
  -17-  

de Crexell e Nuch de Mataplana, e en ·G· Dorta215 e en ·Bñ· dez216 Castel bisbal, e aquels fugiren ab los altres. Mas be sabem per cert que don Nunu Sanxes, e en ·G· de Montcada que217 fo fiyl den ·G· ·R· e de na ·G· de Castel uiy218, no foren en la batayla, ans enuiaren missatge al Rey quels esperas, el Rey nols uolch esperar: e feu la batayla ab aquels qui eren ab el. E aquel dia que feu la batayla219 hauia jagut ab una dona, i que nos hoim dir depuys a son reboster qui hauia nom Gil220 e fo puys frare del espital, qui hauia estat en aquel conseyl, e altres qui ho uiren per sos uyls, que anch al Euangeli no poc estar en peus, ans sasech en221 son seti mentres deya222. E ans que fos la batayla uolies metre en Simon de Monfort en son poder per fer fa uolentat: e uolias auenir ab el, nostre pare nou uoldh pendre. E quan uiren223 aço, lo comte Simon e aquels de dins presen penitencia, e reeberen lo cors de 1 Ihesu Christ, e dixeren que mes amauen morir el224 camp que en uila. E sobre aço exiren combatre ensemps en una. E aquels de la part del Rey no saberen rengar la batayla ni225anar iustats, eferien cada un rich hom per, si, e ferien contra natura darmes. E per lo mal ordonament, e per lo peccat que era en ells, hac fe   -18-   uençre la batayla, e per la merçe que noy trobaren aquels qui eren dins. E aqui mori nostre pare:, car aixi ho ha usat nostre liynatge totz temps, que en les batayles quels an feytes ne nos farem, de uençre o, morir. E nos romanguerem en Carcassona en poder del Comte, car el nos nodria e tenia aquel loch.
10. E puys passat aço, demanaren nos nostres naturals, e guerrejaren ab franceses, e ab aquela terra que ells tenien, ço es assaber, don Nuno Sanxes e226 en ·G· de Cardona pare den ·R· Folch. E part la guerra que ells faeren de227 Narbona e daltres lochs enuiaren missatge al apostoli Innocent tercer, que el preses conseyl e destrenyes en Simon de Muntfort per uet e per altra manera, que cobrassen nos, qui erem lur senyor natural, que de nostre pare de leyal conjugi, sinos no228. E aquest apsotoli que dela sao229 que faem aquest libre en ·C· anys passats no hac tan bon clergue en los sabers que tanyen230, a apostoli de saber: e hauia sen natural: e dels sabers del mon hauia gran partida: e enuia tan forts cartes e tan forts231 missatgers al comte Simon, que el hac a atorgar quans retrie a nostres homens. E aduxeren nos los   -19-   franceses en tro a Narbona. E a Narbona exiren gran partida dels nobles de Catalunya, e dels ciutadans, e reeberen nos, e nos podiem hauer laora ·VI· anys e ·IIII· meses. E agren acort can foren en Catalunya quins nodriria: e acordaren se tots quens nodris lo Maestre del Temple en Montso: e son nom daquel Maestre era en ·G· de Montredon, qui era natural Dosona, e Maestre del Temple en Arago, e en Catalunya.
11. E hagueren232 altre conseyl que en nom de nos e ab segel nouel quens faeren fer, que manssem Cort a Leyda, de Cathalans e Daragoneses, en la qual fossen larchabisbe, els bisbes, els abats, els richs homens de cada ·I· dels Regnes, e de, cada ciutat ·X· homens ab auctoritat dels altres de ço que els farien que fos feyt, e tots uengren al dia de la Cort leuat don Fferrando, el Comte don Sanxo: car233 hauian esperança que cascu fos Rey. E aqui juraren nos tots quens gardarien nostre cors, e nostres membres, e nostra terra, e quens guardarien en totes coses e per totes. El loch on nos estauem la donchs era ali on nos tenia el234 bras larchabisbe Nesparech que era del liynatge de la: Barca e era nostre parent, sus el palau de uolta qui ara es, e laores era de fust, a la finestra on ara es la cuyna per on dona hom a menjar a aquels qui mengen en lo palau: e feyt lo dit sagrament, partis la Cort. El Maestre leuansa Monso,   -20-   e esteguem aqui ·II· anys e mig a ·I· tinent, e tota la renda que nostre pare hauia en Arago e en Catalunya era empenyorada tro als juheus, e als sarrayns, e encara les honors, que eren ·DCC·235 cauallerias en aquel temps, e nostre pare lo Rey don ·P·236 hauiales totes donades, e uenudes de ·CXXX· emfora: e no hauiem a ·I· dia, quant nos entram237 en Montso, que menjar, si era la terra destroyda e enpenyorada.
12. E nos estan en, Montso foren se bandos238e partides entrels richs homens Darago don ·P· Ahones e don Atorela239, e don Exemen Dorrea, e don A. Palanzi240, e don ·Bñ·241 de Benauent, e don Blasco Maça, e altres qui a nos no membren, e de richs homens, e de cauallers faeren bando e partida ab lo Conte de Rosello Sanxo qui era lur Cap, e feguien242 la sua carrera. E don ·P· Ferrandes Dalbarrazi243 e don Rodrigo Liçana, e don Blasco Dalago, tenien se ab don Fferrando, e fayen del lur cap244. E don Pero Cornel, ni don Uales Dantillo, no hauien encara terra ni honor per ço con eran tant jouens, e tenien se una uegada ab uns e altra ab altres. E don Exemen Corneyl era ja de dies, e pesaua li aquels mals, que245 ueya en Arago tan grans: car el era lo pus faui246 hom que en   -21-   aquel temps fos en Arago, el pus aconseylat. E algunes uegades uenien a Montso, e pregauen nos que exissem del castel de Montso per partides, per tal que uinguessem de la vna partida, e destruyssem247 laltra.
13. E quant nos fom de edat248 de ·IX· anys, e que nons podien aturar en Montso, a nos ni al comte de Proença, tant ne uoliem exir, e car era necessari a la terra, ffo acort del Maestre e dels altres, quens lexassen exir daquel loch. E enans que nos nexissem be per ·VII· meses uenc missatge al comte de Proença per richs homens de sa terra que a die sabut uendrien ab una galea a Salou, e quel traurien celadament del castel de Montso, e que sen irien ab el tro en Proença: e aixi con fo cogitat per els se compli. E quan el sen dech anar dix que uolia parlar ab nos, e descobrins son secret249, e pres comiat de nos ploran, ab aquels qui eren uenguts per el: e nos ploram ab el per la dolor del partiment: mas playans molt per la sua anada. E altre dia prop del foscant de la nuyt exis del castel ab en ·P· Auger quil nodria, e ab ·II· escuders seus, e trasnuytaren250 e passaren Leyda en semblança que altres homens eren, e deffigurats de uestedures, e en laltra nuyt anarensen a Salou, e recolis en la galea, e anassen en Proença. E per tal que hom sapia los nostres ayns els seus, hauia ell ·II· anys e mig mes que nos.
  -22-  
14. E quan los ffrares uiren quel comte de Proença sen era anat si que nols ho feu saber, enteseren que la nostra estada nols era bona, e a comte don Sanxo quan ho hoi pesa li molt la anada del comte de Proença: e quan el entes que el sen era anat ab aquels qui eren del seu bando Darago; uolch se apoderar Darago. E nos enuiam missatge a don Pero Ferrandes, a don Rodrigo Liçana, e a lur bando, e an ·G· de Ceruera, que uinguessen a nos a Montso, car en totes maneres ne uoliem. eixir: e ells asseguraren nos quens ajudarien, ens ualrien ab tot lur poder. E quan hoi251 lo comte don Sanxo feu son ajustament ab aquels qui eren de sa aiuda, e dix que tanta terra con nos ni aquels que ab nos eren passarien en Arago de part Sinqua que la cobriria tota de perfet252uermeyl. E nos exim sus en lalba de Montso: e quant som al pont esperans la companya: e dixeren, nos quel comte don Sanxo era en Selgua ab tot son poder, e ques combatria ab nos. E nos ladonchs no hauiem, mas ·IX· anys253, e per temor de la batayla que cuydauen hauer ·I· caualer254 prestans ·I· gonio leuger quens uestissem: e aço fol nostre començament de les primeres armes que nos presem. E anam aquel dia a Berbegal que no trobam contrast en la carrera, e altre dia entram en Osca. E uinguem depuys a Saragoça, e fo la primera   -23-   uegada que nos fom255, anch en Arago. E les gens foren molt alegres de la nostra uenguda.
15. E nos estan en Saragoça eren aquesta partida don Pero Fferrandes, e aquels que dessus auem dits ab nos, e uench nos missatge que don Rodrigo Liçana hauia pres don Lop Daluero256 qui era parent de don Rodrigo Liçana, e don Pelegri Datrocil257 hauia sa fiyla de don Lop Daluero per muyler. E aquest Palegri e son frare don Gil pregaren nos, e clamaren nos, amor e merce, que donassemm conseyl et aiuda a la preso de don Lop Daluero: car don Rodrigo lauia pres si que nos guardaua don Lop Daluero del, nil hauia desafiat, e li hauia tolt lo castell e la uila Daluero, e be ·X· millia kafizes258 de pa qui eren, seus, oltra lo mal que li hauia feyt, als chrestians e als sarrains Daluero. E aquela cosa tengren per mal feyta tots aquels qui ab nos eren, e tots aquels Darago qui aquesta cosa sabien. E fo acort de nostre conseyl, car nos no hauiem aquel sen que sabessen dar conseyl a nos ni a altruy, que anassem sobre el que cobrassem don Lop Daluero ab tot aquel dan que pres hauia el, trasquessem259de perso: e anam sobre Aluero ab ·I· feneuol260lo qual faem fer en Oscha. E aquells de don Rodrigo, hauien meses ia yns261 per establiment, reterense sempre quan   -24-   uiren quel feneuol hi hac tirat dos dies. E partim nos daqui, e anam nos en a Liçana on tenia pres don Rodrigo a don Lop Daluero, e uenguem262 assetjar, e la yns era per establiment don Pero Gomeç, e ·I· altre caualer de qui nons membral nom, escuders, e altres companyes. Mas don Pero Gomeç era cap daquels, e del castel, e maior, e mellyor.E param hi ·I· feneuol e aço fo el temps de Mayg e tiral feneuol can fo parat ·D· pedres de nuyt, e ·M· de dia. E quan uench entorn dora de uespres hac tant derrocat del mur que gran portel hi hac feyt. E la crida ana263 en la ost que anassen combatre: e armarense, e moch se la batayla: e combaten264 los, los de la ost, e a escut, e a lança, e tots los balesters de la ost quey eren. E per la batayla no cessaua lo feneuol de tirar, si que tan fort era la batayla, e de guisa tiraua lo feneuol que gran res ni hauia265 ferits daquels de dins descuders e daltres homens. E don Pero Gomeç uiu266 quel castel se perdia, lo qual tenia per son senyor. E tot guarnit, son escut abraçat, e son capel de ferre en lo cap, e lespaa en la ma, paras al, portal267axi con a hom qui esperaua mes la mort que la uida. El feneuol que feya de grans errades, e pel pols que era gran de, la terra que hauia moguda el feneuol, entrassen be tro als ginols. E dura la batayla que no puja negu268, e siy hauia bon pujador,   -25-   e qui fer ho uolgues hauia ·I· escuder269 lo nom del qual a nos no membre, mas creem que era don Pero Garçes Delfaro, e hac se uestit ·I· gonio e ·I· capel de ferre en lo cap, e lespaa en la ma, e uee que la batayla anaua cessan, moch se tant con los peus lo pogren leuar270, e comença a pujar si que don Pero Gomes no li poc uedar lo pujar, e presli aixi que anch don Pero Gomes nos poch leuar, tant era soterrat en la terra del mur, e aixi pujaren aquels de la ost, e fo pres lo castel. E cobram don Pero Daluero quey era pres: e don Rodrigo Liçana era amich de don Pero Ferrandes Dacagra, e parla ab don Pero Ferrandez quel emparas de la guerra, e que sespidaria de nos: e que el li donas torm en Santa Maria Delbarrazi. E aixi con don Pero Ferrandez era ab nos alentrar que nos faem en Arago acuyli don Rodrigo, e espedirense de nos, e faeren nos mal daquela hora aenant. E don Pero Aunes e son bando acostarense a nos e foren ab nos a la preso271 daquests ·II· castels: e puys don Examen Corneyl qui era maior, leuat nostre oncle don Fferrando, per ço car pus sabia quels altres, foren de la nostra part aquest bando.
16. E fo parlat matrimoni de la neboda de don Exemen Corneyl sor de don Pero Corneyl, que la preses per muyler don Pero Aones. E ab aytant manam nostra ost al estiu aenant e anam   -26-   sobre Albarrezi. E mesem nostre seti sobre la torra del Andador en una serreta ques fa sobre aquela torre. E creem que, estiguem en aquel siti nos entorn de ·II· mesos o poch mes o poch meyns. E faem aqui ·I· almanjanech que tiraua a la torra del Endador, e cleda denant lo feneuol. E dins en la uila hauia be ·CL· caualers272 entre castelans, e aragoneses, e nauarres. E eren la yns per caps don Pero Fferrandes de qui eral loch, e don Rodrigo Liçana, e ab nos eren don Exemen Cornel, e en Pero Corneyl, e en ·G· de Ceruera, e don Uales273, e don Pero Aones, e don Palegri son frare, e don ·G· de Puyo pare daquest ·G· de Puyo qui era ab nos quantfayem aquest libre. E eren hi de les ciutats de Lerida274, de Saragoça, e de Calateyo, e de Derocha, e de Terol. E entre tots aquests richs homens quins seruien no hauien275 ·CL· caualers: car nos erem infant que no hauiem mas ·XI· anys. E tot ço que fehyem, fehyem ab conseyl daquels richs homens qui eren ab nos. Car aixi era raho que pus nos no sabiem nosftra terra guiar ne donar aquel conseyl que mester nos fora, que altrens conseylas. E els parens els amichs de don Pero Ferrandes qui eren ab nos, enuiauen los a dir tot lardit de la ost de nuyt e de dia que caualers e escuders, sen exien a uista de la ost: e entrauen layns de nuyt e de dia e fayen lus saber tot lardit de la ost e metienlus balestes276 e conduyt.   -27-   duyt. E leuat don Pero Aones e son frare don Palegri e don ·G· de Poyo, tan mal e tan falsament nos hi feruien con els podien, si que aquels qui eren ab nos faeren saber a aquels qui eren de dins la nuyt, que don Pelegri uelleria lalmajanech E el en ·G· de Poyo foren a la uetla aquela nuyt. E quant uench a la hora de mijanuyt, hagren appareylades ses fayles, e exiren a les cledes ab tot lo poder dels caualers e dels escuders, e dels homens de peu qui la yns eren. E uengren ali foch ences en falles al feneuol. E anaren escometre don Palegri e don ·G· de Poyo qui tenien. la uetla. E aquels qui eren ab don Pelegri e ab don ·G· de Poyo per la gran multitut que ueeren uenir daquels de dins, desempararenlos. E aqui mori, don Palegri Daones, e don ·G· de Poyo, car hauien uergonya major quels altres, e no uolgren fugir, e cremaren lo feneuol277. E anch negu daquels de la ost noy uolgren ocorrer. E sobre aço can uiren nostre conseyl que nos ere enganats, e mal seruits de nostres homens, conseylaren nos quens en leuassem e haguem nos en a leuar: cor aytans caualers huia be de dins o pus con nos hauiem de fora. E nos que noy podiem penre conseyl, ne hauiem ab qui, car no hauiem sino ·XI· anys.
  -28-  
17. E quan nos fom leuats daquel loch, passat ·I· any e mig, parlans matrimoni la Reyna dona ·Bñga· mare del Rey don Fferrando, de sa for dela que hauia nom dona Lionor. E eren abdues fiyles del Rey don Alfonso, e eren aquests los fiyls e les fiyles del Rey don Alfonso, la278 Regina dona Blancha, e ffo muyler del Rey de Ffrança Lois e fiyl del Rey Ffelip: e laltra fiyla fo dona ·Bñga· e fo muyler del Rey de Leo, pare del Rey en Fferrando, qui hauia nom don Alfonso: e laltra fo dona- Urraca que fo Regina de Portugal279: e laltra Regina fo dona Lionor la qual nos haguem per muyler. Els fiyls quel Rey don Alfonso de Castela hague ach nom la ·I· linfant don Fferrando, e laltre ach nom Nanrich qui fo puys Rey de Castella. E linfant don Fferrando mori ans quel Rey don Alfonso sompare moris. E de puys que fo mort lo Rey don Alfonso faeren Rey a don Anrich. E ab trebeyl280 que feya ab uns moços donaren li duna teula en lo cap ·I· daquels qui iugauen a aquel ioch contra el, que el los parti que fossen los ·I· duna part281 e el de laltra. E el mes se ab aquels quil combatien en ·I· pug en semblança de castel, e el fo ferit aqui, e per aquel colp mori. E romas lo Regne a dona ·Bñga· de la qual fo son fiyl don Fferrando Rey de. Castella.
  -29-  
18. E nos haguem per muyler la Reyna dona Lionor per conseyl de nostres homens, quens conseylauen que pus nostre pare no hauia pus fiyl sino nos, que prenguessem muyler estan ioue, per ço car els hauian gran regart de nostra uida per raho de malauties o de metzines quens donassen.
19. E que en totes guises uolien que hereu282 romangue de nos, per tal que el Regne no exis de la natura per ço quan283 lo comte don Sanxo, fiyl del comte de Barchinona e don Fferrando qui era nostre oncle e fo fiyl284 del Rey don Amfos, entenien cascu dels que fossen Reys, que iay hauien punyat en nostra ninea285 quan nos erem en Monso. E per aquela temor conseylaren nos que prenguessem per muyler la fiyla del Rey Namfos de Castella. E aço conseyla Nexemen Corneyl, e en ·G· de Ceruera qui eren maiors conseyls nostres, e en ·G· de Muntcada qui mori286 a Maylorques e daltres qui a nos no membren. E prenguemla per muyler a Agreda287.
19. E fo la nostra caualeria en sancta M. de la Orta de Teraçona, que oyda288 la missa de sent Espirit nos cenyim la espas que prenguem de sobre laltar. E podiem laora hauer ·XII· anys complits   -30-   e entrauem en lo ·XIII· si que ·I· any estiguem ab ela que podiem fer ço quels homens han a fer ab sa muyler, car no hauiem, la edat.
20. E feyt aquest matrimoni entram en Arago e en Cathalunya nos e nostra muyler la Reyna, e cascuns dels richs homens punyauen que fossen nostres priuats, que ço que nos fariem que ho fessem a289 conseyl dels. E don Nuno Sanxes290 fiy del Comte en Sanxo a qui nostre pare hauia dat Roseylo e Conflnt et Cerdanya de sos dies, hauia gran amor ab en ·G· de Muntcada: per291 paraules que hac don Nuno Sanxes ab en ·G· Cerueylo per ·I· austor292 terçol que no li uolch dar en ·G· de Cerueylo, foren mals parladors e dixeren mal entre la ·I· e laltre. E dix en ·G· de Muntcada a don Nuno que no uolia daqui auant hauer amor ab el: e don Nuno respos que pus293 el no uolia sa amor, que el no uolia la sua: e dix li que nos fias en el, que no sera294 son amich desta hora a auant. E lauores, en ·G· de Muntcada feu ses couinençes damor ab don Pero Ferrandes, e ab la partida sua e don Nuno uolch amaor hauer e ach ab don Fferrando e ab don Pedro Ahones e ab sa partida. E en ·G· de Muntcada e en Pero Fernandez aiustaren se a una cort que nos hauiem manada a Muntso ab aquels que hauer podiem, e foren be ·CCC· cauallers, e uengren a una uila del   -31-   Temple que hom appela Ualtarcha295. E don Fferrando e don Pedro Ahones aiustaren se ab lur bando, e uengren a Casteylo del Pont de Muntso. E nos qui ueniem de Leyda per a la cort a Muntso isquens don Nuno a carrera e dix nos que li donassem conseyl e aiuda, que sino el296 pendria molt gran onta o mort. E nos demanam li quinya onta seria aquela. E dix el, Seyer ueus en ·G· de Muntcada qui ue, e don Pero Ferrandez, et uos sabets som nos desexits damor yo don ·G· e els seran dema a Ualcarcha, e uenen ab els be ·CCC· caualers, e han uolentat de moure a mi baraiyla297, e quem diguen tal paraula de desmentir o de desonrament que yo no poria estar que noy respones. E si hi respon298 he reguart quem maten o quem facen tal onta que ualriam tant con la mort. E aquela sao nos no hauiem sino ·XIIII· anys. E dixem li quens pesauen molt les paraules que el nos deya, e per aquesta raho que la sua onta299 tenriem nos per nostra, tant de parentesch hauia entre nos e el. E allo que el nos hauia dit dixem li que nos sabiem300conseyl que el no prengues aquel mal ni aquela ont. E queu fariem en aquesta manera, que sempre que nos fossem entrats en Munntso que enuiariem per los meylors homens de la uila que uinguessen denant nos, e quels diriem aixi: Pregam, e manam uos, que gardets la301   -32-   uila, e que tanquets totes les portes, e quey tingats porters e homens armats, e que noy lexets entrar negun rich hom ni caualler de dia ne de nuyt menys que nou façats saber a nos. E quan hi entrassen, entrassen302 ·II· richom ab ·II· cauallers, e que mes non acuylissen303. E aixi ho faem. E quan aço hoy don Nuno que nos ho faem tanbe, a honrament de nos, e del, dix quens ho grahia304 tant con el podia, que be conexia quel amauem, e que. hauiem pres tal conseyl quel hauiem estort donta, e de mort. E sobre aço en ·G· de Muntcada e don Pero Fferrandez uengren ab tot lur poder305, e noy pogren entrar sino ab aquels que nos hauiem manat. E don Fferrando e don Pero Ahones entraren ab altres tants. E en ·G· de Muntcada e en Pero Fferrandez ueeren que no podien acabar ço. ques cuydauen: e agren son a partir. E si hi ach altres paraules que començauen ja de dir, mas nos ho uedam quels dixem que si neguna redeyen a don Nuno que ho comprarien, e aixi partisse306 don Nuno per honrat, e els falits de ço, que uolien fer.
E passat aço entram nos en Arago. E en ·G· de Muntcada feu son aiustament en Cathalunya, e don Nuno sabeo307. E nos la donchs erem en Oscha e la Reyna atre tal, e uench lo Comte don Sanxo, e don Nuno a nos, e mostraren nos denant   -33-   la Reyna, que en ·G· de Muntcada uolia entrar en Rosseylo per fer mal a el e dan en aquela terra que nostre pare li hauia dada, e que a nos deuia tornar: e quens pregaua ens clamaua amor e merçe: que nos que li aiudassem de ço que li uolien fer dan e honta: que el ne son pare no hauien altres parents en Arago ni en Cathalunya de nos en fora, e el faria dret a tot hom que clams hagues del. E aço faen308 ell, que nos que li aiudassem e que li ualguessem, que esta se esta esperança hauia en nos: e aixi con en ·G· de Muntcada hauia parents e amichs per fer a el mal, que el no hauia altres parents ni altres amichs quel poguessen defendre si nos no. E sempre demantinent, assegura per don Ato309 de Foces e per don Blasco Maça, e per ço que el tenie en Rosseylo, que li hauia dat nostre pare en sos dies, que el faria dret, complidament an ·G· de Muntcada o a tot altre hom que clams agues dell. E nos sobre aço enuiam nostres cartes an ·G· de Muntcada que no l faes mal, que el hauia assegurat en poder de nos de fer dret. E el prea ho poch e no sen lexa, e entra en Rosseylo ab son liynatge, e pres ·I· castel, a escut e a lança, qui hauia nom Aualri: e era en Jaçpert310 de Barbera lains, que si era mes per fer seruici a don Nuno: e broca als311 de la uila si que exiren de fora. E agren se a u ençre los de Perpenya   -34-   e pres312 en Jaspert de Barbera en aquela brocada. E sobre les cartes que nos hauiem enuiades an ·G· de Muntcada que no uolch fer313 manament nostre, e feu mal a don Nuno, e li entra en Rosseyllo, manam nostras osts en Arago, e anam sobre el, e tolguem li ·CXXX· forces entre torres e castels, a el e a son liynatge e a sos ualedors: e prenguem Cerueylo en ·XIII· dies314. E sobre aço anam assetir Muntcada, e messi en ·G· de Montcada, e don Pero Cornel, e don Rodrigo Liçana, e don Uales Dantillo, e en ·Bñ· de Sancta Eugenia frare den Ponç ·G· de Torreela315: e nos no hauiem mes de ·XIIII· anys con316 lo assetiam. E era lo Comte don Sanxo ab nos, e don Nuno, e don Fferrando e don Pero Aones, e don Ato de Foces, e don Artal de Luna, e de nostra meynada Darago: e entre tots podien esser ·CXXX· cauallers, e els de dins podien esser ·CXXX· cauallers. E faem demanar an ·G· de Muntcada quens donas postat de Muntcada, e el respos nos que lans donara uolentes si317 daltra manera la li demanassem: mas per ço con li hauiem gran mal fet quan ueniem ab ost sobre el, per ço deya que no lans deuia dar: e no lans dona. E faem nostra ost sobre el, per ço deya que no lans deuia dar: e no lans dons. E faem nostra ost sobre el, en ·I· pug que es sobre la uila, en que fan lo mercat: e estiguem hi be per tres meses poc mes o poch menys. E si no fos lo conduyt que treyem de la ost ab conseyl   -35-   dels aragoneses qui eren ab nos, quil318 dauen que menjar ab los diners dels aragoneses qui eren en Muntcada, los319 catalans qui trayen que menjar de Barchinona, no haurien que menjar a ·III· dies: mas per la gran ninea qui era en nos noy sabiam dar conseyl. E perço cor a aquels qui eren ab nos no playa molt lo mal daquels qui eren de dins, leuat lo Comte don Sanxo320 e don ·P· Aones, e la força que es de les meylors Despanya321, haguem nos a leuar del logar. El castel de Muntcada es aytal que hauent alli bon bastiment, si per fam no era, nos poria pendre per neguna ost: quar daygua els, nan prou en la costa del castell, de una font quey nex de una part ues tramuntana322, e nuyl hom no lals pot tolre sil castel no pren. E sobre aço, nos fom en Arago, e en ·G· de Muntcada ab son poder sobre Terraça, e prengue tota la uila del castel en fora: e pres Sarboç, e barreja323 tota la uila: e uench a Piera e no la poc pendre. E feren couinença entre el e don Fferrando e don ·P· Ahones, e entrassen en ·G· de Muntcada en Arago, e uench sen a Tahust que tenia don Pero Ahones de nos per honor: e en aquesta couinença lur fohi Saragoça, e Osca e Iaca. E nos erem en Alago, e era ab nos don Nuno, e don Pero Ferrandez, e don Blasco Dalago, e don Artal, e don Rodrigo Liçana: mas en Alago no eren ab nos sino don Nuno, e don Pero Fferrandes, e don Ato. E sobre aço parlaren   -36-   pleyt damor entre don Ferrando e don ·G· de Muntcada e don Pero Ahones, que fossen contra tots homens ab don Nuno e ab don Pero Ferrandes: e aço parla don Lop Xemenis de Luzia324 uassal de don Nuno, germa de Ruy Xemenis. E enuiaren nos missatge que uendrien a nos e que farien a tota nostra uoluntat, e hauien se feytes couinençes ab sagrament e ab cartes, e açons dix per ells don Nuno e don Pero. E sobre aço pregaren nos que exissem rebre don Fferrando qui era nostre auoncle325, e en ·G· de Muntcada qui era honrat hom, e don Pero Aones: e isquem hi, e dixem lus que en dia diuern erem, e era tart, e que entrassen ab ·III· o ab ·V· caualers, e les altres companyes que les enuiassen per les aldees de fora. E axi con aço degrem fer anamnosen nos a casa nostra, e els romangueren a les portes de la uila que hauiem fetes tancar: e don Nuno e don Pedro326 a qui hauiem comanades les portes, meteren hi tots quants els se uolgren, menys de sabença de nos, e entraren be ·CC· cauallers qui uenien ab els en Alego. E nos erem infant e no hauiem mes de ·XV· anys: e dixeren a la Reyna dona Elienor: Sapiats que tots los cauallers son intrats qui uenien ab don Ferrando e ab en ·G· de Muntcada e ab en Pero Ahones, e uels uos aqui en Alago. E nos maraueylam nos fort daço327 e demanam a aquels qui tenien les portes per nos, e dixem los perquels   -37-   hauien lexats entrar ne quils hi hauia meses. E dixeren nos: que don Nuno e don Pero Fferrandes los hi hauia lexats entrar. E dixem entre nos: Sancta Maria, gran traycio es aquesta, que a aquels en qui Nos nos fiauem nos han trayts, en han meses aqui nostres enamichs.
22. E puys quan uench al mayti anam hoir la Missa a la Esglea major Dalago, e sus en la truna328 hon cantauen los clergues fo aqui don Ferrando, e don ·G· de Muntcada, e don Pero Ahones e don Pero Fferrandes Daçagra e don Nuno, quis pensauen que fos de la nostra partida, mas empero tots eren uns. E leuas don Fferrando en peus, e dix: Senyor, ja sabets yo quant he ab uos de parentesch, que germa son, de uostre pare, e no uuyl fer neguna cosa que sia desplaer de uos: e per aço som uenguts açi nos329, e don ·G· de Muntcada, e don Pero Ahones per obeyr a uos aixi con a senyor: e no haue330 ab uos guerra neguna, que no la hi uolem hauer. E sobre aço leuas en ·G· de. Muntcada, e dix: Senyor, sol lo nom, que hom diu que uos nos uolets mal nos es fort mal331: e pensats de uenir a Saragoça e entrar en uostra Ciutat e en uostre logar, e ali porets mils parlar e fer uostres coses: e nos som, aparaylats de fer ço que uos manarets. E don Pero Ahones dix: Entrats en Saragoça, que nos fom aparaylats de fer uos axi con per senyor. E sobre aço abeliren   -38-   nos tant ab beles noues e paraules que nos hi entram en laltre dia. E quan nos fom aqui en les cases nostres que son a la porta de Toledo, que hauia332, nom la Suda, quant uench a la nuyt dixeren nos que be hauia ·C· homens armats entre la porta nostra e una portela quey hauia hon exia hom al mur de la uila. E enuiaren ·G· Boy e ·P·333 Sanç de Martel, e uengrensen a nostra casa, e feren fer sos lits, e jagren ali, la on les dones solien jaure: e la Reyna que hoy los homens armats que eren de fora e aquels que eren entrats en casa per jaure denant nos, pres se a plorar molt fort, e nos qui erem ab ela conortamla. E entra denant nos ·G· Boy e ·P· Sanç de Martel, e dix ·G· Boy a la Reyna: Dona, dix el, no plorets, pero tanto334 uos porets conortar, que per las lagrimas que hombre geta perde la saine que homne ha, e estas lagrimas tornaran todas en goyo, e passar se uos ha la ira335. E aço dura be ·III· setmanes, la guarda, els jaens denant nos. E don Ato de Foces qui era entrat en la uila nol lexaren336 entrar denant nos pe conseylarnos ne esser en nostra priuança ni poc ni molt. E dix nos, que pus a onta de si hi estaua e nol clamauen a conseyl, que nons pesas sis nanau a sa casa. E nos dixem li: Anatse uos en que noy sots honrament de nos ni de uos. E anassen a terres Dosca. E sobre aço tiram nos don Pero Ahones a una part, e dixem li: Don Pero Ahones   -39-   molt uos auem amat, eus hauem feyt honrar de don Artal Dalago, e uos sots a nostra onta tan gran con nos la prenem: sus a qui nos desexim, de uostra amor, que mentre nos uiuam nous amarem. E el dix: Per quinya rao? Perço con ueets nostra onta et nostre dan337, e si uos noyc fossets nos no aguerem presa esta onta ni est dan, e pus ho podets desser e nou dessets338. E raonas ab nos sobre aço, e dix: que en alo que ells feyen que noy hauia onta ni dan, e prea poc nostres paraules.
23. E sobre aquesta rao anamnosen a la Reyna, e dixemli: Be conexem e ueem lo dan e la onta que uos e nos prenem, e jassiam infant339, nos ne uenjarem, si uos ho uolets, a nos e a uos. E dixem: En esta casa a una trapa, haurem ·II· cordes, assaeruosem en una taula e aualaruosem daqui en jus: e enuiarem la nuyt que aço deurem fer an Artal que uenga aqui ab sa companya, e quan sabrem que el hi sera, exir uos nets uos de jus la porta, e don Artal anarsen a ab uos, e io romandre aqui a Saragoça. E yo per tal que mal nos captenguen de uos no gos començar neguna re: mas tan yuas340 con uos fiats exida defora, los moure paraulas a don Fferrando, o a don ·G· de Muntcada, o a don Pero Aones, e dirlos he que feyen trahicio de ço, que feren contra nos: e caualcare ·I· caual et haure ·I· guilando341 e fer hoe en tal manera   -40-   e en aço no poden342 escapar que yo la ·I· noy mat: e no creem quens encalcen, mas creem que nos tenrem tal caual que no aurem temor que uinguen molt apres nos. E ela respos nos: Sapiats que en taula ab343 corda no aualaria daqui per nuyla re del mon. E pregamlan molt, e ela no ho uolch fer. E depuys344 pacificam la cosa, e nou faem per temor dela345
24. E uench puys en ·G· de Muntcada, e feu nos pregar a don Fferrando quel mal que nos li hauem feyt en Cathalunya quel li esmenassem. E nos resposem: que ço que nos nauem feyt, queu hauem feyt ab dret, e que neguna esmena no lin fariem. E els dixeren: que si faessem, que aquela esmena que nos fariem a el, seria molta a el e poca a nos, e que li donassem ·XX· milia morabatins: e nos tiram en aço que nols li deuiem346 dar, aguem nos a uençre per paraula e per porfia, e per cuydar ques partirien de la manera salsa que presa hauien: e promesemli los ·XX· milia morabetins. E quan haguem aci estat una peça347, anamnosen a Tortosa, e la Regina a Burbaguena348. E don FferandO e Don ·G· de Muntcada e don Nuno partiren les honors Darago: e cobrinse ab nos quens donauen349 de conseyl, mas a lur gisa les partien350.
  -41-  
25. E passat aço isquem Nos de Tortosa, si que ells non saberen res, e uinguemnosen a Orta qui es del Temple: e manam als Richs homens per les honors que tenien per nos que uinguessen a Nos a Terol, perço quar uoliem entrar el Regne de Ualencia per fer mal als moros: e quens seruissen les honors que tenien per Nos: e donamlos dia quey fossen. E nos sobre aço manleute de conduyt: e don351 Pasqual Monyos, qui era molt priuat de nostre pare352, era dels meylors homens de uila353 que nos aguessem en nostra terra en aquel tems e dix nos quens prestaria molt uolenters e de grat tot quant ell pogues de si e de sos amichs, e prestans per ·III· setmanes tot ço que hauiem mester. E quan uench al dia que ells deuien uenir a Nos, ço es los richs homens Darago, noy uengren sino tan solament don Blasco Dalago, e don Artal de Luna, e don Ato de Foces: e ueem que no uenien al dia que nos los hauiem, dat. E per sadiga dells haguem nos a menjar lo conduyt que hauiem estojat354 per entrar en terra de moros. E so nostre acort que aguessem treuga ab Seyt Abuzeit qui era lauos Rey de Ualenicia, e quens donas la quinta de Ualencia e de Murcia de les rendes que el hauia, leuades les peytes. E el atorgans ab cartes e ab couinençes que el nos feu: e faem la treuga ab el. E passades les ·III· setmanes damunt dites, nos qui hauiem manat355 lo conduyt que deuiem metre   -42-   en la caualcada, exim nos de Terol e entramnosen en Arago; e quant fom a la segona aldea de ius Calamotxa, trobam Don Pero Aones qui uenia be ab ·L· o ab ·LX· caualers, e demanamli ques faya ne on anaua. E dix nos: que anaua per entrar en terra de moros, el e son germa lo bisbe de Saragoça. E dixemli: que tornas ab nos que ab el uoliem parlar sobre aço. E ell pregans que nol tardassem de son uiatge. E dixemli: Don Pero Ahones, nous tardam molt per una leuga que anets ab nos, mas uolem que hi sien dels richs homens Darago con nos uos mostrarem esta paraula E ell dix que li plaia: e som a Burbaguena en una casa qui es del Temple, qui es el356 cami de Darocha, e de Terol a la entrada de la aldea can hom ue de Darocha: e aqui fa don Blasco Dalago, e don Artal Dalago, e don, Ato de Foces, e don Ladro, e don Afssalit de Gudar, e don Pelegri de Bolas, e el, uestit son perpont e sa espasa cinta e ·I· batut357 de males de ferre el cap. E nos entrauem laore en edat de ·XVII· anys. E dixemli: Don Pero Ahones nos uos hauem esperat en Terol be·III·setmanes de part aquel dia que nos uos donam, perço car cuydauem fer ab uos et ab los Richs homens Darago bona caualcada: e deym perço bona caualcada car anch no uim moros de guerra, e plaer nos hia molt quels uissem358, e quels aguessem uists: e per falida de uos nomenadament, haguem conseyl que ab   -43-   tans pochs caualers con nos hauiem en Terol no entrassem en terra de moros, que si Deus, nons hi uolia aiudar poriem hi pendre onta o mort: e sobre aço feunos parlar Seyt Abuçeyt quens daria les quintes de Ualencia e de Murcia, que haguessem treuga359 ab ell, e prenguemla: perqueus pregam, don Pero Ahones, eus manam, que uos que tingats estas treugas e que no les trenquets. E el dix nos: que molt li hauia costat ladop que hauia feyt entre el e son germa lo bisbe, e que no uolguessem que el ho perdes que molt li costaua. E nos dixem li: Don Pero Ahones, gran tort nos deyts, que nos la treuga que hauem feyta, hauemla feyta per defalimen de uos con no uingues al dia: que uos360 digats ara que nous jaquiriets daquesta anada per manament361, guardats que fets, que uos uenits contra nostre senyoriu la qual cosa nos esperauem362: e uolem saber si us en lexarets per nostres prechs e per nostres manamens. E el respos nos: que tota re farie per nostres prechs e per nostres manamens, mas desta cosa pus tant li costaua, que no sen poria lexar363, e quens pregaua quel lexassem entrar en terra de moros el e son germa, e quens en farie bon seruici. E nos dixem: que ans seria mal seruici aquel, fi la treuga que hauiem dada nos trencauets: e uolem saber si o uolets fer o no. E el dix: que non podia als fer. E sobre aço   -44-   nos li dixem: Pus tan cara cosa con aquesta nos uolets trencar, diem uosqueus uolem pendre.
26. E en aço noy ach mes paraules. E el leuas en peus, e aquels qui eren ab nos, ço es aquels que dessus hauem dits, desempararen a nos e a el, e anarensen al cap de la casa, e meteren mans als coutels364 lurs mantels abraçats, ells perpunts uestits, e lexaren a nos sols ab el. E el era gran caualer e fort bo darmes, e uolch metre ma a la espaa, e nos tinguem la espaa ab la ma que no la poch traure. E els caualers de don Pero Ahones no eren descaualcats dels cauals, e eren defora, e quan hoyren lo brogit quis feya en la casa, descaualcaren be ·XXX· o ·XL· cauallers a colp: e mentre quels feus365 uenien, el uolch metre ma al coutel, e nos embargamlo e nol poch traue. En aço foren entrats los seus, e els nostres eren per les posades, e tolguerenlons de les mans per força: que el hauia366 poder de si ques partis de nos, si quels nostres qui eren en casa nons aiudaren, ans mirauen la luyta que hauiem ab el. E sobre aço caualcarenlo en son caual, e meterenlos denant, e ells apres del ab ses armes, e anarensen ab ell. E nos dixem a ·I· caualer Dalago per nom Miquel Dagues367 qui hauia ·I· caual a la porta quels nos liuras. E sempre caualcam en el: e nostres perpunt uestit, aportaren nos nostres armes e anam detras el. E   -45-   ans que, nos poguessem esser arreats desso368, caualga don Ato, ab si, quart de caualers369: e puys a cap duna peca caualgaren apres den Ato, don Blasco e don Artal ab sos caualers. E don Ato atenchlo a la exida dunes tapies de les uinyes de Burbaguena. E dix ·I· caualer a don Pero Ahones: Ueus aqui don Ato quins370 fegueix. E dix don Pero Aones: Tornem a el, e non auaja lo uila371: ço que ell no er uila ne mal ensenyat. E aquels qui anauen ab don Ato obrirense e aixi con se degueren acostar a el, faeren carrera als altres per on lo deuien ferir: e feriren lo ·II· caualers, e la ·I· donali ius372 la boca a la part esquerra, e laltre ferili per lescut: e el per temor quel colp no fos tan gran si lesperas de dret en dret, lexas caure del caual a la part dreta, e gitas dessus lescut, per temor que no moris. E en tant uench don Blasco Dalago, e don Artal Dalago per la carrera, e nos passam per don Ato, e demanam li con feya ne que hauia. E el dix: Ferit so, e uels uos aqui per on uan. E no hauia ab nos sino don Assallit Daguda373 e Domingo Lopiç de Pomar. E ueem ·P· Aones ab ·XX· cauallers qui nos partien del, pujan374 per una costa a ma esquerre, que uolia fstolçre a ·I· castell del bisbe375, per nom Cotanda. E don Blasco Dalago, e don Artal Dalaggo anauen apres dell tant con ·I· treyt de balesta podia esser. E don Pero Aones acuylis a ·I· pug ab aquela companya   -46-   que hauia, e aqui aturas: e descaualca don Exemen Lopeç de Rigols376, e dix a don Pero Ahones que caualcas en lo seu caual quel seu era cansat, e que pensas destorçre. E mentre que aço fayen gitauen pedres grosses e poques als de ius, perço que no pujassen: e don Pero Ahones mudas en aquel cauayl. E nos dixem a don Assalit e a don Domingo Lopeç de Pomar, quan uim lo loch on els hauien la fazenda377, que per una pujada quey hauia podien uenir la on els eren, e era endresera378, daquel loc: e euenguem nos denant aquests ·II· perço cor lo nostre caual curria mes quels lurs. E al uenir que nos faem, tirauen pedres los de la companya den379 Pero Aones contra los de don Artal e de don Blasco: e els estauen ayxi que no pujauen el pug que els tenien. E al uenir que nos faem, cridam: Arago, Arago. E nos e nostra companya ensemps pujam el pug, e desemparauen380 a don Pero Aones tots los cauallers quil guordauen, de ·I· en fora qui hauia nom Marti Peris Desquita381 qui uenia apres nos a seguir son senyor. E entretant uench Sanxo Martines de Luna, germa major de Marti Lopeç, e ferilo per la part dreta de la lança, e mes ne pel costat destre mig peu per la obertura del perpunt de ius lo braç. E el que anaua, denant nos que nuyl, hom no anaua denant   -47-   entre nos e el, tan prop li anauem nos, sentis ferit, e aturas: e abrassa lo col del caual: e nos sempre fom ab el can el382 se comença de derrocar del caual, e aualam, e mesem los braçes sobrel. E suffren nos sobrel, dixemli: A, don Pero Aones, e mal punt fos anc nat, perque nons uoliets creure de ço que nos uos conseylauem? E el nons poc re dir, sino quens guardaua en la cara.
27. E nos estant ayxi uench don Blasco e dix: A, Senyor, lexats nos aquest leo que uenjarnosem de ço quens383 ha feyt. E nos dixemli a don Blasco: Deu uos confona perque ara deits tals paraules, que yous dic que si a don ·P· Aones ferits, que a mi ferrets e a mi haurets a ferir primer, e uedar uosem, aço molt durament. E caualcam lo en una bestia, e ·I· escuder que li sofris lo cors, e moris en la carrera ans que fossem a Burbaguena. E nos anamnosen a Daroca: e leuam don Pero Aones en una taut384 a Darocha, e metem lo en sancta Maria de Darocha. E al exir que nos fayem los de Daroca desonraren als nostres homens, aquels qui uengren apres nos, si que donaren a ·I· escuder nostre, parent de don Pelegri de Bolas, ab una pedra en las barres quant los gosa desmentir. E don Pero Aones tenia en penyora Bolea e Loarre385 que nostre pare la li hauia enpenyorada: e hauia   -48-   tant tengudes les penyores que be sen deuia tenir per pagat. E anam la, e trobam dins que si eren meses don Fferrando e don Pero Cornell, e hauia ab ells de ·LXX· tro a ·LXXX· cauallers: e ueniem quens cuydauem que noy trobassem negu, e quey entrassem quels homens ere nostres: e aquels de la uila tenien se ab ells, e eren contra nos e feyen nos aquel mal que podien, aixi con si nos no fossem lur senyor. E uim quel castell era establit per gran establiment, de cauallers e domens de peu, e quey hauien que menjar de ço que trobauen en la uila be per a ·I· any: e so nostre acort quens en moguessem e quens partissem daqui.
28. E nos parten daqui, leuarense les ciutats Darago contra nos ab don Fferrando, e ab don Pero Cornell, e la partida de don Pero Aones. E sobre, aço enuiaren386 per en ·G· de Muntcada que uingues, e el uench ab tot son poder. E les ciutats Darago eren totes contra nos, sino tan solament Calatahiu. E nos anamnosen a Almudeuar e esteguem aqui per ·III· setmanes. E mudam nos a Pertusa: e enuiam per en ·R· Folch de Cardona, e uench a nostra aiuda a ·I· mes passat, be ab ·LX· cauallers, el, e son frare en ·G· de, Cardona. Enuiam en Ffrontera contra cels de Çaragoça don Blasco Dalago, don Artal de Luna: e no romas ab nos sino don Ato, e don Rodrigo Liçana, e don Ladro. El bisbe de Saragoça, germa   -49-   de don Pero Aones, menalos en caualcada e uengren a tresnuytada a Alcouera387, e prenguerenlo, e barrejarenlo tot. E aço fo en caresma388, e donauals perdo per lo mal que fayen, e soltauals que meniassen carn389 qui menjar ne uolia. E altra uegada exiren los de Saragoça al Castelar, e don Blasco e don Artal eren en Alago, e passaren laygua Debre e donarenlos salt390 en aquela serra qui es costal Castelar contra Saragoça, e foren391 entre morts e preses be ·CCC· homens. E fo uengut en ·R· Folch a Pertusa: e aguem pa dels de Saragoça, e Dosca, e de cauallers qui eren uenguts en lur aiuda quen hauiem comprat en Monso be ·II· mill’392 a mesura Darago. E faem almajanech, e anamnosen a Ponsano, e393 prenguemlo.
20. E daqui mudam nos a les Celles, e param lalmajanech: e quant uench a ·III· dies que ach tirat, feunos parlar pleyt ·I· escuder que tenial castel, que li donassem dia, e si en tro aquel dia no li haguessen acorregut que el rendia el castel. E fo acort den ·R· Folch e de don Rodrigo Liçana e don Ato e de don Ladro e de don Pero Pomar, que prenguessem lo dia, sol que fos breu: e el demana ·XV· dies394, e fo la auinença que fossen   -50-   ·VIII· E dix don Ato, que passaria laygua, e si sentie neguns que uinguessen contra nos, sempre uendria a nos, ens ho faria saber. E quan uench al ·VIII· dia nos fom a Pertusa, e fo nostre conseyl gran mati. E manam los per la senyoria que hauiem sobrels, que en laltre dia bo mati fossen a les Celles ab lurs armes, e aquel que noy seria que fos395 en pena de tots los bens que hauia en nostra terra. E faesem carta desta manera matexa a Barbegal396 e a Barbastre que fossen ab nos tots aquel dia. E nos quan haguem menjat, que era dia de deiuni, uench don Pelegri Dastrossil, e don Gil, per la carrera Dosca: e uengren sols a escut e a lança, e uenien trotan e de galop aytant con podien: e mostraren los nos e nols coneguem tro que foren al pont de Pertusa: e esperam los aqui a la Esglesia de sancta Maria en lo fossat397. E uengren e dixeren nos: Deu uos sal, ueus aqui que ue don Fferrando e don Pero Corneyl, els de Saragoça e Dosca, e uenen per acorrer a les Celles, e hauem los lexats en dret de Uilela398 e pensen de uenir aytant con poden. E manam encelar399, e no hauia ali ab nos sino ·IIII· cauallers: e manam als del conseyl en pena de traycio que uinguessen apres nos, enuiam aytambe400 a Barbastre. E sempre anamnosen a les Celles, e trobam hi en ·R· Folch e en ·G· de Cardona e don Rodrigo Liçana,   -51-   e nostra meynada, e entre tots noy hauia de ·LXX· a ·LXXX· cauallers: e dixem los que armassen lurs cauals que don Ferrando uenia, e aquels de Saragoça e Dosca, que uenien ab els401: e tots pensaren se darmar. E nos estan en estes paraules, dix nos en ·P· Pomar, qui era caualler antich e era de nostra meynada: Senyor, yous dare bon conseyl: aqui ha ·I· pug qui es molt forts, e metets uos hi, e aqui sabran ho les uiles, e acorreruosan totes402. E nos resposemli: Don Pero Pomar, nos som Rey Darago, e hauemlo per nostre dret, e aquests qui uenen contra nos son nostres naturals e fan ço que no deuen, per ço quan se uenen combatre ab nos: e nos tenim dretura, e els han tort, e Deus ajudar nos na: e nos no403, lexarem la uila menys de mort, e uençremlos404, e no farem uostre conseyl esta uegada. E esperamlos, e no uengren a nos: e pressem los castel.
30. E depuys tornam a Pertusa: e uench larquibisbe de Terragona405, per nom Nesparech e406 era nostre parent, e quant ui407 que la terra Darago anaua a mal e que feyen ço que fer no deuien contra nos, pregans molt per Deus e per amor dell que nos que uolguessem fer composicio ab nostres homens, e que el pogues parlar entre nos e els. E nos atorgam li ho: e ell hauda nostra paraula, larquibisba parla ab els. E anch aquela   -52-   composicio no poch acabar, car els demanauen coses que nos los faessem que eren contra nostra senyoria: e sobre aço ach se a partir. E quant els ueeren que nos hauiem preses les Celles, enuiarennos a dir los Dosca per don Marti de Peroxolo408 qui era nostre merino, e altres amichs que nos hauiem, quens acostassem a Hosca e que fariem a nostra uoluntat, e queu sabien per cert. E nos anamnosen a Hosca, e no uolguem armar cauallers per tal que no sesquiuassen per nos. E ans que nos fossem la, exiren nos los bons homens de la uila tro, a ·XX· a Sancta Maria de Sales, e nos raonamnos ab els, e dixemlos: quens marauaylauem molt desta cosa, que era que nos nols uoliem fer sino be, e si hanc nostre linyatge los feu be nels ama, que nos seriem aquels quilS amauen409 tant o mes que ells. E els quant ho hoiren, grayren nos ho molt, e410 que entrassem en bona ora411 en la uila, e farien aixi per nos con hom deu fer per lur senyor natural. E al entrar que nos faem, los infants e la gent menuda hagren gran alegria de la nostra uenguda: e entram a hora de uespre en la uila, e entra ab nos don Rodrigo Liçana e don Blasco Massa, e nostra maynada, don Assalit, e don Pelegri de Bolas, e daltres molts. E els nons conuidaren pas: e quant aguem menjat som alegres, e dixem que bens era semblant que fariem ço que nos uolriem, pus tan bens acuylien.
  -53-  
31. E quan fom gitats nos e tots aquels qui jahien denant nos, uench ·I· porter nostre412, e dix que be ·C· homens armats hauia a la porta. E dixemli: Tolte, nos exim darmes, e tuns hi uols tornar? per auentura guarden la uila. E el dix Senyer, dats nos ·I·, escuder uostre, e, nos mostrar lihoem. E nos dixemli: Lexats nos dormir que non pot als esser sino ço que Deus uolra. E quan uench al mati que nos fom leuats e aguem hoyda missa413, faem cridar conseyl que uinguessen en aquel corral qui es denant les cases nostres e les de Munt Arago414. E nos estan caualgan, e els estant denant nos, haguem hi gran conseyl, e dixemlos: Barons, be creem que sabets e deuets saber que nos som uostre senyor natural, e de lonch temps: que ·XIIII· Reys ab nos ha hauts en Arago, e on pus luyn es la naturalea. entre nos e uos, mes acostament hi deu hauer, que parentesch, salonga, e naturalea per longuea sestreyn: e anch nous sem mal nil uos dixem, ans uos hauem en cor damar, e donrar, e totes bones cosfumes que haiats haudes de nostre linyatge que les uos farem tenir, e nos quius darem de miylors, si non haurets daqueles que fossen bones, e maraueylamnos molt desla cosa que Nos nos haiam a guardar de uos, e que nos no gosem entrar en les ciutats que Deu nos ha donades e nostre pare leixades, e que guerra haia entre nos e uos pesans molt: e   -54-   preguamuos e manamuos que noy sia, que aço es cosa quens pesa molt, e poders ho conexer que axi so uengut jo entre uos me fiy415 e en uostra amor, e queus he en cor de retenir e de amar. E sobre aço aguem fenida nostra paraula, e els resposeren, e dixeren quens grayen416 molt ço que nos deyem, e quel conseyl haurie son acort417, e quens respondria. E anarensen acordar a les cases de Munt Arago, e aquest acort dura gran peça.
32. E sobre aço nos esperan els, uench missatge al conseyl, quen ·R· Folch e les companyes, que eren de fora e que corrien la uila. E nos ueem quel conseyl se arrauataua, dixemlus: Estats segurs, e hoits ço queus direm. E enuiam per aquels qui eren anats conseylar que uinguessen: e uengren ni una partida, e no responeren a aço que nos los hauiem dit. E dixemlos: Baraons, maraueylamnos molt perqueus arauatats per neguna re, que aquesta cosa no poria esser que yo estan ab uos nuyl hom uos gosas fer re418: e per ·I· diner que uos perdats, ço que no poria esser, nos uos nesmenariem ·X· E els dixeren: Deits ho be, e marrats ho uedar. E nos dixem: Aço uedat es. E enuiam hi sempre419, e trobam que no era re: e en tant no faeren resposta de re, e leuarense tots en peus. E nos entramnosen en nostra casa, e entrassen ab nos don Rodrigo Liçana e don Blasco   -55-   Maça daquels de nostra meynada, e420 don Assalit e don Rabaça notari nostre e dixeren: que en la uila gitauen cadenes, e tancauen les portes de la uila. E nos dixem an Rabaça: Hauets neguna ley qui tenga prou a nos e a uos? E el respos421 Senyor, no par quey tenga pro, ley ni dret. E nos dixemli: Sabets hi als? E dix el: No, mas demanats ne de conseyl a aquests Richs homens. E nos demanamlos de conseyl, e deyen que grans traycions fayen, mas no dauen422 altre recapte. E sobre aço, dixem nos, que nos hi dariem tal conseyl, lo meylor que esser pot: que enuiarem fer comprar a la carniçaria moltons, e els cuydar san que façam adobar de menjar: e uos fets, ensellar e anatuosen, e aço sia ades feyt: e yo enuiare per mon caual, e per mon gonio, e per mon perpunt, e per mes armes, e siats ades en la plassa apareylat423. E la cosa feuse axi, si que uench en Rodrigo Liçana, e don Blasco Maça, e no som sino, tro a ·V· cauallers. E deualam per aquela porta per hon ix hom a la Isola424 e el cami de Bolea, e trobe la porta tancada, e demane qui la hauia tancada, e trobe una fembra que dix, quels iurats la hauien tancada. E nos dixem a ·I· escuder: On es lo porter? E dix ell: Lasus425 sol estar. E enuie dos escuders meus e demanarenlo426: e uench tot descolorit, e nos demanamli: Qui a la clau desta porta? E el   -56-   dix: Los jurats la han. E nos dixemli: Ara datsla tost, sino tal uos dare de la espaa per la testa que mort uos metre. E feem pujar aquells ab el e aportaren la clau, e aduxerenlons pres altra uegada ab la clau, e femli obrir la porta ab mos homens, e nos aturam nos a la porta tro que uengren los cauallers. E quan foren uenguts exim defora, e dixeren nos quens hauien retengudes açembles427 e escuders de dins. E nos dixem a be ·XX· o a ·XXX· homens Dosca qui estauen ab nos defora, que enuiassen a la uila ·I· hom e quens tramesessem tot quan nos hauiem en la uila dins428. E nos anamnosen per la Izola en jos429, e trobam en ·R· Folc e en ·G· de Cardona ab tots los altres cauall, e nostra maynada e don Ato, ploran, ques cuydauen quens haguessen retengut. E els homens Dosca hauien ia enuiat a don Ferrando et als de Saragoça que uinguessen, que els nos tenien en Osca.
33. E aço passat, anamnossen, a Pertusa. E nos estan aqui, don Fferrando e don ·G· de Muntcada e don Pero Corneyl uengressen a Osca, e aqui parlaren pleyt entre els, ques auendrien ab nos, e ques tenien per horats430 de ço que fet hauien. E plach molt a nos e a nostre conseyl les paraules quens   -57-   enuiaren a dir, e demanamlos: En qual manera uolien fer est pleyt ab nos? E els dixeren: que els exirien en aquela serra que es sobre Alcala, e nos ab nostra companya que uinguessem a Alcala: e nos que ixissem ab ·VII· que fossem de nostre conseyl, e els que uendrien ·VI· o ·VII·, e lexarien laltra companya. E encara dixeren: que ells be uendrien a Pertusa, mas hauien paor que alcun uil431 hom nols mogues barayla, e uolien parlar ab nos aixi con uassayls deuen parlar ab lur senyor natural, e que ans que partissen de nos fariem en tal guia que nos seriem pagats dels. E axi con fo parlat432 se segui. E exim a les uistes, nostres perpunts uestits e les espaes cintes433, e uench ab nos en ·R· Folch, e en ·G· de Cardona, edon Ato de Foces, e don Rodrigo Liçana, e don Ladro fiyl que fo de don Ladro434, qui era noble e de gran liynatge, e don Assalit de Guda, e ·I· caualler nostre435, e don Pelegri de Bolas: e de la lur part uench don Fferrando que era oncle nostre, e en ·G· de Muntcada pare den Gasto, don Pero Corneyl, e Fferrando Periç de Pina, e altres qui eren de la lur part que a nos no membren. E don Fferrando comença la rao, e dix aixi: Senyor, nos som açi uenguts denant uos, e pesans molt desta uerra que es estada entre nos e uos, e som uenguts açi per partirnosen e pregam uos quens perdonets, que cor hauem436 de seruiruos jo e en ·G·   -58-   de Muntcada, e don Pero Corneyl, e quants som de la nostra partida, que mal hauem pres per uos e feyt nauem, ço quens pesa molt: e fils mals se hauien a esmenar nos nous437 ho poriem esmenar, e a uos feruosi a gran esmenada438 perque mester hia merçre: e encara us uolem de mes pregar, que nos seruen uos be, quens façats be: e a mi sotsne tengut oer lo parentesch que he ab uos, e a don ·G· de Muntcada, perque Res Despanya no ha tant honrat uassall con uos hauets dell, ne qui tant lo pusca seruir. E ab aço feu fi a ses paraules. E puys dix don ·G· de Muntcada: Senyor, lo deute que yo he ab uos nuyl hom del mon nol sap mils que uos, car uostre liynatge el Comte de Barcelona per nom ha feyt aquest nostre liynatge: e yo la merçe de Deu he mes quels altres, que he la riquesa de Bearn en439 Guascunha ço que negun dels altres no hague, e tot ço que yo he ne poria hauer metre a en uostre seruisi, e ço que yo faya, Deu que sap tota re, sap cuydaua fer a uostre prou440 e a uostra honor: mas pus ueg que a uos no plau a mi no plau, e tinch me per errat de ço que feyt he, e axi clam uos merçe quem perdonets a mi e als altres qui en esta cosa hauem estat, car faç uos saber que nuyl temps no garrejare mes ab uos, car uos tench per tal que no farets tort a mi ne a mos amichs ne a mos parens, e quan ho   -59-   fessets, pregant et ab amor uos uençre e a b lo bon seruiy que yos fare, e açom deu ualer ab uos. E feu fi a sas paraulas. E sobre aço. dixemlos nos quens acordariem. E partirense de nos e dixeren aquells richs homens qui eren ab nos: que be e gint nos ho mostrauen, e ab gran deuocio, e faya a pendre441. E sobre aço femlos tornar, e dixemlos: Ço que uosaltres nos hauets mostrat, e ab tant gran deuocio e faya a pendre, somne pagats, prenem la bona uoluntat en esmena, e uolem uos retenir en: nostra amor e en nostra graci. E uengren los cauallers qui estauen luny de cada una de les parts, e saberen la posa e la composicio442que feyta hauien: foren tots alegres et pagats. E passat aço anamnosen a Leyda.
34. Can uench passat vn ayn e mig443 nos estan en Leyda, uench la Comtessa Durgell que fo fiyla del comte Ermengol444 e de la comtessa de Subirats445 que era estada muyler den Aluar Pereç e partirense per parentesch e no ach negun fiyl dell, e hauia nom Narambiays446: e nos aculimla be447. E quant uench que ach estat ·II· dies anamla ueere, e en   -60-   ·G· de Seruera senyor de Iuneda era en conseyl della, e per el faya mes que per hom del mon, e aconseylauala en ses faenes per ço car el hauia hauda la mare dela per muyler e car ell era hom antich e dels pus sauis homens Despanya: faya per son conseyl tot ço que ela mostraua a nos ni als altres: e ell procuraua en sos ops e en tot ço que ela hauia mester. E dix ela an ·G· de Ceruera: quens mostras la rao per ella. E dix en ·G· de Ceruera: Dona, mostratsla uos que mils la sabrets uos mostrar e dir que yo. E feren la li mostrar a ella, e dix nos: con ella era uenguda merçe de nos perço can sabia, e axiu deyen les gens, que en nos trobaria dretura merçe: e era uenguda a nos perço can448 prenia gran tort en nostra terra, e que tota la terra sabia con ella era fiyla del comte Durgell, Nermengou, e que aquel comtat pertanyia mes a ela que a negun altre per ço car ela e ra sa fiyla, e noy hauia mes fiyl ne fiyla si ela no: e quens clamaua amor e merçe que nos que uolguessem sa dretura, e que menys de nos no la podia hauer daltre hom del mon. E en ·G· de Ceruera, e en ·R· de Peralta, empararenli sa raho per rahonar ela. E en ·R· de Peralta no hauia uolgut retre Montmagastre449 tro que la comtessa uench, e quan ella fo uenguda donali Montmagastre e aquel dret quel comte hi hauia, e retench se postat de ·IIII· castels. E tornarense a nos, e dixeren: Senyer, aquesta cosa   -61-   es offici de Rey, que aquels qui no poden hauer dret per altre que el, quel lus do, car Deus uos ha mes en son loch per tenir dretura, e aquesta dona que es uenguda denant uos, es de gran liynatge de pare e de mare, aixi con uos sabets, e que, sia deseretada450 dels bens de son pare en uostre Regne e en uostre poder, uen uos clamar merçe que li tornets la sua cosa e aço que son pare li leixa: e ela es tal per bones costumes que ha en fi, que li deu ualer ab uos: e daço clamamuosen merçe ab ela ensemps, que o diu, mils que nos tots. E en R. de Peralta dix atre si. E nos dixem lus: que les pregueres451 eren iustes, e que hi auriem nostre acort, e que hi fariem ço que ferhi deuriem. E demanam de conseyl al bisbe per nom en Bñ·G· Daril452, e an ·G· de Muntcada, e an ·R·453, e an ·G· R. frare den ·R· de Muntcada e pare den ·P· e a don Assalit, e a don Garcia Pereç de Meytats, e als prohomens de la ciutat de Leyda: e pregaren nos que li donassem rahonador454 en ·G· Çasala. E laora donali ela lo dret de la caldera de Leyda que tingues de sa uida, e no ualia la ora ·CC· sol’ de renda, e puys puja a ·III·455 milia sous.
35. E fo acort del bisbe e dels richs homens, que citassen al comte Durgell, per nom en Guerau de Cabrera, que uingues a nostra cort per fer   -62-   dret a la comtessa, e que fossen totes les citacions456, totes ·III· axi con se deuien fer. E la primera citacio que hom li feu no uench. E enans que donassem sentencia contra ell ni enantassem, car aço era forma de dret, tornam a ella e dixemli: que aço no podiem fer sino, con orde de dret ho uolia, e axi ho deuia ela uoler et son conseyl. E haguem acort que citassem en Guerau de Cabrera qui tenia ladonchs lo comtat Durgell, e quan laguem citat, uench al dia en ·R· de Cardona frare den ·R· Folch, qui fo maestre del Temple, per procurador den Guerau qui tenial comtat Durgell, e dix a nostra cort, e denant tots, ques meraueyla molt en Guerau comte Durgell, e tots aquels qui aquesta cosa ohien, car daço que el hauia tengut ·XX· o ·XXX· anys e menys de clam, e estan ela uiua, que anch no li fo feta demanda, que ara li fos mes en questio ni en demanda: que457 no era tengut quen degues respondre: e pregauans que no li fessem aquesta demanda car nouela era, e que el no era hom aqui hom degues demanar tan nouela dermanda con aquesta era e tan esquiua. E en ·G· Casala dix aquesta rao per la comtessa: Senyor, en ·G· de Cardona es prohom e de gran linyatge e donrat, e maraueylas daquesta demanda? major maraueyla es que hom diga que no fara dret a tan bona dona con la comtessa, e que deman dret en uostra. cort: e que el diga que   -63-   nol li fara, diu contra rao: e Deus, senyor, uos mes en son loch que aquels qui no trobaren dret458 ne rao, que uos quels los donets, e la comtessa pregats que li donets son dret. E dix en ·G· de Cardona: Jo no hic uinch per als:459 ni per pladejar, mas per dir ço quem castigaren. E dix en ·G· de Muntcada: Hauets procuracio460 neguna uos den Guerau? E dix el: No, mas ço de quem castigaren jous hoe dit, e no hic son uengut per als, e ab açom nire. E dix en ·R· de Muntcada: Esperats uos quel Rey haura son acort, e respondraus a aço que fit hauets. E partirense denant nos, e aguem nostre acort, e haut acort, dixeren que faessem nos la resposta, dixemli: En ·G· de Cardona, uos ho hauets aduyta aqui procuracio neguna den Guerau: laltre, uos no uolets respondre a la demanda que ·G· Sasala uos fa. E el respos e dix: que noy respondrie als. E dixemli: Donchs nos farem aixi con fer deuem: nos citarem altre uegada, e siran ·III·: e si uol fer dret nos lo pendrem, e sino nos enantarem461 aixi con dret ho uol. E ab aytant el sen ana: nos faemli laltra citacio, e uench en ·G· de Cardona al dia.
36. E fom en casa den ·R· Raboster462, e tota la cort els Richs homens escoltaren, e en ·G· Çasala leuras en peus, e dix: Senyor, prec uos que uos   -64-   quem façats escoltar: Deus uolch que en est segle fossen Reys, e donals hi per aquest offici, que tinguessen dretura a aquels que mester la aurien, e especialment a uidues e a orfens: e quan la comtessa no hauia e qui recorrer posques, sino a nos463, per ·II· raons es uenguda denant uos: la una cor aquela demanda que ela fa es en uostra terra, la segona cor uos li podets dar conseyl, e no neguna altra persona del mon, perque ela us clama merçe aixi con hom deu fer a bon senyor: que uos li façats respondre an Guerau o an ·G· de Cardona qui eu aqui per el, que en aquest feyt hauets donat ·II· dies, e per defaliment del, uos ni uostra cort no hi pot enantar: ara aquest es lo derrer464 dia, on uos prega la comtessa aixi con senyor de qui espera be e dretura, que trop465 dretura en uos en esta manera: que si en ·G· de Cardona no es uengut apareylat de fer dret, que uos que enantets contra en Guerau e contra los seus bens, a fi que la comtessa pusca uenir a compliment de dret de la demanda que li fa. E dix, en ·G· de Cardona: Oiats466 en ·G·, cuydats que per uostra pladesia que hauets aduyta de Bulunya467 quel comte perda so comtat? E dix en ·G· Çasala: Jo no deman si dret no per la comtessa: e Si dret hauem, hauem fiança en lo senyor Rey que el lons dara, e en mantenir son dret no men lexeria per uos. E dix en ·G· de Ceruera: E lals hi fera468 Cardona:   -65-   Senyer, fetsme guiar, e anarmen he. E noy fariets als? dixem nos. E el dix que no. E respos en ·G· de Ceruera: Per ma fe si hauets affer als469. Ara, dix en ·G· de Cardona, sera con Deus uolra: e comanans470 a Deu.


37. E nos enuiam sempre una carta a Tamarit, quens fossem a ·I· dia sabut ab ses armes e ab conduyt de ·III· dies a Albelda471, e nos seriem ali: e dixem an ·G· e an ·G· de Muntcada e an ·R· e an ·G· de Ceruera que ab lur linyatge fossen ab nos, e irem sobren Ponç472. E mentre que les cartes anaren, fo don Pero Corneyl ab nos, e fom ·XIII· cauallers, e anam a Albelda e no hi trobam los de Tamarit ni els altres, sino tan solament en Bertran de Calassans, e en ·R· de Calassans ab ·LX· o ab ·LXX· homens a peu. E pesans molt quan los de Tamarit noy foren. Els de la uila Dalbelda tengren la uila establida ab escuts e ab balestes473 e ab altres armes. E dixem nos: Con la uila tenen els? E sempre lexam los cauals als escuders e aualam e prenguem nostres armes, e anamlos combatre, e tolguemlos la uila. E can los haguem tolta la uila a cap duna peça, anauen uinen alguns de474 Tamarit e feren nos parlar   -66-   pleyt, al sol post, quels assegurassem, e retiren nos lo castel.
38. E moguem daqui, e dixem: Anemnosen a Menargues que enans que ho sapien los haurem tolt molt del lur475. E foren nos uenguts cauallers de nostra companya, si que som be ·XXX· cauallers, e anam a Menargues. E dixem a la companya: Aturats uos, e nos irem aenant ab ·III· o ab ·IIII· cauallers de nostra companya. E foy en Rochafort ab ·III· altres cauallers que nons membren: e els homens erensen ia tots pujats al castel, ab lurs armes e ab tot lo conduyt que hauien pugut traure de la vila. E som a la porta del castell, e dixemlus: Barons, be sabets que la Comtessa es uostra dona, natural e ela no uol pas uostre destruyment ni que muyrats aqui, ni perdats re del uostre476: deualats a uostres cases e nos asseguraruosem per nom dela e de nos, que nous farem mal, ans uos deffendrem contra tots homens. E dix ·I· dels: Senyor, e que farem nos del castel quens ha comanat en Pons477 de Cabrera? E dixem nos: Ben sabets uos que mes ual la nostra senyoria que dom del mon, e nos guardaruosem que noy farets re contra fe: e daualats en bonauentura, e nos prenem uos sobre nostra fe. E dix ·I· dels: Pus lo Rey nos ho diu, aixi fassamho. Enans que hobrissen   -67-   la porta dixeren nos: E deitsnos uos que sobre uostra fe deualem? Och478, dixem nos. E els deualarensen ab ses armes e ab sa roba: e nos enuiam pels cauallers e uingueren, e quan ueeren quels cauallers eren tan pochs, tengrense per desastruchs479. E nos no hauiem carn nin uoliem pendre dels, e sobre aço, enuiam be ·XX· cauallers que correguessen a Balaguer, e aduyxerennos entre uaches e uedels tro a ·XVI· e compram lo pa el ui, e haguem carn en tro a ·III· dies.
39. E en tant uengueren nos companyes de Cathalunya e Darago, e som tro a ·CC· cauallers, e haguem homens de peu tro a ·M· e som a Linesola a cap del tercer dia. E nos en Linesola, altre dia mati fohi en ·R· de Muntcada, e armas tota la ost480 per combatre, e els empararen tota la uila. E uench en ·R· de Cardon: e dix: Confeylar uos hia, senyor, que nous compatessets, que de bons seruens hi ha, e nous ho ualria la preso de la vila lo mal quey poriets pendre, ni fer a la ost: e lexats me parlar ab els e ueure sius en poria traure bon pleyt481. E nos nou uolguem escoltar: e anam nosen a la vila e combatemlos, e nos a peu ab aquels combatedors presem la vila. Els homens embarrarense en la força on hauia una torra molt bona e albacar, e aquel dia matex reterense, e quan foren retuts ·I· altre jorn482 establim nostre castel.
  -68-  
40. E puys anamnosen a Balaguer per assetiar ell483: e passam lo riu a ·I· loc Almata appelat. E paramhi ·II· feneuols, e fo aqui en ·G· de Muntcada, e en ·G· de Ceruera, e richs homens Darago, e foren ab nos tro a ·CCC· cauallers484. E quant aguem estat ·VIII· dies en aquel loc, uench nos ·I· missatge den485 Menargues e den486 ·P· Palau qui eren dels melyors homens de la uila e dixeren: que si nos uoliem acabar lo feyt de Balaguer que enuiassem per la Comtessa que uingues, que era en Leyda, e ela quels demanas per la naturalea que hauien ab ela, e quan eren estats de son pare, que li retessen la vila, car lur dona487 era. E nos conoguem les paraules que eren grans e cubertes, e que nons podien enuiar missatge, can els ho uolien, per paor que hauien que no perdessen les persones, e enuiam lur missatge que molt lur ho grayem, e quels fariem be per la amor quens mostrauen, de guisa que ualria a els e a lur liynatge. E sobre aço, a cap de pochs dies, tornal missatge a nos, qui era escola joue e nons guardauem dell, e perseuera per aquels en aqueles paraules que primerament hauien dites. E dixemlus: Dues coses: els fan aço per si ab, o fan ho ab conseyl daltres: que mester es, que aquesta cosa es tan gran que si hom los hi hauia a contrari, que els nossien tan poderoses   -69-   que hom nols pusca deffer ço que fan: e demanamlos quan uolran que la Comtessa uinga en la ost. E dix aquel missatge: Enuiare e els e direls ho. E enuiaren nos a dir a dia sabut que ela uingues. E a aquel dia la Comtessa uench. A cap de ·IIII· dies o de ·V· tornarennos resposta e dixeren: que haguessem escudats e homens armats que anassen denant ella e ques acostassen a aquels del mur tant, tro posquessen hoir la sua paraula: e que ab la uolentat de Deu complirien la sua paraula e ço que a nos dit hauien. E sobre aço nos faem ho en aquela manera que empres hauiem ab els. E entene lo Comte que algunes paraules hauia entre nos e aquels de dins.
41. E ·I· dia, entre hora nona e uespres, en ·R· de Muntcada hauia la guayta dels feneuols de dia e de nuyt: e el estan a la gayta eren ab el en Sanço ·P· de Pomar fiyl den ·P· de Pomar, e en Bardoyl qui era batle feu de Castelfera, e ·A· de Robio caualler. E quan uiren los homens de Balaguer que tan pochs eren, e en ·G· de Cardona qui era de dins, exiren ab cauals armats per lo mur quey agren feyt portell, e entraren en lo uayl amagadament ab fayles seques e ontades de feu. E nos erem en la tenda den ·G· de Ceruera quel hauiem uengut ueer, estauem parlan ab el, e cridaren: A armes, a armes, quels feneuols uenen cremar, que fayles aduen enceses. E hauia en ·G· de Cardona ab si tro ·XXV· cauallers armats   -70-   e ·CC· homens a peu entre aquels qui portauen les fayles els altres. E exi ab el Sire Guilleumes, fiyl del Rey de Nauarra que hauia haut duna dona. E a don Sanç Pereç de Pomar no li poch soffrir lo cor quessaturas, e comença a fugir, e uenchsen a la host, e no romaseren ab en ·R· de Mutcada sino ·A· de Robio e en ·G· Bardoyl. E uench en ·G· de Cardona ab lança sobre ma, sobren, ·R· de Muntcada, e dix: Rendets uos, en ·R· rendetsuos. E dix en ·R·: A quim rendria, minyon podent, a quim rendria? E en tant meseren ·I· poch de foch a les cledes, que no, si podien be aturar, car nos ab los de la ost a peu los ueniem acorrer, e anam tro al feneuol. E Blasco. Destada arma ·I· seu caual per prouar los gonions: e pres ses armes tost e caualca sus e exi ab los de la ost son elm en sa testa e sa lança en sa ma, e Yoan Martineç Dezleua exi a peus escut abraçat e lespaa en la ma, e al entrar que els faeren consegui aquel de caual de layns, e esgarra ·I· caual al tornar que ells sen fayen can uolgueren cremar lo fenenol. E Blasco Destada entra be ·I· caualler ab sa lança sobre ma, e exisen menys de colp que no hi pres de negu dells, ni de pedra del mur del sus.
42. E al tercer dia la Comtessa fo uenguda, e dixemli les paraules denant en ·G· de Ceruera que nos hauiem haudes ab aquels de dins. E dix ela, que tot ço faria que nos li manassem, e que   -71-   uolentera diria aqueles paraules, sol que la guardassen de les segetes. E nos dixemli: que si fariem. E sempre faem armar be.L. cauallers ab escuts e ab perpunts uestits, e que fossen ab ela, e que la cobrissen, e ela caualcan en sa beslia dauala, e acostas al mur tant con hom gitaria una pedra pocha, e dixlos ·I· per ella: Sots aqui los de Balaguer? E els calaren, e no responeren la primera uegada. E dixlos: La Comtessa es aqui: es que son aqui los prohomens? E dix ·I·: Och, que uolets dir? E dix ·I· caualler: Pregaus la Comtessa que la escoltets ·I· poch, que dona es, e no pot alt parlar. E ela dix: Barons, ben sabets que fos de mon pare, seus, e fos naturals, e aixi con fos dell sots naturals de mi que so sa fiyla, on yous prech eus man per la senyoria que yo he sobre uos, quem retats Balaguer aixi con lo deuets retre a uostra dona natural. E els resposeren: Les paraules hauem hoides, e aurem nostre acort, e farem ço que fer deuem488, e no res als. E respos ·I· caualler de part de la Comtessa, e dix: Barons, la Comtessa uos graex molt can deits que farets489 ço que fer deuets, e aquela esperança ha en uos. E en tant tornassen la Comtessa en la ost490. E enuiarennos a dir al uespre per aquel escola qui anaua entre nos e els que fort be hauiem feyt. E trameserennos a dir quens acordassem nos e ela, e els aguisarien ·I· Rich hom que tingues Balaguer per en Pons491 e per   -72-   la, Comtessa, que els no gosauen desrengar, per ço car hauien gran poder el castell, e nou porien acabar de tot en tot, mas sol que el Comte isques defora la uili per neguna rao, que els aguiarien492 quel castel e la uila retrien493 a la Comtessa. E ·I· mati los prohomehs de la uila parlaren494 en ·I· terrat, e en Pons495 feu parar una balesta a ·I· balester, e feulos tirar una sageta en lo conseyl on estauen, e no feri negu. E con, dixeren els, e ab segetes nos hic tira hom? nos desfarem lo loch, e starem ço que fer no deuem per amor del496. E enuiarenli ·II· prohomens, ques maraueylauen fort dell, can ell los tiraua els estan en periyl de mort per lo Rey quils talaua la orta els estau, dessus, e que si el aixi ho uolia fer que altre conseyl haurien a pendre. E en Guerau e en ·G· de Cardona e lur conseyl ueeren quels homens uolien atendre497 a la Comtessa per aqueles paraules que, elals hauia enuiades a dir, e ques conseylaeuen menys dels,: e que res no sabien de lur conseyl, faeren parlar pleyt a nos que metrienlo castel en poder den ·R· Bñ·G· Dager, e que fos uist lo dreyt en poder nostre entre els e la Comtessa. E els homens de la uila e enuiaren nos missatge que ho fessem que tot ho hauiem goanyat, sol quel Comte isques de fora. E nos parlam ab en ·G· de Muntcada   -73-   , e dixemli que aquest pleyt nos uolien fer, ço es assaber: que retrien lo castell en ma den ·R· Bñ·G· Dager, e ell quel tendria en faeltat, e que aquel que goanyaria lo pleyt entre en Guerau e la Comtessa que li retes el lo castel. E respos en ·G· de Muntcada e dix: Aço no tench yo per cosa que uos deiats fer, que pus uos sots aqui, mester es que acabets tot lo uostre enteniment, e que no partescats daqui tro quel loch sia uostre. E nos no li hauiem descubert encara ço que hauien parlat ab nos los de dins. E nos dixemli: En ·G· mes ual giny que força, jassia que uos digats ço que dir deuets, uuyl uos descobrir lo secret498 on jo uuyl fer ço que uos dire: los meylors homens de la vila han parlat ab nos, e han nos dit quens retran la vila del castel, e per ço uench la Comtessa aqui, e faç uos saber que si aquest castell ue en poder den ·R· ·Bñb· Dager tantost con en Guerau sia499 fora, tingats lo castell per nostre e la vila, e nos calra hauer reguart daquela faeltat que uenga en son poder, que ans ho perdra ades. E dix el: E deits mo uos aixi? Och, dixem nos, e axis ho deim que ades ho ueurets.
44. E en tant enuiam ·I· missatger an Guerau de Cabrera e els de la uila, que atorgauem la feeltat quens tingues en ·R· Bñ·G· Dager. Et en Guerau no hauial sen de Salamo, e donas paor dels de la uila: e hauia ·I· astor500 mudat molt bo é molt bel, e pres son astor en sa ma, e passal pont, sempre   -74-   enuians missatge en Bñ·G· de Finestres, que era apparaylat de liurar lo castell an ·R· Bñ·G· Els de la uila enuiaren nos missatge que enuiassem501 nostra senyera e que els la metrien en lo castell. E enuiam ·I· caualler ·V· escuders qui anaren ab la senyera que tenien cuberta e una lança que leuauen502 en que la metessen can serien el castell. E en Bñ·G· de Finestres parlaua ab nos, e deya que enuiassem en ·R· Bñ·G· Dager, e que prengues homenatge, e que prengues los castell en la faeltat. E nos hauiem enuiada la nostra senyera el castell, tenienlo a paraules, e el cuytauans quel desliurassem quel Comte sen uolie exir. E nos anauem esgardan quan ueuriem la nostra senyera el castell, e uimla, e dixemli: En Bñ·G· de Finestres, anaruosen podets uuymes que Balaguer es nostre. Con uostre dix el. E nos dixemli: Guardatsho, que ueus la nostra senyera en lo castell. E el ach gran uergonya e gran dolor, e anassen si que anc no dix res. El Comte anassen a Montmagastre.
45. E hagren de conseyl que enuiassen a Agremunt en ·G· de Cardona, e anaren la be ab ·XV· cauallers. E quant hoyren los Dagremunt que pleyt se paraula entre Balaguer e nos, parlaren ab en ·R· Jafa Dagremunt e ab daltres de la uila, que si la Comtessa uenia a Agremunt quel li restrien. E aço parlas ans que Balaguer fos pres. E   -75-   en ·R· de Muntcada feu parlar an Bñ·G· de Peraxens. E dix en ·R· de Muntcada a nos e a la Comtessa e an ·G· de Muatcada e an ·G· de Ceruera e a nostre conseyl, que si Balaguer era pres que pensassem danar a Agremunt quen Bñ·G· de Perexens era uengut a el, e queu hauia acabat quel nos rendrien. E quant haguem liurat lo castell de Balaguer a la Comtessa, anamnosen ab ela a Agremunt, e albergam en la costa de la serra Dalmenare a uista Dagremont. E quant uiu en ·G· de Cardona que nos erem albergats en aquel loch exissen de nuyts, e tranuyta: e quan hoim dir que el sen era exit al mati, leuamnos, e metem la Comtessa dins al castell.
46. E enuiaren nos missatge los de Pons quey anas la Comtessa, e fo nostre acort quey anas. E nos noy uolguem anar perço car no hauiem desafiat en ·R· Folch quel tenia503, perque nons erem desexit del, ni el de nos. E anahi la Comtessa e troba la uila erma, e ana ab ela en ·G· de Muntcada, e en ·R· de Muntcada, e tota la companya504, de nos en fora que romanguem ab ·V·505 cauallers, e eixiren los de la uila ab homens a caual, a caual a torney. El castla a caual ab aquels qui eren ab el, e aquels altres qui anaren ab la Comtessa armaren los cauals, e brocarenlos entro quels enbarreraren prop del castell. E segons que a nos   -76-   dixeren, hauia hi mes feyt darmes en·Bñ· Dezlor frare del sagrista de Barçelona. E aquel matex dia al uespra enuiaren nos missatge en ·G· de Muntcada en ·R·506 que anssem la en totes guises, que si nos hi anauem lo castell hauria507 la Comtessa, e que daltra guisa nol poria hauer. E dixem nos: Con hi iriem nos que nos nons som desexits den ·R· Folch, e el te lo Castell? E els dixeren: Sapiats que si uos noy anats no haura lo castell la Comtessa, e si uos hi anats haura la Comtessa lo castell. E dixemnos: Quey fariem nos can hi ferem? E dixeren els: Ab que uos los digats els conseylets que reten lo castell a la Comtessa, retranlo. E dixem nos: Aço farem nos saluan lo dret den ·R· Folch si negun dret hi ha. E sobre aço anam la, e faem lexar los cauals e les armes de tots aquels qui anaren ab nos. E aquel mati que nos hi fom deualarem dels homens de la uila a nos, be ·XX·, e el castla ab els. E dixemlos: perque hauien enuiat per nos? E dixeren els: Demanamuos de conseyl, del castell, quen farem ne que no? E dixem nos: Conseylamuos en aquesta manera: que yo e la Comtessa prometa, el castla e a uosaltres, quel dret quen ·R· Folch ha en aquest castell que li sia saluat, e que uos assegurets be a nos que pus ela cobra laltre comtat per iuhiy de. nostra cort, e per dret, e per rao, els altres lio atenen, que uos quel li atenats, e que li retats son castell. E sempre reterenlo. E enuiam a Oliana, e quan   -77-   saberen que retut era lo castell de Pons, reterense sempre a la Comtessa. E no uolien re demanar en nom de nos pel dret que ela hauia.
47. E passat mig any nos fom a508 Tarragona. E uolch nostre Senyor que menys de cort, que nos no hauiem manada, foren ab nos la major partida dels nobles de Cathalunya, e per nom don Nuno Sanxe qui fo fiyl del comte don Sanxo509, e en ·G· de Muntcada, el comte Dampuries, en ·R· de Muntcada, e en Guerau de Cerueylo, e en ·R· Alamany, e en ·G· de Clarmunt, e en ·Bñ· de Sancta Eugenia, senyor de Torroela. E conuida en ·P· Martel ciutada de Barçalona, e que sabia molt de mar, a nos e a tots aquels nobles qui eren aqui ab nos. E sus quant nos haguem prop de menjar, leuarense paraules entre ells. E dixem: Quiyna terra era Maylorques, ni quant, te son Regne? E demanarenho an ·P· Martel, perço con era comit de galees, e en ·P· Martel dixlos quels en diria noues perço car ja hi hauia estat una uegada o dues, e afayçonaua510 que la ila de Maylorques tenia tro a ·CCC· miles511 que la uolien en torn: e Manorcha era contra la part de Serdenya contra aquela yla que era a la part de Grech: E Euiça que   -78-   era a la part de Garbi: e Maylorcha era cap de les altres yles, e fayen ço quel senyor de Maylorques los manaua, e hauia hi una altra yla en que habitauen sarrains que hauia nom la Formentera, e era prop Diuissa, e hauia de freu de mar entre Iuiça e la Formentera una mila. E quant aguem menjat uengren denant nos e dixeren: Senyor, nos hauem demanat an ·P· Martel de ço que creem que a uos plaura, duna yla que ha nom Maylorques, e en aquela yla ha Rey, e deius aquel Regne ha altres iles, Manorques, e Iuiça, e aquestes son subiugades al Rey de Maylorques, e eço que Deus uol no pot negu desuiar ni tolre, e plaeruos ha, e tindrem per bo que uos aquela yla conquirats per dues raons: la primera que uos ne ualtres mes e nos, laltra que sera cosa maraueylosa a les gents que oyran aquests conquesta que prengats terra e Regne dins en la mar on Deus lo uolch formar. E nos escoltam les lurs paraules e plaguerennos molt. E responemlos: Molt som pagats daquest pensament que nos ueem fer a uosaltres, e perço que nos hi haiam a fer no romanga. E en aquel loch mantinent aguent acort e conseyl que faessem nostra cort general en Barçalona e que fos cort general del arquibisbe de Terragona, e dels bisbes, e dels abats, e daquels Richs homens que dessus hauem dits, e dels ciutadans de Cathalunya, e que aquel dia fossen en Barçalona ab nos.
  -79-  
48. E aquel dia, en lo qual nostra cort hauiem manada, som en Barçelona nos e larquibisbe, els bisbes, els Richs homens aytambe. E quan uench en laltre dia que la cort fo iustada, foren tots al nostre palau antich Pi lo qual lo Comte de Barçelona feu bastir. E sobre aço quan foren tots denant nos començam nostra paraula en esta manera: ¶ Illumina cor meum Domine uerba mea de Spiritu Sancto: On nos pregam a nostre Senyor Deus e a la Verge sancta Maria mare sua que nos puxam dir algunes paraules que sian a honor de nos, e de uos qui les escoltarets, e que sien a plaer de Deu e de la sua mare nostra dona sancta Maria: car nos uolemi parlar de bones obres, car les bones obres uenen del e son, e aqueles paraules que nos uos direm seranho, e plassia a el que nos les puxam adur a acabament.Certa cosa es quel nostre naximent se,’ feu per uirtut de Deu, car nos uolien be nostre pare ni nostra mare, e si, fo uolentat de Deu que nasquem en aquest mon: e quan nos uos dixessem les condicions ni les maraueyles que foren al nostre naxement, grans ferian, mas lexarnosem perço car al començament del libre se demostre. Mas beu sabeum per cert que uos sabets que nos som uostre senyor natural, e som sols, menys de frare e de sorque nostre pare no ach en nostra mare, e uinguem entre uos joue de jouen de ·VI· anys e mig, e trobam Arago e Cathalunya torbats, que los uns uenien contra los altros, e no sacordauen en neguna re: que ço que   -80-   los uns uolien nou uolien los altres, e hauiets mala fama per lo mon, per les coses que eren passades. E aquest mal nos no podem adobar sino per dues maneres; ço es, per uolentat de Deu quens endreç en nostres affers, e que començem tals coses e a uos e a nos, que a el: uinga de plaer, e que la cosa sia tan gran e tan bona que la mala fama que es entre uos ques tolga, car la claror de les bones obres desfa lescuredat. On nos uos, pregam molt carament per dues raons, la primera per Deu, la segona per naturalea que nos hauem ab uos, que uos quens donets conseyl e aiuda en ·III· coses, la primera que nos puscam nostra terra metre en pau, la segona que nos puscam ferir a nostre Senyor en est uiatge que uolen fer sobrel Regne de Maylorques e les altres iles que pertanyen a aquela: la terça que haiam conseyl de hauer, en manera que aquest feyt puscam complir a honor de Deu. E aço dit faen fi a les nostres paraules.
49. E leuas larquebisbe de Terragona per nom Nesparech, per prechs quels Richs homens li faerem que uolien que parlas primer, e respos nos en esta manera: Senyor, be conexem que uos fots uengut joue entre nos, e que hauets ops conseyl gran a tan grans paraules con uos hauets proposades aqui: e nos acordarnosem. E responorderem tots en tal manera que sera a honor de Deu, e de uos, e de nos. E en ·G· Muntcada respos   -81-   per los nobles e per el, e dix que molt graya a nostre Senyor lo bon proposit que el nos hauia dat, e car la cosa era gran e de gran noblea, no podien respondre menys de gran conseyl, mas aco deim denant tots, quel conseyl sera tal que uos lo deu rets pendre, e nos donar. E dixeren los de les ciutats, en Bñ·G· Girart qui era de Barçalona, qui respos~ per els, e leuas e dix: Nostre Senyor qui es senyor de uos e de nos, uos ha mes en uolentat daquesta bona paraula que uos nos hauets dita, e placia a el que nos puscam respondre en tal manera que uos puscats complir uostra uolentat a honor de Deu e de uos, e haurem nostre acort ab els ensemps, e respondrem uos. E dix larquibisbe: La clarecia sacordara a una part, e els Richs homens a altra, els Ciutada512hauran lur acort per fi. E tengren ho tuyt per bo. E en aquesta manera aquel dia partis la cort, e els acordarense, e al terçer dia responeren nos, e sobre aço fom en secret conseyl a una part, e forenhi los Richs homens, e parlaren ab nos ans que larquibisbe nils bisbes. E leuas lo Comte Dampuries e dix: Açous513dire yo ans de la resposta queus deuen fer los uostres nobles: si homens del mon an mala fama nos si la hauem bona, ço es, que la soliem hauer, e uos sots uengut entre nos con nostre senyor natural, e es mester que uos fassats tals obres ab nostra aiuda, quels pretz que hauem perdut quel   -82-   cobrem, e en esta manera lo cobrarem si uos prenets ·I· Regne de sarrains, ab aiuda de nos, que sia dins mar, e tota la mala fama que nos hauem tolrem de nos, e seral meylor feyt que chrestians faessen ·C· anys ha, e ual mes que nos muyram, e que cobrem lo bon prets que soliem hauer, e la bonea que solia hauer nostre linyatge e nos, que uiure en esta mala fama en que som, perqueus dic que en totes guises del mon, per mon conseyl se faria aquest feyt. E a aquesta paraula quel Comte Dampuries ach dita, secordaren tuyt. E cascu dix bones paraules axi con podia a enagament del feyt. E aquela uesprada fo empres que al mati fos cort general. e que respondrien els primers per tal que anagassen la clerecia els Ciutadans, e enuiam pels Richs homens, al arquebisbe, e als abats, e als bisbes que fossen denant nos al mati per fer a nos la resposta.
50. E quan uench al mati celebrades les misses matinals tuyt uengren a la cort, e donarenla paraula an ·G· de Muncada, e que la mostras segons que els hauien acordat. E el leuas en peus e dix: Senyor, uera cosa es que Deu feu a uos per reger a nos, e feu nos per tal queus feruissem be e leyalment, e nous porem seruir be ne leyalment si uostre prets e uostra honor no pujauem a nostre poder, car lo nostre pujament es pujament de nos, e el uostre be aconsich a nos,   -83-   donchs be es rao que quant aquests ·II· bens sacorden que nos dejam uoler: e en semblan que aquest feyt de que uos nos hauets parlat de conquerir lo Regne de Maylorques qui es dins mar, queus fera maior honrament que sin conqueriets ·III· en terra, e en la uostra honra deuem, senyor, punyar sobre totes les coses del mon, on nos uos deim sobrels ·III· conseyls que uos nos hauets demanats, que metats pau en uostra terra, e queus aiudem en guisa que aquest feyt se pusca complir a honor de uos e de nos: primerament que fassats pau e treues per tota Cathalunya e aquels quey uolran esser quels metats tots en uostre scrit: e don Nuno qui es aqui, qui es net del Compte de Barçalona, sera en esta pau en una ab nos, per dues raons, una per lo bon parentesch que ha ab uos, altra per les bones obres que uos uolets fer, e si negu noy uool esser de Cathalunya nos li farem esser si li pesa o li plau: e demes uolem que prengats lo bouatge sobre nostres homens, e donam nos ho en do, car ja altra uegada lauets pres per uostra dretura514 aixi con es usat dels Reys quel prenguen una uegada, mas aquest uos donam per gracia e per amor per tal que uos façats be uostres faenes.E profir uos que yo e mon liynatge uos hi irem seruir ab ·CCCC· cauals515 armats, e aquels, tant tro que Deus uos haia donat la yla de May lorques ab les senyoreies de les altresyles que son entorn, de Manorques, e, de Yuissa. E nons partirem de uos   -84-   tro la conquesta sia complida: e don Nuno els altres diran per si la aiuda cascu queus faran, e pregam uos que pus nos fem, aquestes ·III· coses per uos quens donets part en la conquesta que uos farets ab nos, e aytambe en les coses mouens com en les feens, car beus ho seruirem, e uolem hauer part per tal que totz temps sia memoria del seruici que nos uos farem. E ab aytant feu fi a ses paraules.
51. E leuas don Nuno Sanxes qui fo fiyl del Comte de Barçalona, e dix516 Senyor, la paraula quen ·G· de Muntcada uos ha mostrada es molt bona, e parla be per el e per son linyatge, e yo, uul uos respondre per mi:~ nostre Senyor quius feu uolch que uos fosses nostre Senyor e nostre Rey, e pus a el plach be deu plaure a nos e a mi de tot en tot pel parentesch que he ab uos, e per la senyoria que uos hauets sobre mi, que si uos hauets honrament ni pujament ma part hi he yo, pus Deus uolch que yo fos de uostre linyatge: la obra es bona, per aquesta rao car es obra de Deu e, qui ab Deu fa ses faenes no les pot mal fer. Les paus e les treues uos atorch per mi e per la terra que uostre pare me dona, ço es a saber Rosseylo, e Conflent, e Serdanya, e tinchla de mos dies, e don uos hi que puscats fer bouatge, e sobre tot aço anare517 ab uos ab ·C· caualers armats   -85-   a ma messio, e uos quem donets part de la terra e del moble per aquels que yo menare a caual e a peu, e aytambe per los lenys armats, e per les galees questien armades per mi, e seruir uos he en aquela terra tro que Deus lius do a goanyar. E quan don Nuno ach fenida sa paraula leuas lo Comte Dampuries, e dix: Senyor, aquest feyt que uos uolets començar nol poria hom sobreloar, car el mostra sa bonea que ha, car be ne pot esdeuenir, e promet uos quey hire ab ·LX· caualers ab cauals armats. E iassia que Deus maja fet Comte Dampuries, en ·G· de Muntcada es lo meylor hom de notre linyatge, el pus noble: car el es senyor de Bearn e de Muntcada que te per uos, e de Castel uiy518 que es son alou, e atorch les paraules que el ha dites. E en aquel compte dels ·CCCC· caualers met aquels ·LX· meus, car tot nostre linyatge los uos hi leuara, e daquela part que promesa es a el e als altres que donets a mi per los homens de caual e de peu que joy menare, car tots los caualers que nos nils altres hi haurem tots iran ab cauals armats.
52. E sobre aço leuas larquibisbe de Terragona, e dix: Uiderunt occuli mei salutare tuum. Aquesta es paraula de Simeon quant reebe nostre Senyor entre sos braces que dix: Uist han los meus uuls la tua salut: e els meus uuls ueen la uostra salut. E yo met hi aytant, iassia aço que   -86-   la escriptura nou diga, que pus nos ueem la uostra uehem la nostra. E aço es la uostra salut cant uos començas dobrar de metre uostre cor en bones obres. E aço es la nostra can uos pujarets en preu, e en honor, e en ualor, car si la uostra ualor ni el uostre pujament fan obres de Deu, tenim uos per nostres, e aquest pensament que uos e aquests nobles qui son ab uos aqui hauets pensat, e uolets començar, es honor de Deu e de tota la cort celestial, e a prou que uos e uostres homens reeben e reebran en aquest mon, e en laltre qui es senes fi, e axi placia a nostre Senyor qui aquesta cort ha aixi aiustada que sia al seruici del e a prou de uos, e de tots los nobles que aqui son aiustats, que cada un dels uostres nobles uos fan profirença tal que los ho deuets molt grair, e quant Deus uos donara aquest Regne que hauets en cor de conquerir, e els ab uos519, que uos quels hi façats be, e que partats les terres els mobles ab aquels que aço uos uolran aiudar ne seruir, e dir uos he aytant per mi e per la Esgleya de Terragona que jo de feyt darmes nom use anch, e so de tan gran temps que noy poria trer mal: mas en quant son los meus bens ni els homens meus uos do poder queus en seruats520 aixi con fariets dels uostres. E si negun bisbe ni abat uos hi uo seruir ne anar sa persona, quens plaura molt, e quels en dam solta de part de Deu, e de nos, car a tan bon ardit con aquest tot hom uos hi deu aiudar521, e de   -87-   paraula e de obra: e Deus, qui uench en terra per nosaltres a saluar, uos leix fenir aquell feyt els altres a la uoluntat uostra e nostra.
53. E en tant leuas en peus lo bisbe de Barçalona per nom en Bñ·G· de Palou, e dix: De uos pot hom dir la semblança quel Pare enuia a nostre Senyor Ihesuchrist fiyl de Deu qui hauia nom excelsis, car hi era nostre Senyor fiyl de Deu, e Moysen, e Elies, e sent Pere. E dix sent Pere: Ben seria couinent que faessem aqui ·III· lochs de tabernacle: lo primer a nostre Senyor Ihesuchrist, e laltre a Moysen, e a Elies altre. E en tant uench gran tro del cel, e caegren tots en terra, e quant foren tots cauts leuarense espauentablament. E uench la nuu del cel, e baxas contra els, e dix: Ecce Filius meus dilectus qui in corde meo placuit. E aytal semblança pot hom fer de uos qui sots fiyl de nostre Senyor quan522 uolets perseguir los enemichs de la fe e de la creu. E yo he fiança en el, que per aquest bon proposit que uos hauets haurets lo Regne celestial. E yo profir uos per mi e per la Esglesia de Barçalona ·C· cauallers o pus a ma messio entro que Deus uos do a conquerir aqueles illes de Maylorques: e quem donets ma part per. los homens que joy menare, aytanbe per los marines con per los caualers. E sobre aço dix lo bisbe de Gerona: A nostre Senyor graesch jo la bona uoluntat que Deu ha   -88-   donada a uos e a uostra cort, e poria molt dir en laor daquesta bona obra si dir hi uolia: mas lo nostre arquibisbe, el bisbe de Barçelona, e en ·G· de Muntcada, e don Nuno, e el Comte Dampuries uos hi han tan dit que compliment ha a aço que dir uolia. Mas profir uos per mi, e per la Esglesia de Gerona, que ire ab uos ab ·XXX· cauallers, e uos quem donets aquela part segons que darets als altres.
54. E leuas labat de sent Feliu de Guixols, e dix que irie ab nos ab ·V· cauallers be appareylats. E puys leuas lo prebost de Terragona, e dix: Yo no he tants cauallers con els, mas seguir uos he ab mi quart de cauallers523,.e ab una galea armada. E fenides estes paraules leuas en ·P· Grony, e dix: Senyor, a Deu graim tota la Ciutat de Barçelona la bona uoluntat que Deu uos ha donada, e hauem fiança en nostre Senyor que uos la acabarets a uostra uolentat: e proferim uos primerament los corsos, e les naus, e els lenys que en Barçelona son per fer seruiy a uos en aquesta ost honrada, a honor de Deu: e faremho en tal manera que quen retenrem, uostre grat per tostemps per lo seruici que ara us farem: e perço noy uolem pus metre de les ciutats, e car non hi ha plus sino Barçelona. E Terragona, e Tortosa, acordarense a la paraula quels prohomens de Barçelona dixeren.
  -89-  
55. Ab tant les paraules hoides dixeren quels faessem carta, segons quel partiment seria de les terres que nos goanyariam ab els, e dels mobles: e la forma de la carta fo aytal que segons los cauallers, e els homens armats ni les naus ni les galees ni els lenys ni larmament que iria en eles, que nos quan nostre Senyor nos hauria dada aquela uictoria quels en desfem part, e a aquels qui irien ab nos, a caual ni a peu, e aytambe per los gornimens que aportarien. E aquesta part que fos donada del goany quey faria per totes coses el uiatge aquel entro que la ost fos partida, e açols prometem en la fe de Deu, e en la nostra que açols atendriem sens corrumpiment, e els quens seruirin be e leyalment, e que noy metrien plus domens sino daquels quey passarien. E ueus lo començament.que nos faem de passar a Maylorques: e enpresem dia que a migant Maig fossem tuyt a Salou. E ab aytant partis la cort, e cada un pensas de appareylarsi. E fo pres sagrament de tots los nobles quel primer dia de Mag fossen a Salou tots ab tot lur appareylament per passar a Maylorques, e que noy falissen. E aquel dia fomhi nos, e estiguem aqui entro a entrada de Setembre en aguiar lo passatge, e esperan naus, e lenys, e galees quens uenien: e perço esperauem tant que lestol fos complit. E ach ·I· partida del estol a Cambrils, e la major partida, on nos erem, fo en lo port de Salou, e en la plaja, e els altres foren, en Terragona car eren   -90-   daquel loch. E la quantitat del estol fo aytal quey ach ·XV· naus complides, e ·XVIII· tarides, e ·XII· galees, e entre buces et galiotz ·C· e aixi foren ·CL· lenys capdals menys de les barques menudes.
56. E enans que moguessem, ordonam lestol en qual manera iria: primerament que la nau den Bouet524 en que anaua en ·G· de Muntcada que guias e que portas ·I· faro de lanterna, e la den Carros que tingues la reraguarda, e que leuas altre faro de lanterna. E les galees que anassen entorn del estol, que si neguna galea uongues al estol ques encontras ab les nostres galees. E moguem lo dimecres mati de Salou ab loratge de laterra, car per lestatge lonch que hauiem feyt tot uent nos era bo sol que moure nos pogues de la terra. E quant uirein los de Terragona els de Cambrils quel estol mouia de Salou feren uela, e faya ho bel ueer a aquels que romanien en terra e a nos que tota la mar semblaua blancha de les ueles, tant era gran lestol. E nos moguem en la darreria del estol en la galea de Montpestler, e faem recuylir ben ·M· homens en barques que uolien anar ab nos que negu noy passara. E quant nos aguem anat en tro a ·XX· miyles de mar mudas lo uent al lebeg, e uengren los comits de la nostra galea a nos ab acort dels nautxers, e dixeren: Senyor., uostres som naturals e som uos tengutz de, gardar uostres membres e uostre cors, e de donar   -91-   a uos bon conseyl a tot nostre saber: e dixeren: Aquest temps de lebeg que nos hauem no es nostre ni de uostre estol: ans uos es tant contrari que non porets pendre525 en tota la yla de Maylorques: e per nostre conseyl uos fariets la uolta, e tornariets a terra, que Deus uos dara temps en breu perque porets passar. E nos quant aguem hoida la lur paraula e lur conseyl, dixemlos que esta nos no fariem per re, car molts ni hauia qui eren en lurs naus que per lo mai quels hauia feyt la mar sen cren fuyts, que no eren gosats passar ab nos, e si nos tornauem en terra quens desempararien, si donchs no eren homens de ualor. E nos anam en est uiatge en fe de Deu, e per aquels que nol creen, e anam sobre els per dues coses, o per conuertirlos ho per destruhirlos, e que tornen aquel Regne a la fe de nostre Senyor, e pus en nom del anam, hauem fiança en el que el nos guiara. E sobre aço qun uiren los comits de la galea que aquesta era nostra uolentat, dixren nos que els hi farien lur poder, e que aquela fe que nos hi hauiem que aquela nos guiaria. E ia uench la ora del uespre, e aconseguis la nau, prop del, primer son, den ·G· de Muntcada que tenia la guia, e exim a la lanterna, e saludamlos, e demanamlos qual era l a nau, e els a nos qual era la galea, e resposeren los de la galea que era la galea del Rey, e dixeren que   -92-   la lur era la nau den ·G· de Muntcada, e anamnosen per ueles: e aixi con moguem derrers de Salou, al primer son fom primers de tots los altres, e anam tota aquela nuyt ab uent al lebei·G· E anam ab les orçes aytant com anar poguem nos e tots los altres: e aixi com anam la nuyt denant lestol no mudam ne calam, e lexam anar la galea tant con podia anar. E quant fo entre ora nona e uespres enfortis la mar pel creximent del uent, e feu tanta de mar que en la terça part de la galea de part de proa que passaua dessus la aygua de les grans ondes de la mar cant uenien. E cant uench que aquesta mar haguem correguda, prop del uespre, ans quel sol se pongues cessa lo uent, e al cessar que feu lo uent ueem la yla de Malorques, e destriam la Palomera et Soller e Almeru ·G·
57. E sobre aço dixeren que pus uehiem la yla, que tenien per bo que faessem calar, si nos ho uoliem, que si no ueurien nos de la terra. E nos dixemlos quens playa, e faem calar. E quant aço aguem feyt fo la mar abonançada, e dixeren nos que farien encendre una lanterna, mas hauien paor quels ueessen les guardes de Maylorques. E nos dixemlos que conseyl hi podien pendre, que metessem de la part de la yla una barraga, e que metessen la lanterna prop526, et quel drap que, cobris de part de la montanya la lanterna,   -93-   e que la ueuria lestol. E dixeren nos que ho tenien per bo: e faem ho. E nos estan ayxi uim lanternes en naus, e en galees algunes, e coneguem quens hauien uists, e que uenia lestol. E quan uench prop del primer son uengueren nos dues galees, e demanamlos de noues del estol. E dixeren nos que tot uenia aixi con podia uenir. E quant uench a la mija nuyt uim entre naus, e galees, e tarides be ·XXX· tro en ·XL· E faya bela luna, e uench nos ·I· oreg de uent de part de garbi, e dixemlos nos que ab aquel poriem anar a Polença, que aixi era estat acordat quel estol arribas a Polença. E faem uela, e aixi con la uaeren fer a nos faerenla aquels qui pogueren ueer la nostra uela qui eren en aquela mar en que nos erem. E nos que anauem ab aquela bonança, e ab aquel, dolç temps que hauiem, uench527 una nuu contra uent a la Proença, e dix ·I· mariner de la galea, en Bñ·G· Gayran per nom, qui era comit: Nom asaut528, daquela nuu que ueg de part de uent de Proença. E ell mana que estiguessen los mariners apparaylats los uns a la puja, los altres a la orça de popa, els altres a la orça de proa. E quant ach ordenada sa galea, que estiguessen. apparaylats, uench lo uent de sobre part de la uela: e al uenir del uent cridal comit: Cala, cala. E les naus e els lenys que uenien entorn de nos foren en gran enbarch e en gran pena de calar. E hauia gran crida entre els, car lo uent soptosament, car era, belumena529. E calam nos, e tots los altres, e feu mal mar que referia aquest uent a la Proença al uent de libeig que feyt hauia. E totes les naus, e les galees, e els lenys que eren entorn de nos e en lestol estigueren a arbre, sech. E daquel uent a la Proença feu mala mar, e nuyl hom en la galea en que nos erem no parlaua ne deya re, e estauen tuyt suau: e anauen los lenys en roda. E nos quan uim aquest peryl haguem gran desconort, mas tornam a nostre Senyor e a la sua Mare, e faem aytal oració: Senyor Deus, ben conexem quns has feyt Rey de la terra, e dels bens que nostre pare tenia per la tua gracia, e anch no començam gran feyt ni periylos tro aquesta sao: e iassia que la aiuda uostra haiam sentida del nostre naximent en tro a ara, e ajats nos honrats dels nostres mals homens qui ab nos uolien contrastar: ara, Senyor creador meu aiudatsme si a uos ue en plaer en aquest tan gran periyl, que ten bon feyt con yo he començat nos pusca perdre, car nol perdria jo tan solament, mas uos lo perdriets maiorment, car io uaig en aquest uiatge per exalçar la fe que uos nos hauets donada, e per baxar e per destruir aquels que no creen en uos. E donchs, uer Deus e poderos, uos me podets gardar daquest peril, e fer complir la mia, uolentat que he per seruir a uos. E deu uos membrar de nos que anch nuyla re nous clama merçe. que no la trobas en uos, e majorment aquels queus han en cor de seruir, e traen mal per uos, e yo so daquels.   -94-   E senyor membreus de tanta gent que ua ab mi per seruiruos, e uos, Mare de Deu que sots pont e pas dels pecadors, prechuos per les ·VII· alegries e per les ·VII· dolors que hagues del uostre car fiyl, queus membre de mi en pregar al uostre car fiyl que el me storça storça desta pena e daquest periyl en que yo so, e aquels qui uan ab mi.
58. E feyta aquesta oracio uench nos un pensament, que aixi con era acordat per los nobles barons e per aquels qui sabien de mar, que arribassem a Polença: e nosque demanassem en aquela galea on nos anauem si hauia negun hom qui fos estat en Maylorques ni en la yla. E quan aquesta paraula haguem demanada respos nos en Bñ·G· Gayran, comit de la galea, que ell hauia. estat en la terra. E demanamli, quinys ports hauia de prop de la Ciutat de part en ues Cathalunya? E dix nos que aqui hauia ·I· puig luny de la Ciutat ·III· legues per terra, e per mar ·XX· miles, e aquel puig hauia nom la Dragonera, e nos tenia ab la terra ferma de Maylorques, e que hi hauia ·I· pou daygua dolç: e quan el hi fo una uegada los seus mariners ne tragueren aygua. E prop de la terra hauia ·I· puget que nos tenia ab la terra que hauia nom Pantaleu e hauia de la terra tro a aquel puget ·I· gran tret de balesta. E nos dixem li: Donchs perque demanam nos altre loch en que arribem sino en aquel, pus ayga dolç hi hauem? e que haiam bon port en que poran refrescar los   -96-   caualsa pesar dels sarrahins, e aqui uenra tot nostre estol, e aqui porem fer bon ardit a qual part nos uuylarn. E dixemlos que faessen uela ab lo uent de Proença, e ab aquel uent quey porien entrar. E faem uela, e dixem a la galea que dixes a les naus que faessen uela, que nos erem aquels que hauiem feyta uela, e quens seguissen tots al port de la Palomera, e faeren sempre tots uela can a nos la ueeren fer. E uejats la uirtut de Deu, cal es, que ab aquel uent que nos anauem a Maylorques no poguerem pendre a Polença aixi con era empres, e ço que cuydauem quens fos contrari nos aiuda, que aquels lenys que eren auols dorçes tornaren tots ab aquel uent a la Palomera on nos erem, que anch leny ni barcha no si perde nin fali negu. E entram lo primer diuenres de Setembre al port de la Palomera, e entro al dissapte a la nuyt haguem tots nostres lenys cobrats.
59. E quan uench lo dissapte enuiam per nostres nobles, ço es per don Nuno e per lo comte Dampuries, e per en ·G· de Muntcada, e per los altres qui eren en la ost, e haguem hi dels comits de les naus daquels qui eren de maior auctoritat. E fo lo conseyl aytal que enuiassen don Nuno en una galea que era sua, e en ·R· de Muntcada en la galea de Tortosa, e que anassen riba mar con qui ua contra Maylorques, e ali hon els estimarien que fos bo al estol arribar, que ali arribassem. E trobaren ·I· loch qui haula nom Sancta Ponsa, e estimaren que ali era bon loch darribar, e quey hauia ·I· pug, e prop de la mar, e ab ·D· homens530 quey poguessem pujar no hauriem paor quel perdessen ans seria arribat tot lestol. E fo ayxi empres quel dimenge531 reposasse en aquel pug del Pantaleu. E sobre aço lo digmenge a hora de mig dia uench ·I· sarrahi qui hauia nom Ali de la Palomera, nadan a nos, e comtans noues de la Yla, e del, Rey, e de la Ciutat. E nos manam cant uingues a la mija nuyt que les galees leuassen les ancores, e que532 nuyl hom no cridas ayoç, mas en semblant dayoç que ferissen ab ·I· fust en la proa de les tarides e de les galees al leuar de la ancora, car bon port hi hauia e noy hauia obs pus duna ancora. E aço se feya, car denant nos a la riba estauen be ·V· milia sarrains, e hauiani be ·CC· a caual, e lurs tendes parades. E quan uench a la mija nuyt diriets que en tot lo nostre nauili no parlaua nuyl hom. E les galees, ·XII· que ni hauia, cada una tiraua sa tarida, e anauen traen les tarides del port gent e suau: e els sarrains sentiren ho, e arrauatarense, e aquests nostres qui trayen les tarides esteguerense de remar, e estegueren gent e suau, e anaren escoltan: e aquests anauen trahen les tarides suau. E quant uench a   -98-   cap duna peça, los sarrains sescridaren vna peça e fortment, e uim que sentits erem de tot en tot. E els cridaren, e nos cridam: Alanar en bonauentura. E els sarrains anauen sen per terra a peu e a caual. E esgordam on iriem pendre terra, e cuytaren se tant les nostres ·XII· galees e les ·XII· tarides que ans foren a terra que els.
60. E foren aquests, aquels qui exiren en terra, don Nuno, e don ·R· de Muntcada, e el maestre del Temple, e en Bñ. de Sancta Eugenia, e en Guilabert de Cruyles. E enans que els hi fossen ab be ·DCC· peons de chrestians en aquel pug qui era prop de la mar. E podien esser los nostres be tro a ·CL· a caual, els sarrains foren arrengats denant els, e foren be ·V· milia homens a peu e ·CC· a caual. E uench en R. de Muntcada e dix que los estimaria533. E anassen sol, e dix: No uaia negu ab mi. E quan fo prop dels, demana los nostres, e quan els foren uenguts a el, dix: Firam en els que no son re. E el primer que anch los ana ferir so el. E quan foren tant prop los chrestians dels moros con ferien ·IIII· astes de lança de lonch, giraren les testes los moros e fugiren, e els pensaren de dar en els: e moriren dels sarrains mes de ·MD· si que negu non uolien retenir a preso: e tornaren sen, quant aço agren feyt, al ribatge de la mar. E nos isquem de la mar e trobam nostre caual ensellat, e els cauallers Darrago   -99-   qui eren exits duna terida nostra, e dixem: Mal nos na pres que uençuda sia la batayla primera de Maylorques e nos noy fiam estats: hay cauallers qui uuylen anar ab nos? E aquels qui foren apparaylats anaren ab nos, e fom tro a ·XXV· E isquem trotan e darlot contra ali on hauia estada la batayla. E uim sus en una serra, e ·CCC· tro a ·CCCC·peons de sarrains. E en tant els uiren nos, e deualaren daquela ferra en que eren, e uolien pujar a una altra serra quey hauia. E dix ·I· caualler daquels Dahe qui son naturals de Tahust: Senyor, sils uolets atenyer coytem nos. E nos cuytam nos: e al uenir que nos faem534 de ·III· tro a ·V·, e en tant anauen uinent los nostres, e matauen e enderrocauen dels moros ali on los trobauen. E nos ab ·III· cauallers que anauen ab nos trobam nos ab ·I· caualler a peu, e tench son escut abraçat, e sa lança en sa ma, e sa espaa cinta, e son elm saragoça en son cap, e ·I· perpunt uesit, e dixemli ques retes, e el giras a nos ab sa lançaça dreta, e anch nons uolch parlar. E nos dixem: Barons, los cauals ualen molt en esta terra, e cada ·I· non a sino ·I·, e ual mes ·I· caual que ·XX· sarrains, e yo mostrar lous he a matar: metam nos tots entorn del, e quan a la ·I· dreçara la lança, laltre uenga; e firal per les espalles, e derrocar lem en terra, e aixi no pora fer, uench don Pero Lobera, e lexas correr al sarray:   -100-   e el sarray quel uee uenir, dreçali la lança e donali tal535 per los pits del caual de la lança que be lin mes mija braça: e el donali dels pits del caual e derrocal: e el uolch se leuar, e mes ma a la espaa. E en tant nos som sobre el, e anch nos uolch retre tro que mori, ans con hom li deya: Rente, el deya: Le, que uol dir no536. E moriren ni daltres be ·LXXX· E tornamnosen a la ost.
62. E quan nos entram per la ost, podia esser prop del sol post, e en ·G· de Muntcada, en ·R· de Muntcada, ab cauallers qui eren ab els, exiren nos recollir. E nos descaualgam e anam en ues els a peu: e en ·G· de Muntcada somris se, e nos fom alegres, que hauiem paor que nons dixes mal: e pensam nos que no seria tan mal con nos cuydauem. E en ·R· de Muntcada dix nos: Que hauets feyt? uolets ociure a nos e a uos? que si per malauentura uos uos perdiets, e sots ara anat a reech537 de perdre, la ost e tot lals seria perdut: e aquest tan bon feyt nos fara puys per nuyl hom del mon. E dix en ·G· de Muntcada: En ·R·, lo Rey ha feyta folia, mas empero a bon respit lo podem tenir darmes, e de tot bon feyt, pus aixi senfeloni cant no fo a la batayla. E, Senyer, dix ell a nos, castigatsuosen, que en uos nos iau nostra uida e nostra mort: e conortats uos duna cosa que pus los peus tenits en terra Rey sots de   -101-   Maylorques: e si moriets, per lo meylor hom del mon morriets: e si iahiets contreyt en lo lit, aquesta terra tenits per uostra, que uostra es. E dix en ·R· de Muntcada: Senyor, ara hauriem ops a pendre conseyl, que esta nuyt queus gordassets, que en esta nuyt es maior periyl que no haurets en esta terra: car si nons guaytam538 be, quens poguessem armar ans que fossen a nos, tot aquest feyt539 seria destroyt. E dixem nos: Uosaltres quey sabets mes que yo deyts ho, que ço que uos ne direts ne farem nos. E dixeren: Donchs, Senyor, fets armar ·C· cauals esta nuyt, e les talayes estien luny que la ost se pogues armar ans que els fossen ab nos. E nos dixem queu deya fort be. E nos encara no hauiem meniat, e dixem que quan hauriem meniat enuiariem missatge als Richs homens, que cascu faes armar la terçera part de sa companya, e que enuiassen peons de fora, e que escoltassen si sintrien alcuna cosa queu faessen saber a nos. E quan haguem meniat enuiam nostres porters a cada ·I· dels Richs homens: e anch noy pogren trametre negu, tant eren hujades les companyes, e els, e els cauals del exir de la_ mar e de la batayla que hauien hauda. E nos cuydam quels hi enuiassen, e adormim nos. E les nostres naus ab be ·CCC· cauallers qui hauia de dins, els cauals aytambe, eren al cap de la Porrassa: e uiren la ost del Rey de Maylorques al uespre que fo exida en la serra del port de Portupi. E don   -102-   Ladro, ·I· Rich hom Darago qui era ab nos, ach acort ab los clauallers que eren en la nau, quens enuiassen540 una barca per mar quens fayen saber quel Rey de Maylorques ab sa ost era en la serra del port de Portupi, e tendes quey hauien parades, e que estiguessem apercebuts. E aquest missatge uench a nos a mija nuyt, que era nuyt del dimecres que deuia esser aenant. E nos enuiam ho a dir an ·G· de Muntcada, e a don Nuno, e als Richs homens de la ost. E ab tot aço nos leuaren541 tro en lalba. E quan uench en lalba leuam nos tots, e ohim nostra missa en la tenda nostra, e el bisbe de Barçelona feu sermo en esta manera:
62. Barons, no es ara ora de lonch semo a fer, que la manera nons ho dona: car aquest feyt en que el Rey nostre Senyor es, uosaltres542, es obra de Deu, que no es pas nostra. E deuets fer aquest comte, que aquels qui en aquest feyt pendran mort, que la pendran per nostre Senyor, e que hauran paradis hon auran gloria perdurabla per tots temps: e aquels qui uiuran hauran honor e preu en sa543 uida e bona fi a la mort. E, barons, conortats uos per Deu, car lo Rey nostre Senyor e nos e uosaltres, uolem destruir aquels qui reneguen lo nom544 de Ihesuchrist. E tothom se deu pensar e pot, que Deu e la sua Mare nos partira uuy de nos, ans nos dara uictoria, perque   -103-   deuets hauer bon cor que tot ho uençrem, car la batayla deu esser uuy. E conortats uos be e alegrats uos, que ab senyor bo e natural anam. E Deu qui es sobre ell e sobre nos aiudar nos ha. E ab aço feu fi a ses paraules
63. E dita la missa en ·G· de Muntcada combrega, car nos e tota la maior partida hauiem combregat ans que entrassern en sa545 mar, e ab los genols ficats reebe son Creador, e ploran e cayen li les lagremes per la cara. Apres aço dixeren qui tendria la denantera. E dix en ·G· de Muntcada: Tenits la uos, en Nuno. E dix en Nuno: Ans la tenits uos uuy. E dix en ·R· de Muntcada: En Nuno, ben conexem perque ho deyts ne o fets, per amor que uos aiats de males ferides de la batayla, que deuem albergar a la Porrassa. E dix en. ·G· de Muntcada: Tot sia546, nons ha que fer. E en ·G· e en ·R· de Muntcada hauiense ia acordat que en tro ques trobassen a la batayla dels sarrains que nos aturassen. Ab tant uench ·I· nhom nostre e dix: Ueus tots los peons que sen danar. E nos caualcam en ·I· roçi, e en Rocafort ana ab nos e troba una egua e caualca hi en es dos, car547 no hi hauia son caual que encara era en la nau. E nos manam quens traguessen lo nostre caual defora: e ab tant trobamnos ab los siruents nostres qui eren be de ·IIII· milia tro a ·V· milia, e dixemlos: Mal traydors,   -104-   e con podets anar la car si meyns de caualler uos troben, tots uos ociuran? E els oiren que rao los deien e aturaren se e dixeren. Uer se diu lo Rey que be anam en guisa dorats. E tinguem los tant axi en tro que foren uenguts en ·G· de Muntcada, en ·R·, e el comte Dampuries e aquels de son linyatge, e dixemlos: Ueus aqui los seruents queus he aturats que sen anauen. E els dixeren: Hauets ho feyt fort be. E liuramlos los, e anaren sen ab els. E can sen foren ants a cap dun poch nos hoim gran brugit, e dixem a ·I· troter que anas a don Nuno e ques coytas que gran brugit oiem: e hauiem gran temor quels nostres nos fossen encontrats ab los sarrains. E el troter no uench. E uim que massa sestauen. E dixem: En Rocafort, anats hi uos, e cuytats los548, e digats a Don Nuno que mala uim uuy la sua tarda, que per auentura tal dan porien pendre, que nons ho ualria lo seu dinar, que no es mester que la deuantera sia tan luny de la rereguarda, que la deuantera. E el dix: Sols sots açi, e per nuyla re nom partiria de uos. E parlan ab el deyem: Sancta Maria, e tant se tarda don Nuno e els cauallers? cert mal ho fan. E nos estan en estes paraules oim los colps els crits, e dixem: A Sancta Maria, tu aiuda als nostres, que par que trobats se sian. E en tant uench don Nuno, e Bertran de Naya ab el, e Lop Xemeneç de Lusia, e don Pero   -105-   Pomar, e tota sa companya, e en Dalmau, e en Jaçpert de Barbera. E dixeren nos: Con estats aqui? E nos dixem: Estam aci per los peons que he feyts aturar, ara semblan ques son encontrats549 e per amor de Deu coytem nos. E dix en Bertran de Naya: Hauets lo gonio de cors? E dixem nos: No. Senyor, dix el, donchs prenets aquest. E deualam, e uestim nos lo seu e nostre perpunt, e haguem nostra capelina ligada en la testa: e enuiam missatge a don Pero Corneyl e a don Iximen Dorrea e an Oliuer, ques pensassen de cuytar que la batayla era.
64. E nos en aquel loch hon sencontraren trobam ·I· caualler, e dixemli: Con ha estat aço, ni que han feyt los nostres? E dix: El comte Dampuries els del Temple anaren ferir als de les tendes, e en ·G· de Muntcada e en·R· anaren ferir a l ma esquerra. E dixmen nos: E sabets nals? Och, que ·III· uegades han uençut los chrestians als sarrains: els sarrains als chrestians ·III· uegades. E puys dixemli: On son? E dix el: A aquesta serra. E encontram en ·G· de Mediona, que deyen que en tota Cathalunya nuyl hom no iun iunyia mils que el, e era bon caualler, e exias de la batayla, e exiali sanch per lo labi dessus de la boca: E dixemli: En ·G· de Mediona, con exits de la batayla? E dix el: Car fo ferit. E cuydam nos que fos ferit de colp mortal que tingues pel cors. E   -106-   dixem: E de que sots ferit? Duna pedra que man dat sus en la boca so ferit. E550 prenguem lo per las regnas, e dixemli: Tornats a la batayla, que bon caualler per aytal colp con aquel, enfelonir sen deu, que no deu exir de batayla. E a cap du na peça que nos lo gardam nol uim. E can fo pujat sus en551 la serra, no eren ab nos pus de ·XIII· cauallers: e la senyera de don Nuno, e Rotlan lay qui la tenia, e Siri Guilleumes552, fiyl del Rey de Nauarra: e podien esser tro a ·LXX·553 cauallers, e passaren denant nos. E sus alt en la serra554 hon estauen los sarrains estaua gran companya domens de peu, e hauia hi una senyera de uermeyl e de blanch per lonch meytadada, e una testa dome o de fust al ferre. E dixem a don Nuno: Don Nuno, pugem ab aquesta companya que ara uan que uençuts son, que tuyt uan brescan, e companya que ua brescan en batayla no ha quils escometa, que sils escometien be uençuts son. E anaren me pendre a la regna el e don Pero Pomar, e Ruy Xemenis Deluesia555, e deyen: Uuy nos ociurets tots, e la uostra rauata nos matara. E dauen nos grans sofrenades, e dixemlos: Nous cal, que no so leo ne leopart556: e pus tant ho uolets, aturar me, mas Deu uuyla que nonsen uinga mal daquest aturar.
  -107-  
65. E en tant uench en Jacpert de Barbera, e dix a don Nuno que anas enant. E dix el Faray ho557. E dixem nos: Pus en Jaçpert hi ua, irey yo. E con uos, dis don Nuno, iaus ha hom fet leo aqui darmes? ben porets ueer que tam bo ho meylor ne trobarets con uos. E enans que en Jaçpert fos ab aquels ·LXX· cauallers, los moros escridaren se, e anaren gitan peres, en faeren se ·I· poch a enant. E la senyera de don Nuno e aquels qui eren ab ela giraren la testa. E aytal faen bel semblant deualaren be ·I· git de pedra punyal558 contra nos, e alguns cridaren: Vergonya559. E els serrains nols seguiren: e aquests nostres aturaren se, e en tant uench la senyera e la maynada nostra ab ·C· cauallers be que la guardauen o pus. E dixeren: Ueus aqui la senyera del Rey. E nos deualam pel pug en jos, e mesclam nos ab la mota de la senyera. E pujam lessus tot en V560 E els sarrains fugiren, e trobam be ·II· milia de sarrahins que anauen denant nos a peu, e fugien, e noy podiem aconseguir, tant era vjat lo nostre caual ni jo nils altres cauallers. E quan fo la batayla uençuda, e fom sus, acostas a nos don Nuno, e dix: Bon dia es uengut a uos e a nos que tot es nostre pus aquesta batayla hauets uençuda
  -108-  
66. Ab tant dixem a don Nuno: Anem a la uila, quel Rey de Maylorques es a la muntanya e noy pora aconseguir tantost con nos. E podets ueer en aquela mota que uestit es de blanch, e estaylar lem de la vila. E nos que començauem a deualar del puig en jos, e anar al pla al cami de la vila, uench a nos en ·R· Alaman, e dix: Senyer, que uolets fer? E nos dixem: Uolem anar a la uila e estaylarem al Rey que noy pusca entrar ost. A, Senyer, farets ço que anch Rey no feu: que uença batayla, que ali on la haura uençuda no jaga la nuyt per saber que a perdut ni que ha goanyat. E nos dixemli: Sapiats, en ·R· Alaman, que mes ual aço. E en tant aualam per la costa en ius, e anamnosen pas a pas al cami que ua a la uila. E entant quan haguem caualcat ·I· miyler uench nos lo bisbe de Barcelona, e dix: Senyer, per amor de Deu nous cuytets tant. Perque no, Bisbe? que aço es meylor. E dix el: Parle ab uos: e tiram fora del cami, e dix: A Senyer, mes hauets perdut que nous cuydats, que en ·G· de Muntcada en ·R· son morts. Con morts ? dixem nos. E presem nos a plorar: e puys dixem al bisbe: No plorem, que ara no es ora de plorar, mas leuem los del camp pus que morts son. Sins farem, dix ell. E uos anats nos esperan, queu farem, dixem nos.
67. E anamnossen poch a poch tro sus a la serra de Portupi, e uim Maylorques, e semblans la   -109-   pus bela uila que anch haguessem uistla, io ni aquels qui ab nos eren. E en tant atrobam don Pelegri Datrosillo, e demanam li si hi hauia aygua on poguessem la nuyt albergar. E dix que och, que el hauia uist entrar lo veyl be ab ·XX· a caual, e abeurauen, e els eren ·IIII·, e nols gosaren escometre. E anam a enant, e trobarn aquela aygua, e aqui albergam la nuyt. E dixem a don Nuno: Fe que deg a Deu gran fam he, que huy no menge. E dix el: Senyor, Noliuer ha parada sa tenda e adobat de meniar, e la porets menjar. Anem, dixem nos, donchs, on uos uuylats. E anam la, e menjam. E quan haguem menjat ueya hom les esteles el cel. E dix don Nuno: Senyor, bon seria si menjat hauets que anassets a don ·G· de Muntcada e a don ·R· E dixem nos que fort be ho deya. E anam hi: e haguem tortes e candeles, e trobamlo que iahia en almatrachs, e ·I· cobertor que tenia dessus: e estiguem aqui una peça plorant, e puys sobren ·R· atre tal. E quan aço aguem feyt tornamnosen en la tenda den Oliuer, e dormim tota la nuyt tro al dia. E con uench al mati dixeren: Mudem nos. E dixem nos que assaiariem561 la albergada, e uestim nos nostre gonio e nostre perpunt, e metem los aragoneses duna part e els cathalans de laltra, e la cequia era en mig, e faem la albergada tan estreta que no paria que hi albergassem de ·C· cauallers a enant, si que les cordes se tenien entrelaçades duna en   -110-   altra, si que be dura per ·VIII· dies que no podia hom fer carrera en la ost.
68. E quan uench al mati que fo asseguda la albergada, aiustaren se los bisbes e els nobles, e uengren a la nostra tenda, e dix lo bisbe de Barcelona en Bñ·G· de Palou per nom: Senyor, mester seria que aquests corsos qui son morts quels soterras hom. E dixem nos: Och be: quan uolets quels soterrem? E dixeren els: Ades, o mati o quan haurem menjat. E dixem nos: Mes ualra al mati quan negu nou ueura ni ho ueuran los serrahins. E dixeren los nobles que be ho deyem. E quan uench al sol post nos demanam draps562 amples e lonchs, e faem los metre de part de la Vila per tal que no uissen les candeles quant hom los soterraria. E quant uench quels uolguern soterrar meteren ma a plorar e a fer dol e a cridar. E nos dixem los que calassen e que escoltassen ço que nos los uoliem dir, e dixem los axi: Barons, aquests Richs homens son morts en seruey de Deu, el563 nostre: e si nos los podiem reembre quela lur mort poguessem tornar en uida, e que Deu nos en faes tanta de gracia, tant ne dariem nos de nostra terra que folians ho tendrien cels qui hoirien ço que nos ne dariem: mas pus Deus nos ha aduyts aqui a nos e uosaltres en tan gran seruiy seu, no es mester que negu faça dol ni plor.
  -111-  
E iassia quel pesar sia gran nou façam semblant de fora: e manuos per la senyoria que he sobre uos, que negu no plor nin faça dol, car nos uos serem senyor, que aquel loch que els uos deuien tenir en fer be, que nos lous farem. E si negun pert caual ni neguna altra cosa, nos leus esmenarem eus farem uostres obs cumplidament, e nous faran minua uostres senyors niu conoyxerets en re, en tal guisa uos farem uostres ops: car lo dol que uosaltres fariets seria desconort de la ost, e a uos non tendria altre prou: hon uos man sots pena de la naturalea que hauem sobre uos, que negun non plor: mas sabets qual sia al plorar? que nos ab uos e uos ab nos caruenam be la lur mort, e que siruam a nostre Senyor de ço per que hic som uenguts, e quel seu nom hic sia sanctificat per tostemps. E aquestes paraules dites soffriren se del dol que nol faeren, e soterraren los.
69. E en tant altre dia mati haguem nostre conseyl ab los bisbes, e ab los nobles de la ost, que faessen descargar564 los lenys que eren en la mar. En uiay ·I· trabuquet565 e ·I· almajanech: e els sarrains ueeren que nos aduyem la fusta de la mar. E meterem ma a parar ·II· trabuquets el alcarrades, e uengren a nos los comits e els nautxers de les naus de Manseyla566 que podien esser de ·IIII· tro a ·V· naus, e dixeren nos: Senyor, nos som uenguts   -112-   aqui al seruici de Deu e al uostre: e porferim uos per los homens qui son aqui de Manseyla, queus farem ·I· trabuquet a nostra messio, de les antenes e del lenyam de les naus, a honor de Deu, e de uos. E nos haguem enans dressats nostres trabuquets e el feneuol quels sarrains no hagueren los lurs. E foren per compte los ginys quan foren parats de fora e de dins ·II· trabuquets nostres, e ·I· feneuol e ·I· manganel turques: e els sarrains faeren ·II· trabuquets e ·XIIII· algarrades, e hauia una daqueles algarrades, la meylor que anch hom pogues ueer, que ben passaua de ·V· tro a ·VI· tendes que entraua dins en la ost: e la ·I· trabuquet que nos aduxem per mar tiraua pus luny que neguns dels lurs. E començaren los nostres de tirar als de la vila, e els coytaren los lurs tant con podien. E dix en Jaçpert de Barbera, que el mostraria a fer un mantel qui iria tro sus a la obra567 del uail a pesar dels ginys de dins, e de les balestes. E feu mantel que anaue en rodes: e eren les cledes de ·III· dobles e de fusts bons e forts de dins, e anaue en rodes, e començal de prop los trabuquets. E axi con el anaua fahian de pals forcats e ficats, e fahia axi con manera de casa cuberta ab cledes, e ab rama. dessus, e sobre la rama la terra, si que si hi feris pera de les algarrades, que moy tengues dan. E el Comte Dampuries feu un mantel, e acostal la prop del ual, e mes hi companya, e cauadors que entrassen   -113-   per la terra, e de que isquessen la ius el fon del uayl. E nos faem ne altre emparar a nostra companya daquela forma matexa. E axi començam de fer nostres caues, e can foren començades aquestes ·III· caues, aquela den Jaçpert anaua sobre terra, e les altres de ius terra: e fo la ost molt pagada, per ço car ueyen quel fet uenia a bona opportunitat. E aquesta fo ost que anch hom del mon non ui altra que tambe faes ço quels prehicaua ·I· frare prehicador qui hauia nom frare Michael qui era en la ost, e era lector en theologia, e son companyo hauia nom frare Bñ·G· de Castel bisbal: e quan el los daua perdo, quen hauia poder dels bisbes, tot ço que el los deya que aduxessen o fusta o pera, no guardauen los cauallers quels homens de peu lay aduxessen, que els metien la ma en tot, e denant si en les seles aduyen en los cauals les pedres per als feneuols: e als trabuquets. liurauen los homens de lurs cases, e en fusts que hauien ordits ab cordes aduyen los les pedres dels trebuquets al col. E quan nos los manauem que anassen uetlar de nuyt ab los cauals guarnits als geyns, o de dies per guardar los cauadors, o a fer negun offici que mester fos a la ost, quan hom los manaua quey anassen ·L·, anauen ni ·C· E per tal que sapian aquels qui hoiran aquest libre que cara cosa fo darmes ço que feyt fo en Maylorques, deim uos ne ades una carrera, que nuyl hom de peu, mariner ni altre, no osa568 iaure ab nos en la ost   -114-   ·III· setmanes, sino tan solament nos, els caullers, els escuders quins seruien: quels altres homens de e peu, els mariners uenien bo mati ques exien dels leyns en que durmien de nuyt: el prebost de Terragona era ·I· daquels: e tot lo dia estauen ab nos, e al uespre anauen se recuylir a la mar. E faem nostra ost ualejar ab palech569 e ab uayls: e hauia hi dues portes, e nuyl hom non podia exir sino, per manament de nos.
70. E en tant nos estan axi torna nostre frau, e ·I· sarray de la Ila qui hauia nom Ifantilla ajusta tots los de la muntanya, que eren be ·V· milia, e hauia hi ben ·C· homens a caual: e uench se sus a ·I· pug que era fort, e que era sobre la font de Maylorques, e aqui para ses tendes, e hauia ni be ·XXX· tro ·XXXV· fins en ·XL·, e feu anar los sarrains ab exades, e trenca laygua de la font qui uenia a la ulia, e gitala per ·I· torrent a enius, s que nos perdem aquela aygua que no la poguem hauer. E ueem que aço no poria sofferir la ost: e haguem conseyl quey anassem ·I· cap o ·II· ab ·CC· cauallers, e ques combatessen ab els, e que cobrassen laygua. E sobre aço dixem ho a don Nuno570e el aparaylas, e faem lo cap de la companya, e anaren ab el entre seus e aquels qui hom li liura be ·CCC· cauallers. Els sarrains uolgren defendre aquel pug: e anaren los nostres en ues els, e uençeren los sus el pug,   -115-   e conseguiren Ifantilla qui era lur cap, e matarenlo: e moriren ab el pus de ·D· els altres fugiren a la muntanya, e preferen lurs tendes, e barrejaren los lur ost, e aduxeren la testa Difantilla a nos a la ost, e faemla metra en la fonda571 del almajanech, e faemla gitar dins en la ulia: e tornaren laygua a la ost: e la ost fou alegra la nuyt con deuia esser per la gran contraria quens fayen.
71. E sobre aço ·I· sarray de la Ila qui hauia nom Bean abet572 enuians messatge per ·I· sarray qui aporta una sua carta que el uenria a nos, e que faria tant que la una partida de la Ila de ·XII· que ni hauia quens adurien conduyt a la ost, e aço que els porien hauer, e que creya per cert que si nos nos capteniem be dell, quels altres farie tornar a nos. E nos mostram ho als nobles de la ost e dixeren tots que era bo ques faes, e puys dix nos lo sarray que enuiassem cauallers a ·I· bon loch que era prop de la ost una legua, e el exiria en fe de nos, e que faria son pleyt ab nos, e quens seruiria a bona fe, e sens engan e que nos conoxeriem lo gran seruiy que el, nos faria. E nos enuiam hi ·XX· cauallers, e trobaren lo en aquel loch, e uench ab son present, e adux573 be ·XX· besties carregades, entre ciuada, e cabrits, e galines, e raims: e els raims eren aytals quels aduyen en sachs, e nos trencauen ni sasolauen. E aquel present que el adux partim ho pels nobles de la   -116-   ost. E aço feu aquel angel que Deus nos enuia: e quan dich angel el era sarray, mas tant nos tench bon loch, que per angel lo prenguem, e per aço li faem con semblança dangel. E demanans ·I· peno nostre, per tal que si uenien sos missatgers a la ost que, non los faessen mal los nostres, e donam lo li de bon grat. E puys enuians missages que dues o ·III· partides altres uolien seguir a la sua carrera, e no erraria neguna setmana que no enuias pertreyt a la ost de ciuada, e de farina, e de galines, e de cabrits e de raims, si quens refrescaria la ost, e lans confortaria, en tal guisa que quant uench a574 ·XV· jorns totes les partides de Maylorques, que eren de la ciutat, tro a les parts que son contra la partida de Manorques, totes les haguem a nostre seruiy: e quens seruien obedientment, e fiauem nos a el, car en el trobauem tota ueritat. E puys uench a nos demanans ·II· batles chrestians que per nos tinguessen aqueles partides: e ab conseyl del, fem ·II· batles daqueles partides que el nos feu uenir a nostre manament. E faemne batles en Bñ·G· de Durfort de Barcelona, e en Jaches Sans qui eren de nostra casa e homens queu sabien fer.
72. E per tal que sapien aquels qui aquest libre ueuran cantes partides ha en Maylorques, eles son ·XV· La primera es Andrayig, e Sancta Ponça, e Bunyola, e Soler, e Almerug575, e Polença:   -117-   e aquestes son les montanyes majors de Maylorques que reguarden contra Cathalunya. E aquestes son les partides que son en pla: Montueri, e Canarossa, e Incha, e Petra, e Muro, e Ffelenig on es lo castel de Sent tueri, e Manacor, e Arta. E el terme de la ciutat son ·XV· mercats: e en temps de sarrains eren ·XII· E mogueren se de ser les caues de ·III· parts, la una de sus, e les altres de ius, tant tro que entraren sus el ual: e els uengren a les caues e els altres deffeniren les, los vns qui exien per les caues, e els altres dessus, tant tro quels gitaren del ual vna uegada, e moltes, e passaren los cauadors ab pichs e guarnits tro a les torres, e començaren de cauar a pesar dels sarrains qui nou podien deffendre: e meteren primerament vna torra en estolons, e quan aquela torra fo mesa en estolons meteren foch als’estolons, tant tro que la torre se fene. E quan uiren los sarrains que mal se faya deualaren de la torra, e puys per aquela manera matexa derrocaren ne ·III· a ·I· colp. E enans que haguessen derrocada la da la vna, dix lo prebost de Terragona: Senyor, uolets que fassam bon joch? Och, dixem nos. Jo fare, dix el, metre una gomena al peu de la torra, e tiraran de part de la caua en aius, e la torra quan sera cauada falir li han los estolons, e uendran. E axi con fo parlat fo feyt: e al uenir quen seu uengren ne ·III· sarrains de ius, e exiren los de les caues, e meteren los sen.
  -118-  
73. Puys uengren ·II· homens de Leyda, en Prohet576 per nom, en Iohan Rixo577 a ·I· altre lur companyo, e dixeren: Senyor, si uos fets per que, nos rafarem lo ual perque poran entrar cauls armats. E dixem nos: E sots be segurs que fer se pusca? Och, dixeren els, ab la uoluntat de Deu, e ab que uos nos fassats guardar. E nos dixem quens plahia molt, e quels ho grahiem, e que començassen sa obra, e nos dar los hiem quils guardarien. E començaren de rasar lo ual desta manera, que metien ·I· lit de lenya per al ual e altre de terra. E quant uench que aquesta cosa ach durat ·XV· jorns de rasar lo ual, los sarrains nou podien defendre, a siu tenien aprop los de la ost. E ·I· dimenge uestimnos be, e aguisam nos be, e fayem be nostres faenes, e hauiem adobat nostre menjar, e mirauem los genys con tirauen, e eral bisbe de Barcelona de prop nos, e en Carroç, e altres cauallers e uim fumar lo ual per una caua quels sarrains hauien feta deius en dret del pertreyt: e quant nos ho uim pesans mortalment, que tota la messio que feyta hauiem, e la tarda que feyta hauiem fora perduda: e hauiem se que per aquest feyt se goanyas la uila, e que ho uissem perdre en una poca dora pesans molt. E tots calauen, e nos estiguem pensan una pessa e, Deu donans ·I· pensament, que nos faessem tornar lagua el ual, en aquesta manera, que fessem armar ·C· homens ab escuts e ab lançes et ab lur appareylament,   -119-   e que amassen ab exades, per ço quels sarrains nols uissen, e que aquela part que pus alta era que gitassen laygua ali on lo pertreyt era, e ques abeuras ali, e apagar si al foch: e axi con fo pensat fo fet. E puys noy tornaren los Moros. E uengren puys a les caues que nos feyem deius terra, e faeren ne els altra contra la una daqueles que nos fayem, e faeren la tan baxa ques encontraren els ab los nostres en la caua: e gitaren los sarrains los nostres de la caua. E sobre aço uench nos missatge, quels sarrains hauien gitats los nostres de la caua, e els que la tenien. E enuiam hi una balesta de torn, e dona tal a ·II· escudats578 sarrains que eren primers en la caua, que ab ·II· los ocis en ·I· colp, part los escuts. E quan uiren los de dins aquest colp desempararen la caua: e en esta manera faeren les caues de ius terra al rasar del ual.
74. E sobre aço uiren los sarrains que nou podien deffendre, e enuiaren nos missatge que nos los enuiassem, e que fossen tals en qui nos nos fiassem. E haguem conseyl dels bisbes e dels nobles qui eren en la ost; que pus els uolien ab nos parlar, que nols ho deuia hom uedar, ans era bo que hom hi anas. E enuiam hi don Nuno ab ·X· cauallers seus, e ·I· iuheu de Saragoça qui sabia algarauia per trujaman579, e hauia nom don Bahihel. E quan els foren   -120-   la demanaren los sarrains a don Nuno que uolie ni sils uolie res dir. E dix don Nuno: Jo no son uengut aqui per aço, mas uos enuias missatge a mon senyor lo Rey, queus enuias missatge en que el molt se fias, e tria a mi per aquel, encara que fon son parent, e per aço e per honor de uos enuiam aqui, e per hoir ço que uos li uolets dir. E respos li lo Rey de Maylorques, e dix li que sen tornas, que el no li uolie re dir. E don Nuno uench a nos: e tantost enuiam per tot nostre conseyl, per los bisbes e per los nobles. E don Nuno enans que començas sa rao pres sa riure, e demanam li nos perque reya. E dix el que bey hauia rao, car lo Rey de Maylorques no li, hauia res dit, sino tant solment que li demana que uolia, e jo dik li quem maraueylaua molt de tant saui hom con el era que el hagues enuiat missatge a uos que uos li ennuiassets hom en qui uos uos fiassets molt, e que el demanas a mi que li uolia dir: responem li que el nos ho hauria a dir, quar pus el enuia per nos, no li diriem re si el no deya per que. E tot nostre conseyl dix, que temps uendra que el parlara uolentes. E sobre aço partim nos.
75. E quan haguem estat una peça que sen foren anats, dix nos don Pero Corneyl, qui hauia estat en lo conseyl: Guil Dalago, qui ha nom Mahomet, ma enuiat missatge dues uegades que uol parlar ab mi, e si uos ho uolets jo hi parlare, e per auentura descobrir nos ha tal cosa que a uos   -121-   tenra prou. E dixem nos quens plahia. E ana la. E altra dia bon mati que el fo uengut dix nos tot ço que Guil Dalago li hauia dit, qui era estat chrestia primerament e caualer, e puys eras tornat sarray, e hauial dit en axi: que el aguisaria580 ab lo Rey de Maylorques, e ab tots los sarrains, e ab los ueyls de la ulia, e de la terra, quens darien tota la messio que nos ni els Richs homens hauien feyta per lo passatge, e quens lexaren recuylir saluament e segura: e aço quens assegurarien en tal manera que nos nosen tendriem be per segurs. E quan nos haguem hoida la paraula, dixem li: Don Pero Corneyl, fort nos maraueylam de uos con aytal pleyt uos parlats581, car nos prometem a Deu, e per la fe que el nos ha comanada e donada, que quins donaua tant dargent con cabria daquela montanya tro en la ost, que nos no ho pendriem, ni poden hauer ab nos negun pleyt de Maylorques si la uila el Regne os no prenem: car negun temps no passarien. en Cathalunya si per Maylorques no passauen primer: e manam uos en pena de la nostra amor que negun temps daytal rao uos no parlets ab. nos.
76. E sobre aço enuians altra uegada missatge lo Rey de Maylorques, que li enuiassem don Nuno e parlaria ab el. E nos enuiam li: e isch al Rey de Maylorques per la porta de Port tupi, e feu parar una tenda e sos sitis en que siguessen el e don Nuno. E don Nuno exi a ell, e tota la ost cessaua can eren aqueles uistes, que no fayen als de dins mal, nils de dins als de fora. E quan se foren acostats lo Rey de Maylorques e don Nuno, deualaren en la tenda, e parlaren lo Rey tan solament ab ·II· de sos ueyls: e don Nuno, e lalfaquin qui anaua per trujanma, e els cauallers qui eren ab don Nuno estauen de fora ab alguns sarrains qui estauen ab els. E don Nuno dix ai Rey de Maylorques, que dixes perque hauia enuiat per el? E el dix li que per aquesta rao: Car jo no cuyt tort tenir al Rey uostre, hon me don maraueyla con tant fort senfelonex contra mi quem uol tolre mon Regne, ço que Deus ma donat: car yo pregaria a ell, e a uosaltres que li conseylassets que nom uolgues tolre ma terra: e si el hauia feyta neguna messio, ni uosaltres qui sots uenguts aqui, que la li desfariem jo e la gent de la terra: e que us recuylissets el e tots quans sots uenguts aqui ab el en be e en pau, menys que neguna re nous faria hom sino plaer e amor: e que sen tornas lo Rey, e pus que tan gran hauer hauriem nos582 e la gent de la terra a pagar, e aço haurien nos pagat dintre ·V· dies: car la merçe de Deu, nos hinc hauem bastament darmes e de uianda, e de tota re que hom ha mester a deffenso de ciutat: e, per tal que mils creats la paraula que jous he mostrada, enuiy uostre senyor lo Rey ·II· homens o ·III· en que el se fiu, e uenguen sobre   -123-   la mia testa de uenir e de tornar saus e segurs, e mostrar los hem lo conduyt e les armes, e si aixi no es con nos ho deim que nons atena lo pleyt que nos li parlam: e sapiats que nos no dan res en enderrocar583 aqueles torres quens derrocats, que no hauem paor que ja per aqui puxen entrar en la ciutat.
77. E hoides les paraules, respos don Nuno e dix li: En aço que uos deits que no tenits al Rey nostre gran tort, si tenits, quan li preses una tarida de son Regne ab hauers grans de mercaderia que leuauen los mercaders, e trames uosen son missatge, e pregaus molt amorosament per ·I· seu hom de son alberch qui hauia nom en Jaques, e uos respones li molt brauament e dura, e dixes li, qui era aquel Rey que aquela terida demanaua? e el respos uos que aquest era fiyl daquel qui uençe la batayla a la ost Dubeda. E uos esquiuas uos, e fos somogut contra el, e dixes li que si no fos perque era missatge, que mala hauria dita aquela paraula. E el respos uos que en uostra fe era uengut, e podiets fer del a uostra guisa, e que deuiets be saber lo nom de son senyor, que tots los homens del mon lo sabien, e saben con es poderos entrels chrestians, e alt, perque no deuiets desdenyar que no sabessets lo seu: e per aço uos he dites estes paraules per la mala resposta que uos li feyets. Al als uos responem que nostre   -124-   sernyor lo Rey es joue, que no ha mes de ·XXI· any. E aquesta es la primera cosa gran que ha començada: e sapiats que es son cor e sa uoluntat que per re del mon no partesca daqui tro que haja lo Regne e la terra de Maylorques: e quan nos li ho conseylassem, sabem per cert que el non faria re: e dals podets parlar, e dals parle que aço no es res, que el nou faria ni nos no li ho conseylariem.
78. E sobre aço dix lo Rey de Maylorques: Pus aquestes paraules no uolets seguir que dites uos hauiem, aço li fare jo que li dare ·V· besans de cada testa dome, e de fembra, e dinfants, e desemparar li hem la ulia, ab que el nos do daquestes naus e daquests lenys que ha ab quemsen passem en Barberia: e aquels que uolran romanir que romanguen. Ab tant don Nuno hoides les paraules quel Rey li hach dites, uench a nos molt alegre. Nou sabe nuyl hom sino el e lalfaquin: e dix nos a la oreyla quens diria bones noues. E dixem nos que enuiariem per los bisbes e per los nobles quey fossen denant quant el diria aqueles paraules, pus a descobrir sauien, que mes ualia que denant tots ho dixes. E tench ho per bo. E nos enuiam hi: e mentre que els uenien dix nos tot lo feyt. E quant els foren uenguts dix nos con hauia parlat ab lo Rey de Maylorques, e con el li hauia respost: mas aquesta era la summa de les paraules: que el que retria la ulia, e que daria de cada una persona per fos en la uila ·V· besants   -125-   per testa, e queu hauria deliurat dins ·V· dies, e que nos len faessem passar en Barberia a el e a son linyatge, e a tot son alberch domens e de fembres: e aqueles naus o lenys en que els passarien quels gitassen en terra, que de tant naurien els prou que hom los faes. El Comte Dampuries, qui era en la ost, no uolch esser a negun conseyl que nos haguessem ab nostres Richs homens. E era en una caua, e deya que nuyl temps non exiria tro que la ulia fos presa: e per aço nol poguem hauer a aquel conseyl. E eren romases dels parents den ·G· de Muntcada, en ·R· Alaman, e en Garau de Cerueylo, fiyl den ·G· de Cerueylo e nabot den ·R· Alaman, e en ·G· de Claramunt, el bisbe de Barcelona qui era en lo conseyl el, bisbe de Gerona, el prebost de Terragona, el abat de sent Ffeliu: e dixeren tots al bisbe de Barcelona que donas son conseyl. E respos lo bisbe e dix, que gran dan hauien pres en aquela yla de tan nobles e de tan bons con aqui eren morts, e qulis podia uenjar siruen a Deu, quel uenjament seria bo: mas los Richs homens e els cauallers sabien mes de les armes que el, e pus nauien usat, e els quey dixessen, e dixessen a don Nuno quey dixes. E don Nuno dix en esta manera, e dix: Barons tuyt som uenguts aqui per a seruir Deus e nostre senyor lo Rey que aqui es, e uench hi el, e nos ab ell per pendre Maylorques: e semblam que si nostre senyor lo Rey fal pleyt que li parla lo Rey de Maylorques, que complit ha ço per que   -126-   hic uench: e jo noy uul mes dir, que parlador so de les noues, e usoaltres dats li lo uostre conseyl. E sobre aço parla en ·R· Alaman, e dix: Uos, senyor, passas aqui, e nos ab uos per seruir a Deu, e hauets perdut aqui que moriren en uostre seruiy tals uassals que negun Rey nols hauia meylors: e Deus haus donat temps quels podets uenjar, e uenjan a els haurets tota la terra: car lo Rey de Maylorques ha tan gran sen, e sap la terra de Maylorques, que si passaua en Barberia, ab ço que el sabria dir, e ab lo saber que el ha, aduria tantes de gents de sarrains en aquesta terra, que axi con uos la hauets goanyada ab la aiuda de Deu e de nos, e uos que noy porets aturar, tota uia que lans poria tolre. E pus uostre temps hauets, uenjat uos dels, e haurets la terra, e puys nous cal tembre de Barberia. E en Guerau de Cerueylo e en ·G· de Clarmunt dixeren tots a una ueu: Senyer, per Deu uos pregam queus membre den ·G· de Muntcada que tant uos amaua eus feruia, e den ·R·, e dels altres Richs homens qui son morts ab els en lo camp.
79. E quant nos haguem hoit lur conseyl, dixem los nos: A la mort dels Richs homens no podem dar negun conseyl, car so que Deus uol ordonar a fer aue que fa a complir: mas segons que la manera eran nostra de uneir en aquesta terra per seruir a Deu, e per conquerirla, e que complit hauia nostre Senyor la nostra uoluntat   -127-   que aquel pleyt se feya, per ço que nos hinc uenguessem per goanyar la terra: e daltra part gran hauer que assats semblaua cosa que nos deguessern pendre, car aquels qui morts son han mes de terra que nos, que han la gloria de Deu: pero lo conseyl que joy do, pero saluan lo conseyl que uos me donats, loy do. E tot aquel linyatge a una uou, els bisbes, dixeren que mes ualia ques preses la vila per força que no pendre aquel pleyt. E enuiam missatge al Rey de Maylorques que faes ço que poria, e nos fariem co que poriem. E quant aquestes paraules foren partides, e los sarrains hagren sabut lardit que nos los tramesem, anarense espaorden. E quan lo Rey de Maylorques los uee espaordir seu conseyl general, e dix los en sa algarauia: Barons, ben sabets uosaltres que aquesta terra ha tenguda Miramamoli plus de ·C· anys, e uolch que yo fos senyor de uofaltres, e ela la tenguda a pesar de chrestians que hanc negun temps no gosaren escometre aquesta terra tro a ara: e aqui hauem nostres moylers, e nostres filles, e nostres parents: e ara dien nos quels lexem la terra, e en tal manera que siam lurs catius e encara dien nos major cosa part la catiuea, quens guadaran nostres muylers, e guardaran nostres muylers, e guardaran si res ne trahen, e pus siam en lur poder forçar les an, e fer nan a lur guisa. E jo qui so uengut aqui entre uos que tan dura cosa sofferis contra nostra ley, uolria mes hauer perduda la testa: e uul saber de uosaltres   -128-   queus en sembla, e que men digats uostre sen. E crida tot lo poble a una uou, e dixeren: que mes uolien murir que soffrir tan gran onta con aquesta seria. E dix lo Rey: Donchs pus jous ueg en tan bona uoluntat pensem nos de ben dfendre, en tal guisa que ·I· hom uayla ·II· E sobre aço partiren se e tornaren al mur, e ualia mes ·I· sarray que ·II· no fayen dabans.
80. E quant uench a enant a pochs de dies dixem nos a don Nuno: Don Nuno, semblam quels nostres Richs homens no uolrian hauer donat lo conseyl que laltre dia donaren: que ara uolen lo pleyt e de primer nol uolien. E dixem a aquels qui hauien conseylat lo pleyt: Queus en sembla? no ualgra mes que prenguessem aquel pleyt quens parlauen, que no ara ques deffenen be? E calaren, e hagren uergonya de ço que dit hauien. E quan uench al uespre uengren a nos ·II· daquels qui hauien dat lo conseyl, per nom lo bisbe de Barçelona, en ·R· Alaman, e dixeren nos: Per que no fets tornar al pleyt que laltre dia parlauem? E dixem los nos: No ualguera mes que la ora ho atorgassets que ara con me deyts que jou faça? e dich uos que nom semblaria bon feyt, que si nos los mouiem ara seria gran flaquea: mas si els nos parlauen lo pleyt que laltre dia nos mouien a1tra uegada, tenits per bo que ho façam? E dixeren queu tenien per bo, e queu farien atorgar a aquels qui nou uolien. E dixeren584: Ara si   -129-   els nos enuien missatge, pus que ho tenits per bo, que ho farem, e farem tota uia ab conseyl de uosaltres. Ab tant nos nos partim, e nostre Senyor qui es endreçador daquels qui seguexen les suels carreres, no uolgue ques faes en aquela manera quels sarrains nos parlauen, e donay meylor remey: el conseyl fou aytal, que axi con los sarrains foren enfortits per la paraula del Rey de Maylorques, aixi uolch Deus quels chrestians senfortiren, e els sarrains sanaren aflaquen. E faeren se les caues, mas totes les desempararen a la derreria, sino aquela que anaua sobre terra, e en aquela metem nostra punya tan fort que a pesar dels se feu.
81. Ab tant lo quart dia ans quel enuayr de la Ciutat se faes, fo açort de nos, e dels nobles, e dels bisbes que faessen conseyl general, e que en aquel conseyl iurassen tots sobre los sancts Euangelis e la crou de Deu, que al entrar de Maylorques quant senuahiria, negun Rich hom, ni caualler, ni hom de peu, que nengu no tornas atras, pus fos mogut per anar entrar en la Ciutat, e que nos aturas si donchs no hauia colp mortal: e si hauia colp mortal, e negun feu parent hi fos de prop ni negun hom de la ost, quel acostas a una part o a algun logar en que sarrimas, e que anassen a enant entransen en la vila per força, e no tornan la testa ni lo cors atras: e qui daltra manera ho faya que fos traydor, axi   -130-   con aquels qui maten lur senyor. E en aquela uira uolguem nos iurar axi con els iurauen, e deffeneren nos ho los nobles, que nos no jurassem: mas dixem los que en aquela manera ho teniem con si iurat ho haguessem. E quan uench que aquest fragment fo feyt, tiraren se ab nos los bisbes e els nobles a vna part, e ·I· de nostra companya dix esta paraula, mas nons membral nom qui la dix: Senyors, si no fem vna cosa no hauem res feyt: quels585 sarrains de la Ila se uolien tolre de la couinença que feyta hauien a nostre senyor lo Rey, e si per auentura entrauem en la Ciutat ·M· o ·II· millia o ·III·M· o ·V· millia no seria tant leu de pendre Maylorques, que els han prou que menjar, e sis crexien de gent, defendre nos hiem la Ciutat, perque conseylaria que tenguessem a prop que negu nos pogues recuylir dins la Ciutat. E dixeren tots a vna uou que deya bon conseyl, e quen fos cregut.
82. E laltra dia los batles que nos hauiem enuiats per les partides de Maylorques, per nom en Jaques, e en Bñ·G· Durfort uengren de la, que no si gosauen atutar per paor quels sarrains nos captinguessen mal dels. E quant los ueem uenir dix cada ·I· al altre: Ara es meylor lo conseyl que acerdam que no era de primer. E metem ma a ·III· guaytes fer, la vna guayta si era als genys e a les cledes, la altra si era contra la porta de Barbelec   -131-   que es prop del castell que nos donam al Temple, la terça contra la porta de Portupi: e cascuna era de ·C· cauals armats. E era en aquel temps entre Nadal e Cap dany, e faya tan gran fret que quan eren de fora e hauien estat a anedura duna legua o de dues, tornauen sen a les tendes, e a les barraques per lo fret que hauien, e gitauen escoltes si uenrien en la ost. E nos enuiam missatge de nuyt ali on nos hauien meses les uetles si hi eren: e enuiaren nos missatge que no hi eren. E nos leuam nos de nuyt, e dixem los mal de mal que hauien feyt, e metem ni de freschs daquels dels Richs homens e de nostra meynada. E aço dura ·V· dies, e los ·III· derrers dels ·V· no durmim ni de nuyt ni de dia, car totes les coses que hauien mester les caues, ni el pas per on deuia hom entrar en la vila, tot nos ho enuiauen demanar quels donassem conseyl a les cosels que mester hauien: si que ualent de ·XII· diners nuyl hom no uolia ser en la ost si a nos non demanassen. E nos manleuam de mercaders qui hauien lur hauer en la ost ·LX· mill. libr. que quan la vila seria presa que les pagassem, don faessen les coses necesaries a profit de la ost e nos, perque la vila sacostaua de pendre. E uetlam ·III· dies e ·III· nuyts que quan nos nos cuydauem adurmir, uenien missatges daquels qui hauien mester nostre conseyl, e quan nos nos uoliem adurmir nou podiem fer, car erem tan sentibles que quant sacostauen a la tenda jau sentiem.
  -132-  
83. Tant que uench a la nuyt ans de la uespra de cap dany, e fo enpres en la ost que sus en lalba, hoides les misses, reebessem tots lo cors de Jhesu Christ, e ques garnissen tots aixi con per combatre. E can fo aquela nuyt sus al primer son, uench Lop Xemeniç de Luzia al lit, e clama nos e dix nos: Senyor, jo uench de les caues, e mane a ·II· escuders meus que entrassen en la vila, e son hi entrats, e ueyen molts de morts jaure per les places, e que de la cinquena tro a la sisena torra no uetlaua negun sarrahi: e conseylans que manassem armar la ost, que la vila presa era, que noy hauia qui la deffenes, que ·M· o pus hi porien entrar ans que sol ho sabessen. A, don ueyl, e aytal conseyl me dariets uos, que hom entre en la Ciutat de nuyt, e la nuyt sia escura? De dies no han los homens uergonya de fer mal darmes, e que de nuyt los hi meta hom quant no coneix la ·I· laltre? E si vna uegada entren los de la ost en la vila, els en giten, negun temps depuys no pendriem Maylorques. E el conech que nos deiem ueritat, e atorgans ho.
84. E quant uench a lalba fo empres que hoissem les misses, e que reebessem lo cors de Jhesu Christ. E oides les misses, e reebut lo cors de Jhesu Christ dixem ques armassen tots, cascu de les armes que deuia portar. E exim tots denant la vila, en aquela plaça que era entre nos e els.E aço era en tal hora que ja sanaua esclaren lo dia:   -133-   e nos acostam nos als homens de peu qui estauen denant los Cauallers, e dixem los: Uia, barons, pensats danar en nom de nostre Senyor Deus. E anch per aquesta paraula nengu nos moch, e si la hoiren tots aixi los Cauallers con los altres: e quant nos uim que ells nos mouien vench nos gran pensament, car els no complien lo nostre manament. E tornam nos a la Mare de Deu, e dixem: E, Mare de Deu Senyor, nos uenguem aqui per ço quel sacrifici de uostre Fiyl hi fos celebrat, pregats lo que aquesta honta no prengam jo ni aquels qui seruen a mi per nom de uos e de uostre car Fiyl. E altra uou escridam los: Uia, barons, en nom de Deu, quels duptats? E dixem ho ·III· uegades: e ab aytant mogueren se los nostres a pas. E quan uench que tots se mogren, los Caualers, els seruents, es anaren acostan al uayl on era lo pas, tota la ost a una uou comença de cridar: Sancta Maria, Sancta Maria. E aquest mot nols exia de la boca, que quan lauien di sempre si tornauen, e aixi con mes lo deyen mes pujaua la uou: e aço dixeren be ·XXX· uegades o pus. E quan los caualls armats començaren dentrar cessa la uou. E quan fou feyt lo pas on deuien entrar los caualls armats, hauia ja be la ins ·D· homens de peu. El Rey de Maylorques ab tota la gent dels sarrains de la Ciutat foren ja tots uenguts al pas, e estrenyeren en guisa los de peu quey eren entrats, que si no entrassen los cauals armats tots eren morts. E segons quels sarrains noc comtaren,   -134-   deyen que uiren entrar primer a caual ·I· caualler blanch ab armes blanques, e aço deu esser nostra creença que fos sent Jordi, car en estories trobam que en altres batayles lan vist de chrestians e de sarrains moltes uegades. E dels cauallers fo lo primer quey entra Johan Martines Deslaua, qui era de nostra meynada, e apres del en ·Bñ· de Gurp, e aprop den ·Bñ· de Gurp ·I· caualler qui anaua ab sire Guilleumes qui hauia nom Soyrot, e aquest nom li hauien mes per escarn: e apres daquests ·III· don Fferran Peris de Pina, e dels altres nons membren, mas cada ·I· entraua on abans podia: e hauian ·C· en la ost, o pus, que si poguessen entrar primer, que faeren ço quel primer feu.
85. Ab tant fo uengut lo Rey de Maylorques caualcan en ·I· caual blanch, e el hauia nom Xech Abohehie586, e crida los seus: Roddo, que uol tan dir Chô estar. E en aquels de peu dels chrestians hac be ·XX· o ·XXX· qui tenien los escuts abraçats, e daltres seruents quey hauia mesclats ab els: e del altra parr estauen los sarrains ab les adargues e espaes treytes de la una e de la altra part, e nos gosauen escometre: e cant entraren los caualers ab los cauals garnits anaren los ferir. E era tanta la multitut de la gent dels sarrains, quels pararen les lances, e els cauals dreçaren se per ço car no podien passar per la espessea de les   -135-   lançes, si que agren a fer la uolta. E en tant feyta la uolta tiraren se atras ·I· poch, e anaren entrar los cauals tant quan hi ach be de ·XL· tro a L.: elS caualers els homens de peu quey eren escudats eren tant prop dels sarrains que ab les espaes se cuydauen ferir los vns els altres, si que negu no gosaua traurel braç per paor que daltra part vingues espaa quel feris en la ma. E ab: aytant los caualers foren ia be ·XL· tro a ·L· ab los cauals armats, e endreçaren se contrals sarrains, e cridaren tots a una uou: Aiuda nos, sancta Maria mare de nostre Senyor. E cridauem: Uergonya, caualers e anam los ferir, e esueym los.
86. E quan los sarrains de la vila uiren que la Ciutat senuehia, exiren sen entre homens e fembres ben ·XXX· milia per dues portes, per la porta del Berbelet e la porta de Portupi: e anaren sen a la muntanya. E era tant lauer el goany quels caualers els homens de peu ueyen per la Ciutat, que ne hauien cura daquels ques nanauen. El darrer sarray qui daquel loch se parti fo lo Rey de Maylorques: e els altres sarrains quan uiren que aquel loch hauien esuait los caualers ab cauals armats, els homens de peu anaren se amagar per les cases, cascu con mils podia: e no e no samagaren tant be que ·XX· milia no hi morissen al entrar: si que cant nos fom a la porta de la Almudayna trobam ne be ·CCC· morts, que cant se cuydauen recuylir en la Almudayna los   -136-   altres tancauen la porta: e uenien los nostres chrestians, e oceyen los. E quan nos fom aqui els nos: deffeneren: mas dix nos ·I· sarrai qui sabia nostre lati, quels donassem homens quels guardassen de mort, e que retrien Lalmudayna.
87. E nos estan en aquestes paraules uengueren nos ·II· homens de Torthosa, e dixeren nos que uolien parlar ab nos per gran nostre prou: e nos tiram, nos a una part e escoltam los, e dixeren que sils fayem perque, quels nos darien lo Rey de Maylorques. E nos dixem los: quen demanauen. E els dixeren que ben uolien ·II· milia lib’r587. E nos dixem los que sobren demanauen, que pus en la vila era, a la derreria i nos lauriem: mas per ço que no prefes mal, darniem ·M· liures. E els dixeque quels playa. E lexam ·I· rich hom en nostre loch, e manam que nuyl hom no combates Lalmudayna tro que nos tornassem. E demanam a don Nuno, e dixem li quel Rey de Maylorques hauiem trobat, e quen uingues ab nos. E dix el que molt li playa. E anam hi, e menaren nos a la casa on el era, e descaualgam nos e don Nuno guarnits, e entram en la casa, e estauen li ·III· exortiquins588 denant ab ses atzegayes. E can som de prop del lauas ab sa capa blancha, pero uestia ·I· gonio de ius la capa, de ius guardacors que uestia de xapsir589 blanch. E faem li dir en algarauia a ·I· daquels ·II· homens de Tortosa, que nos li lexariem   -137-   ·II· cauallers, e de nostres homens, e que no hagues reguart, pus en nostre poder era, que ia no morria. E sobre aço lexam hi de nostres homens que nol tocassen, e nos tornam a la porta de la Almudayna, e dixem los quens desfen ostatge, e que exissen al mur ueyl, e que parlassen ab nos. E tragueren nos lo fiyl del Rey de Maylorques qui podia hauer tro XIII. anys, e dixeren que aquesta era la fiança quens dauen, e quens obririen la porta, e que guardassem que hi metriem. E metem hi ·II· frares prehicadors que guardassen les cases del Rey, el tresaur, e ·X· caualers ab els, bons e sauis, tals que aiudassen ab sos escuders a guardar e a uetlar Lalmudayna, car nos erem tots enujats, e uolien nos reposar, e era ja lo sol post.
88. E al mati nos regoneguem nostres coses, e uoliem hi dar recapte. E ueiats con ho aguisa nostre Senyor, que tots los de la ost trobauen tant que pendre, que la ·I· no hauia contrast ab laltre, que cascu cuydaua esser pus rich quel altre. E don Ladro, ·I· rich hom qui era ab nos, couidans, e dix nos que un home seu li era uengut, e deya que hauia bona casa, e hauia adobat de menjar de bona uaca: e que la poriem jaure. E dixem li nos que molt li ho grahiem, e que hi anassem. E quant uench al mati anch negun hom de casa nostra no torna a nos, ne puys per ·VII· dies, que cada ·I· tenia ço que hauia pres, e playa li tant que negu no uolia tornar a nos.
  -138-  
89. E la uila presa aço feyt, aiustaren se los bisbes els Richs homens, e dixeren que uolien parlar ab nos. E dixeren ques faes encant dels moros, e de la roba quey era, e de totes les coses. E nos dixem los que nou teniem per bo, per aquesta raho, quel encant duraria molt, e, que ualria mes que ab la pahor quels sarrains hauien la donch, que conqueris hom les montanyes e que partissen la roba. E dixeren els con se partiria la roba? E nos dixem que per cadrelles590. E si partim los sarrains, e la roba tost, que la gent fera pagada. E aço ser fa en ·VIII· dies, e depuys anem sobrels sarrains, de fora: e conquiram los, e retinguam lauer per a les galees, e farem meylor sen que nos fer puscam. E en Nuno, e en ·Bñ· de Sancta Eugenia, el bisbe de Barcelona, el Sagrista uolien lencant de tot en tot: e tenien se tots en ·I· per tal que cuydauen enganar tots los altres ab lur saber, per ço car ne, sabien mes quels de la ost, e no ueyen la lur uolentat, e deyem los: Ueets aquest encant no sera encant, que engan sera, que nos hauem paor que nos tart tant, que los sarreins no senfortesquen, e puys nols porem conquerir tan leu: e ualria mes que ara ab la paor que han los conquerissem, que no puys, quant se seran reconoguts. E dixeren els per quey contrestauem, que aço ualia pus. E dixem nos: Deus ho uuyla, mas nos hauem paor que nons en pendiam.
  -139-  
90. E començam lencant de fer: e començas a carnestoltes e dura tro a Pasqua. E quant aquest encant fo feyt cuydaren se los Caualers, el poble que hom los donas part daço, e cascu compra sa part, e no uolien fer les pagues. Els Caualers meterense ab lo poble en ·I·, e deyen per la vila tuyt: Mal esta, mal esta. E sobre aço mogueren se per si, e cridaren a una uou: Anem barrejar la casa de Gil Dalago. E anaren la, e barrejarenla. E quan nos fom exits de fora a els, hagren la barrejada: e dixem, los: Quius manaua a uosaltres barrejar casa de nuyl hom, nos estan aqui, menys de clam que no faessets a nos? E els resposeren a aquela paraula: Senyor, nos merexem part hauer cascu en aqueles coses que preses son, axi con los altros quen han, e non hauem nostra part: e morim de fam aqui, e uolriem nos en tornar en nostres terres: e per aquesta rao la gent fa ço que fa. Barons, dixem nos, mal hauets feyt, e penedir uos neu: e nous hi torneu, que sapiats que nous ho sofferria, e seria peior can nos ne fariem una gran iusticia: e uosaltres hauriets gran dolor del mal que hauriets, e a nos, pesarie molt lo mal que feyt hauriem.
91. E quant uench passats ·II· dies els se leuaren altra uegada, e escridaren se entre els, e dixeren: Anem a la casa del Prebost de Terragona. E anaren sen a la casa del Prebost de Terragona, e barrejaren li tota la casa, e tota la roba que   -140-   aqui era, e sino dues besties en que el caualcaua que eren en nostre alberch, no li lexaren als. E sobre aço foren aqui los Richs homens denant nos, els Bisbes. E dixem los: Barons, aço no fa a sofferir, que tant los poriem sofferir que non romandria ·I· de uosaltres que nous metessen morts e nous barrejassen ço que hauriets. Mas nos uos mostrarem bon conseyl a pendre, que en la primera cosa que començen tingam nos appareylats que armem nos e nostres cauals, e siam sus en la plassa, que noy ha barrera ne cadena: e daquels que troben que façen mal pengem ne ·XX· per comte: e si no trobam daquels prengam daquels primers que trobem, e pengem los per ço que sescatmen: e si aço no fem tots som en gran trebayl: e la nostra part que nos tenim en Lalmudayna mudem la al Temple, e nos nostre cors haguem la guiar en tro la, e que lans estojassen. E sobre aço parlam ab lo poble de la vila, e dixem los: Barons, uofaltres hauets començada la pus noua obra que anch fo de barrejar cases, e majorment daquels qui nous tenen tort de poch ni del molt: e fas uos saber que de aqui a enant nous sera soffert, ans ne farem tants penjar per les carreres que la vila uos podira: e uolre jo els Richs homens qui aqui son queus sia dada uostra part, tambe del hauer con de les terres. E quan hoiren aquesta bona paraula que jols deya acadaren se, e tolgueren se de la malea que hauien començada: pero no asseguram nos tant als bisbes ni al   -141-   Prebost que ja gosassen exir de la Almudayna per tot aquel dia en tro quel poble fo aquedat, quels dixem que comptariem, e puys dariem lur part. E la nuyt quan lo poble fo aquedat, els sen anaren cascu a lur casa.
92. E ala Pascha passada, don Nuno arma una nau et dues galees per entrar en cors en les partides de Barberia. E en aquest espay que el arma la nau ach malaltia en ·G· de Clarmont, e als ·VIII· dies depuys que la malaltia li cornen ça, el mori. E al soterrar ach malautia en ·R· Alaman, e don Garcia Pereç de Meytats qui era Darago e home de bon linyatge e de nostra meynada: e a altres ·VIII· dies foren morts abdos. E quan aquests abdos foren morts, en Garau de Cerueylo, fiyl den ·G· de Cerueylo, maior frare den ·R· Alaman, fo malalte, e als ·VIII· dies el fo mort. E el Comte Dampuries quan uiu la mort daquests ·III· dix, que tots aquels qui, eren del linyatge de Muntcada hi haurien a murir, e sempre fo malalte, e no malaueja sino ·VIII· dies, e a cap dels ·VIII· dies el muri: e tots ·IIII· qui eren nobles e grans homens de Cathalunya moriren dins ·I· mes. E nos uim aquesta mortaldat que era uenguda en tan alts homens de la ost, e pesans, molt. E don Pero Corneyl feu parlar quu hiria en Arago, e dix nos que li faessem donar ·C· milia sous, e euenria a nos ab ·CL· caualers: ço es a saber, ·C· per los diners, ·L· per la honor que tenia per   -142-   nos: e nos donam los li, e faem lon passar en Arago.
93. E acordam nos ab don Nuno qui era romas ab nos, e ab lo bisbe de Barcelona, que pus los caualers den ·G· de Muntcada, e den ·R·, e daquels Richs homens que dessus hauem dits eren morts, que nos enuiassem cartes a don Atho de Foçes, e a don Rodrigo Liçana qui eren en Arago, quens uenguessen seruir la honor que tenien de nos: e enuiam hi, e els tremeseren nos cartes quey uenrien de bon grat. E mentre que aquels sapareylauen de uenir, fo nostre acort que faessem una caualcada, quels sarrains sen eren pujats en la muntanya de Soller, e Dalmerug, e de Bayalbahar, e tenien totes aqueles montanyes, e defenien als chrestians que noy podien mal fer tro en Polença. E exim de la vila, e anam nosen per vna ual que ha nom Bunyola ab aquels caualers e homens de peu que nos podiem hauer: car tota la major partida sen eren anats los vns en Cathalunya, els altres en Arago. E ab aquels que poguem hauer començam de fer aquela caualcada: e lexam ·I· castel quis te ab aquela montanya qui ha nom Alaro, e es lo pus fort castel del Regne de Malorques a la part dreta. E quan nos fom sus a la montanya, enuians a dir aquel qui era cap de la deuantera nostra, quels peons no uolien albergar en aquel loch on el los hauia manat, mas ques nanauen ues Incha. E nos   -143-   lexam nostra rera guarda an ·G· de Muntcada per nom, fiyl den ·R· de Muntcada, e cuydam nos quel trobassem, e quels faessem romanir. E quan nos fom la, vim los ia al peu de la costa que sen anauen a una alqueria per nom Incha: e can ho uim no gosam desemparar la companya591. E hauien pres en la companya dues o ·III· bisties: e tornam corren a la rera garda ab ·III· cauallers qui eren ab nos. E quan nos fom la, la rere guarda nostra hauia ja brocat, e hauials pujats per una costa plana quey hauia, e hauien cobrades les besties.
94. E quan nos uinguem trobam los nostres tornats a la carrera, e be ·D·C· sarrains o pus quels a estmauen, qui eren en ·I· pug, a estman fils porien mal fer: e per ço escometeren la companya quan viren que la deuantera sen anaua. E nos tots iustats anam nosen en aquel loch hon deuiem albergar, e aqui haguem nostre acort en cal manera nos captendriem. E en Muntcada, fiyl den ·R·, e don Nuno, e don ·P· Corneyl qui era ja uengut, e dels cauallers qui sabien de feyt darmes, dixeren nos que no seria bon sen que nos albergassem tan prop de lur poder, car els eren be ·III· milia, e les azembles e la major partida del conduyt e dels homens de peu que tots sen eren anats, que no seria sen de romanir   -144-   en aquel loch. E fo nostre acort quens en anassem aquela nuyt a Incha. E metem nostres azembles denant aqueles quens eren romases: quan uim que eren la ius al peu de la costa suau e gent deualam nosen: e en tota aquela rere guarda no hauia ·XL· cauallers. E quant los sarrains uiren que nos fayem tan bo capteniment no gosauen uenir a nos, e anam nosen albergar a Incha que es la malor alqueria que es en Maylorques: e tornam nosen a la vila.
95. E nos tornat a Maylorques uench lo Maestre del Espital per nom Nuc Fuylalquer, e uengeren ab el de sos frares tro a ·XV· cauallers: e uench sen a nos quan hoi que Maylorques era presa ab aquests ·XV· caualllers, per ço car els no foren a la preso de Maylorques. E Nuch de Fuylalquer hauiem lo nos feyt Maestre de nostra terra, quen hauiem pregat lo Maestre maior Doltramar, e era hom que nos amauem molt, e el a nos. E quan fo uengut dix que uolia parlar ab nos, ab sos frares tant solament: e pregans molt carament que per la amor que nos li hauiem, e per la fe quel hauia en nos, que nos que uolguessem e que li aguiassem ab los Bisbes, e ab los Richs homens, quel Espital hagues part en aquela Ila: que tostemps seria aontat Lelspital que en tan bon feyt con aquel hauia estat de pendre Maylorques no fos estat: e uos qui sots estat nostre senyor, que Deus laus ha dada a pendre, e quel Espital noy   -145-   haja alguna part, diran les gents aenant: Lespital ni Maestre no foren en tan gran feyt con aquel de Maylorques, lo qual Deus uolch que vos faessets: per tostemps seriem morts e enuergonyts. E nos responem los que ben sabia el que tots temps lauia amat e honrat, e a el, e al Espital, e que fariem ço de que els nos pregauen uolenters, e de bon grat, e quens playa molt. Mas aquest era lo major enbarch que nos hauiem, per ço car la terra era ja partida el hauer: e que ni hauia molts daquels qui hauien presa lur part, e ques neren anats, que en altra manera leu nos era de fer: pero per tot aço no romandra que jo nous aiut, en tal manera que uosaltres partrets de mi pagats.
96. E haguem lo bisbe de Barçelona, e don Nuno, e en ·G· de Muntcada, e aquels que nos poguem hauer qui eren romases en la terra, e preguels molt carament que donassem part al Maestre de ço que hauiem goanyat. E trobels en molt durs, e deyen que con poria esser aço que tot fos ja partit, e que hom los donas part que aço no era cosa que fer se poques: e maiorment per ço can los Richs homenssen sen eren anats, que noy eren. E nos dixem los: Barons, nos hi sabem conseyl, e pus conseyl hi pot hom trobar, bon retenir, sa lo Maestre el Espital. E els dixeren qual era aquel conseyl? E nos dixem: Nos hauem la meytat en la terra, e dar li hem una alquaria nostra bona e honrada per la nostra part: e aiam ·R· Dampuries   -146-   qui sap les parts de uosaltres no poriets dar alqueria que a ·I· no la hagues hom a pendre: mas prenga hom terres segons les parts que uosaltres hauets preses, e ab la terra, e ab la alqueria que nos li darem haura sa part couinentment. E plassiaus que tal hom con aquest ni aytal orde nol ne fa bon enujar, ans li deu hom complir sa uoluntat, e a nos no fara res. E sobre aço quels dixem tornam los a la nostra carrera, e dixeren que pus tant ho uoliem, queu farien.
97. E enuiam pel Maestre, e entre tant los Richs homens dixeren nos que faessem la resposta per tots: e quan fo uengut lo Maestre dixem li: Maestre, uos sots uengut aqui per seruir a Deu primerament, e a nos, en aquesta conquesta que hauem feyta, Ara sapiats que nos els Richs homens hauem cor e uolentat de fer ço de que uos nos hauets pregats: mas aquest es lembarch que nos hauem, que les parts son feytes, e la maior partida daquels qui presa la han sen son tornats: mas per tot aço no romandra que nos nous donem part a rao de ·XXX· cauallers, e fer hoem comtar al libre con als altres, e dar uos hem nos una alqueria de les nostres bona e honrada: mas los altres nous porien dar alqueria, e dar uos han part de les terres que han segons la part que els hi han, tal queus en tendria part a ·XXX· cauallers. E fem uos gran honor quan uos donam tant per   -147-   part con lo Temple quey fou. El Maestre leuas ab los frares quey eren, e uolgueren nos besar la ma, e nos no la donam a el a besar, mas als altres frares. E puys dixeren: Senyor, pus tanta de gracia hauets feyta al Maestre e al Espital, pregam uos quens donets part del moble, e vnes cases en que estiam. E en aço nos nos giram ues los Richs homens, e dixem los on rien: Queus en sembla a uosaltres de ço quel Maestre els altres frares nos demanen? Senyor, dixeren els, aço nos poria fer, que qui ha sos diners e sa roba no la tornaria: de les cases es bo queu façam cercar, o plassa alguna en que les pusquen fer. E dixem nos: E qui donas a tot conseyl fariets bo, e que nous costas re? E dixeren tots que seria bo. Donem los donchs la casa del deracenal592, e son hi ja feytes parets, e aqui poran fer bones cases: e del moble donem los ·IIII· galees que son aqui per moble, les quals trobam que foren del Rey de Maylorques, e aixi hauran part, de tot. El Maestre els frares foren molt alegres, e besaren nos les mans, e els frares ploran, e plach al Bisbe e als Richs homens per la bona auinentea que nos en los en dauem.
98. E encara en Nuno era ab nos en la Ila, el bisbe de Barçelona, e don Exemen Dorrea, e exim per entrar en la montanya sobrels sarrains. E quan som a Incha lo Maestre del Espital fo ab   -148-   nos, e enuiam per los Richs homens que presessem conseyl con fariem ni con no ab los adalils que guinyen593 e qui saben les entrades de la terra. E fol conseyl de don Nuno, e den Exermen Dorrea, e del maestre del Espital, que segons la companya que nos erem, que no seria bon sen que nos entrassem en la muntanya, car be hi hauia ·III· milia moros darmes qui eren en aqueles montanyes de Soller, e Dalmerug, e de Bonalbahar594 on nos deuiem entrar. E era lur cap Xuaip595, qui era natural de Xurert, e hauia ab el de ·XX· tro a ·XXX· homens a caual: e donaren per conseyl que noy entrassem, que a gran uenturans metriem de perdre nos e la companya que anaua ab nos. E reconeguem que dauen meylor conseyl, e seguim aquel: empero pesans molt can no poguem fer aquel ardit.
99. E els partiis de nos, e tornats cada hu a son alberch, faem demanar los adalils que uinguessen denant nos, e uengren, e parlam ab els a una part, e noy ach sino nos e els, e dixem los: Manam uos per la naturalea que hauets ab nos, que digats ueritat de ço queus demanarem si negun de uos sabets que haia sarrains en altre loch de la yla de Maylorques sino en aquesta serra, que semblans a nos que aquela serra que nos ueem daqui que sia molt alta, perque uolriem saber si hia negun de uos quey sia estat. E dix daquels.   -149-   loy he estat en caualgada encara no ha pus de ·VII· jorns, e cujam pendre sarrains en una coua en aquela serra que uos ueets: e quan nos los cuydam pendre isqueren be ·LX· sarrains ab armes per reebre els, e recuyliren los en la coua. E quan nos haguem hoides estes noues, plagueren nos molt, e enuiam sempre per don Nuno, e per lo Maestre del Temple, e per don Exemen Dorrea, e per cauallers sauis darmes qui eren ab nos en la caualcada, e dixem los: Conseyl ha uem trobat que non es mester que tan malestrugament tornem en Maylorques, que diguen que nos som uenguts per trencar aquesta montanya, e que nos no haiam re feyt: ab uergonya hi tornarem. E demanaren nos quin conseyl hauiem trobat. E nos dixem: Ueus aqui quens mostrara est adalill bona caualcada de sarrains, e no ha ·VIII· dies quels hi lexa, e son en aquesta partida da desta montanya que jous mostrare, e es la montanya en la terra Dartana. E dixeren: Si Deus maiut, bon es que la fassam. E uench ladalill e comtans con los hi hauia atrobats.
100. E fo acort que al bon mati faeessem plegar nostres tendes, e nostra roba, e que anassem en ues la, e que donassem corredors que los enbarrerassen e que nossen poguessen exir tro nos hi fossem. E aixi con fo empres se compli. E nos uenguem a la ora de uespres, e uengren nostres corredors, e dixeren nos: Nols uos cal molt cercar,   -150-   que ab nos han haut torneg, e uels uos aqui. E sempre faeren ses alimares los sarrains en ues la montanya hon era la major partida dels sarrains. E nostres azembles eren hujades per la calor que feya, e albergam a ·I· riu qui era la ius al peu de la costa: e acordam aixi, que sus en lalba fossem guarnits nos e nostres cauals: e podiem esser de cauals guarnits tro a ·XXXV· E fo aixi acordat quels siruens anassen combatre la rocha596, e que los enbargassen lains. E entre tant acordariem ço que fariem. E feu se en axi: els nostres combatien los per la entrada que era de la coua, e la muntanya era tan fort e tan alta, que feya punta: e la roca exia a fora, e en mig daquela roca eren les coues feytes, que neguna peyra que uengues dessus no podia fer mal a les coues on los moros estauen: pero en les barraque que els hauien feytes, en algunes daqueles podien tirar pedres. E quan los nostres los combatien, e uolien els exir a deffendre la batayla, algunes pedres quels nostres los gitauen los fayen dan.
101. E sobre aço dix don Nuno: Senyor, perque estats aqui uos ne nos, que mens597 es tot ço que nos fem; que les pedres que nos pot hom enujar:   -151-   es be mig dia, e seria bo queus en deualassets, que dia es de deiuni, e menjariets, e puys acordar uos hiets con ho deuriets fer. E nos dixem li a don Nuno: Ffe que deuets, no basquets nius coytets, que per bona fe haurem los. E dix lo Maestre del Espital: Don Nuno, bens sembla queus digua uer lo Rey, e queus diga rao, pero fets axi: vaia meniar lo Rey e vos, e quan haurets meniat, enuiats hic companya, e acordarem con ho farem. E dixem nos: Ffort ho diu be lo Maestre. E acordam nos nos e don Nuno a aço quel nos hauia dit, e daualam nosen.
102. E mentre que nos menjauem lo Maestre seu cadena de les sues besties, e liga la una ab laltra, e ab una corda bona el assoga ·I· home, e al cap de la cadena la jus feu. foch encendre de lenya seca en ·I· caldaro: e lexaren anar aquest hoin suau e gent ab aquest foch encendre lenya seca en ·I· caldaro: e lexaren anar aquest hom suau e gent ab aquest foch ences: e quant ui que era endret les barraques mes foch a una, e feya gran uent, e duna en altra enceneren se, e cremaren sen ben ·XX· E nos quan uim aquel foch cant menjauem, haguem, gran alegria. E en tant lo Maestre feu parlar ab els que es retessen, que sino tots eren morts. E els dixeren que farien aytal pleyt: Que del altre dia mati que era per nom lo dia de sent Latzer de caresma en tro a ·VIII· dies, si que aquels de la muntanya nols hauien acorregut, quens en leuassem, que els se rendrien, mas no per catius: e que retrien la força.   -152-   e tot ço quey hauia. E uench lo Maestre a nos ab aquest pleyt, e dix nos enans que nos li responessem: No prengats aquell pleyt, si nos reten per catius a uos, que esbassen se, e morts fon los uilans. E acordam nos tots a aço que en aquela manera fos. E torna la sus lo Maestre, e atorgaren ques retrien a nos per catius si donchs los de la montanya nols hauien acorreguts als ·VIII· dies. E aquel vuyten dia era el dia del Ram: e daço donaren nos hostatges los fiyls dels meylors ·X· homens que eren en les coues. E nos reposam aqui esperan i aquel dia, pero en demig sino ·II· dies que ens dura ·I· poch de pa que hauiem, lo darrer dia passam nos e don Nuno, be ab ·C· homens quey menjauen, ab ·VII· pans: els de la ost no hauien pa sino que trobauen forment en les alqueries dels sarrains, e torrauen lo, e menjauen daquel: e uenien nos demanar si gosariem menjar carn, e nos soltam los quen poguessen menjar.
103. E don Pero Maça feu una caualgada ab cauallers, e ab homens de la ost, e ab almugauers. E trobaren una coua en que hauia sarrains, e enuia missatge a nos que li trametessem balestes, e sagetes, e pichs, e faemho, e combateren los ·II· dies, e trasqueren ne ·D· sarrains. E quan uench al dia de Rams, al sol exit, enuiam missatge als sarrains de les coues quens atenessen la couinença que feytans hauien. E dixeren que encara   -153-   no era tercia, e que la deuien esperar. E nos dixem los que deyen rao, mas ques apparaylassen de daualar. E els arrearen se, e plegaren598 la roba aquela que era de uestir, e lexaren nos dessus molt forment e ordi. E sus a la ora de mija tercia començaren de deualar, e exiren ne ·M· ·D· E haguem ·II· milia sarrains, que, tenia, be una legua la roca dels, e ach be pres la caualcada ·X· milia uaques, e ben ·XXX· milia oueyles, e entram nosen alegramen e pagada a la ciutat de Maylorques.
104. E uench missatge Darago que don Atho de Foçes e don Rodrigo Liçana uenien a nos, e aguem ne gran alegria per la gran poquea de les gents que nos hauiem, que els fossen ab nos. E don Rodrigo Liçana feu noliejar vna tarida daqueles que hauia estades al passatge de Maylorques, e ·II· lenys altres que li aduguesen conduyt. E la tarida era bona per adur los cauals, els altres lenys portauen son conduyt, e arriba a Polença: e uench ab ·XXX· cauallers ben apparaylats de tot ço que mester hauien darmes e de conduyt. E don Atho de Foçes loga una cocha599destes de Bayona: e quan foren en la mar la cocha faya aygua molta, si que per ·II· lochs o per ·III· ne trayen de laygua en calderes poques: e calafatauen ab estopa tot ço que podien, si que ia volgueren esser en terra, en qualque loch poguessen exir   -154-   primer també en Catalunya con en Maylorques. E la cocha en que uenia don Atho de Foçes e don Blasco Maça ab les companyes dels cauallers que uenien ab els, hague a tornar per força de temps a Terragona, car lo temps los hi adux: e cuydaren perir tots, per ço car la cocha faya molta aygua, e era ueylla, e a males penes pogueren ne traure la roba, els cauals, si que quant ho hagren treyt, la cocha sobri, e trencas tota sobre la mar.
105. E quan nos aguem estat tot aquel estiu en Maylorques, uench a nos en ·Bñ· de Sancta Eugenia, senyor de Torroela, e pregam lo que nos hauiem estat en Maylorques lonch temps depuys que fo presa, e uoliem nosen anar en Catalunya, e el que romangues en nostre loch en Maylorques, e que manariem als cauellers, e a tots los altres homens que faessen per el axi con farien per nos. E el dix nos queu faria, mas quens pregaua per tal que coneguessen les gens que el ara amat de nos, que li donassem Pals, ·I· castell qui Torroela e de Palafragel600, de sos dies, e axi entendrien les gents que nos lamauem. E nos atorga, ho, e preaua mes la amor que nos li mostrauem quel do, quel loch aquel no ualia molt de renda. E quan aço haguem feyt faem li carta que nos que li pagariem tot ço que el despendria en la messio que el faes en Maylorques.   -155-   E faem iustar conseyl general, ço es, tots los cauallers, e tots los pobladors qui eren en Maylorques, e dixem los aixi: Barons, nos hauem estat aqui ·XIIII· meses, si que neguna sao nons uolguem partir de uosaltres: e ara es a la entrada diuern, e semblans que la terra no tem a re, la merce de Deu, e uolem nos nanar: car maior conseyl uos poriem donar de la, que no fariem estan aqui ab uos: e denuiar a uos companyes tals que les Iles se pusquen deffendre, o de uenir nostra presona si mester uos sera: car creats en bona fe que no haura sao del mon de dia ni de nuyt que la maior partida del nostre pensament no sia de uosaltres: e pus Deus nos ha feyta tanta de gracia quens ha donat Regne dins en mar, ço que anch Rey Despanya no poch acabar, e que haiam nos aqui hedificada esglesia de nostra dona Sancta Maria, e tantes daltres quen hi haura, que sapiats que nous desemparare, ans per ma aiuda e per ma persona souen e menut nos ueurets ens haurets. E ploram nos: e els preseren lur comiat. E quan haguem estat una peça nos e els que no podiem parlar per la dolor que hauiem, dixem los quels lexariem per cap en ·Bñ· de Sancta Eugenia, e que faessen per ell axi con farien per nos, e si res hoiem de neguna part de estol que sobrels uingues, que nos601 quey acorreriem de nostra preçona.
  -156-  
106. E sobre aço nos nos partim, et els hagren a sofferir nostre passatge, quar meylor era per a els e per a nos. E hauien hi dues galees, la una que era den ·R· de Canet, e laltra que era de Terragona, e lexam los cauals e les armes a aquels qui romanien nin hauien mester: e anam nosen a la Palomera, e recuylim nos en les galees, nos en aquela den ·R· de Canet que era de les bones galees del mon, e una partida daquels qui anauen ab nos en la altra. E al dia de602 Simon e Iudes entram en mar, e estiguem tot aquel dia, e aquela nuyt, et altra dia: e quan uench al tercer dia a la mija nuyt, arribam a la Porrassa que es entre Tamarit e Terragona, ab molt gran bonança. E trobam aqui en ·R· de Plegamans, e saludans, e besans la ma: e al saludar pres se a plorar de molt gran alegria que ach de nos. E el sabia les couinençes que eren entre nos el Rey de Leo, con nos deuia dar son Regne, e la fiyla que la haguessem per moyler, e dix nos que mort era el Rey de Leo. E nos dixem li siu sabia per cert. E el dix que homens de Castela eren uenguts en Barçelona queu comtauen. E quan nos hoim aqueles noueles pesans molt, pero ab tot lo pesar que nos nauiem, conortam nos, que mes ualia apreu de nos la conquesta que nos hauiem feyta de pendre Maylorques, quel goany que faerem dauer aquel Regne: e pus Deus nou uolie, que nons deuiem entrametre de ço que el no uolia. E dormim aqui tro lo dia.
  -157-  
107. E quant uench que fo el dia clar recollim nos en les galees, e entram nosen regatan al port qui es plaia de Terragona: e les gents de la vila acuyliren nos alegrament, homens e fembres, e ab senyeres. E quant nos haguem menjat, e la roba tota treyta de les galees que hauien nostres homens, e els mariners, leuas uent de lebeg, e feu lo tan fort que les galees que estauen fortes denant lo603 qual feu larquibisbe Nesparech, e ha nom sent Miquel, e en cada galea hauia604 ·III· homens, los ·IIII· ne moriren, e estorçeren ne los ·II· E aqui nos mostra gran miracle nostre Senyor. E quan haguem estat en Terragona anam nosen en Montblanch, et a Leyda, e en Arago, e si neguns homens del mon podien be acuylir lur senyor ab prosessons, e ab alegria, e ab gran plaer, per tot loch on passauem, els ho fayen a nos, e grayen a Deu tot lo be que Deus nos hauia feyt.
108. E haguem estat en Arago aquel juern tornam nosen en Cathalunya. E nos en Barçelona, uengren nos noueles quel Rey de Tuniç uenia passar a Maylorques, e sen appareylaua, e que deien que les naus dels pisans e dels genoueses els chrestians se prenien. E sobre aço demanam de conseyl aquels nobles qui eren ab nos, els prohomens de Barçelona, con nos captendriem daqueles noues quens eren esdeuengudes: e els   -158-   dixeren nos que seria bo que sabessem la cosa pus certament en comptaua hom que no eren ueres. E sobre uns pleyts que hauia en ·G· de Muntcada ab homens de Uich, haguem a anar la: e quan nos haguem estat ·I· dia en Vich, e era prop dora de mija tercia, uench ·I· missatge quens enuia en ·R· de Plegamans, e ab trasnuytada tota la nuyt, e dix nos que noues eren uengudes per cert en Barcelona quel Rey de Tuniç deuia esser en Maylorques. E quant hoim aquestes noues som aixi coytats con podiem per temor que nons en uingues desauentura: e disnam nos ·I· poch, e no fem sino caualgar, e som ora de uespres en Barcelona, e hauiem feyta gran iornada, e reposam aquela nuyt. E quan uench al mati caualgam ribamar per hoir noues, e uim uenir una uela, e esperam los, e hauien bon temps, e foren hi tost. E era ·I· leny que era de Maylorques, e ·I· home daquel leny exi primer en una barcha, e demanam li quinyes noues aportauen de Maylorques. E el estech denant nos tot descolorit, e dix: Senyer, creem que jay sia lo Rey de Tuniç. E nos dixem: Auols noues aportats, mas nos hauem creença en Deu que hi serem ans que el. E sobre aço quens hauien conseylat en Barcelona dixem nos: Nons sembla que bon conseyl sia aquest per a nos ni per a la terra: car la meylor cosa que feu hom ·C· anys ha uolch nostre Senyor   -159-   que nos la faessem quan presem Maylorques: e pus Deus lans ha donada, non la perdrem per perea ne per coardia, car nos hi uolem esser al acorrer. Mas aquest es lo conseyl, que donem dia a aquels que foren ab nos a pendre. Maylorques, e que enuiem carta en Arago que aquels qui tenien bonor de nos ni son de nostra meynada, quens uinguen acorrer ab ço que han ni poden hauer, e dins ·III· setmanes que siem ab nos al port de Salou: que mes nos ualdria pendre la mort estan en Maylorques, que si nos la perdiem per nostra colpa: e sapiats que no la perdrem ho conoyxeran Deus e homens que no romandra en nos. E en aquela manera mateyxa con ho diguem de paraula ho complim de feyt.
109. E fom en aquel dia, e enans del dia, a Terragona, e haguem noliejades naus e terides, e una galea en que nos fom per saber noues si eren los sarrains en Maylorques. E foren les naus e les terides appareylades a compliment de ·CCC· caualers, e uengren ni ·CCL· e ·L· quen trobam en la terra, fom ·CCC· cauallers quan fom de la. E enans que nos passassen uench nos larquibisbe de Terragona qui era del linyatge de la Barca, e era nostre parent, e en ·G· de Ceruera qui era nostre pare de Poblet, e pregaren nos per Deu, e per la fe que els nos hauien, e per bon conseyl que els nos dauen, que nostra persona no la auenturassem, mas quey enuiassem aquels cauallers que aqui   -160-   feren aiustats pel passatge, e don Nuno que fos cap dels: e preseren se a plorar tan carament con podien, e anch a nos de lur plor nons pres dolor, e responem los en esta manera, e dixem que passatge era que nos per re del mon no lexariem que noy passassem. E punyaren molt en abraçar nos per rao de retenir a nos, e nos esquiuam nos dels, e partim nosen, e anam a Salou. E hauiem feyt cambi de la terra de Maylorques ab linfant don Pedro de Portogal, e hauiem li enuiat missatge que pensas dacorrer a la jla de Maylorques una uegada e dues. E el responien be, mas anch non mes res en obra.
110. E sus a la mija nuyt que nos fayem leuar la anchora a la galea, e als altres lenys per passar a la dauant dita terra, vench don Nuno a la riba de la mar, e cridaren a altres uous: Oy de la galea? Responeren: E que? E dixeren: Don Nuno diu, e queus prega quel esperets ·I· poch, que aqui es linfant de Portugal que uol parlar ab uos. E nos uolguem moure: e puys haguem de conseyl que pus aqui era quel uissem, que per el no lexariem a moure. E uim lo, e uench en una barcha el e don Nuno, e poja en la galea, e demanali ¿que uolia? E dix Linfant que era uengut aqui per passar a Maylorques. E quans Cauallers ha ab uos aqui? E dix: Be ni ha ·III· o ·V·, els altres uenen. E dixem: Sim aiut Deus no uenits be apparaylats per passar: mas ueus aqui   -161-   les nostres naus e les tarides ques mouen mati, e sius uolets recuylir entrats en bona ora, que nos anar nos nem, que en totes maneres si es lo Rey de Tuniç en Maylorques ni la ost. E dix el que romandria en la galea ab ·I· caualler e ab ·I· escuder, e que don Nuno manas passar los altres. E podien los leu passar, que sino aquels ·III· cauallers qui uenien ab el, no ni hauia pus ne ni uenien mes. E exi don Nuno de la galea, e el romas ab nos. E exi don nuno de la galea, e el romas ab nos.
111. E faem leuar la ancora, e meseren ma als rems, e exim fora al pelech. E entre anar, e uela, e rems, fom al segon dia, a ora de mig dia, en Soller, e trobam hi una naueta de genoueses: e quan nos uiren entrar hagueren gran paor a desmesura, e puys quan uiren la nostra senyera conegren que la galea era nostra, e lexarense caer en la barcha de penescalm, e uengueren sempre a nos, e demanam los: Barons, quinyes noues aportats de Maylorques? e els dixeren: Bones. E demanam los si hi era uengut lestol del Rey de Tuniç: e dixeren que no hauia negun sarray estrany en la Ila. E nos fom molt alegres per les bones noues que comptades nos hauien. E aduxeren nos galines: e enuiam ·II· homens de la nau a Maylorques per fer los saber que nos erem en Soller. E exiren nos recuylir ab gran alegria, e amenaren nos be ·L· besties enselades en que entrassem en la vila de Maylorques.
  -162-  
112. E nos entram en la vila: e la galea entrasen a rems al port de la uila. E dixeren nos aquels que nos hi hauiem lexats, que ben paria que bens membraua dels, e de la honor que Deus nos hauia feyta en conquerir aquel Regne: e nos podien tenir de plorar del bon saber que hauien de la nostra uenguda. E al terçer dia que nos fom en Maylorques haguem nostres naus e nostres tarides ab los cauallers que arribaren be e gent, e sens negun mal. E haguem nostre acort con fariem si els sarrains uenien: e haguem per conseyl que tinguessem nostres talayes, que enans que els uinguessen queu sabessem nos en la uila. E nos dixem los quels mostrariem una manera don los porien uençre: que a la part on els dreçarien les ueles, que nos nons acostasse, a la mar, los cauallers ni aquels qui eren bons a ops de fer batayles: e quens metessem en celada en la drecera on ells deuien uenir, e quels donassem homens a caual daquels qui no haurien cauals armats: e ab els que anassen homens de peu, tro a ·II· milia, e aquests que faessen semblant de uedar los de terra: e quan nauria eixida una gran partida dels, que comensassen de fuger contra la nostra celada, e els anagar sien dencalçar los, e cuydar fan que no hi ha plus daquels de caual ni daquels de peu, e que passassen per la celada nostra, e lauores que donassen salt ab los caualls armats, e ab aquels homens quens serien romases, leuats605 aquels ·II· milia: els altres   -163-   a caual quels haurien aduits a la celada retornassen a nos, e en tro sus a la mar no faes hom sino ferir en els. E quan los de les naus ueurien que aquels primers serien morts e uençuts, no gosarien pendre terra per lo mal que hauien pres los lurs. E aço duram de tenir les606 talayes per tota la Ila, que fessen farons, si lestol del Rey de Tuniç uingues, be per ·XV· dies.
113. E quan uench al quinzen dia sabem quel Rey de Tuniç no uendria ni aquel estol sobre la terra de Maylorques. E laores metem ma conquerir les montanyes, els castells que els tenien per nom Oloro, e Polença, e Sentueri. E podien esser los sarrains be ·III· mliia darmes, e daltres que ni hauia be ·XV· milia a entre fembres e infants. E feu nos parlar pleyt aquel que hauien feyt cap e senyor, e hauia nom Xuaip, e era estat de Xiuer, de tots sarrains de les montanyes e dels castells, que si nos li hauiem merce e li fayem be, que el nos retrie los castells e les montanyes, en tal manera pero que el pogues honradament uiure. E car aquest pleyt era bo per a nos, e per a totd los chrestians qui aqui habitauen e deuien habitar, e car la Ila no podia esser segura mentre tan gran guerra hi fos, fo conseyl dels nobles que aqui eren ab nos, e dels cauallers e dels altres, que presessem aquel pleyt. E fo parlat en aquesta manera: Que el ab ·IIII· altres qui eren de son   -164-   linyatge que nos los heretassem, e quels donassem cauals e armes, e cada ·I· roçi o mul o mula que fos bo e couinent: e quels sarrains poblasen en la terra, los que poblar uolien ab nos, e aquels qui no uolian fer sa uoluntat ni uolrien esser en son pleyt, quen faessem a nostra uolentat. E aço fo feyt ab cartes, e complit aixi con fo empres. E romaseren be ·II· milia sarrains en les montanyes que nos uolgren retre a nostra merçe.
114. E quan uench que fom segurs daquel estol que no deuie uenir de tot en tot, tornam nosen, e lexam hi en ·Bñ· de Sancta Eugenia e don ·P· Maça, senyor que era de Sent Garren607, e de nostra meynada, e companyes de cauallers e descuders que uolgren romanir ab don P. Maça, ben de ·XII· tro a ·XV· E nos passam nosen en Cathalunya: e els començaren de fer guerra ab aquels de la muntanya, e dura aquela guerra tot liuern, en tro en Mag. E hauien tan gran força los sarrains en les muntanyes que nols podien gran mal fer en les persones: mas daytant los fayen mal que no podien cuylir pa sino en alguns lochs caytius, e aquels nols podien bastar, si que uengueren a tan gran destret que pexien les herbes per les montanyes en manera de besties. En ·Bñ· de Sancta Eugenia e don ·P· Maça hagren acort que enuiassen a les montanyes, e ques retessen a els: e aço enuiaren lus a dir per lurs cartes, e   -165-   per ·I· sarray que les portaua. Els sarrains responeren per carta, que negun temps nos retrien a els sino al Rey qui hauia goanyada la terra. E en aço uiren608 en ·Bñ· de Sancta Eugenia, e en ·P· Maça, e els cauallers de la terra prferen conseyl que els abdos uinguessen a nos, e que hi passassem, e aixi hauriem tota la terra.
115. E uengren a nos en Barcelona, e dixeren que uolien parlar ab nos, e quens dirien bones noues. E dixem los, que be fossen els uenguts, e quels escoltariem, e que rebriem lurs bones noues. E dixeren nos, que pensassem de passar a Maylor, que sol que la nostra persona, hi fos ques retrien a nos, que aixi ho hauien empres ab els. E nos dixem los, que ben fossen uenguts, que bones noues aduyen, e que hi passariem. E fo lur acort dels qui uenien della que cauallers ni altres homens non calia passar sino nostra persona e nostres homens per seruir nos: que tant hauien els de nostra persona ab aquels qui eren dela per conquerir les montanyes con de ·M· cauallers. E dix en ·Bñ· de Sancta Eugenia: Senyor, manats armar dues o ·III· galees, e metets uos609 sus, que nos riem ab uos: sempre quels sarrains uos uegen, retramse a uos.
116. E axi con el ho dix, faem armar ·III· galees enfre Barcelona e Terragona: e al quinzen   -166-   dia foren ab nos a Salou: e feya nuyt escura e torbada, e a pesar dels mariners metem nos en la mar. E quan haguem anades ·X· milles ab ·I· poch doreg que hauiem, uench nos la bela nuyt e bona mar, e bela luna: si que dix en ·Bñg· Sesposes, que tant nos amaua Deus, que en galotxes poriem passar la mar, que nos cuydauem hauer mal temps, e uos hauets aytal temps con galees armades demanen, e par que Deus fassa per uos. E nos dixem li, que tal Senyor seruiem, que no caydauem fallir en res que faessem en nom del, e que li ho grayem aymnt con podem ni sabiem. E quant uench altercer jorn bon mati sus entrel sol exit e tercia, nos fom a Portupi, e endreçam nostres senyeres en cascuna de les galees, e ab nostres trompes entram nosen al port de la ciutat de Maylorques.
117. E quan los de la Ciutat nos uiren uenir, conogueren que nos erem, e que aquels que els hauien enuiats hauien be recaptada lur missatgeria; e tots a una ma, homens, e fembres, e infants, exiren al port ab molt gran alegria, e ab molt gran plaer de nos qui uenien: e aytambe los del Temple, e del Espotal ab los cauallers que eren en la Ciutat. E quan fom deualats en nostre alberch en Lalmudayna, dix nos en ·R· de Serra, lo joue, qui era lauores Comanador dels frares del Temple en aquela Ila; e per aço deim lo joue que altre ni hauia qui hauia nom ·R· de Serra   -167-   e era son oncle, e era Comanador de Montso: Senyer, parle ab uos ·I· poch a: una part. E nos escoltam lo, e dix: Uolets ser bona guerraria? Si enuiats les galees aixi con fon uengudes armades a Manorcha, e quels fassats saber que uos sots uengut en la Ila de Maylorques, hauran paor: e fets los saber que sis uolen retre a uos quels pendrets, e queus pendra dolor de lur mort, que uos no la uolets si ells no la uolen: e ab aquesta paor que hauran jo creu que uos hi farets uostre prou e uostra honor. E nos demanam en ·Bñ· de Sancta Eugenia, e don Assalit de Gudar, e don ·P· Maça, e dixem los aquel conseyl quel Comanador nos hauia dat, e el Comanador qui hi era denant, e dixeren queu tenien per bo, e que faessem ço quel Comanador hauia dit.
118. E manam an ·Bñ· de Sancta Eugenia, e a don Assalit de Gudar, e al Comanador que hauia dita la paraula, que fos, cada ·I· dels en cascuna galea, e quels dixessen que nos erem aqui ab nostra ost, e que no uoliem la lur mort: car ja hauien uist e hoit dels de Maylorques que nos uolgren retre a nos con los empreses. E si els se uolien retre a nos, e fer a nos ço que fayen al Rey de Maylorques, quels pendriem a merçe: e si uolien mes la mort e la preso que uenir a nostra merçe, nols en podiem escusar, car per aquesta la haurien a passar. E faem los fer carta en algarauia de creença a ·I· alfaquin nostre de Saragoça   -168-   per nom don Salamo germa de don Bahiel, que creeguessen a aquests tots ·III· de la missatgeria, que en els dirien per nos. Encara los dixem que nos nos acostariem al Cap de la Pera, don ha tro a Menorcha ·XXX· milles de mar, e quan hauriem lur ardit, que aquins trobarien.
119. E la nuyt faem les galees trasnuytar ab los missatgers: e foren a Manorcha altra dia entre ora nona e uespres. E lalcayt, e tots los ueyls, el poble de la terra exiren contra aquestes galees al port de la Ciutadela, e demanaren: De qui son les galees? E dixeren que del Rey Darago, e de Maylorques, e de Cathalunya, e que eren missatges seus qui uienien a els. E elss sarrains can aço hoiren feeren desemparar totes les armes als sarrains e metre en terra. E dixeren que ben fossen uenguts, e que exissen saus e segurs sobre lurs testes, e quels farien plaers, e honor, e amor. E les galees posaren les popes en terra, e els hagren enuiats per almetrachs, e per astores, e per coxins, e que siguessen es aplegassen. E exiren tots ·III· de les galees, e ·I· jueu que nos los hauiem liurat per trujanma610. El alcayt, e son frare, El Moxerif, lo qual nos uys faem raiz de Manorca, qui era natural de Xibilia, e tots los ueyls escoltaren molt be la carta el missatge que nos los enuiam, e ab gran deuocio: e dixeren ques acordarien.
  -169-  
120. E lacort fo aytal, quels pregaren que sesperassen tro en laltre dia: e enuiaren per mes ueyls qui eren de la Ila, mas en aquel loch no eren, per ço que poguessen hauer lur conseyl pus complidament. E en ·Bñ·, e don Assalit, el Comanador responeren los que pus els ho uolien queu farien. E sempre demantinent conuidaren los si uolien entrar en la uila de Ciutadela, que els los hi farien gran amor611 per amor del senyor Rey de qui eren. E els dixeren los que entro que fos feyta la resposta que noy entrarien, que nols era manat per nos. E els dixeren, que fos a lur uoluntat. E a poca dora estant feren los uenir ·X· uaques, e ·C· moltons, et ·CC· galines, e pan e ui tant con ne uolien: e estegren ab els tro a hora de uespres per assolaçar los. E el uespre can los sarrains sen entraren en la vila, los nostres missatgers sen entraren en les galees. E aquel dia a hora de uespres fom nos al Cap de la Pera, que es uista de Menorques. E uejats be la ost612 de Rey que no hauia ab nos sino ·VI· cauallers, e ·IIII· cauals, e ·I· escut, e ·V· escuders quens seruien, e ·X. homens de criasso, els troters. E cant uench ques uolia escurir, enans que menjassem, haguem foch, e dixem a aquests nostres que uinguessen tots ab nos, e metem foch en mes de ·CCC· lochs per les mates sa e la, en semblança dost qui la alberguaua. E quan aço uiren los sarrahins enuiaren dir per ·II· ueyls als nostres missatgers: E a que era aço daquels   -170-   fochs que feyen al Cap de la Pera? E dixeren los nostres, que aço eral Rey qui era aqui ab ses osts: car axi los ho hauiem castigat: e uol hoir uostra resposta breument o du o dals. E quan los sarrains hoiren aço hagren gran temor entre si: e quan uench al mati dixeren ques soffrissen un poch, que en breu haurien la resposta. E els dixer queu farien.
121. E quan uench al mati que hagren feyta lur oracio los sarrains, exiren lalcayt, e son frare, el Almoxerif, e els ueyls, e be ·CCC· dels moros dels meylors homens de la Ila, e dixeren: Que grayen mol a Deu e a nos lo bon missatge quels enuiauem, car be conexien que longament nos podien defendre a nos, e que farien escriure ab nos en ·I· lo plet que els farien. El pleyt fo aytal, que deyen que la Ila era molt pobra, e en aquela Ila no hauien loch en que poguessen fer sementer a la deena part de la gent quey hauia, e quens tendrien per lur senyor, e ço que els haurien queu partirien ab nos: car rao era quel senyor agues del sos homens, e quens darien cascun any ·III· milia quarteres de forment, e ·C· uaques, e ·D· entre cabres e oueyles: e que nos faem carta ab els quels guardassem els defenessem axi con homens nostres e uassals: e aquesta cosa farien a nos, e als nostres per tostemps. E dixeren los nostres missatges, que encara haurien plus a fer, quens. dessen posat de Ciutadela, e daquel pug en que   -171-   e es lo major castell de la Ila, e si altres forçes hi hauia quens en dessen postat de totes. E en aço els uengren forçats, e tiran613: e quan uench a la derreria els hagren lur acort, e dixeren que pus nos ho uoliem queu farien, car hauien hoit dit que nos erem bon senyor ales gents nostres, e aixi hauien esperança que seriem, a els. En aquest pleyt, ço es, a ser les cartes, e fer les jurar sobre Lalcora a tots los majors els meylors homens de la Ila, hagren a estar ·III· dies que nou pogren acabar. E don Assalit feu metre en les cartes quey haguessen ·II· quintars de mantega cada any, et ·CC· barques614 per bestiar a passar. E nos estiguem al Cap de la Peyra tota uia esperan les galees ab los messatgers que nos hauien enuiats, nos faem tota uegada aquels fochs que faem tota uegada aquels fochs que faem primerament.
122. E quan uench al quart jorn gran mati, e al sol exit, e hoida nostra missa, vench nos missatge que les galees eren uengudes. E enuiaren nos a dir los nostres missages que aguiassem be la casa en que nos erem: e faem la be aguiar, e enjoncar de fenoyl, que no hauiem altre jonch: e mete cobertors nostres, e daquels que eren ab nos, per les parets de la casa dali on se deuien metre: e uestim nos los meylors uestirs que hauiem nos, e aquels qui ab nos eren. E foren aquests los missatges qui uengren de Manorques: son frare del alcayt, el Almoxerif, e ·V· ueyls los pus   -172-   honrats de Ila. E nos enuiam los cauals e altres besties en que uenguessen a nos. E quan foren denant nos saludaren nos ab gran reuerencia, e fermaren nos los genols denant, e615 quens saludauen per lalcait ·C· milia uegades aixi con a senyor en qui el hauia sa esperança. E nos responem los que Deus los donas bona uentura, e quens playa la lur uenguda molt. E per tal quels de la ost nons faessen enbarch ni presa en les paraules que nos hauriem ab els, mudam nos daqui per tal que mlils poguessem parlar ab els. E grayren molt a Deu e a nos les paraules que nos los dixem.
123. E començaren los missatgers de retraure sa missatgeria, e la resposta. E mostraren nos sins playen les cartes que hauien tractades ab els. E nos dixem quens açordariem: e els exiren sen defora. E nos dixem als nostros: Ben deuem grayr a nostre Senyor, car, ço que nos no hauem nos dona e, sens peccat, e a tan gran honor de nos. Aqui no ha altre acort mas que prengam ço que usaltres hauets feyt, e que graescam a nostre Senyor la merçe quens fa. E dixem los quens playa la composicio quels nostres hauien feyta ab els: e faem nostres cartes ab nostre sagell quels donam, que fossen nostres, e dels nostres per tots temps. E els que faessen aquest tribut per tots temps a nos e als nostres.
  -173-  
124. E pus que aquest pleyt haguem feyt ab els, hauem ne agut atretant o pus que la donchs: car els nos donen, can los demanam conuinentment, tot ço quels demanam: e cascun any prenem dels, menys de nostra demanda, tals coses que fan a pendre. Dels sarrains de la Ila ques eren alçats a la montanya haguem per catius, e per fer a nostra uolentat: e donam a aquels quin uolien dels quels poblassen per la terra en manera de catius. E acabam aquests ·II· feyts en aquest uiatge ab ·III· galees, per ço can playa a aquel Senyor quens hauia feyts: e puys tornam nosen en Cathalunya, e en Arago, e de la hora en ça no hach mester, la merçe de Deu, nostra aiuda la ila de Maylorques, ans la ha nostre Senyor multiplicada, que ual ·II· tants que no faya en lo temps dels sarrains.
125. E quan uench que foren ·II· anys passats, uench lo sagrista de Gerona qui era elet archibisbe de Terragona, per nom en ·G· de Muntgri, e en Bñg. de Sancta Eugenia, e son frare a Alcaniç, e nos fom molt alegres de la sua electio. E quan fo denant nos pregans quens plagues que el se presentaua denant nos. E dix nos que si nos li uoliem donar Euiça, quel ab son linyatge que la conquerria, e pus nos no la hauiem, e hauiem altres coses a fer, que ben deuiem uoler que el la conqueris per ço que hom digues que larquibsbe de Terragona hauia conquerida Euiça, e el que   -174-   la tenria per nos. E nos haguem nostre acort, e per ço quan en enteniem que el nos faya honrament que conqueris terra, e que la tingues per nos, atorgam li ho. E el apparaylas ab son linyatge, e aguisa son passatge, e feu ·I· trabuquet e ·I· feneuol. E cant saberen aço linfant de Portogal e don Nuno uiren se ab larquibisbe, e dixeren li, que els serien en sa aiuda, e per aytants con els me narien homens de caual e de peu en sa aiuda, quels en des part. E larquibisbe atorga ho, e foren tots en aquela companya.
126. E passaren a Euiça, e preseren terra menys de negun contrast que nols faeren los de la Ila. E uengueren ab los cauals armats, e ab les naus, e ab los lenys al port Diuiça, e aqui fermaren ses albergades, e combateren la. E quant agueren los genys parats, lo feneuol616 que no tiraua tant tiraua a la uila, el trabuquet al castell. E quan uiren quel mur se trencaua de la uila per lo feneuol que hi tiraua, començaren de cauar, e quan los de la ost uiren que hora era del combatre, asseiaren los primerament de batayles menudes: e quan uiren que hora era quels combatessen, armas tota la ost, e prengueren tota la una cerca del mur de la vila. E quan uiren los sarrains que aquela hauian perduda es basaren se, e parlaren pleyt ques retrien. E Johan Xico617, qui   -175-   era de Leyda, fo lo primer hom qui entra en la cerca del mur de la uila. E aixi hagueren en esta manera la ulia el castel, si quel trabuquet noy tira ·X· pedres. E pus que Euiça fo presa, moltes uegades hi uengueren galees de sarrains, e la merçe de Deu, preseren hi totauia major mal que noy pogueren fer.
127. E nos estauem en nostre Regne en Arago iugan e deportan: e erem en Alcaniç, e ab nos lo Maestre del Espital, e don Blasco Dalago, e foren abdos denant nos en ·I· terrat. E nos estan aixi deportan e parlan, comença f¡sa paraula lo Maestre del Espital qui hauia nom Nuch de Fuylarquer, e dix: Senyer, pus Deus uos ha tan be guiat el feyt de Maylorques, e en aqueles Iles, no començarets uos ni nos deça en aquel Regne de Ualencia qui ha estat de cara tots temps e de frontera a uostre linyatge, e tots temps han punyat dauer aquel, e nol han pogut hauer, on, si Deus majut, bon seria quey pensassem, pus som aqui denant uos, que don Blasco hi sap mes que nuyl hom del mon, e queus dixes daquela terra qual loch li semblaria en que uos posquessets entrar, e pendre. E respos don Blasco Dalago: Jo ben dire al Rey tot quant hi se, e que a el bon sia: e pus nolets, Maestre, que jo hi diga, direhi. E nos pregam lo   -176-   que dixes hon li semblaria que nos primerament poguessem entrar el Regne de Ualencia.
128. E don Blasco giras deues nos, e dix: Senyor, uer diu lo Maestre del Espital, que pus part mar uos ha Deu dat conquerir, que a lo que esta a la porta del uostre Regne queu conquirats. E es la meylor terra, e la pus bela del mon: que jo, Senyor, he estat en Ualencia be ·II· anys, o pus, quan uos me gitas de618 terra. E no ha uuy deius Deu tan delitos logar con es la ciutat de Ualencia, e tot aquel Regne, e ten be ·VII· iornades de terra de lonch: e si Deus uol que aquel conquirats, e uolra la meylor cosa haurets conquesta de delits, e de forts castells que sia el mon. E jo direus ço que a mim sembla: Si jous conseylaua que anassets assetjar ·I· fort castell, dar uos hia mal conseyl, car be ni ha ·XL· o ·L· que mentre que menjar haguessen uos ni tot uostre poder nols poriets pendre: mas conseyl uos en quant jo se ni enten que anets a Burriana per aquesta rao, car, Borriana es loch pla, e es prop de uostra terra, e uenra uos hi per mar e per terra mlis que no faria si pus luny fossets en la terra, e a fiança de Deu al pus luny haurets la dins ·I· mes, e trobar hiets gran conduyt, e aquest es lo meylor loch que yo se per uos començar a conquerir lo Regne de Ualencia. E dix lo Maestre del Espital: Senyor, uer uos diu en Blasco, que el mon no es tan   -177-   bon loch con aquel de pendre, que axi ho dien tots aquels qui han estat al Regne de Ualencia, e fama publica es.
129. E dixem nos: Ara hauem hoit lo conseyl de uos e de don Blasco, e tenim lo per bo e per leyal, e en nom de Deu faças, pus acordat es, que almenys619 mauets aconseylat: e direus ara vna cosa, que par que Deus ho uuyla. Nos erem a Maylorques al Cap de la Pera, quan Manorques se rete: e era ab nos don Sanç Dorta, e don Garcia Dorta son frare, e Pero Lopis de Polmar, qui hauia estat per missatgeria nostra al alcayt de Xatiua, e nos gabam los molt la terra de Maylorques, e mentre nos la gabauem, dix don Sanç Dorta: Senyor, uos guabats tot dia Maylorques, el Regne de Maylorques, mas conquerits Ualencia, e tot aquel Regne, que tot es nient contra aquel: que uos trobarets en Ualencia, que uos exiran ·V· milia o ·VI· milia balesters de ·II· peus, e dels tres mes de compte que no lexen acostar ost de la uila, tant es lo poder de les balestes620 e del podere quey es. E si aquela prenets, podets ben dir que sots lo meylor Rey del mon, e aquel qui tant ha feyt.
130. E sobre aquestes paraules nos fom somoguts, e per ço quan desloauen Maylorques, e loauen Ualencia. E dixem: Ara uolets queus digam   -178-   con nos sembla que la pendrem? Nos no hauem muyler, e parlen nos la fiyla del Rey Dongria, e el duch Doltalrich621, e parla ho Lapostoli, e nos hauem hauda fiyla de Rey dels pus honrats del mon: e iassia quens uuylan donar la fiyla del duch Dostalrich, ab mes hauer no la pendrem, que mes amam la fiyla del Rey Dongria, que quant nos no ualiem tant nos donaren la fiyla del Rey de Castela don Alfonso, ben es rao que ara quan ualem mes que prengam fiyla de Rey. Araus direm con pendrem Ualencia, e tota la altra terra. Nos nos nirem a Borriana, e haure coonduyt, aquel que leuar puxar en azembles de Terol, e farem uenir daltra part per mar conduyt per rao que abast en la ost, e leuar hiem ·II· feneuols: e quan hajam presa Burriana, farem hi uenir la Reyna nostra muyler, per tal que entenen les gents que major cor hi hauem destar. E aquels castels qui son a les espatles, aixi con es Peniscola, e Ceruera, e Exiuert, e Polpis, e les coues Dauinroma, e Alcalaten, e Morela, e Cuyler, e Aras qui uenen622 del camp de Burriana de conduyt, e623 seran entre nos e terra de chrestians, tots sauran a retre, perque nos ferem denant, e no poran hauer lo conduyt quels uenia de Borriana.
  -179-  
131. E quan aço sia feyt que nos haiam aquels castells, mudar nosem a ·I· loch que dien los chrestians lo Pug de Sebola624, e es prop de Ualencia dues legues. E daqui a caualcades que farem fer a Ualencia, e que la talarem quan nos uenrem625, e sabrem ardit que seran uenguts a gran flaquea, e a gran cuyta de fam, metrem nos sobre els enans que cuylan lo pa altra uegada, e assetiar los hem, e ab la uolentat de Deu pendrem. E dixeren don Blasco, el Maestre a nos: Sils sarrains que son en Ualencia vos ho haguessen aixi dictat, nou porien mils dictar, e semblans que nostre Seynor vos uol guiar, pus tan bon acort nauets. E aqui fo acordat con se faes ne con no. E aenant nos fom en Terol, e don Pero Ferrandeç Daçagra, senyor Dalbarrazi, conuidans que caçassem senglar, e que meniassem ab el en una aldea Dalbarrazi que ha nom Exea, que aquil trobariem, e nos atorgam li ho.
132. E quan haguem menjat, e era prop dora de uespres, uench a nos missatge que peons de Terol e de la frontera hauien enblat Ares. E era aqui ab nos don Pero Ferandez, e don Atorella626, e aquest qui uench demana albixeres per les bones noues que aduytes hauia. E nos dixem li que les li dariem. E don Pero Ferrandez no sabia re en aquesta frontera. E dix don Atorella: Senyor, gran be uos ha uengut, que molts hauets   -180-   goanyat hui, que entrada es de goanyar lo Regne de Ualencia. E no dixem: Aixi ho uuyla Deus. E el dix: Senyor, noy tardets, que Ares es molt bo logar e molt fort, e podets lo retenir a pesar de tots quants sarrains ha el mon: e pensats de caualgar, e no tardets, que jo sel logar qual es, e uos ueurets ho can hi serets, e direts que jous he dita ueritat.
133. E enuiam a Terol per Ferrando Dieç, e per Rodrigo Ortiz, e per cauallers quy hauia, que exissen a nos en Alfambra. E som enans que la nuy fos escura a Alfambra, e aqui sopam, e faem dar ciuada, e anam depuys de la mija nuyt a auant: e quan fo alba nos fom al cap del camp de Muntagut, e passam pel Pobo, e exim a Uliaroja, e albergam aqui aquela nuyt: e sus en lalba nos exim de Uilaroja que es del Espital, e quan fom sus al cap de la serra quey podie hauer tro a mija legua, uench nos ·I· balester a caual, e uench trotan e darlot, aixi con uenir podia a nos, e dix nos: Senyor, saluadus don Blasco, e dis uos que sua es Morela. E quan hoim aquestes noues pesans molt. E dix Ferrando Dieç: Senyor, acordats uos con ho farets, que mester uos hauets a acordar. E faem tirar lo balester a una part, e demanam don Pero Ferrandeç e don Atorella, e Ferrando dieç mentre que fayem tirar los altres, acostas a nos a la oreyla, e dix nos: Lexats la anada Dares, que Morela es gran cosa, e ualria mes   -181-   que la tinguessen moros que don Blasco, que pus iuaç la hauriets hauda dels moros que de don Blasco: e iassia que don Blasco sia mon senyor, uos sots mon senyor natural, e per senyor que pusca canuiar quan me uolre no lexare a uos de dir lo meylor, que entenats que jom tinch per uostre natural. E demanam de conseyl a don Pero, e a don Atorella, e als altres cauallers, con ho farem. E dixeren don Pero, e don Atorella, que aquela anada Dares hauiem emparada quey anassem, e puys que anassem a Morela, e daquel cami queu hauriem tot. E dix Ferrando Dieç: Senyor, jo son aqui dels menors de uostre conseyl, mas ques queus diga negu, a Morela anats, e manats alforrar los peons de Terol, e de les aldees, e queus siguen tant con poran, e que lexen tots los serrons. E nos entenem que deya ço que meylor era, car enans deu hom atendre a les grans faenes que a les menors. E dix nos que pensassem de cuytar, que gran carrera hauia daquel loch tro a Morela.
134. E manam als homens de peu que lexassen als vns, e quels altres prenguessen armes, e que pensassen de uenir, e els faeren ho. E nos de trot e darlot passam lo riu de Calderes627: e anam, e anam nosen tro al riu que passa al peu de la costa de Morela. E quan fom aqui, ·II· peons alforrats aconseguiren ab nos en ·V·628, e demanam los dels altres hon eren: e dixeren que uenien. E pujam   -182-   la costa, e fo, a ·I· puget ques feya en la costa de Morela, e meteren li puys nom Pug del Rey, e estiguem aqui esperan la companya que uenia: apareylam nostres guaytes a caual e a peu, que nuyl hom no pogues entrar ne exir tro en laltre dia que haggesem nostre acort: e jaguem tota la nuyt en aquel pug. E moch se temps de neu, car era la passada la festa de sent Michel, e feyen molta, e uenia ab pluja que nuyl hom nos gosaua descobrir la cara per paor que la neu nol tocas, els cauals e les besties iahien en una fouia629 que si faya, e de ça e de la on podien, si que les azembles qui aduyen lo conduyt a nos aquela nuyt no pogren pujar lo conduyt, ni nos deualar a els per paor que aquels del castell nou faessen a saber a don Blasco, ni quels hi entras major poder: e haguem a endurar que no menjam ni beguem de la nuyt que menjam en Uilaroja tro a hora de les uespres, ni nos ni els cauals630 ni les besties.
135. E quan uench al sol ixit, don Blasco uench se ·V·631 en sos cauals, e sos perpunts uestits, els escuders quels aportauen les armes: e uiren lo deualar nostres guanyes per la costa a enjus, e don Ferran Pereç de Pina, qui era cap de les guaytes, enuians missatge que don Blasco hi uolia entrar, e que manassem que faessen. E enuiam los a dir que si entrar hi uolia, que no li lexassen entrar, e que vingues denant nos. E enans que nostre   -183-   , messatge fos la, don Blasco cuytauas dentrar con abans podia, e Fferran Pereç de Pina acostas a el, e dixli: Que sera don Blasco? E el respos: Uuyl entrar en Morela, e manare con ho fassen, e puys ire ueer el Rey. E en tant acostas a ell aquel que nos hauiem trames, e dix li a la oreyla que nos manauem que no li lexassen entrar. E dix li Fferran Pereç: Don Blasco, lo Rey uol que anets a ell. E el dix: Deits al Rey que ades sere ab ell, sino que ·I· poch he a demanar. E el respos: Sapiats que nous hi lexara hom entrar tro anets denant el, pus aço ma enuiat dir. E632 acostas a ell en guisa que si fugir uolgues que nou pogues fer. E don Blasco, ueen que a fer sauia, gira la regna, e uingue ues nos, e les nostres guaytes ab ell.
136. E el descaualca denant nos, e nos leuam nos per ell: e puys assech se denant nos, el, e don Pero Fferrandes, e don Atorella, e Laceyt Abuceit633, e dix que uolia parlar ab nos a vna part. E faem los tots partir daqui, sino nos e ell, e dix nos: Ea, senyor, quem uolets? E nos dixem: Nos uos direm634 que don Blasco uos hi sots, e sots mon majordom, e hom que nos hauem molt amat e ben feyt, e que tenits terra per nos, Deus, segons que uos mauets enuiat a dir, hans635 dat est logar: ara est logar es tan fort e tan nomenat, que iassia que uos merescats tot be que   -184-   haguessets, est logar no fa a nuyl hom del mon sino al Rey: hon uos pregam per la naturalea que uos hauets ab nos, e pel be queus hauem feyt, e per ço com sots nostre majordom, que uuylats lo castell per a nos, en tal manera que nos façam tant de be a uos e als uostres, que tot lo mon diga que bon guardo uos hauem retut per lo seruici quens, hauets feyt. E el dix: Senyor, e nous membra la carta que uos nos hauets feyta? E dixem nos: Si membra be, e dir uos hem con diu, que si uos goanyauets alguna re de moros, ques fos uostre. E el dix: Senyor, axi es be636. E nos dixem: Don Blasco, ben sabets que aquest goany no tany a uos per aquesta rao, car aquest e ·I· castell que ual tant com un comtat ab ses pertinencies: mas aço pertan a uos de fer, que pus Deus uos ha donat tan bon logar, e quel me podets retre, que uos quel me retats, e que jous faça tant de be que coneguen los homens que seruici mauets feyt, e jo fer lous he de bon grat. E el dix: Senyor, acordar me e respondreus.
137. E exi ab ·IIII· cauallers quey hauia a vna part, e uench a nos quan se fo acordat, e dix nos: Senyor, e uolets hauer de tot en tot Morela? E nos dixem: Don Blasco, ben podets entendre que uolem que nos la haiam, que a nos fa, e a uos fa lals queus hauem profert. E el dix: Pus jo ueg uostra uoluntat que uos la uolets hauer, e quem proferits   -185-   ferits tant de be, queus seguire, e quem plau que uos la haiats: e prech uos duna cosa, que pus Morela uolets hauer, quem façats tanta damor que jo la tingua per uos, que ben es raho, que pus jo laus ret, que la tinga per uos mils que nuyl hom del Regne. E nos responem li quens plahia, e dixem li: Pus axi es, anem denant don Pero Ferrandez, e don Atorella, e Açeyt Abuceyt, els altres cauallers, e sapian con la tenits per nos. E el dix que li plahia. E anam denant els, e el dix que nos dixessem primer, e nos dixem: Don Blasco, deits uos, que a uos fa a dir. E el dix: Senyor, uos me faes carta que si jo prenia algun logar de moros que fos meu: pero tant es lo be que uos me hauets feyt, el quem deyts quem farets, que be es rao que si jous pusch fer algun seruici quel uos faça: e es ma uoluntat, que pus uos uolets que aquest castell sia uostre, queu sia, e jo queu uuyl, e prech uos que uuylats, que yo quel tenga per uos, que maior raho es que yol tenga que nuyl hom del uostre Regne. E nosi dixem li que li ho grahiem, e que li goardonariem lo seruici quens hauia feyt. E en tant ferma jonols denant nos, e feu nos homenatge de mans e de boca con tenia lo castell de Morela per nos. E nos estiguem aquel dia aqui, el altre dia partim nosen, e anam nosen a Ares, e cobram lo, e donam als peons per ço con lauien enblat als sarrains, tant, que els foren pagats de nos.
  -186-  
138. E en aquela saho era viu lo Rey don Sanxo de Nauarra, fiyl del Rey don Sanxo, qui fo meylor rey que anch fos en Nauarra. E el Rey de Castela fahia li mal fer a don Lop Dieç, senyor de Uiscaya, si que li hauia tolts ·II· o ·III· castels dels seus. El Rey de Nauarra enuians missatge que si nos uoliem ab el hauer couinença637, que el la haurie ab nos, e quens faria tanta de gracia e damor que anch Rey no la feu a altre major. E fo nostre conceyl quel anassem ueer a Tudela, car be hauia ·XXXV· anys que el no era exit de Tudela, ne caualga, en negun logar, E sobre aço diguem a don Blasco, e a don Rodrigo Liçana, e a don Artho de Fozes, que fossen ab nos a aqueles uistes, e foren hi. E quan fom la, el no poch daualar a nos ala uila de Tudela, per ço con era molt gros638 a desmesura e a maraueyla, e hauia uergonya gran de les gents quels uis si donchs no era en loch amagat: e per aço haguem a pujar la fins al castell. El primer dia a hora de uespres nos pujam lassus, e acuyllins be e gint de quent el podia, que exi a nos en loch hon no era exit ne daualat tan a enjos be hauia ·X· anys, e abraçam nos: e era be tan gran de persona con nos: e aço feu molt alegrament e rien: e ma a ma pujam nosen per vns escalarons639, e trobam los setis adobats en vna clastreta que era de la capela   -187-   sua, e aqui dix nos que li plahia molt640 per dues coses, la vna per la sua uista, e laltra quel hauiem gran desig de ueer. E quant haguem estat vna peça en aquest solas, dixem li, que el nos hauia enuiat missatge e quens uolia ueer per nostre pro e per nostra honor, la qual cosa creyem, pus el nos ho enuiaua a dir. E iassia que la paraula del missatge fos bona e a plaer de nos, tan solament pus uos nos enuiassets missatge que nos uos uissem, uenriem uos ueer esta nuyt: mes es uespre, e al mati uenrem aqui, e uos porets parlar ab nos aqueles paraules queus plaura. E el respos que parlarie ab nos del major be que encara nons hauia parlat nuyt hom. E nos grahim li ho molt: e ab aytant partim aquela nuyt la uista.
139. E quan uench al mati hoim nostra missa, e puys pujam lo ueer el castell, e el comença a dir en esta manera: Rey, jo creu que uos sapiats o deuets saber quanta damor, e de parentesch es entre uos e nos:641de parentesch leuat lo fiyl de la comtessa de Campanya, qui es nostre nabot: mas daytant tenim que uos nos atanyets mes que el, per ço quan nos ell la amor que nos amam mes: car en ell la amor que nos li fem, alogam la molt mal, can nos faem a ell plaers e amors, se capte molt   -188-   mal de nos, que parlaua e tractaua ab nostres homens de Nauarra quens desapoderas642 e que el fos Rey: e per aço enuiam per uos, que uolem mes lo Regne per a uos que per ell, ni per altre hom del mon: e uuyl uos ho mes dir de ma boca, que no que altres fossen entre nos e uos: pero en aquesta manera, que no diguen los homens que alguna cuberta noy hauem, que nos uolem afiyllar uos, e uos e tot que affiylets nos: e es cosa couinent que nos muyram ans que uos, car nos hauem be ·LXX·VII· anys e uos non hauets ·XXV· E esta cosa fem per les gents, que nons tenguen per home leuger en nostres feyts.
140. E nos quan hoim la paraula plach nos molt643, que ben semablaua que de gran amor li uenia: pero quel pregauem que no li pesas, e quens acordariem ab aquels nobles qui eren uenguts ab nos, e que al uespre tornar liem ueer e que li respondriem. E lacort feu se per aquesta raho, car nos hauiem fiyl de la Regina dona Lienor, fiyla que fo del Rey de Castella don Anfos: e hauiem lo feyt iurar a tos los nobles, e als cauallers Darago, e a les Ciutats, e a la ciutat de Leyda: e enuiam li don Blasco, e don Atho de Fozes, e don Rodrigo Liçana, e que en secret li mostraren aquesta raho ab aquels que el hi uolria metre. E foren la, e dixeren li: Lo Rey nos   -189-   enuia a uos, e uolem uos dir aquestes paraules per ell, que el nous uol dir cara a cara, e enuiaus ho dir per nos: ben sap lo Rey que uos sabets que el ha ·I· fiyl de sa muyller, pero partit ses dela per manament del Apostoli: e ha manat iurar aquel fiyl a sa terra Darago, e a Leyda: e la mort dels homens es en ma de Deu, car aytantost se moren los jouens con los veyls: e aeuest es lo major enbarch que el ha, que el no li poria tollre fort dret en sa uida, que si aquela cosa no fos, sapiats per uer que fort ho uolria eli plauria, car be coneix que li mostrats gran amor.
141. E sobre aço dix ques acordaria: e hac en son acort don Sanxo Fferrandeç de Montagut e en ·G· Baldoni, qui era lauors644 lo meylor home el mes poderos de Tudela, e daltres qui a nos no membren. E fo aquesta la resposta segon dia bon mati: Que gran cosa era que ell, qui era tan ueyl, sauenturas ab dues persones aytals con nos e nostre fiyl erem: mas pero per la gran amor que el nos hauia ab que nos li aiudassem del Rey de Castela qui li faya tort, e quel deseretaua, queu faria, e quel Rey metria nostre fiyl quey fos ab nos en ·V·: que si el moria ans que nos, que la terra e tot son Regne a nos romangues, e si de nos desauenia, e de nostre fiyl don Amfos, que romangues nostre Regne e nostra terra a ell: e aço que el   -190-   faria jurar sos homens a nos primer, e nos quel faessem jurar a ell, que aquesta couinença e aquestes cartes ques complis. E uengren a nos los Richs homens nostres, e doxeren nos con hauien parlat ab el, e tractada la manera.
142. E quan nos hoim la paraula som ne molt alegres nos e aquels qui eren ab nos, e ias fos que nos haguessem a entrar en guerra ab lo Rey de Castella, ab tot aço sins era bo el pleyt per ·III· raons: la vna pel tort quel Rey de Castela li feya molt gran, laltre per ço con ell hauia ·LXX·VIII· ans, e ques metia ab nos que erem ·II·, que cascun podiem tant uiure o mes que el segon dret e segons natura, be era raho que a aquesta uenturans metessem ab ell: laltra que pus a tort li faya mal lo Rey de Catela, e el nos feya hereter de cant hauia, axi con a son fiyl, que bens podiem metre en aquela guerra per bona rao, pus el nos feya donacio de Nauarra, que podiem be defendre aquela terra de nostre pare, pus el nos afiylaua.
143. E sobre aço pujam a ell ab nostres Richs homens, e trobam ab ell ·II· o ·III· richs homens que li foren uenguts de nouel, e responem li en axi: Que li grayem molt la honor e la amor que el nos hauia enuiada a dir, e que en aquela manera con los Richs homens hauien parlat ab el, quen   -191-   pendriem en645 fariem, e que li ajudariem contra lo Rey de Castella, e contra tot hom que li uolgues ser mal a646 tort: e sobre aço en presem dia en tro a ·III· setmanes que el faes uenir los nobles tots de Nauarra, e els cauallers, e de cada ciutat ·X· homens, ab uoluntat de tots los altres, que ço que els farien que els queu atorgarien, eu fermarien, eu loarien: e de totes les grans uiles ·IIII· homens de cada vna uila, ab auctoritat de tots los altres que atorgauen ço que els farien, e nos faessem atretal que enuiassem per los Darago, per los Richs homens, e per los altres, axi con el enuiaua, e quan los seus haurien feyt sagrament e homenatge de senyoria e de faeltat a nos, quels nostres faessen en aquela manera a el.
144. E aquell dia som a Taraçona, e entram a Tudela, quar el non podia exir, ab nostres Richs homens e de les Ciutats, e presem lomenatge e sagrament de senyoria e de feeltat de tots los demunt dits, que apres sos dies ffossem Rey de Nauarra nos, o linfant don Alfonso si mes uiuia que nos, e nostra generacio per tots temps. En aquela manera faem entrar en Tudela los Richs homens de cascuna uila, e aquels de la nostra senyoria que faessen sagrament e homenatge a ell, axi con el hauia feyt fer a nos: e encara que donam ·I· hom que fos per Nauarra, prenem los sagraments els   -192-   homenatges daquels que feits nols hauiem, e el aytambe feu ho fer en nostra terra.
145. E feytes coses, haguem acort nos e ell com nos captendriem del feyt del Rey de Castella, e aço foren ·IIII· o ·V· richs homens de la sua part e atretants de la nostra, e haguem alguns ciutadans de Saragoça de la nostra part e de la sua, e aquests juraren, mans sobre sants Euangelis, que tenguessen secret, e cascu dixes son seny en ço que meylor ne seria. E alongam lo conseyl tro al mati, que ja era laores prop de la nuyt. E les grans faenes son meylors de parlar mati qui fer ho pot, que en altra hora del dia: e hoides les misses bon mati, foren tots aquels qui eren de secret denant lo Rey de Nauarra e denant nos, per dir ço que hauien pensat sobre aqueles fuenes aquela nuyt. Car diu Salomo en sos Prouerbis que la nuyt ha conceyl: e per ço que mils poguessem pensar tota aquela nuyt donam los dia al mati.
146. E quan uench al mati dixem nos al Rey de Nauarra que dixes primer, per ço con era pus antich e sabia mes en les coses que nos. E el comença sa paraula en aquesta manera, e dix: Rey, en los feyts Despanya he jo molt assaber per vna cosa, car los he uists e so usat de les coses que ben se faeren en mon temps: e hague ja guerra entrel Rey de Castella e mon pare, e la   -193-   merce de Deu tota uia quan sencontrauen los seus ab los nostres eren be apreses los nauarreres: mas tantes eren les sobres, que ells son molts e nos som pochs, que alo nos tenia dan, mas empero la merçe de Deu, sol que uos haiam per aiudador, be so per a els. E façam ho axi, aiudar vos he jo molt be e de cor, e uos aiudat a mi aixi con uos tinch en manera de fiyl: e si abdos nos aiudam be, uencer los hem be ab Deu, que nos tenim dret e els tort: e ab aytant feu fi a ses paraules, e dix nos que nos quey dixessem. E dixem nos que fos Richs homens sabien mes en la frontera que no fayem nos ne nostres Richs homens: e sobre aço uench la paraula a don Garcia Almorauit647, e dix: Rey Darago, la feyt desta terra uos dire jo, e saben hi tant o mes aquels qui aqui son de Nauarra, en lo mal que don Lop Dies de Uiscaya fa al Rey, quel mal que fa al Regne al Rey lo fa: e fa ho ab lo poder seu que ha molt gran, el Rey de Castella ha manat a sos homens que li aiuden si mester lus ha. Mas pus tant de be nos ha feyt nostre senyor Deus, que la uostra amor e la del Rey de Nauarra ha tant aiustada, hauem esperança en Deu que uos ab ·II· ho acabarets tot, e honrarets al Rey e a uos en tal manera, que a tot lo mon plaura per lo gran tort que li fan. E dixeren a don Sanxo Fferrandez de Muntagut quey dixes, e el dix hi: Senyor Rey,   -194-   que uolets als, que ço que esperauem que Deus faes de merçe ara hon hauem? que si uos abdos uolets pendre be aquest feyt, la cosa uenra a bon cap: e per queus diria hom mes? que pus uos haguessets be uostra fazenda, el Rey e uos acabarets ben aquest feyt. E dixem als Richs homens e als dels conseyls quey hauia molts, quey dixessen, e dixeren a vna uou: Aço dit es, e aixi ho atorgam tots, que don Garcia e don Sanxo han dit que si ben uos hi uolets abdosos pendre, quel feyt uendra a honrament de uosaltres, e nos seruiruos hem axi con meylor porem. E dix lo Rey de Nauarra: Pus que uos uolgues queu dixessen los Richs homens, diguen los uostres. E dix don Atho de Fozes: Aço us direm nos de la part del Rey Darago: dats nos uos Reys abdos de queus puscam seruir, e jo metre hi ço que uos me darets, el meu que joy metre nos quitara de penyora de ·V· anys, que pus los cors hi hauem a metre, mal planyer hi farie lauer. E dix don Blasco Dalago: Senyor, ben uos dien los Richs homens de Nauarra que si uos abdos punyats en la cosa leuar be e enfortiment, tots ne ualrem mes, e uos e nos: e pus Deus ha aiustada la nostra amore la del Rey, molt podets ser abdos si fer ho uolets. E sobre aço dix don Rodrigo Liçana: Prenent conseyl uos e el Rey de Nauarra, que ajats auer per aquels quius seruiran en est feyt, que ab los homens de ualor hauets a goanyar uos e ell esta cosa de que ara parlam, e menar   -195-   la a bon cap. E dix lo Rey de Nauarra: Deits uos, Rey Darago. E dixem nos queu fariem.

147. Ben sabets uos, Rey, que nosaltres Reys no leuam mes daquest mon quan ue a la hora de la mort sino sengles lançols, mas que son de meylor tela que los de laltra gent: mas açons roman per ell per gran poder que hauem quen podem seruir a Deu, e lexar bon preu per les bones obres que farem, e si en est segle no las fem, no uenra altre temps que les puxam fer: e si uos ho uolets jous mostrare con porem aquesta guerra uençre en esta manera: Uertadera cosa es que jo he mes de terra648·III· tanta o ·IIII· tanta que uos: mas uos hauets mes hauer que jo, e pa, e altres coses que seran bones a la, guerra, e jo profir uos aqui queus hi haure ·II· milia cauallers, e uos quens haiats ·M·, quar en uostra terra los porets hauer entre cauallers e homens de linyatge, qui sabran portar molt be caual e armes: e enuiats missatge al comte de Campanya, quan haura hoit estes couinençes que son entre nos, nous uolra aiudar, haiats ne uos ·II· milia, que la merçe de Deu be hauets de quels podets pagar, e hauer no te prou a nuyl hom si nol espleta: e en quel podets uos tan be metre con en uenjar vos de les ontes que   -196-   fee el Rey de Castella els seus a uostre pare e a uos? car per aço serets honrat e uos e nos. E dir uos he con nos enpenra si ·IIII· milia cauallers hauem de linyatge, e entram per Castela: los castelans son de gran ufana e erguylloses, e combatran se ab nos e aqui no ha enbarch que la batayla no sia, e ab Deu uençrem la, car nos tenim dret e els tort: e pus uençuts los haiam en camp, les aldees de Castela son totes menys de uall e de mur, e entrara hom per elles, aixi con hom faria per ·I· camp, e barrejar les em: e goanyaran tant los nostres, que aquels qui no son nostres uenran a nos per lo goany que nos farem, e els faran ab nos.
148. E respos nos el molt brau e molt mal, e dix nos que nos faessem nostra fasenda a nostra guisa, e el faria la sua a la sa guisa. E quan nos hoim aquesta resposta pesans molt, e dixem li que tot ço que nos li deyem deuia pendre en be, car nuyla re no li hauiem mostrat sino a honrament seu, e per ço que cobras ço que perdut hauia. E sol los seus no li osarien649 re dir ni re contrastar, si que nos dixem a don Sanxo Fferrandez: Don Sanxo Fferrandez, tan mal ho fets quan no deyts la ueritat a uostre senyor. E el dix: Fets ho uos, aixi con hauets profert aqui al Rey, e si Deus ho uol, sera tot a honrament e a profit de uos. E per   -197-   la couinença que era entre nos e ell no li uoliem contrastar, e lexam lo passar tro al mati, e dixem que altre hauiem a parlar sobre aço, e ab aytant partim nos quam lo ueem somogut.
149. E quan uench en laltre dia tornam lo ueer, e enuiam lo a pregar quens prestas ·C· milia sous, e el dix que si ffaria ab que nos li ho assegurassem. E fo aixi lo pleit entre nos e el que li liurassem Ferrera, e Ferreylo650, e Penaredona, e la Faxina, e que nos prestaria. E dixem nos quens playa molt, e presem dia que nos que li haguessem a la pasca ·M· cauallers, e aenant a sen Miquel altres ·M·, e que el faria en tal manera que nos li hauriem que grair, e el que hauria los autres ·M·: e partim, nos daqui sobre aquestes paraules. En tant uench a la pasca, quens deuiem ueer ab ell. A nos exiren altres affers, que haguem a passar en aquel temps a Maylorques, e haguem nos a tardar de ueer ab ell ben per ·II· meses quue no poguem esser a la sua uista. E quan nos uenguem el nos cuyda metre en colpa: e enans que nos lo uissem uench nos ·I· caualler qui hauia estat ab el be ·XXI· any, e era nostre amich, e hauia nom ·P· Xemeniç de Ualterre, e dix nos: Ara ueurem que farets, que en tort uos uol metre el Rey de Nauarra, que li tenits, per ço quan no uinguets al dia que hauiets empres ab el. E dixem nos a don Pero Xemeniç: Graesch uos ho molt   -198-   can mo hauets feit saber, e al mati ueurem nos. E nos dixem li: Nos som uenguts aqui per ueer uos, e pregam uos que nons tingats en mal, car no som uinguts al dia, car hauiem a fer coses per prou daquest feyt, per ço que mils uos poguessem aiudar. E dix ell: Esser pot, mas pero nons atenes al dia. E nos dizem li: E si mes ual aço que si fossem uenguts al dia per a nos e per a uos, non uos deu pesar.
150. Ara mostrats, me dix ell, la mes ualença, e puys entendre ho. E dixem: Ben hauem gonyat nos per aquesta tarda ·CC· cauallers, los quals haurets a uostra ajuda. Mas digats me uos, hauets aguisat los ·M· cauallers? que nos no trobam en tota Nauarra cauallers adobats de ·CCC· a enant, e jo haureusen ·M· E si uos, de qui es lo feyt, nous sots aguisats nin hauets res donat, per quen blasmats mi quins tench apparaylats dos ·M· cauallers sils uolets, e desafiare lo Rey de Castella sol que uos hajats los altres ·M·? E sobre aço dix el ques acordaria. E nos anam nosen. E nos que deualauem del castel de Tudela trobam ·I· caualler de don Garcia Almorauis, qui aduya manament al Rey per ell e per Johan Pereç de Basta651, qui eren en la forntera, e dix: Senyor, jo son uengut aqui ab manament al Rey, e he estat aqui be ·IIII· dies que no le pogut ueer. E dixem nos: E quiny manament aportats? E el   -199-   dix: Si Deus maiut, senyor, direus ho, que tant hauets ab lo Rey que nous ho uuyl cubrir: enuien a dir al Rey los Richs homens, que fils enuiaua ·CC· cauallers, que uençrien don Lop Diex de Uiscaya, e que goanyarien la guerra, e que en aço no duptas. E nos dixem li que liu dariem, mas que no li podiem dir la hora que exits eren del castell, mas que li diriem al uespre.
151. E tornam a la tarda al Rey, e dixem li: Rey, per que fets aço? ·I· caualler ha aqui a la porta qui ue de don Garcia Almorauit, e daquels qui son en la frontera, e de uostra meynada, e diu que be ha ·IIII· o ·V· dies que no pot entrar a uos, e jo direus lo missatge, que bones noues aporta. E dix el: Que noues? E dixem nos: per bona fe dir uos ho e, mas no digats que jous ho haja descubert: diu que ab ·CC· cauallers que poguessets hauer, e quels los enuiassets a la frontera, que ab aquels uençrien don Lop Diex: e sol que don Lop Diez fos uençut, uostra guerra seria acabada e fets lo entrar aqui denant uos. E dix el: Parle jo ab uos: e no sabets uos aço que es? tots los Richs homens uos uan falsament e uolen trer diners de nos. E nos dixem li: Nons demanaan diners, mas demanan nos ·CC· cauallers: e enuiats los uos la, quey perdets si gran honrament en podets hauer, que per auentura no haurets tal lanç negun temps con aran podets hauer: e jo anar hi hia de grat ab ·LX· cauallers que he aqui: mas encara no he   -200-   desafiat lo Rey de Castella, pero si trobam alguna escusacio, fets metre apelido en la ulia: e jo manare als meus que siguen als que uos me trets per caps, e dar los he que menjar per a ·VIII· dies, e faran ço que manarets. E el dix: Nous ha de ueer. E cant uim que el no hauia cura dels seus feyts, haguem nosen a calar, e diguem: No roman per nos que noy façam nostre poder.
152. E quan uim que el noy daua altre recapte, anam nosen a casa, e parlam ab nostres Richs homens, e dixem los: Uejats con nos es pres, e comptam los les paraules axi con eren stades. E dix nos don Blasco: Senyor, pus lo Rey no ha cura de sa fazenda, perque nauets uos major cura que ell? partits uos dema del, e deits li que quan el uos haura mester queus trobara aparaylat, sol que el hi faça aquel compliment que ha empres ab uos. E dixem nos e tots los altres: Ben diu don Blasco, e façam ho aixi. E quant uench al mayti pujam al castell, e dixem li que el fahent aquel compliment quens hauia promes, quens trobaria apparaylats ab los ·II· milia cauallers, e que aço era en sa ma, e que no romandria en nos. E estiguem aqui ·I· dia, e puys tornam nosen.
153. E quan uench que fom fora de Tudela, e fom Tahust, acordam nos que pus aquest feyt652   -201-   no fehya bon cap en la nostra fazenda ni en la sua, que anassem en terra de moros, e que presessem Borriana. E manam dia als Richs homens que fossen ab nos a Terol a entrada de mag, e al Maestre del Temple, e a aquel del Espital e, a aquel Ducles, e al de Calatraua, qui eren en nostra terra. E sobre aço negun non uench al dia quels hauiem assignat que fossen en Terol. E uench a nos lo bisbe de Saragoça qui hauia nom en ·Bñ· de Muntagut, e don Pero Fferrandez Daçagra, e homens de nostra maynada653, e fom tro a ·CXX· cauallers, el Conseyl de Terol. E al tercer dia que exim de Terol, anam nosen albergar a Exerica: e exiren los moros de: ·DCC· tro a ·DCCC·, e no gosam albergar en la begua654 de Xericha, e albergam endret lo castell de Xericha: els moros uedauen que no osauen entrar los chrestians a la bega, e defenien ho ab balestes e ab lances, sino als camps qui eren prop de nos. E sobre aço haguem acort la nuyt que talassem sobre la uila contra Uiuer, e que lexassem ·XXX· caualls armats, els que romandrien en les tendes que eren be tro a ·M· homens, e ab los altres que anassem talar sobre la ulia, e fahem ho. E los moros sentiren los cauals armats, e noy osaren exir. E altre dia talam dejus la uila daquela manera con dessus hauem feyt, lexant los cauals armats en les tendes.
  -202-  
E nos uinent de la tala uench en Ramon Samenla655, comanador Daliaga, e ·I· altre frare del Temple, comanador, daqui nons membral nom, e entreren per la ost alforrats en los cauals, ab les lançes en les mans, e uengren a nos. E nos enuiam per lo bisbe, e per los Richs homens, e per los bons homens de Terol, e per los de nostra meynada. E els dixeren axi: Senyor saludaus molt lo Maestre del Temple, e del Espital, e el comanador Dalcaniç, qui es aqui ab tot lo Conseyl Dalcaniç, e de Montalba, e dien que has estat al Pug de les Pascues, qui es denant Muruedre per ·III·656 milles, e han estat aqui aixi con uos los mans per ·II· dies, e corregen a ual de Segon, e ara son aqui, e preguen uos que anets tots, que sino noy porien romanir, quels son poc, el poder de Ualencia es gran. E sobre aço dixem quens acordariem: e exiren fora la tenda dien planament que si noy anauem que sen tornarien.
155. E nos haguem nostre acort, e dixeren tots: Bon es quels acorrats e que anets la. E ab la resposta quels fahem anaren ferr, E puys dixem: Con sera daquests blats tan bels que tenim denant nos, e que nols talem, e quels sarrains nos ueden per força que nols puxam talar’ Enuiem los pregar quens esperen ·I· dia, e que al altre serem ab ells: e jo mostrar uos he con los talarem.   -203-   Sim ajut Deus, dixeren tots a vna ma, bon es que no hinc partats tro quels haiats talats: mas con se talaran? Jous ho dire, dixem nos: jo no fui hanc en esta frontera, e semblam que aquests657 sarrains saben darmes e que son molt maestres, e les armes han ·I· custum que manera es de luytar, que ab la manya que hom li parara, si laltrel sap be desparar quel derrocara: e aquests seran nostres, no han sino les lances, e els sarrains han lançes e balestes, e correm meylor que ells: mas jous dire con los talarem que nou poran deffendre: metam ·XX· cauals armats en aquela carrera dessus, e altres ·XX· en aquela carrera de ius, e liurem los escuts als escuders, els balesters uinguen a les espatles dels escudats, els taladors ab ·II· dels balesters. E fem ho en aquela manera con hauiem enpres. E quan uench al mati talam los tots, car conegren los moros que sis deffenessen, la tala fora pro de nos, e dan dels: e talam los tots de dos camps enfora. E altre dia bon mati anam albegar a Torres Torres, e talam los aquel uespre, e daqui faem saber per adalis als maestres que nos uenim.
156. E quan uench al mati, hoida nostra missa, entram nosen per ual de Segon a enjos, e trobam lo Maestre del Temple, e del Espital, el comanador Dalcaniç, e de Montalba, e tots ensemps anam a setiar Borriana. El seti de   -204-   Borriana fo migan mag, e aqui faem un feneuol e un manganel: els sarrains que eren lains658 exiren a torneg a uegades, e quan uehien ques acostauen moltons a la uila ne besties, exien hi a uegades ·C· a peu, e a uegades ·VII· homens a caual quey podien esser, e enans quey exissen, metien balesters, qui, si la ost brocaua, que faessen dan a aquela porta: e a uegades tolien alguna partida del bestiar e metien los dins, e a uegades los de la ost tolien lols: e uedam als de la ost que nuyl hom no gitas a pexer ni besties ni moltons entre la ost e la uila. E ·I· dia, mas nons membra be de cal companya de la ost eran, hauia hi ·VII· besties entre rocins e besties mulars: e exiren aquels ·VII· a cauall per aquela porta que es contra Ualencia, e meteren les se denant. E ·I· caualler de la ost, per nom ·G· Dasi659, qui era ab don Blasco Dalago, venia de la erba a gardar ab sos homens, e era ab son cauall son perpunt uestit, e ·I· escuder, qui li tenia de prop ses armes: e pres ses armes e son capel de ferre, e exi contra aquels sarrains quen metien les besties: e si lauores les uolgues deffendre les pogra ben deffendre, que la ost li acorria: e no li basta son cor, ques metes be sobrels, e meteren sen les ·IIII·, e les ·II· tornaren sen a la ost.
157. Ara uolem dir los nobles qui eren de la ost primerament era aqui don Fferrando nostre   -205-   oncle, el bisbe de Leyda en ·Bñg· Daril, e de Tortosa, el Maestre del Temple, e del Espital: e era hi don Blasco Dalago, e en ·G· de Cardona, frare qui fo den ·R· Folch: e era hi don Rodrigo Liçana, e don Pero Fferrandez Daçagra, senyor de Albarrazi, e don Exemen Dorrea, e don Blasco Maça, e don Pero Corneyl, e en ·Bñ· ·G·660, pare daquest qui ara es e era oncle nostre, e el prior de Sancta Crestina, e el comanador Dalcaniç, e de Montalba, el Conseyl de Daroca, e de Terol, e puys uengren los de Calatahiu: e foren hi los de Leyda, e de Tortosa, els de Saragoça uenien, mas ans fo presa, Borriana quey fossen. E uench nos ·I· maestre Dalbenguena qui hauia nom Nicholoso; qui feu lo trabuquet nostre de Maylorques, e dix nos: Micer, nous cal estar aqui si uos nous uolets per pendre aquest loch, que uos lo podets hauer sius uolets a ·XV· jorns. E demanam li nos, en qual manera. E el dix: Dats me fusta, que molta na aqui de ledo661 e duns arbres e daltres, e fer uos he jo ·I· castell de fust daci a ·VIII· jorns, e fer lem anar la, aixi con uos sabets que faem a Maylorques anar los trabuquets. E dixem nos que ueritat deya, mas quen uoliem hauer conseyl ab los Richs homens.
158. E enuiam per don Fferrando, e per los bisbes, e per los Richs homens, que uinguessen a nos,   -206-   e dixem los: Aqui ha uengut ·I· maestre a nos, qui fo ab nos en lo feyt de Maylorques, e feu lo nostre trabuquet, e diu que fera castell de fust daqui a ·VIII· dies, on porem pendre la uila de Burriana. E dixem los encara que aço hauiem nos ja uist, e sabiem per cert que sil castell se faes que complira lals. E dixeren nos els, en cal manera se poria fer? E dixem: Jo se be la manera, mas trametam per lo maestre, e ell diraus ho. E mentre que el uenie nos los dixem la manera con se podia fer, axi con hauiem uist fer a Maylorques lo castell de fust haura ·II· uases de cada vna part, e seran ·IIII· menys de ·II· altres quen haura en la frontera de cada vna part denant e detras, e aquels sermaran los uases, e fer los ha ·II· solers, la ·I· en la mijania del castell, e laltre sus alt: e en lalt seran balesters la meytat e homens qui apedregaran a aquels sarrains qui pujaran al mur, e puys los chrestians pujaren per aquela torre derrocada, e els no ho poran deffendre, per les balestes e per les pedres que seran en lo castell: el castell sera en lestrem frl ual, e axi poras pendre uila.
159. E pus uench lo maestre, e dix los ho en aquela manera con nos los ho hauiem dit, e tots dixeren ques faes lo castell, e nos quel faessem fer, e quel cuytassem con enans poriem. E nos logam maestres qui hauia aqui, e faem taylar fusta, e faem la adur a la ost, e faem fer nostre castell. El   -207-   feneuol per tot aço no cessaua que no tiras: e tirauen de dins dues algarrades quey hauien molt bones, pero tant hauiem encledat de cledes el feneuol que era baix, e pus que comença de tirar, de les algarrades cessaren que no tiraren tant, que hauien paor del feneuol. E quant fo feyt lo castell de fust, haguem nostres parats be vntats e ben adobats be ·C·, e feu lo maestre femar dues ancores en terra ab ·I· mantell de cledes que anaua dauant, e fermar prop la era del ual a escudats, e a homens garnits, los ferres de les ancores per terra de dins ab maçes, e per la rodeta de la ancora faem fermar sengles estaques grans e ferres per cada vna ab maces de fust, e en aquels ligaren les cales662 per hon deuia correr lo castell de fust: e dix nos lo maestre que al mati haguessem homens quel tirassen, que el mostraria con ira tro a la.
160. E quan uench que exil sol caualcam en vna bestia, e anam a la ost de Daroca e de Terol ·I·; bestia, e anam a la osi quens enuiassen cada una ·CC· homens, e els enuiaren los nos sempre de mantinent. E dixem nos: Maestre, hauets apparaylat? E el dix que ades hauria a apparaylat, que endreçaria les cordes per a les tayles. E nos dixem: Maestre, per mon conseyl uos aturariets lo castell danar tro a ·II· dies. E el dix: Micer, per que? Per aquesta rao, dixem nos, car els han dues algarrades, e si les drescen   -208-   contra castell de fust, lo castell no ha neguna empara, e donaran en el axi con en ·I· taulat. E dix el: Si a uos plau lexats lo anar, que si ni hauia ·X· no daria per els mes que per vna formiga. E dixem li nos: Si uos uoliets uuy en aquest jorn lo poriem guarnir, que jo enuiaria molts porters a la mar, e hauriem los rests quey son, e les gomenes dels lenys, e haurem ne pro663 de ·XXX·, e ab trauersers de fust que haiam metrem los sus al cap del castell de fust, e exiran de fora ben tant con vna braça, e puys ligar los hia hom, e penjaran daqui enjos, e estolran lo colp de la algarrada. E el dix: Micer, nous cal, que no es aquest loch per fer aqueles mestries. E dixem nos: Mes hi sabets uos que jo en aquesta cosa, e pus uos ho tenits per bo, nous hi contrastare.
161. E metem hi mans, e manam los homens pendre a les cordes, e cridam ayoç, axi con fa hom aluarar duna nau o al traure, e mogueren lo castell: e quant ach anat vna peça aturas per los uases que no poch anar, e sagetes uenien, e feriren nosen be vnes ·IIII· sempre de començament664. E nos anauem nostre perpunt uestit, e nostre gonio, e nostre capel de ferre al cap, e nostre escut, escudant nos, e be vns ·XX· escudats qui escudauen los qui tirauen: e teniem los nos tan aprop, que aquels qui eren ferits no leyxauem   -209-   partir de les cordes, mas fayeni los asseure, e fayen los cobrir, e puys fayem los ne enuiar cubertament, si que ben feriren de ·VIII· tro a ·IX·, si que nols podiem escudar tant, que els les sagetes no metessen entre los escuts que tenien los homens. E quant haguem leuat lo castell de fust be tro a mijania665 de ço que deuia anar, dix lo maestre: Fets ne partir los homens, que gran dan hi fan, e jo aguisar lo he en tal manera, que quan se guardaran al alba denant si lo trobaran, ab que uos me donets gent comptada e homens sabuts que suau facen mon manament. E dix li jo que deia fort be. E partim nos aixi, si que noy ach negu que ali fos que tant begues en tot ·I· dia con aquela hora, si que dues copes grans de ui ayguat beguem ans que haguessem menjat per la gran set que hauiem, e anam nosen menjar.
162. E en aço que feyem nons aiuda negu, nins ho porferi. E quant uench que nos menjauem cessal feneuol de tirar, e els sarrains meteren ma a la meylor algarrada quey hauia, e feriren hi be ·X· colps ans que nos haguessem, menjat: e pesauans tant, con quins feris a punyades en les costes nons pesara tant con los colps que hoiem dar, mentre menjauem, en lo castell de fust: e enuiam per lo maestre que uingues a nos quan hagues menjat. E quan fo uengut dixem li: E no ualgra mes que haguessets feit ço que jous deia, e   -210-   que faessets al meu conseyl, que ara que es rere conseyl? E sobre aço no trobam homens quey uolguessen anar de dia, quel ne tornassen atras en loch on noy poguessen tocar, e quel adobassen: e lexam lo la nuyt aixi desemparat, e tota la nuyt noy faeren sino tirar les algarrades, que bey donaren pus de ·C· colps.
163. E quan uench al mati uim quel nos trencarien tot siy romases: enuiam li a dir, ans dalba, que enuestis666 les cordes en les tayles, que nos hi seriem al mati, e quel ne tornariem: e faem armar tota nostra companya. E quan uench al mati, ans del tot exit, faem lo tirar a ença enues la ost, tant, que les algarrades noy pogren tirar667, e ueem nos els altres que aquel castell no tenia prou, car ni hauia molt descordat per los colps de les algarrades, e desemparam lo, e daquela hora aenant no uolguem usar daquela maestria daquel castell: e fo acort de nos, e dels Richs homens, e dels bisbes, que tiras nostre feneuol, e que faessem caues, e que axi lauriem, e que noy hauria negun enbarch: e tiral feneuol e lalmanganel, e faem les caues.
164. E en tant uengren dues galees de Terragona, e la vna era den ·Bñ· de Sancta Eugenia, e laltra era den ·P·Martel: e no hauiem neguna galea, e hauiem paor quel Rey de Ualencia armas   -211-   ·II· o ·III· galees, e que donassen salt a la uianda que uenia de Terragona e de Tortosa: e donaren nos de conseyl los marines, e aquels qui sabien de mar, que aqueles galees retenguessem, e que no les lexassem per res: e nos anam nosen a la tenda del Maestre del Temple, e enuiam per els, e pregam los que en totes guises, pus les galees eren aqui, quey romanguessen, e quey, pagariem ço que hauien costat darrnar, e dar lus niem encara molt mes. E els dixeren que molt los hauien costat, e quens pregauen que les lexassem anar668 . E nos dixem los: En ·Bñ·, uos sots tal hom e tan honrat, en ·P· Martel hom de ciutat bo, que deuets guardar tota uia ma honor669: e per quant uolriets uos que jom partis daqui, e que no prengues aquest loch? lexem estar lo dan e la onta que joy pendria, e tota ma ost: que jo haja mon Regne ab que jo he contrastat e destret Arago, e Cathalunya daquels quis leuaren contra mi, e uençut lo comtat670 Durgel e Maylorques, e aquest sia el primer loch del Regne de Ualencia que jo he assetiat, e que daquim leuas nou faria: pero a fer sauria si no hauia que menjar, per queus prec per Deu, e per la naturalea que hauets ab mi, que nom uuylats ser tan gran dan e tan gran onta.
  -212-  
165. E dixeren ques acordarien: e foren parladors entre nos e els mentre sacordauen: e uench a aço quens hauien a costar ·LX· milia sous, e quels pagas hom de laltra part. E nos dixem los: Nos los ·LX· milia sous darem de bon grat, mas que digan els quels los pach hom aqui, nou poria fer, que ·M· sous nols en poria ara pagar si donch hom nols me prestaua, o si donchs non metie penyora cauals o altres coses: e aqui no es ara hora de metre cauals en penyora, e proferim los penyores. E dixeren que per re del mon nou farien si nols metiem fiança lo Maestre del Temple, e del Espital. E nos pregam losen671 que hi entrassen. E dix: lo Maestre del Espital: Guardat men uos, que joy entraray. E dix lo Maestre del Temple, per nom ·R· Patot, que no hauien acostumat dentrar fiança per Rey ne per altre hom: e partim nos aixi aquela sao. E dix lo Maestre del Espital: Jo parlare ab lo Maestre del Temple, e ueure, quen pore fer. E dix lo Maestre: Per que fem vna cosa que façam aquesta fiança al Rey, e que el quens conferm les cartes que hauem de son linyatge e ualrans mes que sins hauia dats ·C· milia sous? E dix lo Maestre del Temple ques ne aconseylaria ab sos frares, e els frares aconseylaren li ho, e puys dix queu faria. E uench sen a nos lo Maestre del Espital, e dix: Quius ho dona tot acabat, grairets ho a hom? Och dixem nos. En tal guisa pot esser acabat, aixi es quens   -213-   façats vna carta que uos quens confermats aqueles cartes que hauem de uostre linyatge; e puys aixi fer hoem. E nos dixem: Sapiats, Maestre, que nou farem, que sobre672 demanats gran carta. E diable, dix lo Maestre, estrany hom sots, digats hoc e non façats re. E nos dixem: Ab aquest mot quey metats fer ho he, pero bon seria quey fos alire, que jo so Rey e uos sots Maestre del Espital. E dix el: Si hi metets altre tot sera asolat, que pro hi ha de uos e de mi, que si ho sap lo Maestre del Temple ni els frares, non fara res. Ara, dixem nos, sia feyt: mas membreus que si uenia en altre loch, queus membras que aço hauia feyt ab uos.
166. E sobre aço aiustam nos, e faem uenir en ·Bñ· de Sancta Eugenia, en ·P· Martell, e donam los fiançes los dits Maestres, e retenguem les galees, e uench nos conduyt per mar, pus sabien que les galees hauien tant que bastaiment nauia en la ost: e sobre aço dix don Fferrando nostre oncle, que uolia parlar ab nos ell e vna partida dels Richs homens al mati: e dixem nos quens plahia molt. E quan uench al mati uengren a nos a la nostra tenda, e uench hi ell, e don Blasco Dalago, e don Exemen Dorrea, e don Rodrigo Liçana, e don Blasco Maça, e guardaren se dels bisbes e dels Richs homens de Cathalunya daquesta paraula quens uolien dir: e clamaren don   -214-   Exemen Pereç de Tarassona, e la Justicia Darago tan solament quey fossen ab nos, car eren de nostra maynada: e comenaren la paraula a don Blasco Dalago, e que la dixes, e ell comença en esta manera sa paraula: Senyor, don Fferrando, e nos som uenguts aqui ab uos per seruir uos en aquest feyt daquest seti que uos hauets feyt a Burriana: e uera cosa es quels Reys molt comencen de fer e de prouar les coses con uos hauets feit de cercar aquest logar, pero totes les coses quels Reys comencen nos poden acabar aixi con els uolrien, car si tot aço que uosaltres Reys uolriets sacabas, totes les terres serien uostres: ara, en est feyt de Burriana, ueem uos gran embarch, aixi quels Conseyls no podets aqui retenir, que anersen uolen per segar les messes, e nos Richs homens no hauem que meniar, e no uolriem queus ho haguessem a dir que no hauem que meniar, e quens en haiam a anar poch a poch, e uos quel romangats aqui en tal manera queus najats a leuar a onta e a escarn de uos: e si a uos plahia poriem aguisar en tal manera quen poriets hauer gran, e autra sao quant ho hauriets mils aguisat, poriets la pendre si Deus ho uol, e aiudar uos hem, queus dara la Seyt673 tant del seu, que uos porets desfer la messio a uos, e a uostres Richs homens, que feyta hauets en uenir aqui.
  -215-  
167. E demanam a don Fferrando: Don Fferrando, uosaltres Richs homens que sots uenguts aqui, semblaus que deja ser aço? E dix don Fferrando: Per bona fe, senyor, semblant nos seria per aquela desama queus ha dita don Blasco que es en uos e en nos, que uinguessets en vna fronta quels homens uos haguessen a jaquir per cuyta de menjar. E nos de mantinent responem li, car674 daytal cosa con aquesta non semblaua que deguessem hauer acort. E dixem li: Responem uos en esta manera, que nostre Senyor nos ha feit molt de be e molta de merce en nostre jouent, e les coses que hauem començades hauem gitades la merçe de Deu a bon cap: e que en nostra ninea hajam pres ·I· Regne que es sobre mar, e que siam entrat el regne de Ualencia la primera uegada que jo anch hi entre, e que haja assatiat ab uosaltres ·I· logar tan uli con aquest que no es major dun corral, e que daquim leu per hauer que jon prena, creets be que nou faria: ans uos prec eus man per la senyoria que he sobre uos, que lam ajudets a pendre: e tal conseyl nom donets, que mal tornaria jo en Cathalunya e en Arago, e ab gran uergonya de mi, si jo aytal logar con aquest no prenia.
168. E quan fo passada hora de uespres anam nos deportar fora la, ost e trametem per don Exemen Pereç de Taraçona e per la675 Justicia Darago,   -216-   e eren abdos frares, e la676 Justicia Darago era major de dies: e laltre era pus auist, e pus cert de cor e de tota re, leuat que la Justicia Darago sabia mes en los furs Darago, car souen e menut los jutjaua. E dixem: Per aquesta rao enuie per nos, per ço can mon pare feu lo uostre, e jo he feit uosautres: e per la mia desauentura e mala uentura de mos homens no pusch descobrir a neguns de la ost, aixi con fare a uos abdos: uuy mati me clamaren a conseyl don Fferrando e els Richs homens Darago, e uengren denant mi e uos don Exemen Pereç qui hoits les paraules, e dixeren me moltes de rahons quem desconortaren del pendre Burriana, e proferiren me hauer quem daria lo Rey de Ualencia qui ha nom Sayt, per ço quem leuas de Burriana, e creu que aixi con els ho proferiren a mi, que els en deuien hauer bona part: e quant hoi aqueles paraules foren me molt dures e molt males descoltar, e mandam los que nons ho dixessen, que cosa era que nos no ferem per re, per la gran honta que nos pendriem per leuar nos daquest siti: e nons poguem abstenir que no haguessem a plorar per lo gran mal que uehiem quens percaçauen, que mes querien hauer del Rey de Ualencia, que no gardar la nostra honra ni la fe quens deuen portar. E els quens ueeren plorar prengueren se a plorar am nos.
  -217-  
169. E dix lo Justicia: Pus senyor, que farets ab E aquests homens, que quan uos guardarets lexar uos han sol aqui, sino son aquels qui de uos nos partran tro a la mort? E dix don Exemen Pereç: Senyor, mester hauets de pendre conseyl, que ab falsa gent uos tenits e ab mala: e uolria esser mort, penitenciat e confessat per la gran mala uentura que jo ueg queus sin uostres homens: e jo he aqui tro a ·XV· cauallers, e creu quen retendre mes de ·C· que nos partran de uos en esta ost: e haiats uostres conseyls, que nostre Senyor uos aiudara con la porets pendre. E dix E el Justicia: Don Exemen Pereç, uos sots mon frare, e deits be: mas lo Rey no sera be acompanyat de ·C· ne de ·CC· cauallers, estan tan a ins el Regne de Ualencia con es. E sobre aço dixem los nos: Aixi uolets queus diga ueritat, e daço creets me be: jo querria677 esser ferit duna sageta, en guisa que non moris, que rahon pogues hauer contra la gent, per tal que dixes hom que jo no men leuaua mas678 pel colp que hauia pres, mas jous dire con sera: enuiare al mati per los Bisbes e per los Richs homens, quey hauia alguns de Cathalunya, e per don ·Bñ· ·G· que fara tot ço que jol manare, e per los bons homens de les Ciutats qui son aqui, e pregar los he desta raho, aixi curosament con jo lo sabre fer, ne pore, que romanguen ab mi tro que Deus me do Borriana: e els creu que atorgar mo han:   -218-   e quan los altres coneguen la falsia quem conseylauen, e que aquests romanen ab mi, no sen osaran anar, e per uergonya que hauran romandran, e aixi pendrem Burriana, a pesar del diable, e dels mals homens quens conseylen mal.
170. E faem ho en aquela manera que trametem e per los Richs homens, e mostram los la paraula aixi con la hauiem pensada: e els quan hoiren la nostra paraula, dixeren los Bisbes primers, e puys los Richs homens, que no seria cosa couinent e que seria679 mal qui als nosen conseylaua: que pus aqui eren uenguts, no romandria per ells que no lam aiudassen a pendre, e que ho farien en guisa que nos conexeriem que no romandria en els, e que soffrir nos hien de la messio, e aiudar nos hien de bona uoluntat. E uench a nos don ·Bñ· ·G· quant aço fo passat, e dix nos: Senyor, ja hauets uist qual conseyl uos, dauen queus leuassets daquest logar, e nous hauria mester per nuyla re que ho fessets, perque uos prech quem donets est do, quen manets fer cledes als Conseyls en tro a ·III· centes680, e yo anar les si he metre, e ma companya cerca del ual: e manats a uostra companya que si los moros exien a nos, quens acorreguessen, quar dels altres mal acorreguts seriem: e jo sere hi de nuyt e de dia, e daqui no exire tro que Deus uos do Borriana, e lali menjare: e a les uegades manat a uostra companya   -219-   quem uinguen aiudar de nuyt aixi pertandes, e que macorren.
171. E nos responem li que li ho grahiem molt, e que enteniem be que cor nos hauia de fer seruey. E clamam don Exemen Pereç de Taraçona, e dixem li ço que don ·Bñ· ·G· Dentença nos hauia mostrat e pregat, e el dix quens ho hauia dit aixi con bon uassayl e leyal, perque semblaua be que era de nostra natura, e pregans do Exemen Pereç que ell que uolia esser de sa aiuda, e quens clamaua merçe quey fos: e don ·Bñ· ·G· espantas681 del feyt, e saberen ho los de la ost, aquels que uolien que nos nos leuassem daquel loch, e pesals molt, segons que nos hoim dir a aquels qui parlauen ab els. E quan don ·Bñ· ·G· ach ses cledes, feu les leuar a sos cauallers e als escuders armats tro a aquel logar on uolien estar, que era prop del uail: e quant ach aguisat los mantels que feu fer a ·I· maestre, stan el a les cledes, e no sen partia de dia ni de nuyt, ans menjaua aqui e no sen uolia entrar a la ost: e don Exemen Pereç ab sa companya nos partia del: e partien les companyes per hores, per tal que mils poguessen soffrir lo maltret.
172. E vna nuyt, entre prim son e mija nuyt, exiren los sarrains als mantels den ·Bñ· ·G· Dentença, en que estauen les cledes, e uengren   -220-   ab foch, e foren be ·C·: els altres pels murs ab les balestes de ·II· peus appareylats de tirar si negu hi uolgues acorrer: e leuas la crida a la ost: A armes, a armes, quels sarrains son exits a les cledes den ·Bñ· ·G· E nos sentim aquel brugit: e los que jahien en la nostra tenda, e denant nos dixeren nos si hi encelarien cauals. E nos dixem: No, mas cascu acorre con meylor pot a peu. E nos, sempre de mantinent, uestim nos lo perpunt sobre la camisa, que anch no esperam quens uestissen la gonela, e ab vns ·X· que jahien denant nos, los escuts abrassats, els capels de ferre al cap, corren anam tro a les cledes on era don ·Bñ· ·G· e dixem li: Ques aço, don ·Bñ· G., e dixem li: Con uos ua? E el dix: Senyor, be e gint, e ueus aqui los moros que cuydauen metre soch a les cledes, mas la merçe de Deu nos les hauem be deffendudes.
173. E dix nos ·I· escuder: Senyor, ferit es don ·Bñ· ·G· duna sageta per la cama. E nos dixem: Enuiem per estopa a la ost, e tragam ne la sageta. E faem ho: e nos mateix tragem la li, e metem li de la estopa ab aigua, e faem li ligar la nafra ab ·I· tros de camisa de ·I· escuder: e quan ach ligada la naffra pregam lo ques nentras a la ost, que nos hi dariem conseyl, e el estaluiariem682 tro el fos miylorat. E el dix: Senyor, no fare, qui tambe gorre aqui, e meylor que   -221-   no faria en la ost. E anch negun Rich hom non li uench acorrer si nos no: e uim que el deya: Valor gran, e soffri683 ho.
174. Ab tant metem de les cledes que feytes hauiem, que estauen per la ost: e a aquesta part esquerra hon estaua don ·Bñ· G. Dentença faem fer ·II·mantels: e quan uenia a la nuyt a les congaytes684, uenia cada ·I· a la cinquena nuyt al feneuol guaytar cauallers e escuders a peu: e metem aqui aquels mantels, per ço que mes prop fossem de don ·Bñ· ·G·. E ·I· diuenres hauien nos menjat, e enuians a dir la nostra companya que lexats nos hauien los mantels, e quey enuiassem companya quels gordassen, E nos uestim nos nostre perpunt, e ·I· capel de ferre, e nostra espaa en la ma, e ab ·IX· cauallers daquela mantra guarnits anam nosen a les cledes, e faem leuar ·I· almatrach685 e ·I· trauesser. E nos qui stauem aixi reposan, e nos ab nostre perpunt deslaçat, los sarrahins uiren que la ost durmia, e conegren fort be quel nostre escut hi era, e que nos hi erem, donaren salt be ·XL· escudats, e tro, a ·CLXX· sarrains entre tots, e hagren lurs balestes apparaylades per lo mur e per la barbacana, e aduyxeren foch: e hauia ·II· escuders en dues cledes que mirauen la uila, e dixeren: A ames, a armes, que ueus aqui los sarrains. E nos leuam nos tost, e laçam nos los capels de ferre en   -222-   la testa: e hauiem nos aduyta vna espaa de Monso que hauia nom tiso, que era molt bona e auenturosa a aquels qui la portauen: e uolguem la mes leuar que la lança, a donam la lança a ·I· escuder quens aiudas: e hoirem686 lo brugit los de la ost: e nos exim tots ·IX· aixi con erem. E els sarrains lexaren dues failles enceses de foch prop les cledes que eren ·I· poch denant nos, e metem los nos denant, e uolueren nos les costes en tro a la barbacana, e metem los per la barbacana a ins. E can uim que noy podiem aconseguir en carn687 , car els eren pus leugers que nos, que no uestien gonions ni perpunts sino escuts e lançes, entraren sen per la barbacana, els altres sarrains deffenien los ab peyres del mur: e pus uim que nols podiem tenir dan e que li pendriem, tornam nosen encobren nos dels escuts: e creats en ueritat que dues uegades nos descobrim tot lo cors per tal quels de dins nos ferissen, per ço que si aleuar nos haguessem del seti, que dixessem688 que pel colp que nos hauiem pres nosem leuauem: mas nostre senyor Ihesuchrist sap les coses con se deuen fer, e com deu esser: a aquels qui ben uol fals fer lo meylor, e aytal se fes a nos, que no uolch que prefessem mal ni colp, e presem la uila aixi con deius es escrit.
175. E quant uench a enant foren les caues feites que exien el689 uail. E haguem ·I· pensament,   -223-   ques metessen homens armats de nuyt, ans dalba, en tro a ·C· entre les cledes e les caues, e que sus cant se faria alba ques armassen tuyt en les tendes suau e menys de brugit, e can nos fariem tocar les trompes690 que exissen los de les caues que hauien de esuair la uila, e que pujassen per aquela torre que hauia derrocada lo feneuol, car pujar hi podien: e enuiam missatge la nuyt per los Bisbes e per los Richs homens, que los dixes que al mati fe deuia fer aço, e dixem que si beu tenien secret, que la uila de Burriana se pendria mati. E els dixeren: Axi ho uuyla Deus, e digats nos com? E dixem los la manera aixi con nos la hauiem pensada. E tengren la per fort bona, e dixeren que farien guarnir lur companya, e quan uenria al alba que seria guarnida. E nos dixem: Anats en bona uentura, e pensats ho de recaptar, e nos pensarem dapparaylar la cosa con se puxa fer.
176. E quan uench al mati enuiaren nos missatge que els eren apparaylats, e manassem con ho farien. E nos dixem los: Estien apparaylats, que ades tocaran les trompes, e puys quan les senten tocar, pensen de pujar en bonauentura. Puys uench a aço quel dia sanaua desclaran691, e faem tocar les trompes, e els exiren de les caues, e comensaren de pujar. E els sarrains hoiren que les trompes tocauen, e uiren bulir692 la ost, e comensaren   -224-   se descridar693 e tocaren tantost lur anafil. E enans quels nostres poguessen cumplir sus alt, ach hi be de ·VI· tro a ·VII· sarrains uenguts, e no aduxeren altres armes sino, almexies: e ach ni ·I· ques tira les manegues e pres ·I· cantal gran, e tira a aquel que puja primer, e dona li ·I· colp: mas era li tant prop que no li poch fer mal, e quant uolch pujar donaren li ·V· espaades per les cames, e no poch pujar: e als altres donaren tals cantalades desus que tots los escuts los trencauen, si que anch per res quey feessen noy pogueren pujar: e en aquest enuahir quels cujam694 fer ab lo feneuol que tiraua, e les caues que sacostauen fort, esbassaren se los sarrains de dins.
177. E quan uench a cap de ·II· dies els faeren parlar pleyt, e dixeren que sils dauen espay de ·I· mes, si nols hauia acorregut lo Rey de Ualencia, que retrien la uila. E nos dixem los que nols esperariem ·III· dies, nous direm, ·I· mes, e que si no la uolien retre, ques aparaylassen de la batayla, que a mal lur pesar la hauriem. E puys demanaren ne ·XV· dies. E nos dixem que nols dariem los ·XV·, nils ·VIII·, nils ·V· E els que uiren que aixi era, dixeren que farien aquest pleyt, quen lexariem exir les persones ab les robes quessen porien traure695 retrien la uila: e aço farien dins ·V· dies per raho daparaylar lurs coses, e irien sen, e que hom quels guias tro a Nulles,   -225-   e que iurassem nos que nols trencas bom aquel guiatge, e que fossen saus e segurs tro a Nulles. E dixem los quey hauriem acort.
178. E fo aytal lacort, que qui guardaua la messio que hom hi feia cascun dia, e que era loch per quel Regne de Ualencia se podia goanyar mils que per negun loch que hi fos, e guardan encara quel podia hauer gran barayla al entrar de la vila entre cathalans e aragonesos, e molta altra gent quey hauia estranya, e altra que hauia molt pa en la uila que poria romanir a aquels qui tendrien la frontera: e per aço e per moltes daltres coses tinguem per bo que prefessem aquel pleyt: e fo aixi feyt, quen exissen tots dins ·IIII· dies ab aço quen porien leuar en les costes e en les mans. E en aquesta manera haguem Burriana: e per tal que sapien les gents quants homens hauia en Burriana, entre homens, e fembres, e tosets696, foren ·VII· milia e ·XXXII·, e dural seti ans que fos presa ·II· meses.
179. E quan fo presa Burriana, dix nos don Pero Corneyl que si li dauem vna cosa couinent quey pogues estar, e que pogues donar als cauallers qui estarien ab ell e sos obs, quey estarie ab ·C· cauallers tro al estiu. E contam ab el quant haurien mester los cauallers ne quant haurien ops en menjar, e fo auinença entre nos e el que   -226-   li desfem ·XVI· milia morabatins, e que el cumpliria aquela estada tro al estiu. E dixem li, si poria romanir, e que enuias per sos cauallers, que nos li fariem dar los diners a aquel qui el uolria. E el dix que nou poria fer, que tant cra gran cosa aquesta, que mester era que aiustas sos uassails e que parlas ab els. E nos entenem que deya rao, e pensam nos que parlassem ab don Blasco Dalago e ab don Exemen Dorrea quey hauien cauallers, aquels quey hauien amenats en la ost, e el quels pregas que romanessen ·II· meses, e don ·P· Corneyl seria uengut als ·II· meses: e faem ho, e pregam los molt carament que els que romanguessen per amor de nos tro a ·II· meses. E els faeren ses escusacions, alguns que nou podien fer, per raho cant los697 dixem nos els pregam, e quan era cosa faedora e nessessaria, e que nonsen deuien dir de no, per ço que no perdessem tan gran be con Deus nos hauia feyt per minua de uassails, e els uiren que nos tant ho uoliem, dixeren queu farien ab que faessem lur ops a els e a lur companya: e nos grahim los ho molt.
180. Ab aytant partim nostra ost, e manleuam los que menjar de mercaders tro a ·II· meses de tot quant mester hauien, e anam nosen a Tortosa: e foren aqui ab nos lo bisbe de Leyda en ·Bñg·, e en ·G· de Ceruera qui era senyor de Iuneda e puys fo monge de Poblet. E quan   -227-   hagguem estat ·I· dia el castel de Tortosa, on posauem, uengren a nos ab ·II·, e foy en ·P· Sans e en Rabassa698, qui era notari nostre, e dixeren que uolien parlar ab nos de gran secret e de nostre prou. E dix lo bisbe de Leyda an ·G· de Ceruera: Comensats uos la paraula aixi con la hauets acordada. E el dix que no faria, quel era bisbe e hauia major dignitat que el no hauia, perque feya a el a comensar ans que a el, que a uos e a mi hi haura699 tant es gran lo feyt quey pusquam conseylar lo Rey. E comença de dir lo bisbe: Senyor, uos sabets be quant he jo ab uos de natura700, e en ·G· de Ceruera, ni con deuem uoler uostre prou ni uostra honor, ara ueen duna gran messio que uos uos sots emparat, e tal, que entenem que no la porets complir. E nos demanam los qual? E els dixeren: Aquesta que hauets emparada de Burriana, car uos sabets, e nos sabem ho aitambe con uos, que uos non hauets tresaur, ni uos no hauets gran renda, ni no hauets pa en loch del mon, ans sots enbargat de uiure anan per uostra terra: con cuydats doncs uos fer tan gran messio en aquel loch, e que sia ducs jornades en terra de moros, e que uos cuydets tenir aqui tants cauallers, e que noy poran uiure menys de batayla o de morir, e uos nols porets acorrer? E dix en ·G· de Ceruera: Senyor, Io bisbe uos ha dit ço que jous uolia dir, que dun acort ne som e de ·I· pensament, mas aytant y   -228-   dire jo plus, que entrel Rey de Castela e uos no poriets retenir Burriana.
181. E sobre les paraules que nos haguem hoides dels, responem los aixi, pero pesans molt la paraula per quens ho deien dels pus sauis homens que nos hauiem en nostres Regnes, e ayxi con nos hauiem esperança quens conortassen, e els nos desconortauen: mas nostre Senyor nos dona gracia pel be que nos hauiem de fer en les altres coses que uenien a enant, en guisa que presam poch les lurs paraules, e desdeyem les, e dixem los aixi: Que nos creyem be que els ho deyen a bon enteniment, mas701 ja fos que els ho dixessen per guardar nos dembarch e de messio, que aquel embarch e aquela messio uolriem soffrir e soffririem, e que aquesta uegada prouariem en totes guises si la poriem tenir, pus Deus lans hauia dada, e que nols pesas que aquesta uegada nols creuria daquel conseyl.
182. Ab aytant partim nos dels, e anam nosen en Arago, e fom a Terol. Un mati entrel sol exit e lalba uench nos missatge den Exemen Dorrea, que era en Burriana, e nos jahiem en nostre lit, e tocaren a la porta, e dix nos porter nostre que messatge hi hauia den Exemen Dorrea, e que aduya bones noues. E nos dixem que entras en bona hora, pus bones noues aduya. El messatge   -229-   quan fo entrat demanans quel donassem albexenia702 . E nos dixem que darla liem, segons les noues que aduya. E dix el quen era pagat: e comptans quels sarrains de Paniscola hauien enuiat ·II· sarrains a don Exemen Dorrea que enuias per nos, que els nos retrien mantinent Paniscola, e enuiaus mi aqui ab la carta quels sarrains li enuiaren. E nos faem la ligir a ·I· sarrahi que hauia en Terol qui sabia ligir dalgarauia, e trobam les paraules de la carta segons quel missatge les deya.
183. E sobre aço hoim nostra missa de sent Spirit, el offici de sancta Maria, per ço que el e la sua mare nos guias en aquesta fazenda e en totes les altres que nos fariem. E faem adobar de menjar mentre hoiem la missa, e menjam, e sempre mantinent caualgam: e ab nos no hauia sino ·VII· cauallers e escuders quens seruien, e officials nostres: e anch no demanam negu adalill quens guias, car nos per la cassa dels porchs que soliem cassar en aquela montanya algunes uegades, pleuiem nosen nos que auendriem en la carrera. E al dia que exim de Terol passam pel camp de Montagut e anam a Uilaroja que es del Espital, e quan uench ans de dia nos nos leuam e passam per ·I· loch que hauia nom Atorella, en que ara ha poblacio, e puys passam pel riu de les Troytes, e exim a la canada Dares, e de la canada   -230-   Dares al port de Pruneles703, et a Saluasoria, et Athemi, e passam el pla de sent Matheu, que era lauores erm, e exim al riu sech que ua sobre Seruera. E quan uench a hora de uespres som denant Paniscola de la part de les vuynes704 sobre lalmarge.
184. E tantost enuiam nostre missatge als sarrains que nos erem aqui, e els foren molt alegres. E exiren a nos ·IIII· e dixeren que eren molt pagats de la nostra uenguda, e quens uolien enuiar lur present, e que lauores era tart, e al mati farien a nostra uolentat. E tornaren sen e aduyxeren nos ·C· pans e dues alcolles de vi, e panses, e figues, e ·X· galines de present quens enuiauen los ueyls qui aqui eren. E nos la nuyt per la serena que feya fayem barraques de tapits e de uanoues que nos portauem, per ço quan705 nos uedam, que negu noy talas arbre, car pesaria als sarrains si hom los talas a la primera entrada: e sino pa, e vi, e formatge q ue nos aduyem, no hauiem altra carn mas aquela que els nos aduyxeren. E quan uench al bon mati al sol exit anam nosen ab aquela pocha companya que nos hauiem en larenal, denant lo castell, ab nostres perpunts uestits e ab nostres espaes cintes706: els sarrahins quens uiren uenir exiren tots a nos quants homens707, e infants hauia en lo castel, menys de negunes armes que   -231-   no portauen, e saludareli nos. E nos dixem los que don Exemen Dorrea nos hauia enulat messatge de part dels a Terol que uenguessem, que els nos redrien lo castell de Paniscola, e que nol rendrien si a nos no, e ueem ne uostra carta quens enuia don Exemen Dorrea. E els atortgaren nos que ells nos hauien enuiat missatge, e que farien ses cartes ab nos, e que redrien lo castell. E nos atorgam los lur ley e aqueles franquees que solien hauer en temps de sarrains, e els dixeren que eren apparaylats de liurar a nos la uila e el castell. E nos dixem los quels escriuans nostres no eren aqui, perço con nos ueniem tan coytosament, mas que escriuissen aqueles coses quens demanarien, e nos quens auenriem ab els: e quan nos fossem auenguts ab els708, quels prometriem quels ho compliriem, e els ho atendriem. E els dixeren nos: Seyor, queres lo tu aixi? e nos lo queremos ens fiaremos en tu, e dartemos lo castello en la tua fe. E els triaren ·II· sarrains, Lalfaquim e ·I· altre: e nos donam los tota nostra companya que pujassen lassus. Els altres sarrahins romangueren ab nos qui eren be ·CC· e estauen nos denant: e nos guardauem nos be que negun dels nons pogues pendre a les regnes del caual. E quant uim los nostres que cridauen Arago, pujam nosen ab los sarrains en V709. E altre dia mati anam nosen ues Tortosa, ab sarrains quens liuraren, quen aportassem los uestirs, el conduyt, el bestiar quels   -232-   deuiem dar, aixi con en la carta que era entre nos e els era contengut. E aquel dia que entram en Tortosa complim los ho tot: si que en laltre dia nosen tornam a Paniscola, e foren uenguts los escriuans, e fahem los les cartes.
185. E quan hoiren lo Maestre del Temple e del Espital que nos hauiem Paniscola, a pochs dies uench lo Maestre del Temple a Exiuert, el Maestre del Maestre a Ceruera, perço con nostre pare, e nostre aui les lus hauien donades que fossen daquels ordens. E sempre dixeren als sarrains de dits lochs que pus nos hauiem Paniscola, quels rendessem los castels damunt dits, pus carta nauien de nostre pare e de nostre aui, e pus Paniscola era lo pus honrat logar que fos en aquela terra, e ques era renduda que noy hauia onta ne uergonya de render se. E tantost els renderen los castels, e puys haguem Polpis de mantinent.
186. E nos hauiem donats ·II· meses a don Pero Corneyl que seriem a Borriana: e quant uench a ·I· mes nos hi fom. E uengueren ab nos tto a ·XXV· cauallers, e entram ab nostres falcons gruers per la vila, e don Pero Ferrandes Daçagra que uench ab nos ab ·XV· cauallers. E quan fom aqui agren gran alegria aquels que nos hi hauiem lexats: e estan aqui fayen caualgades los nostres. E nos no lexauem la caça, si que de nostra   -233-   caça, entre senglars, e grues, e perdius uiuiem en nostra casa de carn ·XX· cauallers, menys dels altres officials quey eren: e daqui fayen caualgades, e goanyam Casteyllo de Burriana, e Burriol, e les coues de Uinroma, e Alcalaten, e Vilahameç
187. E esperam aqui don Pero Corneyl de sent Miquel tro a Nadal: acordam nos que faessem vna caualgada en ribera de Xuchar, e poguem esser tro a ·CXXX· cauallers de parage, e dalmugauers tro a ·CL·, e peons tro a ·DCC·, e trasnuytam de Burriana, e sus710 quant nos fom endret Almenara que anauem riba mar, faeren nos be ·V· o ·VI· allimares per la costa enjos: e sentiren nos, e sempre faheren ne altre a la mola de la serra, que esta entre Muruedre e Puçol, e fayas per ço que sabessem que gran caualgada uenia a ribera de Xucar, que aquel era senyal lur. E quan nos fom endret de aquella serra de Muruedre, començaren les de fer per totes les torres de Ualencia. E nos anam pels secans711 de sus: e pus erem sentits anam tant con podiem fahen tocar les azembles quens hauien lexades los de la denantera, les lurs e les nostres, e passam sobre Paterna, e sobre Manizes a ·I· guau que ·I· adalil sabia on tots los altres eren passats. E quan fom de la al pla, declaris lalba, e era diuenres, e anam nosen jaure a la torra Dezpiota. E al passar que nos fayem   -234-   per Alcocer, vns ·CCC· homens daquels de les azembles712 foren a la vila Dalcocer, e tragueren ne roba apesar dels sarrains, e a nos pesans per que uoliem combatre. E anam nosen a Espiota, e albergam aqui, perque les azembles no podien anar.
188. E quan nos fom alberges, dix ·I· sarrahi que si esperassem Çahen tro al sol exit, que el quens daria batayla. E nos enuiam li a dir quel esperariem tro al sol exit, quey enuias si enuiar hi uolia. E esperam lo tro al mati, e quan uim que no uenia, cargam nostres azembles e trobam nostra algara713 en ribera de Xucar: e anam passar a Albalat, e estiguem aqui ·IIII· dies: e era la guerra714 tan soleuada que noy poguem pendre sino ·LX· sarrains quey presem entre tota la caualgada: mas trobam ordi molt, e galines, e carregam aqui dordi totes les besties quant leuar podien, e passam al pont de Quart, e tornam nosen en Burriana entre ·III· dies.
189. E nos estan en Burriana, uench don Pero corneyl entorn de Nadal, e ach comprat son conduyt aytant con poch, e del als aduyx sos diners, que mercat hi trobaua hom de farina, e de ciuada, e de ui, que uenia per mar: e exim nos de la terra, e romas aqui don Pero Corneyl ab aquells ·C· cauallers, e començaren a garrejar   -235-   a Honda, e Nubles715, e a Uxo, e a Almenara, car no osauen entrar pus en jus en terra de sarrains, e faien de bones caualgades. E ·I· escuder seu, per nom Miquel Pereç, sabia algarauia, e anaua a uegades a Almeçora per traure catius dels sarrains, que hom ne prenia molts: e parlaren li ·II· sarrains que si nols descobria, e que haguessen ben dell, que farien hauer gran goany a son seyor. E lescuder dix los que nols descobriria, e quels faria fer be a son seyor, e que li diguessen qual goany cra aquel. E els dixeren que Almaçora. E lescuder dix que ben deyen, e que iria a son seyor e parlaria ab ell. E sobre aço uench sen a don Pero Corneyl, e dix li aqueles noues, e el fou ne molt alegre e pagat.
190. E sobre aço empres ab lescuder, que el que faes uenir aquels sarrains, o la ·I·, e que el faria son pleyt ab ells, e quels faria gran be. El escuder torna la, e uench la ·I· sarrai per si e per laltre. E dix don Pero Corneyl que el quels faria heretar a nos, e a cascuns dels daria sengles caualls e a uestir. E dixeren els que aquesta era tan gran cosa que ells no la porien fer, menys de alguns sarrains parents lurs e amichs. E dix don Pero Corneyl: Quen demanes quels faça? E dix lo sarrai quels heretas, e que remanessen en la terra. E dix don Pero Corneyl queu faria fer a nos. E feu losen carta: e fo empres entre els la   -236-   nuyt que la deuien rendre. E aqui fo don Pero Corneyl en celada ab sos caualls armats, be luny mija milla: e la ·I· sarrai exi defora, e dix los que enuiassen ·XX· cauallers bons, e altres, e ell quels metria en dues torres, e a la crida que ells farien que pensassen de uenir, o ab senyal de foch quels farien.
191. E anaren aquels ·XX· escuders armats de perpunts, e de gonions, e de capels de ferre, e espaes que portauen, e no portauen lances, per ço con no les porien contornar en les torres quey eren. E entraren lains, e aixi con anauen entran metien los en vna casa. E dins en la casa hauia be ·XXX· sarrains qui sempre los prenien els ligauen. E ·III· dels escuders uiren que la tracio era feyta, tragueren lurs espaes, e pujaren sen en vna escalera716 que exia en vna torra: els sarrains encalçaren los, e nols pogueren pendre, e els pujaren en la torra e defeneren la be, e començaren de cridar quels acorreguessen. Els de la celada hoiren los717, e uengren els sarrains, de la vila Dalmaçora combatien los ades ades: ab tant vench lo poder dels cauallers e de la gent que era en la celada, e al uenir que faeren trobaren vna pertxa quels sarrains hauien calada per algarreda718, e no la hauieu ben parada, e passaren lo uail, e acostaren la pertxa a la torra, e pujaren   -237-   lassus ab correges quels dauen aquels qui eren lassus, si que els sarrains nou pogren deffendre. E quan los sarrains uiren aço, exiren se de la uila, e fogiren ne molts719, e tota la roba quey era el conduyt: e aixi hagueren Almaçora.
192. E puys tornam a Burriana: e quan haguem aqui estat ·II· meses, tornam nosen en Arago e en Cathalunya. E quan uench aenant, nos uenguem al estiu a Burriana, e fo aqui ab nos don Ferrando nostre oncle, el bisbbe de Leyda, e don Blasco Dalago, e don Pero Corneyl, e don Exemen Dorrea, el Maestre del Temple Nuch de Muntlaur, e Nuch de Fuylalquer Maestre del Espital. E fo acort que faessem caualcada a Algezira e a Cullera, e era nostre acort que ja hauiem uista Cullera, que leuassem ·II· feneuols que hauiem a Burriana celadament, que hom del mon nou sabes, e si mester hauia la ost feneuols alguns, quels trobassen apparaylats que nols calgues cercar, e faem los metre en ·I· leny escondudament. E quan nos fom a Cullera, albergam sus denant la vila entre Xucar el castell de Cullera: e lains foren se meses tots los sarrains de les alcaries, e les uaques, els asens, e les cabres: e tota aquela costa que es deius lo castell tro a la torra, que es baxa720, en que prenien laygua, era tot ple de sarrains, e de sarraynes, e dinfans, e de besties.
  -238-  
193. E quan aço uiren los de la ost, dixeren la major partida: Sancta Maria, qui podia hauer feneuol tots los ociuria hom de part del collet de sus, e haurials hom dins ·IIII· dies. E quan uench lo uespre, lo bisbe de Leyda, e don Ferrando, els Richs homens, uengueren a nos a nostra tenda per ueernos e per hauer solaç ab nos, e tiraren se a vna part ab nos, e faem ne exir tota la gent, e dixeren nos: Senyor, queus sembla daquest loch? E nos dixem: Sim aiut Deus serablam que prenedor sia si fos qui ho faes. E ells dixeren: Bey haura qui ho fara ab uos en ·V·721 ab que hom haja lapparaylament. E dixem nos: Quin apparaylament uolets? E els dixeren: Hauriem ops ·I· seneuol. E nos dixem lus: E uolriets que la prenessem si722 hauiem ·I· feneuol? E dixeren ells: Fer se poria. E nos dixem los: Nos uosen darem ·II·. E ells, dixeren: Hon los hauets? E nos dixem: Uels uos aqui al grau, que son en ·I· leny. E els dixeren: Par que deuinassets ço que deuia uenir. E nos dixem: Mes ual qui ho deuina que qui ho cerca. E els dixeren: Ara digats con uos par queu façam. E nos dixem: Mester es que uejam en qual loch posarem los genys, e nos yrem ab ·XXX· cauallers de nostra companya, e pujarem lassus, e dats nos ·I· Rich home de uostra companya, e estimarem hon posarem los genys. E els dixeren: Fort ho hauets ben dit.
  -239-  
194. E quan uench al mati al sol exit haguem hoida nostra missa, e723 enuiam per don Pero Corneyl e per don Rodrigo Liçana, e fom tro a ·XXX·724, e pujam lassus de part de la mar, e quant725 a aquel loch hon solia hauer dues torres, que es sobrel castell, lexam los cauails, e presem nostres armes, e baxam nos contral726 castell per la costa a enjus, e fora tan prop del castell que bey tiraren los balesters de ple en ple. E daqui estimam727 lo loch, e trobam lo bo per a728 ·II· feneuols quels podia hom729 parar e guardar, car de dins no hauia neguna algarrada ne negun geny queu poguessen deffendre: e quan ho haguem uist e estimat, de ualam nosen, e enuiam per ells, e fom a la tenda del bisbe de Leyda en ·Bñg· per ueer lo, e que haguessem aqui nostre conseyl, e era lo dia de sent Johan. E dixem los con la cosa era faedora, quey podiem tirar, e quant la pedra erras lo castell que no feris, ferria de la part hon nos erem, que era tot ple de fembres, e dinfans, e de bestiar. E quant ells uiren que la cosa se poria fer, ach ni la major partida que dixeren con ho farien de pedra per als genys que en ribera de Xucar non hauia gens, e deyen se uer. E nos dixem los: Tres conseyls hi sabem, e ueiam si la porem hauer daquel loch, la ·I· si es quen haurem a enuiar al730 riu sech, e hauray mester tota uia ·C· caualers   -240-   armats ab cauals armats quey uajen, e ·D· homens de peu: e daltra part enuiarem la ius al riu de Bayren, mas tota uia hy haura mester gran companya, que sils sarrains ho uolien uedar de metre les pedres en lo leny731 que nou poguessen uedar: o altre conseyl, que haiam picadors, e piquen de les pedres de la montanya, e que les adoben aixi con hom fa a bigoles732 e a trabuquets.
195. E sobre aço dixeren a don Ferrando que hi dixes. E dix: Senyor, acordar nosem, nous pes, e ades ferem aqui denant uos. E acordaren se: e quant foren tornats denant nos parla don Ferrando per tots los altres ço que hauien acordat, e dix: Senyor, en esta cosa que uos nos hauets dita ueem gran enbarch, per aquestes raons que nos uos direm, car no seria mester que uos comensassets nulla res si no la acabauets be, e en tota la ost no ha de menjar per ·V· dies, e Ualencia no es uostra, ans la tenen los sarrains: e si vna mala mar uenia els lenys no podien adur aqui lo conduyt, o no li aduyen, hauriets uosen a leuar, e pendre les pedres tan luny, e tan en poder dels sarrahins no seria leu de fer, e picadors que no ha en tota la ost negun, ni en Burriana, non trobarets tants con los genys ne tirarien, car uos no encara altre loch en aquest Regne. E nos uim que tots eren en aquel conseyl, e haguem ho a lexar, e atorgam los ço que els deien.
196. E quan fom partits daqui en laltre dia anam nosen denant Cilla, e albergam aqui per ço quan hi hauia bona asina733 de lenya e de prats. E quan uenc que haguem dormit a la festa, enuiam pel Maestre del Espital, e per don Pero Corneyl, e per don Exemen Dorrea, e parlam ab els en secret, que noy ach nuyl hom sino nos e ells, e dixem los: Nos hauem enuiat per uosaltres per ço con nos sembla que nos exim734 mal desta terra, car tan ost con aquesta es que non tragam sino ·XX· o ·XXX· catius, los sarrains nosen prearan menys e els chrestians: e si uosaltres me aiudauets, jous mostraria que fariem bon feyt, car si jo fo sols735 eus dich vna rao, si tots men sots contraris, ja nou pore acabar: mas quan jo haure acabada ma rao, e don Fferrando haura parle, no speerarets736 als altres, mas diga cascu de uosaltres que tenits per bo ço que jo he dit, e jo mostrar uos he que farem bon goany e honrat: les torres hi son de Ualencia, e son en semblança duyl dome, car aqueles torres guarden a Ualencia de pendre mal moltes uegades quel pendria: e es hi la torra de Muntcada que es de les meylors torres de tota la orta: e quan nos uinguem daqui ença noy lexaren737 sino tan solament los homens darmes, car les fembres els infans tot ho recuyliren en Ualencia: e uis con nos exiren de fora tota la alcaria quant passauem, e   -242-   quan nols combatem al entrar, no hauran reguardat738 de nos quels combatam al tornar, e hauran hi tornades les fembres els infans, e porem la hauer dins ·VIII· jorns, e goanyar molt menys de les persones739, e de robes, e de conduyt: e jo dar uos he conseyl al pendre.
197. Io anare a Burriana, e dare racio a tota la ost per a ·VIII· dies, ab ·C· catius quem donets tota la ost, quan haja presa la torra, daquels que jo triare, e creu que ni pendre ·M· u pus: e aportar uos he ·I· feneuol, e a aço no nuyl us terme sino lo dia que ire, e altre dia que do la racio: el tercer dia sere tornat a uos ab lo conduyt e ab lo feneuol: e quant nos partirem daqui, partir nem a honrament de uos e de nos, e puys a laltra uegada quan tornarem nons osaran esperar en les torres de Ualencia. E sobre aço dix lo Maestre del Espital Nuch de Fuylarquer: Sim aiut Deu, bona uia ha presa nostre seyor lo Rey, e aiudem li, e dic uos que jo li aiudare tant con pusca. E quan aço hoiren don Pero Corneyl e don Exemen Dorrea, dixeren queu tenien per bo, e que era bon conseyl e noble, mas dixeren en qual maneras faria, que don Fferrando naurien contrari, e alguns dels altres. E dixem nos: Ab lo poder quey hauem e ab la aiuda que uosaltres nos farets, la nostra passara. E enuiam per ells que uinguessen, que ab, ells uoliem parlar.
  -243-  
198. Ab tant enuiam per don Fferrando, e don Rodrigo Liçana, el Maestre del Temple Nuch de Muntlaur, e per lo Bisbe de Leyda, e per los altres Richs homens Darago e de Cathalunya, e per alguns altres cauallers que hi hauia bons e honrats qui sabien de feit darmes, e faem partir aquels denant nos, per tal que no coneguessen que nos hauiem parlat ab ells, e uengren de puys quan los altres uenien, e estrenguem nostre conseyl, e faem ]os tots partir en torn de la tenda, e dixem los: Barons, nos som uenguts aqui per fer mal als sarrains, e ara que iscam de la terra, e tan gran companya con aqui ha, e que nols haiam feit altre mal sino de ·LX· catius entre sarrains e sarraynes, no hic axirem nos a honor de nos ni uosaltres: e semblar mia que poriem fer vna bona preso e a gran dan de Ualencia, e ab Deu que noy porem errar. E dixeren els cal era? E dixem nos que la torre de Muntcada, e es molt bona torre, e hay gran riquea, e es de la part de la vila que non hi a meylor de Quart en fora, e si mester era, que poria enuiar hom a Burriana, perço que mester fos, si quels de Ualencia nou porien destorbar, car nos seriem entre Ualencia e Burriana, e anem la dema assetiar en nom de Deu, e pendrem la, e farem hi gran goany e honor, perço quan a vna legua de Ualencia los haurem pres aital torre con aquela es, e digats hi co, queus en sembla, que la hobra bona par.
  -244-  
199. E dixeren tots a don Fferrando que dixes primer. E dix don Fferrando: Bem sembla que bona cosa seria ab ques Pogues acabar, mas en la ost no ha conduyt, e menys de conduyt la gent nou poria soffrir ni durar. E nos dixem: E quius daua conduyt uolriets ho? diguen uos hi aquests Richs homens que son aqui ells740 Maestres, que quant en mi es, ben passare jo aixi con los altres passen. E dix lo Maestre del Espital al Maestre del Temple, quey dixes. E dix lo Maestre del Temple: Je hi dic aytant por moy, que la parola siet bona ab que haia que menjar la ost, mas a, moy sembla que aquel loch de la torre de Muntcada que es sobre pres de les turs de Ualencia741. E nos dixem: Maestre, en esta terra no ha turchs. E el dix: Semblar mia que uos presessets Torres Torres, que es bon loch, e es en xemi de Terol e de Ualencia742. E nos dixem: Maestre, bon loch es Torres Torres, mas mes ual ·VII· tants aquest loch que Torres Torres, e sera major honor de nos si tal loch con aquest prop de Ualencia prenem: e pot se mils fer, que pus fort loc es Torres Torres que aquesta, mas aquesta ual mes donors e de goany. E sobre aço dix lo Maestre del Espital: La paraula quel Rey ha dita tench jo per bona, e pus ell bona uoluntat ha de goanyar   -245-   la terra, no romanga per nos, e aiudem la li a goanyar. E dix don Exemen Dorrea: Senyor, jo tench per bo ço que uos hauets dit, e uos donan743 a nos ab quens puxam soffrir744 tro que uos presa la haiats, per mon conseyl que ho farets. E dix don Pero Corneyl: E jo atorch a la paraula quel Maestre uos ha respost, e don Exemen Dorrea. E dixem al bisbe de Leyda quey dixes, e dix: Uosaltres sabets de les armes, e jo so entre aqui per seruir a Deu e a uos, e ço que uosaltres farets fare jo. E dixem a don Rodrigo Liçana quey dixes, e dix: Senyor, uos uolets aço, e ueg que tots745 uos ho conseylan o la major partida, e jo fare ço que uos uolrets, mas los moros ja sabets uos con deffenen força, e no seria mester que començassets nulla re si no la deuiets acabar.
200. Ab tant responem a don Rodrigo Liçana e als altres: Nos uos direm con ho farem: nos irem albergar prop la torre746 , e quan uenra altre dia bon mati combatrem la vila, e els defendranla, e al defendre que els faran, que punyaran en retenir les barreres, los nostres trencaran les barreres, e al entrar poran pendre gran dan los moros, car meylors seran los quels deffendran quels altres, que aquels no ualrien re, que romanrien en la torre ni en lalbacar, e segons que ueurem en la batayla farem, car si vos e nos conexem que ells son prenedors, nos irem a Borriana,   -246-   e hirem hi ab ·XV· cauallers, que bo es que daqui nos parta la companya: e al tercer dia serem aqui tornats ab lalmagenech e ab racio per a ·VIII· dies. E dixeren tots queu tenien per bo, pus nos aixi ho deyem, pero ab aquesta couinença, que els quens donassen ·C· catius, que mes se ni metria de ·M·, e quens donassen daquels que nos triariem, per quitar la despesa que nos hauriem feyta per pendre la torre. E enteneren que era rao ço que nos deiem, e atorgaren ho.
201. E quan uench al mati, hoides les misses, anaren sen armar los escuders e gran partida dels caualers, e meteren se de la part dels sas, e començaren dentrar en la vila a peu, els moros los meylors foren tots a les barreres: e al entrar, moriren dels moros be de ·VII· en tro a ·VIII·: en guisa los cuytaren los nostres que nos pogren recuyler al albacar ni a la torre. E quan som prop del albacar vim los sarrains ques deffenien mal e esperdudament, e faem demanar los Maestres e vna partida dels Richs homens, e dixem los: Semblaus que uaja jo a Borriana, que aquests de pendre son? E els dixeren que bo era. E dixem: Ara manats a uostres homens quens enuien quantes azembles han, e uendran ab nos carregades de tot ço que mester hauets. E no menam ab nos sino ·XII· cauallers: e quant som prop de Mur uedre esperam les azembles e desplegam nostre peno, e tots iustats passam de ius riba la mar: e   -247-   riba mar anam nosen a Burriana, e podia esser hora de uespres quan nos entram en Burriana: e enans que menjassem nos percaçam pa, e ui, e ciuada, e moltons, segons de cada hu dels Richs homens, e del Maestre, e del Bisbe, aduhien son escrit per pendre racio.
202. Ab tant en laltre dia al sol exit manam que donassen la racio, e preferen la tota aquel dia: e en laltre dia moguem de Burriana, e ab nostra batayla feyta, e ab nostres caualls armats, qui podien esser de ·XII· tro a ·XV·, passam denant Muruedre, e ab nostre feneuol, e a la hora de uespres som a la torra de Muntcada tornats747, si que de part vna casa la nuyt enans que fossen les esteles el cel haguem feyt leuar lo feneuol, e de nuyt meteren hi les cordes, si que en laltre dia a mija tercia començam de tirar, e era tan gran la presa de les femnes, e dels enfans, e de les uaques, e del altre bestiar que era lains en lalbacar de la torra, que les pedres que tiraua lo feneuol matauen aquel bestiar, e era tan gran la pudor quels daua aquela mort del bestiar, quel feneuol tiraua de dia e de nuyt que no cessaua, que quan uench al cinquen dia els se reteren per catius e la torra e si748 mateys, e exiren ne ·M·C·XLVII· E exin molta bona roba, e perles, e sarces de coyl, e brassaderes daur e dargent, e molt drap de seda e daltres robes moltes, si quentrels sarrains e ço quen   -248-   exi, que ben puja a ·C· milia besans. E nos haguem sarrains que eren de Ualencia, e triaren nosen ·C· aixi con era estat empres: e haguem ·I· sarray daquels que ueneren, e estauans de prop e mostrauans quals prefessem.
203. E fo nostre acort que faessem derrocar la torre. E equey estiguessem ·II· dies per derrocarla: e quan daqui partiriem que anassem a la torra de Museros, e que la prefessem ab lo feneuol, e ab batayla si la esperauen. E derrocam la torra de Muncada, e puys anam a Museros e assetiam la torre, e nos començam de parar nostre feneuol, e sabem per ueritat er ·I· sarrai de la torre, lo qual ·I· almogauer hauia pres, que Çahen los hauia manat que no ni romangues mes de ·LX· per deffendre la torre, e les fembres, els infants, els altres749 ques neren entrats en Ualencia. E comença de tirar lo feneuol al altra dia, e tolch dels denteyls de la torra de ·III· tro a ·IIII·, e els de nuyt meteren hi orons plens de terra, que si hi ferien les peres, que nols pogues mal fer en la coberta de la torre: e nos faem fer segetes en semblança de filoses, e metia hoin dins estopa ab foch ences, e tirauenles los balestes a aquels orons plens de terra, e encenerense. E quant uench al terç dia, quan los sarrahins que eren de dins uiren que nols tenia prou la maestria que hauien feyta, faeren parlar pleyt ques rendrien a uida, e   -249-   nos uolguem ho, per ço can mes los uoliem uius que morts.
204. E quan nos los haguem preses, uench nos en ·G· Saguardia, qui era oncle den ·G· Daguilo que era pres en Ualencia, e pregans molt humilment que pus son nabot era pres, que nos quel desfem, aquels ·LX· sarrains de Musseros, quar el creya quen poria trer en ·G· Daguillo. E nos atorgam lio quels li dariem ab conseyl dels Richs homens en aytal manera, que si el nol ne podia trer, que cobras la ost los catius. E el besans la ma, e fon molt alegre: e enuia a ·I· chrestia que podia entrar segurament en Ualencia, sil darien en ·G· Daguillo per aquels ·LX· catius de Moseros. E els atorgaren lio, e reteren en ·G· Dagullo per ·LX· catius.
205. E aço feyt, anam nosen a Torres Torres albergar, e enans que passassem Aluentosa donaren nos per los moros ·C· que nos leuauem ·XVII· milia besans, e haguerem ne ·XXX·750 milia si ·I· mes los haguessem retenguts, e haguem los a dar per tampoch per ço quan los mercaders nos cuytauen de ço que hauiem manleuat dels per a la ost, e nos pagam aquel deute e altres, e anam nosen a Saragoça, e puys a Osca.
206. E nos estan a Osca, anam per nostra terra enues Saranyena, haguem nos pensat que prefessem   -250-   lo castell quels sarrains apelauen Anesa751, els chrestians deyen lo Pug de Sebolla, e ara ha nom lo Pug de sancta Maria: e quan laguessem pres pensam nos qual Rich hom hi poriem lexar de nostra terra, e pensam quels homens no pujauen en prets ni en ualor menys de bones hobres, perque aquel que nos mes amauem, e en qui nos fiauem, deuiem comanar aytal loch con aquel era con laguessem pres: e per ço quan752 don ·Bñ· ·G· Dentença era nostre oncle de part de nostra mare, e quel be que el hauia hauia pler nos, uolguem lo mes comanar a ell que a altre home, quan Deus nos hauria donat aquel loch quel haguessem pres. E nos anam pel cami, clamam753 lo, e tiram nos ab el foral cami, e dixem li: Don ·Bñ· ·G·, uos sots hom que nos amam, e en qui fiam, e quens tanyetS754 Molt per parentesch, e uolriem uos pujar e dar a uos ahina755 per que uos nos faessets tal seruici, que del be que nos uos fariem coneguessen tuyt que ben lauriem mes en uos: ara nos hauem nos pensada vna cosa en que nos poriets molt seruir, e perque nos uos seriem tenguts de fer a uos gran be pel seruici que uos nos haurets feit. E el grains ho molt, e besans en la ma per la merce que nos li prometiem, e pregans que li dixessem qual seruici seria aquel. E nos dixem Il que noilra uolentat era que anassem a setiar lo Pug de Cebola, e era prop dues legues de Ualencia, e quan laguessem pres, que metriem a ell en frontera ab ·C·   -251-   cauallers. E dixem li con lo castell estaua en pug, e era bo, e fort, e ben obrat, e que li dariem conduyt a ·I· any, e que tot liuern tengues frontera aqui: e quan uenria al estiu que nos quey seriem e que talariem Ualencia, e ab lo mal que hauriem pres de les caualgades, e ab la tala que nos los fariem, que aixi la madurariem con fruyta qui la uol menjar: e quant nos ueuriem que seria hora dassetiar Ualencia, ni que ela seria ben destreta de conduyt, enuiariem per tots nostres Richs homens e per ciutadans, e quens uinguen acorrer per assetiar Ualencia, e ab la uoluntat de Deu quins aiudara pendrem la: e quant Ualencia sia presa, tot aquel Regne sera pres tro a Xatiua.
207. E quan ell hoi aquest pensament nostre, nons parla nins respos, e estech vna gran pessa duptant: e quan nos uim que ell duptaua en la paraula que nos li hauiem dita, dixem li: Don ·Bñ· ·G·, no duptets que aquesta paraula, de que nos nos som descobertz a uos, molt es bona, e tenits ho en secret que hom del mon nou sapia tro que nos haiam apparaylada nostra fazenda ab ques fassa, e prenets ço que jous dich e placiaus molt: car de dues coses nous pot falir, la vna, que si Deus uos lexa complir aquel seruici que nos uos manam quens façats, jous fare el pus honrat hom del meu Regne: e si uos morits en seruici de Deu e nostre, parays nous pot fallir que uos nol haiats, e per aquestes dues raons uos noy deuets   -252-   duptar. E sobre aço acostas a nos e besans la ma, e dix que prenial do que nos li donauem, e donauem li bon conseyl, que no lin podia mal pendre, daqueles dues coses que nos li hauiem dites.
208. Ab tant acordam nos ab el ensemps que manassem nostra ost per al pascor: e manam la als Richs homens, e a les ciutats, e a les viles. E quan uench aenant a la entrada de la caresma, dixeren nos per cert homens qui uenien de Ualencia, que derrocat hauien lo castell del Pug. E quan nos ho hoim pesans molt, e ab tot lo pesar que nos naguem, dixem que nons tenia dan per ço que nos hi fariem ·I· altre castell quant hi iriem ab la ost. E manam fer ·XX· pareyls de tapieres en secret, que hom nou sabes en Terol, e fom a la pascha florida en Terol: enans que nostra ost uingues començam danar, e uench ab nos don Exemen Dorrea, e nostra maynada, e don Pero Fferrandes Daçagra, el conseyl de Daroca e de Terol: e enans que uinguessen los altres anam nosen. E nos, a exida de Terol, per lo cami on anauem, guardaren los de la ost les besties carregades que portauen les tapieres, car negu de la ost no sabia nostre secret, ni on anauem ne on no. E quan fom denant Exerica que la talauem, don Pero Fferrandez Daçagra uench a nos, et don Exemen Durrea, quart haguem menjat, e dixeren nos: Seyor, que es aço que dien nos que   -253-   tapieres leuats? E nos dixem los que nolsen respondriem denant tots, mas ques leuassen los altres, e parlariem ab els, e dir los hiem que era ne que no
209. E quant sen foren leuats, dixem los: Aquesta cosa hauem feita en gran secret, e prec uos altres e man que tingats lo secret tro que uegen les gents per ques fa ne per que no, que jo les he feytes, per ço car jo uuvl poblar lo pug que ara ha nom Aneça, e haura nom lo Pug de sancta Maria, e els han desfeit lo castell quey era, e jo uuylo reffer, e quan refeit laurem, lexar hiem nostra frontera bona e enfortida, e daqui garrejar los ha hom tant, tro que Ualencia sia aixi aflaquida de conduyt que la puscam assetiar, e que la puscam pendre. E els dixeren: Bens ho degrets a nos hauer feit saber, que meyls forem apparaylats de conduyt e daltres coses que ara no som. E coneguem los en les cares que nols playa, e en la paraula que nou anagauen be, e dixem los: Barons, placiaus aço que nos hauem feit e farem, que per aquesta cosa se conquerra Ualencia mils que per neguna altra del mon.
210. Ab tant en laltra dia anam nosen a Torres Torres, e al tercer dia, quan la haguem talada, exim de Torres Torres, e passam per Muruedre per ·I· coyl quey ha, e passam prop lo castell ·III· treyts de balesta o ·IIII·: e donam la deuantera   -254-   a don Exemen Durrea, els homens de peu eren entre nos e ell que tenien la rera guarda: e quan fom leius756 al pla que haguem passat Muruedre, enuians missatge don Exemen Durrea quens feya saber que batayla hauriem, que Çaen era a Puçol ab tot son poder, e quens alegrassem: e nos dixem li quens playa molt, pus axi era. Els de les azembles, e aquels que anauen en la mijania, acuyliren se tots a la serra, leuats aquels de ualor qui saturauen, e era lo Maestre del Espital, el comanador Dalcaniç, e aquels Dalcaniç e de Castellot, si que eren be ·II· milia homens de peu e ·C· a caual ab los homens de Burriana, e be ·XXX· cauals armats. E hauiem enuiats corredors a Ualencia, e ells estauen en celada, si que Çahen, rey de Ualencia, isques, ques combatessen ab ell: e no isque Çahen.
211. E quan nos hoim que nostres eren, plaguens molt, e anam nosen al Pug, e metem nostra tenda al pla deius la vila, e albergam legrament e pagada ab aquels qui eren uenguts de la celada e ab los nostres. E a cap de pochs dies anaren uinen los nostres Richs homens que encara no eren uenguts, els conseyls de Saragoça, e de Daroca, e de Terol. E quan foren uenguts partim los segon la gent quey hauia, cascu a braçes que faessen la obra, e si la podien acabar en ·XV· dies o en ·IIII· setmanes, que sen anassen lur carrera,   -255-   ab que faessen bona obra. E dura de fer la obra ·II· meses.
212. E mentre que nos aqui estauem fahien se caualcades, e en tan gran gracia de Deus fo poblat aquel loch, que anch nuyl hom que caualgas sobrels sarrains per fer los mal, no fo que ab goany no tornas a la ost, ab och o ab molt: e anch neguna caualgada qui daqui exis no fo uençuda per sarrains, tant eren guiats per nostre Seyor. E faem fer per los leyns qui uenien a la mar vna calçada prop daquel pug que li esta de prop, on podien passar a la mar cant uenien neguns leyns, per ço que mester era a la ost, e per adur conduyt de la mar.
213. E quan aguem aqui estat ·III· meses, esperan don ·Bñ· ·G· Dentença, quel deuia uenir per reebre aquel loch, e nonsen uoliem partir tro que el fos uengut, uench nos messatge que era a Borriana per ·II· cauallers quens enuia, e nos no hauiem estat de bona sao, e pregaren nos de la sua part que uenguessem a Burriana: e quant aquests prechs nos fayen, pensam nos entre nos que no hauia be sos ops, e dixem los: Quens uol don ·Bñ· ·G· a Burriana, que mes li acabariem aqui que no fariem a Burriana? E els dixeren: En totes guises uos pregam que anets la. E nos responem los: Anar hiem de bon grat, mas hauem estat malaute, e ara som en juliol, e sins prenia   -256-   vna calor, hauem paor quens pejoras la malaltia: e digats li que uenga en bona uentura, que aqui pora parlar mils ab nos que no faria la. E sobre aço anarensen. E el uench al altre dia: e quan nos sabem que el uenia, exim de fora a ell757 tro a ·C· cauallers, e quan sencontra ab nos besans la ma, e nos saludam lo: e quan laguem saludat, demanam li con uenia. E el dix que ben uenia. E nos dixem: Ben conoyxem con uenits, que bona companya amenats: mas de conduyt con uos ua? E quant nos lio haguem dit, el nos dix: Entrarem dins, e parlare ab uos. E quan nos dix aço, e nons respos sempre en la uia, pensam nos que no hauia ben sos ops, e dix nos que encara deuien uenir ·XL· cauallers: e can nos uim que mes cauallers amenaua que nos no li hauiem manat, aestimam758 nos que ço que li hauiem dat en conduyt que ho agues dat a cauallers.
214. E haudes aquestes paraules entram nosen, e el menja: e quan ach menjat e nos haguem dormit, enuiam li missatge que uingues a nos, e uench, e dix que uolia parlar ab nos a vna part, e que nuyl hom no hi fos. E tiram nos a vna part, e que nuyl hom no hi fo, e dix nos: Jo nous ho uolia dir quan uos mo demanas del feyt del conduyt, car despes he ço que uos me donas en conduit en cauallers la major partida. E con, dixem nos, e no hauets aduit conduit a Burriana per mar e per terra? car nosaltres non hauem aqui, ans me759 tenen gran cuyta los homens qui son aqui, per ço qua760 hinc atur, que no hagen que menjar761 ni uos non haiats aportat, auol joch762 nos hauets feyt. E el dix: Si he en Tortosa ·CCC· casiç763 a mesura Darago, e ·L· bacons, mas jaume en penyora per ·M·D· sous. E nos dixem: Per Deu, don ·Bñ· ·G·, auol joch hauets feyt a mi e a uos, que jo per fiança de uos no men era apparaylat, e ara no poretsuos tenir loc ami ni jo a uos. El feit aquest es tant acostat, quels cauallers que son ab mi aqui no sich uolran aturar si no hic han que meniar, nils uostres atretal764: e sapiats per cert que si no fos per ço con tant hauets ab mi de parentesch e tant uos am, no se nuyl hom el mon de qui no men uenjas de ço que uos mauets feit: e si aquest loch nos te, Ualencia es perduda per auentura per tots temps, que james non uenrem en tan bon lanç765. E dixem li: Anat uos ne, e pensats hi esta nuyt, e nos pregarem nostre Senyor quens hi don bon conseyl, que uos auol lons hauets donat: e partis de nos.
215. E quan uench al mati haguem nos pensat con se poria fer, e dixem li: Jo no hic ueg altre conseyl si no aquest: jo men ire a Burriana, e uos dats me quantes azembles ha aqui uostres, e si jo ley trop leuat lo menjar que hagen los   -258-   homens766 escassament, enuiar uos he tot lo conduyt que hi trop per a ·XV· dies: e daqui anarmen he a Tortosa, e daqui enuiaruos he767 per a ·II· meses. E fom a Burriana, e quan uench quen volguem leuar la ost, vna oreneta hauia feyt niu prop de la escudela en lo tendal, e manam que non leuassen la tenda tro que ella sen fos anada ab sos fiyls, pus en nostra se era venguda. E enuiaren nos les azembles, e faemles carregar de pa, e de vi, e de ciuada, e compram moltons en lost, e vaques, e cabres que hauien amenades de caualgada: e donamlos racio sempre per a ·I· mes de la carn. E exim de Burriana, e anam a Tortosa, e entram hi en ·II· dies, e faem carregar ·IIII· lenys de pa, e de vi, e de ciuada, e de carn salada per a ·II· meses, e enuiam los ho. E quan nos fom partits daqui anam nosen a Tarragona.
216. E nos qui entrauem en768 Terragona per el cami de sus de Vila secca, vim769 arbres molts en Salou, e estem tot aquel dia, e quan uench a la nuyt770 que fo sus ora dalba, Fferran Periç de Pina jahia nos denant, e dixem li: Don Fferran Periç, dormits? E dix ell: Senyor, no. E dixem li: Una cosa hauem pensada que creem que trobarem conseyl per al Pug:771 ir quant passauem per Vila secca vim arbres a Salou, e creem que hi haia conduyt que leuen a Maylorques: e leuats uos tost, e jo dar uos he ·II· porters que vagen ab uos,   -259-   e empares ho tot, e digats als senyors dels lenys que uinguen a mi: e enans queusentats, guardats quey ha ne que no, e escriuits ho tot, e trets ne los timons e les ueles. E aixi con ho hauiem dit se feu772, e aduxeren773 nos los senyors dels lenys, e774 tot quant hi hauia per escrit: e trobam que podiem dar racio de farina a don ·Bñ· ·G· Dentença qui era romas al Pug per a ·III· meses, e de vi per a ·VI· meses, e quey hauia carn salada e ciuada per a ·II· meses: e faem carta als mercaders quels ho dariem. E anam a Leyda, e manleuam dels prohomens ·LX· milia sous, e pagam los mercaders, e lals que romania enuiam los ho per laygua a compliment de la racio de la farina, e del vi. E daqui anam nosen a Osca.
217. E nos estan en Osca uench nos messatge ·I· caualler que era natural Dosca, e hauia nom ·G· de Sales, e uench per manament de don ·Bñ· ·G· Dentença, e de don ·Bñg· Dentença, e de tota la companya que nos hauiem lexada al Pug, e saludans de la lur part, e hauia ·I· colp en la cara, e tenia775 vna bena ab estopa, e demanans albixera, e nos dixem que la li dariem segons les noues quens aduia, e el dix: Les noues son tals que a uos plauran, e quen serets alegre e dix: Ueus aqui les cartes dels Richs homens e dels cauallers que uos lexas al Pug, e dien que Çaen   -260-   ab tot lo poder de Xatiua tro en Onda, e que eren be ·DC· cauallers, e be ·XI·776 milia homens de peu, vingueren aytal dia al sol ixit gran maiti per combatre al Pug, si que ·X· homens a caual que eren anats per correr Ualencia eren tornats al Pug, e faeren saber a don ·Bñ· ·G· Dentença e a don ·Bñg· que Çaen uenia ab tota sa ost. Ab tant hoiren lur missa, e preferen lo cors de Ihesu Christ aquels qui pres nol hauien, e exiren tots armats foral Pug, e deyen que sis enbarrauen, que pejor los seria, e pus tost los pendrien que sils trobauen de fora, e ques comanauen a nostre Senyor, e que uolien hauer la batayia ab els.
218. E entre tant los sarrains uengueren, e donaren en la denantera los peons de la frontera de Xerica, e de Sogorp, e de Liria, e Donda, e aquels que sabien mes darmes777 metien denant, els cauallers ab altra peonada uengren el dos: si que a les primeres ferides que els faeren sagueren a uençre los nostres: e puys los nostres tornaren altra uegada per la costa a en jus, e cobraren del camp ço que perdut hauien. Entant los sarrahins se escridaren778 e cobraren la plaça altra uegada, e els chrestians tiraren se a la costa del castell, e en tant con aço faeren779 uench una uots lessus780 del castell dels queu mirauen: Uan sen, uan sen e uencen se. E a aço los cauallers nostres hoiren ho, e cridaren:   -261-   Uergona, cauallers, uergonya. E cridaren tots a una uou: Sancta Maria, sancta Maria. E aquels qui eren en la reraguarda dels sarrains qui eren desus los altres, començaren de fugir primers que aquels qui eren denant, e uan ferir en la dauantera los nostres als sarrains, e obriren los: e aquis comença de uençre la batayla, e dura la uençuda tro al Riu sech que es entre Ffoyos e Ualencia. E moriren ne molts qui foren ferits de glay781, e alres que no hauien negun colp. E moriren dels nostres Ruy Xemenez de Luzia que tant entra a les primeres ferides que anch hom nol uee tro quel trobaren mort: e mori hi son fiyl de don Xemen Pereç de Terga782 lo maior, e ·I· altre qui tenia la senyera de don ·Bñ· ·G·, e ach hi cauallers ferits, mas no quen morissen.
219. E quan hoiren aço los de Terol que la batayla hauien uençuda los chrestians, e quey hauien perduts molts cauallers, anaren sen de ·LXX· tro a ·LXXX· al Pug, e al segon dia a tercia foren ab ells. E nos quant haguem hoides estes noues en Osca faem ho assaber a les ordens, e anam no sen a la Seu denant Ihesus Natzaret, e ab lo bisbe e ab los canonges faem cantar Tedeum laudamus. E anain nosen a Daroca sempre demantinent, e enuiam missatge als Richs homens que uinguessen a nos. E nos estan en Daroca enuiam per los caps de les aldees, e haguem los bons homens   -262-   de la vila: e pregam los, e manam los quens haguessen ·M· azembles dins ·V· dies en Terol, e que noy falissen: e dixeren que pus Deus nos hauia tambe guiats, e nos ho uoliem, queu farien. E anam nosen a Terol, e enuiam aytambe per les aldees, e uengren aqui, e manam los que dins ·III· dies nos haguessen ·M· azembles appareylades perço con783 uoliem conduyt portar per al Pug. E els dixeren que farien, e que farien ço quels manassem en totes coses, mas que be ·LXXX· homens a caual de Terol eren ja la, e que lals784 trobariem. E pregam a Fferrando Dieç quens prestas pa per aquestes ·MM·785 azembles a carregar: e dix queu faria, e que enuiassem per les aldees, e que aduxessen lo pa a Sarrio, e que en la carrera nos trobariem, e que nons faessen laguiar. E moguem nos ab nostra recua786, e ab be ·C· homens a caual quey hauiem, e entram nosen al Pug, e anam albergar a les Alcubles. E en les Alcubles dixeren nos que Çahen rey de Ualencia era en Liria ab tot son poder, e ques combatria ab nos: e dixem nos: Vinga qui uenir uol, que nos la entrarem. E exim de les Alcubles, e ab nostres azembles carregades, e ab nostres cauals armats, e ab nostra senyera desplegada entram787 nosen al Pug. E don ·Bñ· ·G·, e don ·Bñg· Dentença, e les ordens quey heren, exiren nos accuylir, en ·G· Daguilo, e altres que ni hauia: e fom alegres nos ab ells, e ells ab nos per la bona uentura quens   -263-   era uenguda: e nons pogren tots acuylir perque hauien perduts ·LXXXVI· cauals en la batayla.
220. E sobre aço enuiam messatge an Exemen Pereç de Taraçona en Arago788 quens enuias ·XL· cauals, e aquel que mes ualria que ualgues ·C· morabetins, e de ·C· en sus789. E nos estan en aquel Pug uench nos don Fferrando, e don Artal Dalago790, e don Pero Corneyl, e uengren a nos, car hauien haut nostre missatge que uinguessen a nos al Pug. E haguem missatge quels cauals per qui nos hauiem enuiat eren a Terol: e dixem a don ·Bñ· ·G· Dentença, e a don ·Bñg·, e an ·G· Daguilo, e a aquels cauallers qui eren al Pug, que aquels791 cauals que perdut hauien, que enans que dells partissem los esmenariem tots, e grayren nos ho molt: e dixem los encara quels lexariem la quinta nostra per ço quan hauien ben feyt en la batayla: e tot aço nos grairen, e que conexien quels hauiem feyta gran merçe. E enuiam messatge a aquels qui amenauen los ·XL· cauals que eren en Terol quels amenassen a Sogorp, perço car los cauals no gosarien entrar a nos menys de poder de cauallers. E nos isquem hi, e anam792 a Sogorp ab aquels Richs homens: e quan fom a Sogorp e hi haguem estat ·I· dia, los cauals uengueren, e pregam e manam als Richs homens que dixessen als lurs cauallers que uenessen de los cauals, e   -264-   que non faessen carestia neguna perço con nos los hauiem tant gran mester, mas quens faessen auinentea, e nos dar los niem ço que ualien, e encara mes. E dixeren que ho farien de bon grat, e parlam ab los cauallers, e uehem los cauals aquels quens asautauen793, e compramne ·XLVI· quens costaren ·LX· milia sous, e ab aquels ·XL· que nos hauiem feyt uenir foren ·LXXXVI·. E els Richs homens anarensen en Arago, e nos romanguem aqui ab ·XIII·794 caualers.
221. E aço feyt tornam nosen al Pug pel cami de Muruedre, e quan fom prop de Muruedre dixem si passariem per la collada que es sobrel castell de Muruedre, e es prop del castell be ·II· treyts de balesta, e no plus: e dixeren los altres que meylor seria que passassem per la ual de Segon. E dix ·I· caualler de qui nons membral nom, que passassem per la collada, que ans seriem passats que els fossen regoneguts, e a nos fons semblant que dixes lo meylor, e dixem los: Uosaltres farets aixi con jo dire. Jo no hie795 peno ne senyera, e haiam ·I· lançol daquels que tenen los cauals, e fassam ne senyera, e façam mota de nos e dels cauals, e nosaltres pedrem les lançes els escuts els ca pels de ferre, e irem de costat en trols796 cauals el castell, e irem si acestats als cauals que cuydar fan que hi haia mes cauallers que noy ha: e faem ho aixi, e plach a tots aquels que ab nos eren. E   -265-   al passar quen faiem exiren be ·M· sarrains a la costa de Muruedre, e ·V· homens a caual, e cridauen, e aucauen. mas nos gosauen acostar a nos, e ab la uolentat de Deu passam, e anam, nosen al Pug. E aquel dia que fom al Pug partim los ·LXXXVI· cauals a aquels qui perduts los hauien.
222. E quan aço haguem feyt presem comiat de don ·Bñ· ·G· Dentença, e de don ·Bñg· Dentença, e den ·G· Daguilo, e dels cauallers qui eren exits a nos tro a Puçol, e faem los ne tornar, que no uoliem quel Pug romangues menys de caualers, e aqui haguem lexats los cauals de ·IIII· ho de ·V· cauallers qui anauen ab nos. E anam nosen aquel dia a Burriana: e era dia de deiuni, e quan haguem menjat uench en ·G· Daguilo tot escaridament, e dixem li con uenia aixi tot escaridament? E el dix que per mar era uengut en vna barca. E demanam li si estauen be los del Pug, e dix que och, fort be: mas comptauen hi vnes no ues noveles. E era aqui don Pero Corneyl ab nos. E dixeren los de nostra companya: Quinyes noues son aquestes? E dix ell: Dien los del Pug que Çaen hi sera dema mati ab tot son poder. E dixem nos797 tots los altres qui hi eren: Nos nisquem uuy mati, e non parlaua hom sol: con poria esser aço? E dix ell: Sapiats en ueritat que dien que el sabia lo uostre anar quant mouiets del Pug, e ques son aiustats798 quants sarrains ha de   -266-   Caztalla799 e Cocentayna en ça: e tantost con els sapien que uos fots partit daqui, que els quey uenrien, e aixis deya en la albergada. E nos e tots los altres tenguem ho per nient, que no podia esser: e no haguem cura daqueles noues.
223. E quant uench a hora de mija nuyt tocaren a la porta de la vila molt fort. E uench a nos lo porter, e dix: A la porta de la vila toca hom molt fort, e es hom a caual, e diu que uol parlar ab uos. E nos dixem li que li obris. E don Pero Corneyl jahia denant nos. E nos dixem li: E, hoits les noues de en ·G· Daguilo, si seran ueritat? E don Pero Corneyl dix: A ma fe temor ne800 . E entra Sanç de Mora, son perpunt uestit e sa espaa cinta, e son capell de ferre ques ach tolt de la testa, e dix nos: Senyor, Deus uos sal: jo vench aqui per manament de don ·Bñ· ·G· Dentença a don Pero Corneyl que a uos nou uolia enuiar a dir. E dix don Pero Corneyl: Que manament es aquest? E el dix: Enuians801 a dir don ·Bñ· ·G· que Çahen ab tot son poder sera dema mati al Pug, e deu hauer la batayla ab ell, e si ell nos ueya en aytal cas nous hi faliria: e pregaus que li uingats acorrer. E nos dixem: Batayla? E dix ell: Si, senyor. Que certament hi deuem esser est mati802 . E sobre aço dix don Pero Corneyl: Senyor, jous dire con ho farets uos: nos   -267-   irem ab uos tro passat lo grau Dorpesa, e dali a enant no temets res. E si pensats tost danar, jo sere tornat a hora a la batayla. E pus don ·Bñ· ·G· mo ha aixi enuiat a dir, no li falre. E dixem nos: Fe que deg a Deu ni a uos don Pero Corneyl, daltra manera sera: que jols haia lexats en aquel logar, e en fe de Deus e de mi sien romanguts803 aqui, e nos estan tant prop dels nos combatran esta804 uegada menys de nos. E el dix: Senyor, no façats que aço no es per a uos, que a nos deuets enuiar per aytals coses con aquestes son, e uos noy deuets anar. E nos dixem: Sapiats, don Pero Corneyl, que no sera per re del mon que jo no uaja la, e partits uos destes paraules que no men lexaria per re805. E sobre aço ach ni alguns que dixeren: Ben sembla806 Rey que no uol desemparar sos uassals aixi escondudament. E nos hoimho be quant ho deyen. E don Alaman de Sadaua807 era malalte en Burriana, e hauia ·I· bon caual, e enuiam li ·I· hom nostre quel nos prestas, que per aquesta raho nos hauiem a tornar al Pug per a la batayla. E el prestal nos uolontes e de grat.
224. E sempre caualgam a la mija nuyt, e anam riba mar: e quan fom passat Almenara anaua nostre capela ab nos, e dixem que hoissem la missa, e quens confessassem si algun peccat hauiem hoblidat, e que prefessem lo cors de Ihesu Christ   -268-   cascu. E hoim la missa, e reebel qui reebrel uolia. E nos anan aixi acostas a nos don Fortuny Lopeç de Cadaua qui erabon caualler, e deya a tot hom que amaua sobrino. E dix nos: Queus sembla que sera uuy? E dixem nos: A la mia fe huy se triara la farina del breny. E anans abraçar. E dix nos que Deus nos donas808 bona uentura. E quan fom prop del riu de Muruedre uench nos don Marti Pereç qui fo puys Justicia Darago, e dix nos: Seyor, uos deuriets enuiar ·II· cauallers al Pug809 quinyes noues hi ha ne quinyes no, ne con estan. E nos dixem: Anats hi donch uos. E el dix: Datsme ·I· companyo. E donam lo li, e anay. E enans que nos fossem al Pug de mija legua uench a nos corren810. E nos quel uim aixi uenir cuydam nos que fos ueritat, e dixem li: Quines noues aduyts? E el dix: Bones, que estan fort be los del Pug, e no es re ço queus deyen.
225. E quan fom aqui nos haguem de conseyl ab Edon ·Bñ· ·G· Dentença ab los altres que enuiassem correr Ualencia: e enuiam hi los adalils. E foren ·I· homens a caual, e aduyxeren de sarrains tro a ·XII· e de sarraynes ·I· ques eren exits a percaçar los vns per lenya, los altres que haguessen que menjar. E quan foren uenguts demanam los de noues si los sarrains hauien feyta ultra justalla811 per uenir al Pug, e demanam ho a cascun dels sarrains per si per tal que nos   -269-   camiassen812 les noues. E dixeren que no hi ha aiustament negu sino aquels qui eren en la vila. E quan hoim aquestes noues dixem als cauallers que iriem nosen, car plus ualia a els nostre anar que romanir aqui, e que mils los enuiariem conseyl e813 lurs obs de Cathalunya e Darago, que no fariem romanen ab els. E aquel dia cascun caualer lexaua a son amich son capel de ferre e bona lança si la hauia. E anam nosen enues Burriana. E dixem a don ·Bñ· ·G· que sen tornas daquela alqueria que ha nom Puçol, e el per nostre manament tornassen. E don ·Bñg· Dentença dix que hauia a parlar ab nos, e seguins prop del riu de Muruedre, e ab el hauia tro a ·XII· caualers que hauien cauals e armes e perpunts, e tornassen.
226. E quan el sen fo tornat, e haguem passat lo riu prop del començament del almarge814 qui uen de la mar, anaua Miquel Garces que fo de Nauarra e es poblat en Sarayena: e els troters que anauen denant cridaren: A armes. E don Pero Corneyl qui hoi cridar a armes va pendre ses armes, e broca a enant, e nos cuytam nos e anam lo pendre per la regna, e dixem li: Que sera, don Pero Corneyl? es apelido de Xea aço? aturats uos e uejam primerament que es ans queus arauatets815 . E era ab nos don Exemen de Foces, e don Ferrando Pereç de Pina, e don Ffortuny Lopeç de Sadaua: e entre la nostra companyia.   -270-   e de don Pero Corneyl, e don Exemen de Foces erem tro a ·XVII·: e don Fortuny Lopeç no hauia sino vna barbuda ques mes en la testa, e vna garnatxa ques uesti, e ·I· mul en que caualgaua, e vna lança que tenia. E no hauiem negun caual armat, sino ab nostres perpunts e capels de ferre, e lances. E entretant los troters nostres tiraren se a la mar, ques uolien acuylir en vna barcha en que816 anaua en ·G· Daguilo.
227. Ab tant uengren ·II· azembles817, e demanam que aduyen, e dixeren que ·VII· gornimens de cors e de caual portauen818: e manam los sempre descargar, e que gornissen los caualls. E dix ·I· caualler, mas nons membral nom: Per que no enuiats a don ·Bñg· que encara uos uenria a bona hora? E manam a Domingo de Fraga ·I· porter nostre quey anas, e que pensas de uenir con auans pogues, que ja uehia con estauem. E mentre que fayem gornir los cauals uestim nos ·I· gonio, e calçam nos les calçes del819 ferre en peus. E quan nos calçauem la dreta, los nostres dixeren: Veus os uos aqui on uenen, e gitamla de la cama, e dixem: Nons ha que fer, pus lo cors es guarnit el caual, e caualgam al caual: els altres foren dreçats per uenir contra nos. E aestimauemlos820 que eren be ·CXXX· a caual entre don Artal Dalago e sa companya, els farrains.   -271-   E nos no sabiam que don Artal Dalago hi fos. E enans que nos nos armassem hauien pres los sarrains a Miquel Garces, e ·I· ase qui leuaual lit de don Exemen de Foces, e aço fo quan nos faem aturar don Pero Corneyl. E quan nos fom a caual, ·I· caualler qui tenia lo peno de don Pero Corneyl, tenia lo a les espatles nostres, e dix li don Ffortuny Lopez de Çadaua: Baueca Diç821, metets lo peno denant lo Rey, e nol tengats a ses espatles. El caualler mes lo peno denant nos, e dix don Fferran Periz de Pina: Els son molts, e uos sots aqui ab pochs: aqui no ha als sino quens metam denant, e muyra qui estorçre no pusca tro quens puscam recuylir al Pug. E dixem nos: Don Ferrando Periç, no fare, que anch no fugi ne se fugir, ans uos dich que ço que Deus me uolra donar, açi ho haure ab els. E nos estiguem en vna mota, e els giraren se a nos dues uegades per uenir escometre: e no ho volch nostre Senyor que uinguessen a nos: e partim nos aixi. E deyen alguns quan aço fo partit ben a cap de ·I· mes, que don Artal sabia que nos hi erem, e hauia uedat que no uinguessen a nos: e aço no fo re, que Miquel Garces qui fo pres no era a ell uengut encara, ni nos no hauiem senyera ni peno nostre quens poguessen conexer sino aquel de don Pero Corneyl: e puys quant aço fo passat, creu822 que Miquel Garces los dix que nos erem aqui, e en tant uiren uenir don ·Bñg·. Dentença, e meseren   -272-   fe per lo linar823 el figueral de ual de Segon: e anaren sen a pas ues Almenara, e nos fom pagats quan los en uim anar.
228. E en tant quant els començauen danar uench don ·Bñg·, e dixem li que anas ab nos a Burriana: e dix que ho faria de grat, e que nos partria de nos tro a Burriana a aytal hora. E cuydam nos que exissen a nos a la Rapita, e no exiren. E quan fom a Burriana dix nos don Pero Corneyl que menjassem e que reposem824 aqui per tot aquel dia: e dixem nos a don Pero Corneyl: Don Pero Corneyl, no es manera darmes aytal, car per reposar pert hom molt a uegades, ni ja fe que deg a uos noy menjarem ni hi romanrem825 esta nuyt tro a Orpesa. E el dix: Per que no? Per aquesta rao, dixem nos, que si eren los sarrains esta nuyt en trenuytada al grau Dorpesa, per cert tot nos ho asolarien826 ens destruyrien, e encara no poden esser passats ques sien meses denant nos, e passem esta nuyt a Orpesa, e posarem puys aqui, e de aqui a enant porem anar segurament. E don ·Bñg· tornsen esta nuyt en trasnuytada, e no tembra res, que no sabran son ardit tambe con sabrien de nos. E pres nostre comiat, e anasen.
229. E nos manam que nuyl hom nostre no romangues en la vila e quens seguissen, e no exim   -273-   de la vila sino nos e don Pero Corneyl, e ·P· Palazi827. E quan haguem passat Riu de Millars, uench un balester corren, e uench a caual, e son perpunt vestit, e son capel de ferre el cap, e sa balesta parada. E dix ·P· Palazi: Veus ·I· caualgan qui ue corren. E nos e don Pero Corneyl uolguem exir ues ell, e dix ·P3 Palazi: Jo hi exire, que no es per a vos. E aturam nos, e ell exi ues ell828: Con uens axi corren e ab balesta parada, con si tirar uolies a nos? E el dix: Senyor, mort so829. E demana li que hauia, e dix que ·A· en Lop auia dat salt al Comenador Dorpesa al pinar de sal grau830, e que hauia pres lo Comenador. E dixem li: Eres tu ab lo Comenador? E el dix: Seyor, och. E tu con gosaues uenir aqui si ton senyor era pres, e uens ab balesta parada ues nos? mes ualgra831 que tirassets als sarrains que a nos. E dixem li: Bacalar pudent, con podies desemparar ton Seyor, que tu ja exires832 de preso si fosses pres per ·CL· sous o per ·CC·, e has lo desemparat el833 camp: per Crist anch tan mala cosa no faist: descaualca del caual. E el dix: Senyor, per que descaualgare? E nos dixem: Per ço que has feit. E tolguem li el caual, el perpunt, el capel de ferre e la balesta: e no li lexam sino una gonela, e uench sen a peu apres nos.
  -274-  
230. E quant haguem anat de part lo riu ·I· miller nos esperam la companya, e quan fo uenguda passam tots justadament e en hu lo grau, e albergam que ja era escur a Orpesa. E aduyem carn de Burriana, e pa e ui, e menjam, e puys gitam nos a dormir, e dormim tro a bon mati. E al mati hoim missa, quel Espital tenia aquel loch laores. E aquel dia anam nosen a Huyldecona: e laltre dia entram en Tortosa. E gitam questies per viles Darago e de Cathalunya, e manam la ora834 a tots los homens qui tenien negun feu per nos, e a les ciutats, que fossen al pascor que manauen sobre Ualencia. E sempre mantinent entram en Arago: e quan fom a Saragoça uench nos don Fferrando, e don Blasco Dalago, e don Exemen Dorrea, e don Rodrigo Liçana, e don Pero Corneyl, e don Garcia Romeu, e don Pero Fferrandeç Daçagra, e exiren nos en manera de cort, ja fos que nos no la aguessem manada.
231. E nos835, que hauiem estat en Saragoça be per ·VIII· dies o per mes, uench nos missatge que don ·Bñ· ·G· Dentença era mort, els Richs homens saberen ho enans que nos ho sabessem: e acordaren se que uenguessen denant nos, e quens dixessen la mort de don ·B· ·G· perço que nos fossem mils acordats en los feits del Pug de sancta Maria, con ho fariem, pus el era mort. E uengren tots trists denant nos. E dixeren tots los   -275-   Richs homens a don Fferrando quens mostras la paraula, e quens dixes la mort de don ·Bñ· ·G· E nos coneguem en les cares dels que auols noues hauien hoides836, e dixeren nos quen faessem exir tots los homens de casa sino els, e Fferran Periç de Pina, e en ·Bñ·837 Vidal qui era hom saui, e anaua ab nos. E faem los ne exir: e puys don Fferrando comença la paraula per el e per los altres, e dix nos axi: Senyor, totes les coses del mon ha feytes nostre Senyor, e les desfa quant a ell plau: ara nos som tenguts a uos de tota re que uostre prou sia, e plaurians molt, e de tot838 embarch que a uos uingues nos pesaria, perque hauem vnes noues hoides en que uos poriets menyscabar sitost noy preniets839 conseyl: e les noues nos pesen molt per el qui ho ualia, e per uos: ffem uos saber que don ·Bñ· ·G· Dentença es mort, e aço sabem nos per cert, e per o quan el tenla de uos tan gran cosa, e tan honrada, e en ffrontera, mester es quey prengats conseyl.
232. E quan nos hoim les paraules fom ne molt torbat, e nols poguem respondre duna peça per la gran dolor que hauiem de la sua mort. E quant haguem estat vna peça esforçam nos de respondre a els, e dixem los aixi: La mort de don ·Bñ· ·G· nos pesa molt per moltes de rahons, la primera quan nos tocaua de parentiu, que era   -276-   nostre oncle de part de nostra mare, e hauiem li comanat tan car logar con aquest era a nos del Pug, que per aquell se pot pendre Ualencia el Regne: e pesans encara per altra raho mes que per tot aço dit hauem, perço car la sua persona era molt bona e leyal, e quens hauia molt gran cor de seruir, e seruen a Deu, e a nos, es mort en aquest seruiy: pero conortam nos aytant dell que la sua anima, segons que tot bon crestia Deu creure, ira en bon logar: mas jo so torbat per les paraules, e per la hoida de la sua mort. E esta nuyt noy poria ueer ne entendre per lo pesar quen hauem, mas dema a la missa matinal uenits denant nos, e haurem conseyl ab uos ensemps con ho farem daquel logar. E tots dixeren que deyem be, e que serien denant nos. E nos al mati hoim nostra missa en nostra casa, que no uoliem exir de fora perço que la gent no conegues lo pesar quen hauiem, e tots foren aqui: e metem nos tots en vna cambra, e pregam los e manam los quens conseylassen ens donassen aiuda con fariem en tan gran feit con aquest: e dixeren nos ques tirarien a vna part, e quen haurien lur conseyl, e puys que uenrien denant nos, e quens dirien lur conseyl. E nos dixem los que nols calia tirar de nos, mas pus ells ho uolien, que a nos playa. E anaren se acordar, e a cap duna hora tornaren a nos, e dixeren a don Blasco Dalago que dixes el ço que hauien acordat, perço quan mes sabia en lo feit de Ualencia   -277-   que els no sabien, car el hauia estat entre ells be per ·II· anys o per ·III· E don Blasco contrasta vna peça que noy uolia dir, e tots dixeren li a vna uots que uolien que el ho dixes, per ço quan mes hi sabia que ells, e dix don Blasco que diria ço que hauien acordat, e dix:
233. Senyor, aquest es lacort en que tuyt hauem uist, e pensat, e hauem aguardar la uostra azina, e no tan solament la uostra azina, mas la messio que puscats fer en retenir aquel Pug: e ueem que uos no hauets aquela riquea perque840 uos tan gran messio con començada hauets puscats acabar, e segons ço que a nos sembla tenriem per bo que manassets uenir vostra companya, e altre temps poriets hauer meylor841 aguisat de cercar842 Ualencia, e de pendre, que ara no hauets: e con mes uos costara aquel logar si bon cap no deuia fer, pijor es a uos e a nos: e a tot aço podets reuenir aenant uos prenen Ualencia, e pendrets la ab la uolentat de Deu. E estes paraules afinades843 dix don Fferrando: Seyor, membraus quan començas aço del Pug que jous dix que nou poriets acabar, e que gra messio fasiets, e enbades844, e en lo conseyl que uos dix don Blasco som nosaltres tots. E nos uolguem saber dels altres si eren en aquel consel: e atorgaren tots que si eren.
  -278-  
234. E responem los nos, que no cuydauem hauer aytal conseyl dels, e ço que fayem per seruici de Deu ho fayem, e cosa que hom de nostre845 linyatge no hauia feita. E que per la mort de don ·Bñ· ·G· qui era ·I· Rich hom nostre, e qui hauia uençut en camp el poder del Rey de Ualencia, e que hauiem acabada la maior partida del feit perque el Regne de Ualencia se podia goanyar: e que per la mort den ·Bñ· ·G· dixessen que jo desemparas lo Pug, dirien que tot lo preu hauia el de retenir aquel logar. E tota uia mostraria846 jo que la mia ualor es aytal, que no si semblaria847 la mort de don ·Bñ· ·G·, ne si ni morien ·IIII· ne ·V· aytals con era ell. E fas uos saber que aquel logar no sera desemparat, ans goanyarem, Ualencia ab aquell logar, e tota laltra terra depuys. E neguns dels Richs homens nos acorda a aquel conseyl que nos dixem sino Fferran Periç de Pina, e en ·Bñ· Uidal: aquests nou gosaren dir denant els mas a vna part. E manam a tots aixi con eren aqui que al pascor fossen ab nos, que nos anam nosen mantinent al Pug848.
235. E ab cauallers de nostra maynada tro ab ·L· anam nosen al Pug, e don Exemen Dorrea ana ab nos: e manam al fiyl de don ·Bñ· ·G· Dentença que hauia nom ·G· Dentença, que uingues   -279-   ab nos: e podia hauer de ·X· anys tro en ·XI· E quan fom la trobam desconortats a don ·Bñg·, e an ·G· Daguilo, e a companyes que hi hauia del Espital, e del Temple, e de Calatraua, e Ducles, e trobam quel tenien en ça tahut esperan manament de nos con ho farien. E nos conortam los de nostra paraula, e dixem los que nos espantassen849 per lur senyor que era mort, que nos seriem senyor, e quels fariem alo e mes que el los faya en lur be e en lur pro850. E faem soterrar don ·Bñ· ·G· en tro quel paguessen leuar a Sogorp851 on ell hauia promesa sa sepultura.
236. E altre dia mati hoida la missa enuiam per en ·G· Dentença son fiyl que era ali ab nos, e faem lo caualler, e donam li tota la terra que son pare tenia per nos. Els caualles e els altres que ueyen que nos nos capteniem tambe del fiyl, e dels cauallers qui eren romases del852 pare, grahiren nos ho molt, e pregaren a nostre Senyor que el nos des uida per lo gran bo eximpli que hauiem feyt del feit del fiyl, e de retener aquel logar. E quan aquesta cosa haguem aixi posada els haguem lexat conseyl per a lur despesa tro al pascor que nos uinguessem ab nostra ost, nos uolguem que fos cap don ·Bñg· Dentença de la companya, pus don ·Bñ· ·G· era mort. E els853 saberen que nos nosen uoliem anar, els vns ab los altres acordaren se, e parlaren a vna part que sen   -280-   irien la major partida dels del Pug, los vns per faenes854 que hauien a fer lur terra, els altres per occasions males que trobauen, que no si uolien aturar: e de tot aço no sabiem nos res. E hauia hi ·II· frares prehicadors per penitencia donar, e per prehicar, per nom frare ·P· de Leyda, e ·I· altre, e uengren sen a nos. E dix frare ·P· que uolia parlar ab nos a vna part: e dix nos que sen uolia ab nos anar, e que noy romandria. E nos dixem li: Per queu sen uolets anar? que molt hinc sots necessari, vna per prehicar los, laltra que si negu hi uenia a hora de mort, mils los sabriets uos dar penitencia que ·I· capela que noy sabria re. E el dix: Jous dire perque men uuyl anar: pus de ·LX· cauallers, e domens honrats dels meylors daquest loch an parlat ab mi, e dien que sen iran de dia, o de nuyt, quant que uos uos nanets. E nos dixem li: Aço es gran maraueyla que els agen uençuda la batayla, e que nos los haiam esmenats los cauals que hauien perduts, e quels dariem lurs ops, con nons poden ·I· poch soffrir tro al pascor que noy ha sino ·II· meses, e nos uenriem aqui ab nostra ost, e irem assetiar Ualencia. Sapiats, dix el feyt, es lo via fora855, que si uos uos nanats uansen els: per que sapiats que jo noy romandre, que no uuyl morir tro que Deus ho uuyla si guardar men pusch. E nos dixem: Anats uos ne, e nos tota esta nuyt acordar nos hi hem, e retrem uos respost mati. E anassen, e lexans en   -281-   gran pensament, car semblauans obra daranya que tant hi haguessem mes, e queu perdessem en vna poca dora: e que a tan gran prets, et a tan gran honor ho haguessem retengut, e que ara ho desemparassem nos e els cauallers, molt nosen seria uengut gran don, e gran mal, ab la onta mesclada.
237. Ab tant anam nos gitar, e no uolguem descobrir les paraules a nuyl hom qui fos ab nos, e ja fos en temps de gener que fa gran fret, contornam nos la nuyt mes de ·C· uegades el lit de la vna part e de laltra, e suauem tambe con si fossem en vn bany: e quan haguem molt pensat adormim nos per lassedat de uetlar que hauiem feit. E quant uench entre mija nuyt e alba, nos nos despertam, e tornam a nostre pensament: e pensam nos que hauiem a fer ab mala gent, car el mon no ha tan sobrer poble con son cauallers: e quan nos ne fossem partits no haurien uergonya demblar se de nuyt o de dia: e ques nanassen a Burriana on no ha sino ·VII· legues, e que els sen ixissen per la terra que hauiem nos ia conquesta, pochs o molts quants anar sen uolguessen, car fer ho porien menys de reguart. E pensam nos que ab aiuda de Deu e de la sua mare hauiem conquest de Tortosa tro a Burriana, e si aquel loch se desemparas es perdia, que aixis perdria laltre logar que hauiem goanyat: per quens pensam que al mati fossem a la esglesia de   -282-   sancta Maria, e manam conseyl ais cauallers, e a tots los altres, e demanam a frare ·P· si uolia que no tenguessem secret de ço que dit nos hauia ans que parlassem ab els. E el dix nos que no, ans li plahia quel ne descobrissem. E quan foren aiustats tots denant nos, dixem los: Barons, be conexem e creem que uos, e tots aquels que en Espanya son, sabets la gran gracia que nostre Senyor nos ha feyta en nostre jouent del feit de Maylorques, e de les altres illes, e de ço que hauem conquest de Tortosa a ença: e uosaltres sots aqui aiussats per seruir Deus e nos. Ara frare ·P· de Leyda parla aquesta nuyt ab nos, e dix nos que la major partida de uosaltres sen uolia anar si nos end nos nanassem: e maraueylam nosen que la nostra anada cuydauem fer a pro de uosaltres, e de la nostra conquesta: mas pus entenem que a uosaltres pesa la nostra anada, leuam nos en peus, e dixem: Nos prometem aqui a Deu, e a aquest altar que es de la sua mare, que nos no passarem Terol nel riu Duyldecona856, tro que Ualencia haiam presa: e enuiarem857 per la Regina nostra muyler, e per nostra fiyla que es ara Regina de Castela, que uinguen, perço que entenats que major uolentat hinc hauem de aturar e de conquerre aquest Regne, que sia a seruici de Deus.
  -283-  
238. E quan els hoiren aquesta paraula, noy hac negu en la esglesia que nos prengues a plorar, e nos ab els, e dixem los: Araus conortats que nos nons partrem daqui tro que la ciutat de Ualencia haiam presa. E els partiren sen tots pagats e alegres del bon menjar de les paraules que nos los hauiem dites. E aquestes paraules dites, els partits de nos, enuiam sempre nostres missatges a la Regina que uingues a Tortosa, e a don Fferrando nostre oncle que uingues ab ella: e nos estem en lo Pug depus que aquesta cosa los haguem dita be per ·XV· jorns, e puys anam nosen a les partides de Paniscola, car no uoliem passar Ebre, per les paraules que nos los hauiem dites.
239. E aquel dia que nos huiem donat a la Regina que fos en Tortosa, e don Fferrando ab ella, enuiaren nos missatge a Peniscola que eren en Tortosa. E nos enuiam los missatge que pensassen de uenir a Paniscola, car nos no podiem passar Ebre, per la couinença que feyta hauiem als cauallers qui eren al Pug: e quan serien ab nos nos los diriem la couinença per qual rao la hauiem feita. E quan els exiren de Tortosa per uenir a nos, vench los gran pluja, e ploch tant en aquela sao, que quan uolgren passar lo riu Duyl de cona, nol poch passar sino ·I· caualler qui passa en ·I· cauall, e passa nadan, e dixeren li ans que passas que uingues a nos a Paniscola,   -284-   e quens faes assaber que la Reyna era uenguda, e don Fferrando a Huyl de cona, e que no podien passar lo riu ab les dones, e quels manassen que farien. E nos dixem al missatge que nos aniriem la. E auiem ja menjat, e caualgam, e la pluja era cessada, e faya tanta de mar pel uent que faya al exaloch, que quan les vnes mars uenien sobrel castell de Paniscola, ues lo grau de Tortosa, que passauen de la altra part del castell, e quan les altres uenien de part Dorpesa, passauen aytambe de laltra part del castell sobre la arena. E anam nosen, el aygua era bayxada Duyl de cona, e no molt, e passam menys de nadar, mas laygua eru encara grandeta, que daua tro a les talles de la sella als cauals. E trobam aqui la Reyna e don Fferrando858 a vna part, e dixem los la manera que nos hauiem feyta al Pug, perço car los cauallers sen uolien tornar tots si nos nos partissem daqui en aquel temps ni en aquela sao. E quan nos entenem la lur uolentat, ja fos ço que nols calia tembre re per la batayla que hauiem uençuda, e nos quels hauiem esmenats los cauals que hauien perduts, e quels lexauem pro que menjar, per tot aço no uolien romanir en aquel loch, nis donauen uergonya859 del mal estar quey fayen, perço con aquel loch era a nos tan senyalat de   -285-   bona obra que aqui hauiem feyta, e ques desfaria per auolea e per flaquea si nos no la faessem, per que temem dues coses, la vna que a Deu no pesas que ço que nos hauiem be feit que no lassolassem, la altra uergonya daquest mon quens poria hom blastmar dien ueritat.
240. E sobre aço respos don Fferrando nostre oncle, e dix ques maraueylaua molt daquest pensament que nos hauiem feit quan lo uoliem metre en obra: car pendre Ualencia era gran cosa, e uolien fer ço que anch hom de nostre linyatge nou poch acabar, e que nos no entrassem en nostres Regnes, pus tan grans coses uoliem fer, que no poguessem parlar ab nostres homens ni els ab nos, que seria cosa que fer nos poria, que tan gran cosa nos pot aixi acabar. E la Reyna atorga ço que ell hauia dit, car ab ·II· seren acordats pel cami que aixi ho dixessen.
241. E nos uim la lur uoluntat quels plahia que entrassem en Catalunya e en Arago: e per tot aço que ells nos dixeren, no desemparam lo bon proposit que nos hauiem, e dixem los que nos ueniem del feyt, e sabiem les coses aixi con les hauiem uistes e hoides, e els nou sabien. E dixem los: Don Fferrando, con poriem nos pendre Ualencia, e quel Pug fos desemparat ans que nos assetiassem Ualencia, ni ço que els han sembrat poguessen recuylir? car si nos entrauem   -286-   en Cathalunya ni en Arago ans que nos haguessem desliurat860 ab nostres homens de ço que mester hi seria, ne ells ab nos, haurien cuylit lur pa que han sembrat, car Ualencia el Regne es molt temprada terra: e nos aytal vila con Ualencia a conquerir per fam la hauem a conquerir, que no quels donem espay, que pusquen hauer pa ne conduyt ne secors de neguna part: e aço es lo meylor sen861 que nos fer podem per hauer Ualencia, encara quels ho hauem promes que no passem Ebre ne Terol tro Ualencia sia presa, e nostra couinença no podem trencar: e ab la aiuda de Deu e ab aquels qui tenen nostres feus en Cathalunya e honors en Arago, el archabisbe e els bisbes quens prometeren aiuda quant faem lacort en Montso ens croam quels hauiem enuiats querre862 quens uinguen aiudar ço quens han promes, e ab la uolentat de Deu tant hi haurem nos feyt quan uosaltres uenrets que appereylat sera de pendre Ualencia, e guardar los hem be ans que uosaltres uingats, que ja forment ni ordi no poran hauer segat ans serets uosaltres uenguts. E comanam uos a Deu, e pensats de uenir tost, que la taula trobarets parada, e nos non fariem als. E el e la Reyna uiren que daltra manera nos podia fer, e pregaren nos quels donassem cartes algunes quels tendrien pro, e nos fahem ho: e don Fferrando tornassen, e nos e la Reyna passam al   -287-   mati lygua que era bayxada, e entram nosen en ·II· dies a Burrina, lexam la Reyna aqui, e tornam en laltra dia al Pug, els del Pug hagren gran plaer de la nostra uenguda, e perço con nos membra863 tambe dels.
242. E sabe Çahen que nos aquesta cosa hauiem tant en cor, e sabe que nos hauiem feyta uenir nostra muyler, e hague gran paor, e enuia Ali Albaca864 a Fferrando Dieç, e quel faes iurar sobre sa ley que nol descobris, e quant ho ach feit Fferrando Dieç uench a nos, e dix nos que uolia parlar ab nos de secret de gran nostre pro. E quan hoim aço tiram nos a vna part en vna casa en que nos iahiem, e dix que tinguessem secret. E dixem li nos: Pus uos nos deits que es nostre pro e nostra honor, be es rao que ho tingam secret. E dix: Lo major goany uos ue el major honrament que hanc no uench a hom de uostre linyatge, que Çahen ma enuiat missatge per Ali Albaca, em feu iurar sobre los sants Euangelis que nou descobris sino a uos, e dix me de part del, e que aço uos tenria, e queus daria tots los castells quants son de Godalauiar865 tro a Tortosa, e de Tortosa tro a Terol, e queus faria ·I· alcacer a la Ceydia866 , e dar uos ha tots los anys del mon, part aço, ·X· milia besants de renda en la ciutat de Ualencia. E nos quant hoim la paraula tinguem la   -288-   per bona en nostre cor, e per bela, e que era gran cosa ço quens donaua, mas dixem li quens hi pensariem, e estiguem vna867 peça pensan que pogra hom hauer anat vna miyla de terra, e puys dixem li: Fferrando Dieç, ben sabem e ueem que uos no cercariets nostro pro e nostra honor, mas aquesta cosa es aytal que non fariem re per aquesta rao, car nos som uenguts a hora e a punt que podem hauer Ualencia, e aixi haurem la galina e puys los polets. E el maraueylas e senyas e dix que fort se maraueylaua quan aquesta cosa rebujauem: car si aquesta cosa e aquest pleyt fos uengut en temps de nostre pare ni de nostre aui, els falten e balaren de tan gran bonauentura con los seria esdeuenguda. E aixi tornassen Ali Albatach, que no poch acabar ço per que era uengut.
243. E nos estan en lo Pug, uench nos messatge Dalmennar, del alfaquim868 e de ·I· altre sarray quey era molt poderos, que si els podien parlar ab nos que e’s nos rendrien Almenara: e nos fom molt alegres daquel messatge. E caualgam altre dia mati en manera con qui uol anar a Burriana, e parlam ab aquels ·II·, e dixeren nos que parlarien ab la Aljamia, e que endreçarien con nos podriem hauer aquel loch. E nos anam a Burriana per ueer la Reyna, e que la conortassem perço con era uenguda en la frontera que fos ben alegra.   -289-   E altre dia exi de Burriana e passam per Almenara, e enuiam messatge a aquels ·II· que exissen a nos. E exiren hi tantost con uiren nostre peno: e pregam los quens donassen dia quan nos porien redre869 Almenara. E dixeren nos els que tal castell era Almenara, que per lo seruici que els nos farien gran be losen deuriem fer, per tal que quan hoissen los altres moros de la terra que nos hauiem Almenara, a la terra se retes a nos de Terol tro a Tortosa. E nos dixem los que mester era que els se cuytassen primer quels altres, que altres castells870, nos parlauen pleyt de renderse: e si els hauien lauantatge dels altres, que aixi haurien maior be de nos per lo bon començament que els nos haurien feyt. E demanaren nos quels heretassem a cada ·I· de part ço que hauien en Almenara de ·III· jouades de terra a cascu, e quen donassem a parents lurs que haurien en aquest feyt lur aiuda ·XXX· iouades, e que totes aquestes iouades serien de los alguebers, ço son daquels qui hauien desemparat lo logar qui sen eren fuyts, e quels donassem ·CC· vaques e ·M· entre oueyles e cabres, e quels uestissem de drap de grana ·XL· de lurs parents daquels qui serien ab els en lo feyt, e que donassem a aquels ·II· sengles rocins que anassen en compte de cauals871.
244. E quant nos hoim aço que els nos dixeren plach nos molt, e atorgam ho, car diu ·I· exemple   -290-   antich: qui no da ço que dol, no pren ço que uol872. Ab tant pregam los quens desfen dia quan aquesta cosa porien complirr. E dixeren que parlarien ab lurs amichs priuadament primer, e endreçarien lo feit en tal manera que dins ·VII· dies els nos farien saber lo dia en lo qual nos uinguessem. E sobre aço nos nos partim dels, e denant lo castel Dalmenara a uista daquels qui hauien parlat ab nos qui eren en la colla, prenem vna grua aixi con nos uoliem ques preses, alta e ben presa: e nos fom dels primers acorredors que hanc hi foren, e no lexam occir873 la grua, ans la tolguem als falcons, e faem los paxer874 en galina, e enuiam la grua tota uiua a aquels ·II· ab qui nos hauiem parlat nostre pleyt: e enuiam los dir que per estrena Dalmenara menjassen la grua, e que nos lals enuiauem tota uiua perço quan sabiem lur custuma que no la uolien morta. E els hagren ne gran alegria, e dixeren a nostre missatge a la oreyla: Digats al Rey que haia bon cor, que ço que desija Dalmenara ueura en breu. E nos fom molt pagats de ço quens enuiaren a dir, e tornam nosen la nuyt al Pug.
245. E al ·VIII· dia enuiaren nos ·I· sarray cubertament qui entra en la ost de nuyt ab vna carta daquels moros ab que nos hauiem parlat, e deya la carta que uinguessem a Almenara cant nos   -291-   uolriem, que acabat era ço quens hauien dit, e nos quels aduxessem vna partida o plus de ço quels hauiem promes per al bestiar. E nos haguem de les uaques de la ost que hauiem aduytes de caualgada, e cabres, e leuam entre oueyles e cabres ben ·DCC·, e ·CC· uaques: e manam an ·P· ·R·875 de Tortosa qui era en la ost, e hauia ·I· obrador en Burriana de draps, e a ·III· o a ·IIII· daltres qui ni hauien aytambe dels quals podiem aytambe pendre la roba dels lurs hobradors con del feu, que uinguesen ab nos. E anam a Almenara, e trobam tots los sarrains leuat lalcayt del castell, lo qual tenia per Çahen, en que podia hauer tro a ·XX· homens estranys ab ell. E dixeren nos tots los sarrains de la vila e del teme qui eren aqui, quens retrien les torres ab dues, e lalbacar del castell, e que els combatrien ab nos en ·V·, e que fossem segurs quels pendriem.
246. Ab tant nos los liuram lo bestiar, e dixem los que al mati quan nos hauriem liurat lo castell que anassen ab nos a Burriana per la roba, e quels fariem compliment de tot lals. E era ja uespre, e pujam dins lalbacar nos ab ·XX· cauallers que uengren ab nos, e ab nostres escuders, e liuraren nos vna casa que era mesquita, que era tan prop del castell que a pedres grans uenidores nos tirauen, si que negu no gosaua exir defora per fer sa fazenda per paor de les pedres que tirauen.   -292-   E quant uench al mati que eral dia declarat, enuiam defora ·II· cauallers guarnit qui exiren fora daquela casa. E demanaren qui era en aquel castell per lo senyor? E dixeren els quel faren exir, e que parlaria ab els. E dixeren aquels ·II· cauallers per nos: Diu uos lo Rey que el es aqui, e manaus que de dues coses triets, la vna qual mes uolrets: que si uos uolets el uos dara del seu en tal manera que uos ho deurets pendre, e si aço no uolets, e uolets mes la mort que la uida, apparaylada uos es, car ades uos pendra ans que sia tercia.
247. E sobre aço dix lo senyor del castell que uolia parlar ab nos. E exim defora ab nostres escuts, e ab nostres capels de ferre per tal que nons poguessen fer alguna trahicio, e dixem li quens uolia, que nos erem aqui. E el dix que bens conexia, mas uolia saber per cert si nos hi erem, quens uolia dir que el era en aquel castel per Çahen rey de Ualencia, e era caualler, e conexia be que a nos nos poria deffendre, car los sarrains eren ab nos, e que ab lo nostre poder ben poriem forçar lo castell: mas pregauans que pus el nos retia lo castell, que nos que li faessem be a ell, e a aquels qui eren en aquel loch. E nos dixem que ho fariem de grat, e ques apparaylas de exir, e que uingues a nos, e dar li hiem vna cosa couinent que a ell, e a ·I· seu parent quey hauia,   -293-   quel donassem ·II· cauals, car los cauals que ell hauia, menjats los hauia aqui per deffendre lo castell a son senyor: e quels donassem a uestir a aquela companya quey hauia. E sempre donam li ·II· cauals, e enuiam a Burriana an ·P· ·R· per la roba daquels del castell, e daquels del castell, e daquels de la vila, que ell per nos los complis la roba quels hauiem a dar. E aixi sempre876 haguem lo castell.
248. Ab tant enuiam a la Reyna ·II· cauallers que pensas de uenir, que nostre Senyor hauia feyta tanta de gracia e de merce quens hauia donat lo castell Dalmenara, e que a Burriana, e pus asaut877. E ela quant li uench lo missatge hauia adobat de menjar, e dix que quan hagues meniat quey uenria. E aço era en caresma. E dixeren los cauallers: Lo Rey uos mana que uingats, que ell ha apparaylat de menjar, e que mils e pus alegrament meniariets la ab ell que no fariets aqui. E ela quan ho hoi lexa son menjar, e esperam la tro que uench, e exim a la costa del peu del castell, e nos e ela entram alegrament dins lo castell, e ab gran alegria menjam.
249. E quan uench altre dia uench nos missatge Duxo, e de Nubles, e de Castro878, que sils uoliem fer be quens retrien los castells, pus Almenara hauiem, que ben conexien que nostre Senyor uolia   -294-   que nos haguessem la terra. E dixem los que uinguessen en bona uentura, e nos exir los hiem en vna torra que es forcada879 hon se part lo terme Dalmenara e Duxo, e es contra Almenara prop de la Rapita, la qual hauia nom Mencosa en temps de sarrains. E no uoilem dar dia als castells tots en ·V·, que no uolien que la ·I· sabes lo pleyt de laltre. E dixem als Duxo que exiriem a hora de tercia a ells altre dia. E donam dia als de Nubles al tercer dia quels exiren al figueral que es sobre Mancopha, e es de lur terme, e que aqui fariem ab quada ·I· nostre pleyt: e que hi exissen de cada vna de les aljames ·X· veyls dels meylors e dels pus poderoses que hi fossen. E quan parlauem ab los vns los altres no hi eren. E manam als de Castro que romanguessen aqui ab nos, e que fariem aqui lur pleyt: e faem lur pleyt aqui per quantitat doueyles e de cabres, e que uestim880 ·V· ueyls, e quels donassem dues caualcadures. E atorgam los lur ley e lurs franquees, aixi con en lur temps ho solien hauer de sarrains: e donam los ·V· escudes nostres a caual quels fossen emparats, e ·X· homens a peu.
250. E quan uench altre dia faem leuar ·V· moltons e ·XX· galines, e anam nosen ab nostre pa e ab nostre ui a la torra forcada, aixi con hauiem promes als Duxo. E quan nos haguem estat vna pessa, ells uengueren. E nos haguem los retenguts   -295-   ·II· moltons uius e ·V· galines ab ques dinassen ab nos: e aixi con uengueren no uolguem parlar ab els tro que fossem dinats, e que fossem pus alegres del menjar, e del ui que beuriem. E donam los oueyles e cabres tro a ·M·D·, e ·LX· vaques, e a uestir a ·XXX·, e donam los ·III· rocins, e faem los cartes de la lur ley que la tinguessen, e de totes lurs costumes aixi con les solien hauer en temps de sarrains, e quens donassen dretura aixi con fayen al Rey lur. E els dixeren quils daria aço? E nos dixem quels ho dariem nos dins ·III· dies: e que nons lexassen de retre los castells que nos prometeren, que aixils ho atendriem. E els creegueren nosen. E no hauia ab nos sino don Ladro e ·IX· cauallers, e dixeren nos los sarrains quens acostassem al castell, e retrien lons.
251. Ab tant metem nos en la carrera ab els, e exiren nos reebre al peu del pug ben ·CC· sarrains e les sarraynes, e ab gran alegria: e lexaren les lances tantost con foren denant nos. E dels ·IX· cauallers enuiam ne los ·VIII· lessus, e nos romanguem leius ab don Ladro e ab tots aquels altres sarrains: e quan lo nostre peno fo sus en lalcasser pujam lessus, e per la costa en sus pujauen los sarrains ab nos. E dixem los: Esperats nos aqui, que ades serem ab uos. E presem nostre castell, e lexam hi nostres homens: e puys deualam nosen, e anam nosen a Burriana, e haguem aquel bestiar que hauiem promes, e aqueles caualcadures, e   -296-   aquela roba, e donam los ho. E acabam tot aço en laltre dia que no esperam lo terc, e enuiam los ne ab aytant aqui mateys.
252. E puys anam nos ueer ab aquels de Nubles, e leuam nostre dinar, e els sarrains menjaren ab nos, que no uoliem parlar ab els tro que fossen escalfats del menjar e del ui. E quan haguem menjat faem nostres cartes, e donam los ·M· entre oueyles e cabres, e ·L· uaques, e a uestir a ·XX·, e dues caualcadures: e anam nosen ab els al castell. E sempre mantinent reteren lons, e lexam hi nostres alcayts e nostres homens: e metem uetles en cascu dels castells aixi con se tanyia de fer.
253. E enans que nos partissem Dalmenara reteren nos Alfandech sempre en laltre dia, e haguem aquests ·V· castells goanyats. E anam nosen al Pug on era nostra companya, e hagueren gran alegria ab nos per la gracia que Deu nos hauia feyta.
254. E nos estan aqui al Pug tenguem hi la quaresma, e la Regina tench la meyat de la quaresma en Almenara tro a la Pasqua: e nos anam tener la Pasca ab ella. E passada la Pascha ab ella ensemps uenguem nos ne al Pug, e sempre al tercer dia de Paschas uench nos missatge ·I· sarray de Paterna cubertament ab cartes de tota la aljama quens retrien la vila el castell. E uench   -297-   nosen altre de Betera e de Bufila881 ques retrien aytambe. E nos dixem los que iriem la, e quant hi seriem que fossen apparaylats de retre los dits castells, e quels obseruariem lur ley e totes les costumes que hauien en temps de sarrains, e quels fariem gran be. E quan uench al quart dia segons que nos hauiem empres ab els fom la be ab ·C· cauallers, e la Regina fo ab nos: e exiren a nos tots los sarrains e les sarraines ab gran alegria, e dixem los e quels affranquiriem per ·II· anys per el mal que hauiem pres. E els faeren a Deu gracies de les bones paraules que los hauiem dites, e hobriren nos les portes, e entram dins, e lexam aqui la Regina ab cauallers tro a ·X· en bastiment, e puys haguem Betera e Bufila, e puys tornam nos ne al Pug.
255. E quan saberen los sarrains de Ualencia que nos hauiem Paterna, per vna ira e dolor que hauien de primer los dobla, e quant tant nos acostauem a ells. E nos estan al pug de Sancta Maria haguem nostre acort que no esperassem als, mas que anassem a setiar Ualencia. E era ab nos lo maestre del Espital per nom Nuch de Fuylalquer, e ·I· comenador del Temple, quey hauia tro a ·XX· cauallers, el comanador Dalcaniç, e don Rodrigo Liçana, quey hauia be ·XXX· cauallers, e el comanador de Calatraua, e en ·G· Daguilo qui ni hauia tro a ·XV·, e don Exemen Periç   -298-   de Taraçona, e nostra maynada qui eren ab nos, e podiem esser tro a ·C·XXX· o ·C·XL· cauallers de linyatge, e hauia hi ·CL· almogauers, e be tro a ·M· homens de peu.
256. E fo nostre acort que altre dia bon mati moguessem en nom de nostre Senyor, e que anassem assetiar Ualencia. E passam a ·I· pas que nos hauiem feyt al almarge882, e anam nosen riba mar tro al Grau, e passam aqui a guau883, e quan fom de la laygua nos e nostres azembles a vnes cases que hauia en mijania de Ualencia e del Grau, pero pus erem prop del Grau que de Ualencia, faem fermar nostres senyeres e nostres tendes, e estiguem aqui. E daquest loch podia hauer ·I· miller tro a Ualencia, e aqui hauiem proposit que esperassem mes companya que uingues Darago e de Cathalunya, ab que anassem assetiar Ualencia. E aquel dia uehiem cauallers de sarrains qui anauen entre nos e la vila si porien pendre res de la ost: e fahiem be guardar nostres cauallers que no anassen a frau tro sabessem la terra.
257. E quan uench altre dia ans dalba menys de sabuda de nos, los almogauers els seruents anaren pendre Ruçafi que es a ·II· trets de balesta prop la vila de Ualencia. E nos lauores hauiem mal als uyls, e nols podiem obrir menys daygua calda quels nos lauauen: e dixeren nos que almogauers   -299-   e homens de peu sen eren anats a pendre posada a Ruçafa que hauien presa. E uench Nuch de Fuylalquer Maestre del Espital a nos, e dix nos: Que comandats que façam, que tots sen son anats a pendre alberchs a Ruçafa? E nos dixem: Armem nostres cauals, e ab nostres senyeres desplegades anem los acorrer, sino tots son morts. E dix el: Que sia feyt uostre comandament. E en tant armam nos tots, e pensam danar ues la alqueria que ha nom Ruçafa: e si nos nons cuytassem tant de uenir, tots los qui eren en la alqueria eren morts o preses. E quant nos entram per la alqueria los sarrains eren al altre cap de la alqueria, e en vna plassa quey hauia faem los tots aturar.
258. Ab tant uench nos en ·R· Çaueyla884 comanador Daliaga, e Lop Xemeneç de Luzia, e dixeren nos que ben podiem retener ·L· sarrains si brocassen contra Ualencia. E nos dixem queu uoliem ueer: e param nos a aquel portel on hom ueu Ualencia. E ueem estar Çahen ab tot lo poder de Ualencia en vna torra que es en la mijania entre Ualencia e Ruçafa, on ha vnes roques, e aiusta si aygua quan plou o de les sequies, la qual torra te ara en ·R·885 Riquer, e aesman los, quey podia hauer tro a ·CCCC· homens a caual, e a peu la major força886 dels homens de Ualencia: e al semblan de nos e daquels qui eren ab nos aestmam   -300-   los o poch mes o poch menys de ·X· millers887. E prop de nos ·I· git de pedra cuylien en ·I· fauar les faues de ·XXXX·888 a ·XL· sarrains, e dixeren que aquels porien hauer si brocauen. E nos dixem los que mal ho deyen, quar brocada hauia vna custuma, que si hom no prenia lo loch hon hom brocaua, que fugen sen haurien a tornar aquels que farien la brocada: e encara no sabem si han los camps regats889, e per les cequies, e porien caure alguns, e pendre gran mal: e si per uentura nos aduyen fugen tro a lalqueria, que hauriem a perdre la alqueria per la altra plaça quens haurien tolta per que nols creuriem daquel conseyl, mas que a la nuyt fariem cercar homens de ualor, e que guardarien sils camps eren regats o no, e si nols hauien regats que uinguessen a nos, e que teniem per bo ques faes la brocada, car la merce de Deu, prou hauiem feyt en lo primer dia que fossem albergats prop la uila ·II· treyts de balesta.
259. E nos estiguem armats tot lo dia que anch nuyl hom no menja sino estan en son caual, e solament pa, e vi, e formatge. E quan uench a hora uespres giraren lo cap los sarrains, e tornaren sen a la vila: e ab aytant nos descaualcam, e sempre desguarnim nos, e meniam. E quan haguem menjat faem armar ·I· cauals890 qui guaytassen la ost de nuyt. E quant uench al bon mati   -301-   que haguem hoides nostres misses, los sarrains no exiren a nos, ans nos lexaren reposar: e estiguem aixi per ·V· dies.
260. Ab tant anauen nos uinent Richs homens Darago e de Cathalunya, e en los primers uench larquabisbe de Narbona ab ·XL·891 cauallers, e ab ·DC· homens de peu, e hauia nom ·P· Annel892. E la ost anay crexen, els sarrains estrenguerense en tal manera que anch no osaren exir a nos sino de torneg que hauien ab alguns de la ost, e per aço noy calia guarnir cauals, que els nos acostauen en tal guisa a nos que nos los posquessem aconseguir: e aixi con uenien los Richs homens e les ciutats assetjauen Ualencia tot en torn, e acostauen se mes a la vila que nosaltres qui de primer erem uenguts: e la ciutat que mes sacosta en la alberga893 fo Barcelona.
261. E haguem acort de cal part la assetjariem, car deyen tots los demes que mes ualia lo seti a la Boatela: e nos dixem contra aquels que aço deyen, e en aquest conseyl fo larquabisbe de Narbona e els altres nobles qui eren ab nos, e prouam los per raho que nos la poriem assetiar en tan bon loch con en aquel en que ara erem, per ·III· maneres: la vna si es que si parassem los ginys en dret la porta pus leu porien exir a els los sarrains, e metre foch, que no farien ali on nos erem, quar   -302-   seria prop de la lur porta, e quar aquest loch es pus luny de la lur porta noy ofaran894 exir, e ara en dret on nos erem parariem los genys, e sils sarrains exien als genys, conseguir los hia la ost ans que ells fossen tornats a la vila, e lauora no hauia porta de la Boatela tro a la Xerea. LaItra, car la uila uenia aqui de punta, e quan uingues que hom uolgues cauar a la Boatela895 ni al mur, nou poria hom deffendre de les torres, car lo mur uenia aqui hon hauria hom la batayla, e exia mes enfora quel altre mur de la vila. La terça que si la ost se mudas a la Boatela, porien exir los de la vila a caual al pertreyt que uenria de la mar a la ost, e hauria hom a tenir per guardar la ost be ·C· cauals armats qui farien minua a la ost, e enug a aquels qui tendrien la guarda. E entesa la paraula acordaren se tots al conseyl que nos donauem, e tengueren lo per meylor.
262. E sobre aço larquabisbe de Narbona qui era hom coratjos dix nos per que estauem aixi que no fayem neguna re? E nos dixem li que si fariem, que uenria nostra ost, e combatriem la Buatela. E en tant fons uengut ·I· trabuquet que hauiem a Tortosa feyt, e ·II· feneuols, e faem los parar, e tiraren en aquela drecera on era la ost, e faem los fer mantells qui passauen tots los genys en que estauen homens guarnits. E en tant que aquels acostaren los mantels a vnes tapies que son prop   -303-   del ual, e gitaren fusta e serments en lo ual qui era plen daygya: e puys passaren los homens armats a la barbacana tro a ·III· E dixeren nos que homens hauia passats tres tro a la barbacana: e nols en uolguem nos creure en la lur paraula, e anam hi per ueer si era uer ço quens en deyen. E quan uim quels homens si podien estar que els nols en podien gitar, faem hi pasar ·II· pichs, e picaren hi, e faeren ·III· forats en la barbacana, e en los dos podien entrar ·II· homens fort be per cada ·I·
263. E estan aqui enuiam a Cilla ab ·I· feneuol nostre ·II· Richs homens nostres, don Pero Fferrandez Daçagra e don Exemen Dorrea, e combateren la be per ·VII· dies. E a cap dels ·VIII· dies reteren se, e aixi haguerem Ciyla.
264. E nos faem cauar en la barbacana, e els deffenen cant podien: e uengueren ·XII· gualees et ·VI· atzaures del Rey de Tuniç sus entre prim son e mija nuyt al Grau de Ualencia. E uench nos messatge de nuyt daquels qui estauen al Grau de Ualencia, que galees hi hauia huengudes moltes, e que les aesmauen de ·XII· tro en ·XV· E quan nos ho hoim haguem ·I· cauallers ab cauals armats, e tro a ·CC· peons, e faem los metre en celada en vna riba lunyet de la mar, e entre vnes canes896 e la riba en ques podien fort be metre, e castigam   -304-   los queno exissen tro que ells fossen be en terra, e quey estiguessen que no exissen de la celada tro a hora de mija tercia: ells sarrains per reguart de la celada no exiren. E quan uench a la nuyt faeren be ·C· alimares de foch en les galees, perço que ells ueessen aquels de la vila, e tocaren ses tabors897 en semblant que tenien per senyor lo Rey de Tuniç. E quan aquesta algatzara hagren feita, nos manam als de la ost que en cada vna tenda faessen fayles e quan uengues que fos escur que tots que les encenessen, e que moguessen gran crida. E feuse en aquesta manera con nos hauiem manat, per tal que els entenessen que poch preauem lur hufana: e gitaren los de la ost ben ·D· fayles lains898 en lo ual. E els enteneren que nos ho preauem poch ço que els feyt hauien, e les galees que nols podien acorrer.
265. Ab tant enuiam per la ribera tro sus a Tortosa e a Terragona ques guardassen, e que uinguessen iustats: e els faeren ho, e nos haaiem ·III· galees entre Terragona e Tortosa, e faem les armar mantinent. E les galees dels sarrains quan hi hagren estat ·II· dies anaren sen a Paniscola, e exiren en terra per combatre Paniscola. E exi hi Fferran Pereç de Pina ab sos escuders del castell que tenia per nos ab ·X· homens a caual entre ell e don Fferran Dahones, e daltres homens que hi   -305-   hauia uenguts, e ab los sarrains de la vila quels aiudauen fort be uenceren los de les galees, e moriren ni be ·XVII· E la carauana de Tortosa que foren ·XX· e vna vela, armaren ·VII· lenys en tal manera que cascu dels lenys prenguera vna galea sis acostas al leny. E ab les ·III· galees e ab los ·VII· lenys uengueren tots iustats, si que les galees nagren ardit, e fugiren sen, e nols gosaren esperar. E uench nos gran conduyt de pa, e de ui, e de ciuada, e de formatges, e fruytes, e altres menuderies, si que la ost era tan gran que a la derreria quey hauia be ·M· cauallers, e be ·LX· milia homens de peu. E trobaua hom tota cosa que hom uolgues a uendre e a comprar, aixi con faria hom en vna ciutat: si que ypoticaris hi hauia de Montpestler e de Leyda qui hi uenien especies, aixi con faria hom en vna gran vila, tambe a malauts con a sans. E nos faem tirar nostres genys899: moltes uegades hauien torneg los de la ost ab aquels de dins, e brocades que si faeren, si que vna uegada perderen los sarrains la Exerea, si quey entraren delscauals armats de la ost mes de ·C·, e moriren be ·XV· dels sarrains al entrar que faeren los cauals armats en Io deffendement.
266. Altra uegada la companya del arquibisbe de Narbona hagueren torneg ab los de dins, e no sabien la custuma dels sarrins, que los sarrains los fugien per tal quels poguessen, tirar prop   -306-   de la uila. E nos ueem que la companya de peu sanaguaua, per ço quan els fugien: e enuiam los missatge que nols, encalsassen, que sino los sarrains los farien gran don. E ells no sen uolgueren estar per nostre missatge, e ab temor que nos haguem dels qui ni moriren900 de ·XXX· ensus can los sarrains los brocassen, acostam nos a els en ·I· caual que caualcauem, e faem los tirar. E nos quensen tornauem ab los homens, uoluem nos contra la vila a esguardar los sarrains que hauia la companya gran de fora, e ·I· balester tirans, e depart lo capel de sol, el batut donans en lo cap ab lo cayrel prop del front. E Deus que ho uolch no trespassa lo test, e exins be a la maytat de la testa la punta de la sageta: e nos ab ira quan haguem donam tal de la ma en la sageta que trencam la, exians la fanch per la cara a enjus, e ab lo mantel de sendat que nos aduyem torcauem nos la fanch, e ueniem rient per tal que la ost no sen esmayas: e entram nosen en ·I· Reyal en que nos posauem, e engrossans tota la cara els vyls, si que del vyl de la pan en que nos erem ferit no poguem ueer per ·IIII· o per ·V· dies. E quan la cara nos fo deximflada, caualgam per tota la ost per tal que la gent no fos tota desconortada.
267. Entre don Pero Corneyl e don Exemen Dorrea acordaren se que combatessen la torra que es a la porta de la Boatela en la carrera de   -307-   sent Uicent: e daço cubriren se de nos e de tots los altres de la ost. E quan la hagueren combatuda vna pessa ab lo poder que hi exi daquels de la vila, e els ques defenien fort be, no la pogren pendre, e hagren sen a tornar. E nos dixem los en mal, con podien els començar tan gran ardit meyns de conseyl de nos e dels nobles de la ost, e que estaua fort be can los nauia pres tan mal.
268. Ab tant enuiam per los bisbes e per los nobles de la ost, e acordam nos que pus comensat era, que en totes guises ques preses altre dia, e que armassem tro a ·CC· cauals e tots los balesters de la ost, e al sol exit quey fossem, e quels combatessem, e que de tot en tot los preses hom, o que no sen partis hom tro, fossen preses. E al sol exit nos fom la, e hauia hi tro a ·X· sarrains apparaylats de deffendre la torre, e combatem los: e els deffeneren se be e gint que nuls homens nos podien mils deffendre que els se deffenien. Mas tant fo lo poder de les balestes de nostra part, e de les pedres quels lançauem, que negu no podia la ma traure de fora que de sageta no fos ferit: e ab tot aço nons uolien retre la torre, nos dient los que la retessen, e ·I· daquel de la ost mes foch a la torra: e quan els uiren lo foch es basaren se, e dixeren ques rendrien. E nos dixem que nols pendriem a merce, pus que no feren rendus de primer. E cremam los aqui, e presem la torre, e tornam nosen a la ost.   -308-   E quan aquesta cosa fo feyta los de dins hagren gran paor per aquesta torra quels hauien presa, e faens tirar nostres ginys de nuyt e de dia. E quan uench a enant be a cap de ·I· mes passat, ·I· sarray mercader exi a nos a salua se, e companya den ·R· ·Bñg· Dager: trobarenlo, e leual ·I· en les anques del caual, e uench denant nos, e dix nos noues de Çaent rey de Ualencia con faya ses fazendes ni qual era son conseyl: e dix nos que ·III· coses li hauien de gran desconort: la vna de les galees del Rey de Tuniç que tan poch li han901 profitat: la segona daquela torra que li hauien feyta cremar: la terça que ueya tan gran ost en torn de si que tota Ualencia per poch hauien assetjada, e creya que longament no podien durar, perque els no hauien conduyt a tanta gent con en Ualencia hauia domens, e de fembres, e de tosets: e perço quan nos los hauiem sobtats, que ans que cuylissen lur pa hauien setjada la vila, e que creya pe cert que longament no seria que nos no la hagessem.
269. E quan aguem oyt les paraules quel sarrai nos ach dites, plaeren nos molt a nos, e a aquels de la ost quan ho saberen. E quan aquest libre es aital que coses de menuderies noy deu hom metre, exam nos de comptar moltes coses quey foren, e solem dit les maiors perço quel libre nos hagues molt a alongar: mas de les coses que   -309-   foren grans e bones daqueles uolem tocar e parlar. E aytant podem retraure daquela ost, que nos quen hauem feytes be ·XXXX·, no uim anch neguna sao ost tambe bastada con aquela de les coses que eren mester per aiuda dome, si quels malaltes trobauen conseyl dapoticaris con si fossen en Barcelona o en Leyda.
271. E quan uench a enant prop de la uespra de sent Miquel per ·XV· dies, enuians missatge Çahen que si nos li uoliem fer guiar ·I· sarray qui hauia nom Ali Albaca902, qui de Paniscola natural, que el nos enuiaria, e que parlaria ab nos. E nos dixem que molt nos playa que uingues, e quel fariem guiar. E quan fo uengut dix nos ço per quel Rey de Ualencia lauia trames. E nos dixem quey hauriem nostre acort, e quel respondriem breument. E pensam nos que aquestes paraules no eren bones per saber a negun hom en la ost, ni a Rich home, ni a altre, quar molts ni hauia a qui no playa que Ualencia fos presa, que mes la amauen que fos de sarrains que no que uingues en nostre poder, e a enant ne pot hom conexer la proua. E entram a la Reyna, e dixem li aqueles paraules que Ali Albaca nos hauia dites, e que aixi era nostre pensament si a ella bo li semblaua, e que la pregauem e li manauem que a nuyl hom de la ost nou sabes sino tan solament nos e ella, e el missatge que era trujama903. E ela   -310-   dix que li playen molt les paraules que nos li mostrauem: que en la nostra honor e el nostre be nuyla re noy hauia tan gran part con ela: e si Deus nos honraua ens amaua, que li ho grahia, car la esperança del seu be tota era en nos, e que tenia per bo que nuyl hom no cabes en aquestes paraules per tal que negu noy pogues re destorbar: car ela hauia ja uists daltres lochs que eren castells, que nostres Richs homens los uolien mes pet assi904 que per a nos, e quens hi fahien moltes coses que fer no deuien: perque ben creya que pus en les coses menudes ho fayen, que en Ualencia mostrarien lur poder en guisa que nos no la poguessem hauer, e quel secret tenia per bo sobre totes coses tro que fossem certs dauer Ualencia.
272. En enuiam per Ali Albaca que tornas denant nos, e dixem li que dixes per que era uengut. E ell dix nos que les paraules cren grans e daut logar, e no son per a nos de parlar: mas Çahen rey de Ualencia uos enuia a dir per mi queus trametria Raiç Abulphamalet905 , qui es son nabot fiyl de sa sor, e del en jos es lo mes poderos hom qui sia en Ualencia ni el Regne, e en que el mes se fia: e si Deus ho uol, ans que uos e ell uos partats, hauem fiança en Deu quel feyt uendra a bon acabament. E sobre aço dix nos que entraria lains, e que uenria a nos ab tot ardit, e donam li ·I· caualler quel guias e quel tornas a la vila: e   -311-   donans hora que en laltra dia mati al sol exit seria ab nos, e la donchs que li enuiassem ·I· caualer quel guias. E atorguamlo queu fariem. E quan uench al mati nos li enuiam ·I· caualler: e ell uench. E quan fo denant nos dix que Çahen rey de Ualencia nos saludaua molt: e dix nos de la sua part que quant uendria a altre dia mati entre hora de tercia el sol exit, que enuiassem ·II· Richs homens qui guiassen Raiç Abulphamalet, e que uenria a nos. E nos manam a don Nuno e a don ·R· ·Bñg· Dager ques appareylassen al mati dexir a son nebot de Çahen Raiç Abulphamalet, e quel guiassen tro fos uengut a nos: e els dixeren queu farien.
273. E en aquest mija arremiren juntes ·II· cauallers sarrains a ·II· altres nostres quals se uolia de la ost, e feren nos ho saber. E uench nos don Exemen Pereç de Teraçona, qui puys fo senyor Darenos, e demanans que li donassem, aquela junta ab Michel Periç Disor. E nos dixem li quens maraueylauem molt del con pudia demanar junta hom qui era tan peccador con ell, e de tan mala uda, que paor nos dauem quen fossem escarnits: pero pregansen tant que donam la li. E junyi ab lo sarrai, el sarray enderrocal. E ·I· altre sarray quey exi, isque ·P· de Clariana, e al fer906 de la junta lo sarray gira li les costes e fugi: e el encalsal tro que passa layga de Godalauiar, ques mes entrels seus.
  -312-  
274. E quan uench altre dia ben mati exi Raiç Abulphamalet ab aquel sarray qui hauia junyit, e be ab ·X· cauallers daltres ben guarnits e ben uestits, e en bons cauals, e bones selles noues que podien entrar en tota bona cort, con homens be apareylats. E nos leuam nos per ell en nostres cases ben guarnides e be adobades: al entrar que feu quan fo prop de nos, e anch uolch besar la ma, mas ques humilia a nos, e anans abraçar: e estech denant nos en ·I· seti, e saludans de part de Çahen rey de Ualencia, e dix nos que el nons hauia anch uist, e que era molt pagat de la nostra uista. E nos dixem li que Deus li donas bonauentura, e quens playa molt, car era uengut a nos ens era uenguts ueer, car nos li fariem honor e be en guisa que ell nos hauria que grayr. E el dix nos que aço esperaua de nos, e que tal erm nos, que cels que nos amauem hauien tata uia be de nos e honor. E nos conuidam lo: e el dix nos quens graya molt lo conuit, mas que el no menjaria de fora de la vila, que uedat li era per son senyor, mas que bes tenia per conuidat e per honrat de nos. E nos dixem li que si nou uosia pendre aqui, que nos li ho enuiariem en la vila. E el dix quens ho graya molt, mas que altra sao uenria, que ell ho poria mils pendre que ara no feya, car nou podia fer. E sobre aço dixem li que si el se uolia, quen fariem exir tots los de la casa, que parlas ab nos tot de secret. E dix nos el que aço uolia, e que no parlaria denant nos sino denant ·I· o denant ·II· en que nos molt nos fiassem. E faem los tots exir de casa sino nos, e ell, el trujama.
275. E demanam li que uolia dir? E el dix nos ques maraueylaua Çaen de nos perque aixi lauiem ahirat, que nostres osts e nostre poder hauiem feyt uenir sobre sa terra e son poder que el tenia: que ell no cuydaua hauer feyta cosa contra nos que tant de mal degues rebre de nostra part. E sobre aço responem li, e dixem li que si hauia: que quan nos fom a Maylorques per conquerir quens uench correr en nostra terra, e uench tro a Tortosa e a Emposta, e el mal que el nos poc fer, e el e fos homens en homens nostres e en bestiar, queu feu: e combatens Vyldecona que era dins el nostre Regne. Encara daltra cosa nos tenia tort, que nos li enuiam nostre missatge, e que uoliem hauer pau e treuga ab el, e aixi con en nostra ninea soliem hauer, e pendre les quintes de Ualencia e de Murcia, que el nos adobas ço quens nauia falit de les de Ualencia, e fariem los pleyt per ·C· milia besants, e nos enuiam li don ·P· Sanç per missatge nostre, qui era notari nostre, e el menysprean la nostra amor nons proferi sino ·I· milia besants. E sobre aço desexim nos dell e de sa amor, e haguem a uenir contra el, e ama mes ·I· milia besants que no hauer la nostra amor.
  -314-  
276. E sobre aço respos nos el, e dix que el no cuydaua que tort nos tingues dalo, que mentre les quintes prenguem nos, no era el Rey907 del regne de Ualencia: que Çeyt Abuceyt nera Rey. E encara dix nos mes, que les coses hauien a uenir a aço que Deus uol: e aço dara que es entre uos e nos prengam conseyl ques adob be a honrament de uos, car aço uol Çahen. E nos responem li que deya be, e aço que hom ueya deuia hom dar conseyl, que no a les coses passades. E el dix nos que uolia saber de nos que uoliem fer en aqueles coses que Deus hauia ordonades que uinguessen sobrels, perquens pregaua molt que nos encobrissem nostra uolentat, e si uoliem que son senyor nos donas hauer, que segons lo poder que el hauia quen sen donaria, car nos sabiem be que la ciutat de Ualencia hauia pres gran mal domens que hauen perduts per nostre poder depuys que la batayla908 del Pug fo feita, e que talat lo pa, e la orta de Ualencia, e en aquesta manera en los altres logars del Regne eu los demes, e en los meylors. E sobre aço dixem li que teniem per bo quey fos la Regina, e que no uoliem que altre hom del mon ho sabes sino nos, e ella, e el qui parlaua aqueles paraules. E el dix nos que aquestes eren dues coses que el nos grahia molt, la vna, que de la Regina mes ne cuydariem ualer, e mes ne prefarien lo pleyt: laltra, quels playa molt queu tenguessem secret, e a ells ualia mes e a nos,   -315-   car els sabien be que de molt hom nos hauiem a guardar, que no uolien nostre prou en aço ni en als.
277. E enuiam per la Regina, e quan ela fou uenguda faem ne partir totes les dones que ab ella eren uengudes, e tots los altres, e no romas ab nos deles sino ela sola, e retraguem li totes les paraules que haguem haudes ab Raiç Abulphamalet ni el ab nos, aixi con dessus es escrit. E nos dixem li que denant la Regina li uoliem respondre mes que a vna part, e que aquesta era la resposta: Que nos erem uenguts en aquel logar, e que Deus nos hauia guiats em totes aqueles coses que nos hauiem començades tro en aquest dia, e que les hauiem acabades, e que pus nos erem aqui, que aquest era nostre proposit e nostre cor que negun temps no partissem daqui tro haguessem Ualencia: e si el Rey de Ualencia queria estorçre aquest mal tan gran que poria esser en la preso de la vila de tant sarray, e fembres, e infants quey porien morir, e perdre tot aço que haurien, que a nos plauria: e aço que deym per be e per pro dells, e quels pendriem a nostra fe els guiariem ab tot ço que portar sen porien, car dolor nos pren de la lur mort: e si ab lur uolentat quens retessen la vila la podiem hauer, mes la uolriem aixi hauer que per altra guisa per força, car la major partida de la ost uolria lo barreg de la vila, e nos nol uolem per la dolor quens pren de uos.   -316-   E aquesta es la nostra uolentat, e als non fariem si donchs uos nons en forçauets per força uos haguessem a fer mal. E dix ell que les paraules eren fort cares, e no les podia deliurar909 ab nos menys dacort de son senyor, e de son auoncle: e nos entenem que deya raho, e dixem li queu faes en bona uentura, e conuidam lo altra uegada, e nons ho uolch atorgar: e sobre aço entra sen.
278. E quan uench al tercer dia el nos enuia missatge, que sil guiauem que exiria a nos. E nos enuiam li ·I· Rich hom nostre, e uench a nos sempre quan el hi fo anat, e dix nos quel rey de Ualencia Çahen sera acordat, e que ben conexia que la vila nos podia deffendre a la longa: e per tal que non sen faes traure altre major mal daquel que treyt nauien, que lans rendria ab aytal condicio, que els sarrains e les sarraynes ne posquessen traer tota lur roba, e que hom nols escorcoylas nils faes neguna uilania, e que fossen en nostre guiatge tro a Cuylera el e els: e pus Deus uolia que nos la haguessem, que el ho hauia a uoler. E sobre aço dixem li quens acordariem ab la Regina solament que era en aquel conseyl. E el dix queu tenia per bo, e exis de la cambra910. E romanguem nos ab la Regina, e dixem li que lin semblaua? E ela dix que si a nos semblaua que prefessem aquel pleyt911, que bel tenia ela per bo, car Ualencia no la deuia hom auenturar qui hauer la podia de ·I· dia a altre. E nos entenem que ella nos conseylaua be, e dixem li que li atorgauem lo conseyl que elans donaua, mas aytant hi uoliem nos anadir, e que sobre aço teniem per bo lo conseyl, que si la vila se prenia per força, que greu seria que barayla noy hi hagues gran en fre aquels de la ost e nos per auol hauer ni per roba, ni no deuiem alongar ço que tostemps hauiem desijat nostre linyatge dauer e de pendre, e encara si nos hi fossem ferit o malaltia que nos uingues en aquest alongament tro la vila fos presa per força, ques poria la cosa perdre, per que tan bon feyt con aquest no faya metre a uentura, e que la feya bon cuytar per hauerla.
279. E sobre aquestes paraules faem demanar Raiç Abuamalet, e responem li en aquesta manera: Raiç, ben sabets uos que nos hauem feita gran messio en aquest feyt, pero gens per la messio que nos e nostres homens feyta hauem, ni per lo mal que hic hauem treyt, per tot aço non romanra que nos aquest pleyt uos seguirem eus guiarem tro a Cuylera ab tota la roba quels sarrains e les sarraines ne trahen nin pusquen traure: e per amor del Rey e de uos qui sots uenguts aqui, uolem fer aquesta gracia que sen uagen saus e segurs ab lurs robes, e ab ço que portar ne uolran912.
  -318-  
280. E el quan ho hoi plach li, e dix quens ho graya molt, jas913 perdessen molt que ab tot aço si graya molt la merce que nos li fayem. E quant haguem estat vna peça, demanam li qual dia seria? E dix nos que mester hauia ·X· dies descombra. E nos dixem li que sobre demanauen914, que la ost sestaua molt, e ques enujaua, car no faya re, ni era prou lur ni nostre: e tant que per alongament de les paraules quens auenguem que al sinque dia quen redrien la vila, e que comenasarien dexir. E quant aquesta paraula fo empresa entre nos e ell, dixem li que tirigues secret tro que nos haguessem parlat ab larchabisbe de Narbona, ab los bisbes, e ab nostres homens nobles: e el dix queu faria. E nos dixem li que hi parlariem aquel uespre, e manariem cessar que daquela hora a enant nols faessen mal.
281. E quan aço fo feyt, e haguem menjat, e begut, e dormit en ·I· Reyal qui era prop de la nostra albergada, enuiam, per larchabisba de Narbona que hi fo. E quan tots foren denant nos dixem los con nostre Senyor nos hauia feytes moltes gracies, e entre les altres hauians en feyta ara vna que nos e ells li deuiem molt grayr, e cant en aquest be nostre hauien gran part, uoliem los ho fer saber per tal que els sen alegrassen, que Ualencia era nostra. E quan nos haguem dit aquest mot, don Nuno, e don Exemen Dorrea, e   -319-   don ·P· Ferrandez Daçagra, e don Pero Corneyl perderen les colors aixi con si hom los haguets ferits endret del cor: e del arquibisbe en fora, e dels bisbes alguns, qui dixeren que grayen a nostre Senyor aquest be e aquesta merce quens hauia donada, anch negun dels altres nou loaren a Deu, niu tengren per bo, sino quens dixeren don Nuno e don Pero Ferrandez Daçagra: E con era aquest feyt ni en qual manera? E nos dixem que hauiein guiat lo Rey de Ualencia els sarrains tots aquels qui habitauen en la vila, homens e fembres, e que anauen en nostre guiatge tro a Cuylera e tro a Denia, e quens redien la vila al sinque dia. E dixeren queu tenien per bo, pus feyt ho hauiem. E dix larquibisbe de Terragona: Aço es nostra de Deu, e jo no creu que de tres coses en uos non haja la vna, o que uos hajats seruit a Deu, o que ara lo siruats, o quel seruirets. E dix en ·R· ·Bñg· Dager: Molt deuem grayr a nostre Senyor la amor quens mostra, car ço que uostre linyatge e uos hauets desijat, e que aras cumple per uos deuem grayr a nostre Senyor.
282. E quan uench altre dia a hora de uespres enuiam a dir al Rey e a Raiç Abulhamalet, per tal que sabessen los christians que nostra era Ualencia, e que negun mal nols faessen, que metessen nostra senyera en la torre que ara es del Temple. E els dixeren quels playa. E nos fom entre la   -320-   rambla el reyal915, e la torra, e quan uim nostra senyera sus en la torre descaualgam del caual, e endreçam nos ues hoirent, e ploram de nostres vyls, e besam la terra per la gran merce que Deus nos hauia feyta.
283. E ab tant los sarrains cuytaren lexir dels ·V· dies que hauien empres ab nos, e al tercer dia foren apparaylats tots dexir. E nos ab cauallers, e homens armats prop de nos, traguem los tots de fora en aquels camps que son entre Ruçafa e la vila, e haguem hi a ferir homens per mort, sobraço cant uolien tolre als sarrains robes, e emblar algunes sarraines e tosets, si que anch tan gran gent con de Ualencia exia hon hauia be entre homens e fembres ·L· milia, anch la merce de Deu no perderen ualent de ·M· sous, sils guiam els faem guiar tro sus a Cuylera.
284. E quan aço haguem feyt entram nosen en la vila. E quan uench al tercer dia començam de partir les cases ab larquebisbe de Narbona, els bisbes, els nobles qui estan hauien ab nos, e ab los cauallers aquels qui heretats eren en aquel terme, e partim a les comunes de les ciutats a cada una segons la companya ni los homens quey hauia darmes.
  -321-  
281. E quan uench aenant entorn de ·III· setmanes, metem partidors que partissen la terra del terme de Ualencia916, e uim les cartes de les donacions que nos feytes hauiem: e trobam que eren mes les cartes917 que no bastaria al terme segons les donacions que nos feytes hauiem a alguns: e tals918 ni hauia que demanauen pocha cosa, e trobauen919 puys que era ·II· tanta, o, ·III· tanta: e per lengan quens hauien feyt, e quar la cosa no podia bastar de les donacions de les cartes, tolguem ne a aquels qui sobre nauien, e tornamho a mesura, si que tots hagueren de la terra couinentment, e aixi partis la terra.
286. E nos que la uoliem partir, e hi hauiem meses partidors, perque a nos seria gran trebayl, don Affelit de Gudar e don Exemen Periç de Taraçona, qui era lauores reboster nostre en lo regne Darago: e uengren a nos los bisbes els Richs homens, e dixeren nos: Nos nos maraueylam que tan honrada ciutat con aquesta es, que es cap de tot lo regne de Ualencia, con uos la donats a partir a don Assalit ni a don Exemen Pereç, que jassia que els sien bons e sauis en dret, no fa a ells a partir, ans hi deuets metre dels pus honrats homens que hauets aqui: e pregam uos, e conseylam uos queu façats, car tota la gent ne   -322-   parla en dien que noy hauenits be. E nos dixem los: Queus920 semblaria donchs que hi metessem? E els dixeren: Nos tenim per bo e conseylam quey metats ·II· bisbes e ·II· Richs homens, e aixi con lo loch es honrat, deuets hi metre honrats homens. E nos dixem: Digats hi, per tal que mils hi responam, quals uolets que hi metam? e sobre aço acordar nosem. E els dixeren quey tenien per bo quey fos lo bisbe de Barcelona en ·Bñg·, el bisbe Dosca en Uidal de Caneles921, en Pero Ferrandes Daçagra, e Nexemen Dorrea. E nos dixem: Acordar nosem sobre aço, e respondrem uos.
287. Ab tant enuiam per don Assalit Degudar, e don Exemen Pereç de Taraçona, e dixem los: Uejats quen han dit los bisbes els Richs homens, que git a uosaltres del partir de les heretats, e quey meta lo bisbe de Barçelona, el bisbe Dosca, e Pero Ferrandez Daçagra, e Nexemen Dorrea. E els responeren: Aço ja sabiem nos que uos ho uolieu, mas pregam uos que nonsen gitets, que honta hi pendriem. E nos dixem los: A mon semblant non sots en bon sen, que nos los uos derrocarem a la lur trauada. E els dixeren: En qual manera? E nos dixem: En aquesta: quels seguiam922 la lur uolentat, que nos sabem que la terra no bastara a les donacions, e hauran nos ho a rendre923 per que noy sabran dar conseyl. E els   -323-   dixeren: Pregam uos que nons ho tolgats, que honta hi pendriem. E nos dixem los: Lexats ho sobre nos, que a la longa nos uosen guardarem donta e de uergonya. E els dixeren que fos a la nostra uolentat. E enuiam per los bisbes e per los Richs homens que uinguessen, e quels respondriem de ço que dit nos hauien.
288. E quan foren denant nos dixem los que daço quens hauien pregat quels obeyem, e quens playa que els hi fossen. E els grayren nos ho molt, e besaren nosen la ma. E sobre aço esperam ·XV· dies que partissen, e no partiren. E puys uengren denant nos don Assalit Degudar e don Exemen pereç de Taraçona, e dixeren: Ara conexem ques ueritat ço que uos nos deyets, que nos sabem per homens de lur conseyl que noy saben auenir ney poden donar conseyl. E nos dixem que al mati enuiarem per ells, e uolrem saber si partien la terra o que fayen. E els uengren, e dixeren nos: Senyor, sapiats per cert que nos trobam gran enbarch en aquest feyt, e creem queus ho haurem a tornar. E nos dixem: Con tornar? pus emparats uosen sots, a924 totes guises hi dats cap. E puys partiren se denant nos, e al terçer dia ells hi tornaren, car la gent cridaua, e deya que en mal punt hi eren aquels partidors, can no partien la terra els fayen despendre lo lur en bades. E dixeren quens ho rendrien, car nos creuien   -324-   queu poguessen acabar. E nos dixem: Pus aço nos uolets rendre, enuiarem per los Richs homens, e per los cauallers, e per los homens de ciutat, e que denant tots quens ho retessen. E faem fer gran conseyl en les cases del Rey Lop, e denant tots reteren nos ho.
289. E quan ho haguem cobrat, demanam a don Exemen Pereç de Taraçona, e a don Assallit Degudar, e dixem los: No ual mes la onta que han presa can no saben partir la terra, que siu haguessem feyt a pesar dels, e queus ho haguessem liurat925E ells dixeren quens ho grayen molt, e quen hauiem pres lo meylor conseyl. E nos dixem: Nos uos mostrarem ara a partir la terra, e farets ho aixi con se feu a Maylorques, que daltra manera nos pot fer: uos baxats la jouada a ·VI· kaffiçades, e haura nom jouada, e nou sera: e daltra part que daquels a quin hauem massa dat, quels torn hom a mesura segons la ualor que han. E els dixeren que ben deyem, e que altra carrera no926 hauiem, e que aixi ho farien. E dixem los nos encara, que demanassen les cartes de les donacions, e nos segons que ueuriem dar niem a aquels segons que lur ualor seria: e faeren ho, e aixi partis la terra. E per tal que sapia hom quan fo presa Ualencia, fo la vespra de sent Miquel, e927 lany de ·M·CC·XXXIX·.
290. E quan fo presa Ualencia, uench en ·R· Folch de Cardona, e entre sos parents e928 seus uench be ab ·L· cauallers, e dixeren que pus no hauien estat al seti, que pregauen nos que uolguessem que faessen vna caualcada en terres de Murcia. E a nos plach nos que la faessen, e hagueren Artal Dalago fill de don Blasco qui sabia en la terra que ja hauia estat. E al primer loch que uingueren a qui uoleguessen faer mal fo Bilena929 e quan foren prop Bilena faeren guarnir los cauals, e armats tota la companya de les armes quey hauien, e faeren brocada contra los sarrains de Bilena, e tolgre los be les ·II· parts de la vila de Bilena, e puys nou pogren soffrir daturar pus per la força dels sarrains que era930 la ins, e hagren se a exir vila, pero tragueren ne molta roba que trobaren en les cases.
291. E puys anaren a Saix, e faeren hi vna brocada quels tolgren de la vila gran partida, e ·I· sarray tira dun terrat vn cantal e dona an Artal Dalago sus el capel de ferre, si quel derroca del caual, e daquel colp ach a morir: e quan uiren que fo mort Artal DalagO tragueren lo defora, e hagren sen a eixir pel mal que aqui hauien pres, e aixi con degren anar pus a auant acort   -326-   que Pus Artal Dalago era mort que sen tornassen. E dins ·VIII· dies931 haguem los cobrats: e la caualgada no profita a negu sino que goanyaren bestiar per a menjar a la ost. E aço passat tornassen en ·R· Folch.
292. E nos haguem de conseyl de Richs homens qui hauien ab nos estat al seti, e ab los cauellers que sabessem a qui hauiem heretats, e trobam que eren menys dels Richs homens ·CCC·L·XXX· cauellers als quals nos hauiem dades heretats: e faem los uenir denant nos, e moguem los nostra paraula en aytal manera: Con nostre Senyor nos hauia feyta tanta de gracia que altres Reys hauia hauts en nostre loch tam bons o meylors que nos, e anch no uolch donar aquesta gracia, e aquesta uictoria que nos hauem presa a neguns dels altres: e que nos e els deu deuiem grayr a nostre Senyor per que els uehien lo dia que nos hauiem goanyada Ualencia, e pus Ualencia hauiem goanyada hauiem goanyat tot laltre Regne: per que era mester pus que Deu tant de be e donor hauia feyt a nos e a els, que la terra pus era conquesta que la tinguessem, e que nos hauiem heretats cauallers el Regne menys dels Richs homens: e ques aturassen ·I· any ab nos aquels qui hauien932 heretats, e de ·I· any aenant que porien tornar a lur terra, e fer ses faenes933 e uendre ço que hauien la per uenir açi, e que nos la tenriem   -327-   mentre els serien la tro a ·I· terme couinent. E dix don Ferrando per si e per tots los altres ques acordarien, e quens respondrien en tal guisa que nos nos tendriem per pagats dels: e exiren a acort, e no tardaren molt la resposta, e dixeren a don Ferrando que la faes per tots los altres.
293. E leuas en peus e dix, que graya molt a Deu, el els Richs homens, els cauallers la merçe que ell nos hauia feyta, e que conexien be que nos los hauiem aqui herettats, e quens deuien seruir e ajudar, mas pregauen nos e clamauen nos merçe que nos que volguessem sofferir los934 pregaries, e eren aquests los prechs que el e els nos pregauen, que aixi con nos los demanauem ·CCC·LXXX· cauallers, e que romanguessen en nostre seruiy aqui, quens uingues de plaer que aquesta era cosa couinent que els nos deyen, e queu tenrien en do, aixi con del heretat, e en merce que uolguessem que ·IIII· meses nos seruissen ·C· cauallers, e altres ·IIII· altres ·C·, els altres ·IIII· meses que serien compliment del any quens seruissen altres ·C·, e ab aitant que fossem pagats dels, e ab aquesta gracia quels faessem tenrien se per heretats de nos, e quels hauriem feyta la major amor935 que anch senyor faes a sos uassals: e ach finida sa paraula.
  -328-  
294. E nos responem li en esta manera: En936 Ferrando, serets uos pagat de mi ni els Richs homens ni els cauallers desta gracia quens demanats? E dixeren nos que oc, pagats, e quens ho tenrien a gran do e a gran merce. E nos dixem: Pus ho tenits a937 do e a merce, que en aquela manera con ho hauets dictat queus ho atorgam, e aquests plaers e daltres uos farem nos per tal que conegats uos cal senyor hauets en nos. E leuaren se, e acostaren se a nos, e besaren nos la ma per la merce quels fayem.
295. E nos faem armar vna galea que anassem a Montpestler per demanar los quens ajudassen per les messions que nos hauiem feytes en conquerir Ualencia: e anam nosen la, e lexam en la terra Nastruch de Belmont, qui era Maestre del Temple, e Nuch de Fuylalquer Maestre del Espital, e dom ·Bñg· Dentença, e en ·G· Daguilo, e don Exemen Pereç de Taraçona. E leuas en ·G· Daguilo ab cauallers, e ab peons, e ab almugauers, e faya mal als sarrains, aytambe als nostres con als lurs, e sobre aço assetiaren Rebolet e preferen lo. E nos erem nos nanats quant aço fo a Montpestler. E quan nos fom uenguts a Lates exiren a nos los consols, e dels prohomens de Montpestler be ·C· a caual, e en ·P· Bonifaci ab els, e era ell lo mes poderos hom de tota la vila en aquela sao. E don Pero Ferrandes Daçagra   -329-   e don Assalit de Gudar uenien prop de nos, e dix e ·P· Bonifaci: Lexats nos lo Rey, que molt ha que nos nol hauem uist, e deuem anar prop dell. E dix li don Assalit que mils hi deuien els anar que don Pero Bonifaci ni el. E respos en ·P· Bonifaci que en la lur terra deuien ells anar prop de nos938. E nos cenam939 a don Assalit que no li ho contrastas, e don Assallit uee que nos li ho contrastas, e calas: e nos no faem semblant de les paraules, mes bens pesauen can940 en ·P· Bonifaci hauia tan gran erguyl.
296. E en aquela sao hauia major poder el941 consolat en ·P· Bonifaci, e en Guerau de la Barca, e en ·Bñ· de Regordana qui era bon clergue en leys, e en ·R· Beceda, e uenguem descaualgar en casa den Atbran qui era nostre batle, e uolien li gran mal, e hauien empres en lo consolat que si nos no uenguessem tantost que li derrocassen les cases: e hauien feyt ·I· buço942 e vna pertxa que li hauien ferrat al cap primer, e anels que hauia de ça e de la on se tinguessen les cordes ab que derrocassen les cases den Atbran, e de tot altre que ab ell se uolgues tenir. E quan nos fom albergats en casa den Atbran, e tocaren uespres per la Vila, uengren los consols ab daltres homens a nos a la casa den Atbran on nos albergauem,   -330-   e pogren esser be tro a ·XX·, e dixeren nos que uolien parlar ab nos de secret. E pujam nosen en ·I· terradet den Atbran que era loch doreg: e leuas en peus en ·P· Bonifaci, e dix nos: Senyor, los consols e vna partida del conseyl de Montpeller son uenguts aqui, e plas nos molt uostra uenguda: ara uolem uos dir aitant, e jo dich uos ho per ells e per nos queus hauem en cor donrar e de tener uos en car aixi con deuem fer per senyoria: ara sabem quen Atbran uos fa creure que el uos pot dar Montpeyler, e sapiats per cert que aço no es pas uer, car el no ha poder de far943 ni dret en Montpeyler pus que ·I· autre uehi de la vila, car en nos es lo poder el hauer: e si per uos nons fos, no ha tan auol claueguera en esta vila que a ell e a aquells quel uolguessen ajudar944 nolsen faessem exir: e tot quant nos li sofferim, li sofferim per uos, car nos hauem poder domens e darmes, e dauer, car lo seu poder nient seria, e daçous pregam quens creats: e sobre aço leuas en Garau de la Barca, e parla desta materia945.
297. E quan els hagren parlat responem los en esta manera: Barons, aquestes paraules que uosaltres nos mostrats ara son paraules que no farien a dir a nos, car nos creem be que uosaltres nos hauets cor946 de seruir, e Natbran nos ha seruit en serueyx aytant con pot, e es uostre uehi, e dels honrats homens per linyatge desta vila: e siu   -331-   uolets ben fer aquesta es la via que uosaltres, e ell, e aquels que hauer hi porets que guardets les nostres dretures e la nostra senyoria: car tenguts nosen sots molt carament per natura gran que nos hauem ab uos947 e per senyoria: e laltre per ço car la vila es meylorada, pus que nostre Seyor uolch que uingues en nostre poder, e contrast no deu hauer entre uosaltres sino quens serua qui mils nos pora seruir, e nos queus amem948 aixi con hom deu fer a sos homens, e a sos naturals. E ab aytant partiren se de nos.
298. E enuiam per Narbran, e dixem li aquestes paraules que ditesnos hauien perço que el no sen mogues ni sen enfelonis, e grains ho molt, e prea poch les lurs paraules et les lurs menaces, e dix que nos conexeriem lo seruiy que el nos faria de esta949 venguda en Montpeylier, e dix aixi: Yeu faray uenir las escalas950 de Montpeylier, o la major partida. E nos demanamli com, e el dix: Yeu ay951 parlat ab los fossors, e ab los blancquies, et ab aquels de la Urgeria952 que uenguen a uos ab brandons, et queus uenguen honrar, e tirar los hem tots a uostra part pauch a pauch, e quan se guarden aquests uostres falces953 no fera en lur ma, ans ho faray yeu en uostras mans metre, e poyrets far aixi com a Rey e senyor, e uenjar uos daquels queus uolrets uenjar nius tolen esta uila.   -332-   E nos dixen li que fort ho deya be, pero queu faes gint e asaut954 tro que uissem quel poder fos nostre de tot en tot.
299. E quant uench al uespre que haguem sopat era nuyt uengren nos be ·D· dels fossors daquels qui eren majors e meylors entre els, e ab brandons e ab candeles, e dixeren nos: Senyor nos som uenguts aqui denant uos, e siats uos be uengut per ·C· milia uegades, e som uenguts per fer e per dir los uostres mandaments955. E sobre aço Natbran parla e dix: Senyor, ueus aqui vna partida dels fossors, e quan aquests hic son tots los altres hic son, e son be ·VI· o ·VII· milia, e dien uos aixi, e jo dich ho per els, car ells mo han dit queus ho diga que ells son prests e appareylats de far per uos aixi con per lur senyor natural en totas causas, e per totas, e per ayso us ho uenem dir per tal que miels ho cresas. E nos responem los quels grayem molt la uenguda, el bon semblant que ells nos mostrauen, e de tot ço que els deyen los creyem, e quels hauiem en cor damar, e de fer los be, e que tostemps ualrien mes per nos per la bona uoluntat que els nos hauien. E en tant molt alegrament partiren se de nos.
300. E els partits de nos uengren los blancquers, e foren be ·CC· ab brandons de956 candeles, e dixeren nos que ben fossem uenguts con lo bel jorn   -333-   de Pascha, e que eren uenguts denant nos per far e per dir les nostres uoluntats, car la blancquaria nos parti anch del senyor de Montpeylier, e can ara lauien lo pus honrat que anch haguessen, ben era raso quens seruissen. E sobre aço dix Natbran: Senyor, yeu tenc la uostra merçe lo loc uostre en esta vila de dins e de fora quan uos noy es957, e fas uos gran grat dels blanques que en ajuda e en conseyl los pusch hauer quan jols deman, e sapiats que son ben uostres per far e per dir uostre mandament, e uenen uos ho proferir per tal que mils los en creats. E nos responem los quels ho grayem molt, e que ben conexiem la bona uoluntat que els nos mostrauen, e aixi con ells nos hauien bon cor de seruir, que nos hauiem en cor de fer los gran be, e encara graym los quan els nos han ajudat e ualgut en les nostres fasendes, que quan a uos ajuden a nos ajuden, e aixi anaren sen aquests: e Natbran enuia messatge als altres quey uolien uenir que tart era, e que en lendema uinguessen a nos: e sobre aço romaseren de uenir.
301. E quant uench altre dia al uespre uengren los orgers ab brandons de candelas, e foren be ·CC·, e auengren nos proferir lur seruici, e que eren prests e appareylats de far ço que nos comandariem aixi con bons uassails deuien far a lur senyor. E sobre aço dix Natbran: Senyor, ben   -334-   podets conexer la gran alegria que ha de uos la vila de Montpeylier, e especialment aquels queus amen, perque podets dir e mandar ço que uolets que facen, que ells son appareylats de cumplir uostre mandament, e no uolem tants senyors, que pro nan de uos sol: e mostrar uos han que els uolen crexer e pujar la uostra senyoria. E nos dixem los que molt los grayem les paraules que Natbran nos refermaua per ells, e aquesta esperança hauiem nos totauia en ells que negu nons poria fer dan a lur grat en Monpeyler: e pus ells ho uolien, ab lo nostre poder que nos hi hauem podem hi fer tota re que nos hi uolem per dretura, car als no deuem nos fer sino dretura, e quels grahim molt la bona uoluntat que nos los conexiem.
302. E quan aquests sen foren anats uengren aquels de la Saunaria958 e porferiren nos los cosses e lur hauer, e tot ço que els hauien, e que ben fossem nos uenguts, que ara poriem endreçar Montpestler si negu nos hi tenia tort. E aquestes paraules fenides dix Natbran: Senyor, ara podets uenjar si negu uos te tort en Montpestler959 a quis que pes, que fer ho podets. E nos responem los: Natbran diu be e gint, mas lo nostre cor es aquest, e nostra uolentat, que pus hauets tan bona uolentat de guardar nostra dretura, e queus pesaria qui a nos faes tort, que nos ço, que farem hauem en   -335-   cor de fer per dret e per raho, e ab conseyl de uosaltres. E en aixi anaren sen, e nos romanguem molt alegre e pagat de les bones paraules e de la bona uolentat que hauiem uista e hoida. E si nos erem be anagats960 de guardar nostra dretura en Montpestler, no romania per Natbran que nons ho anagas be.
303. E quant uench al mati anam a la missa a la casa dels frares prehicadors, e quan nos exim de la missa trobam be ·V· milia homens de cada vna destes partides e daltres quen hi ach, e tots a vna uots961 deyen que qui tort nos tenia en Montpestler que arau adobassem, e que demanassem en ueritat quin962 hi tenia tort, e que aran podem pendre la esmenda de quis que feit ho hagues. E nos faem los calar tots, e dixem los que totauia era nostre pensament que els nos hauien molt amat: mays ara ho creyem de tot en tot perque conexiem be la bona uoluntat que ells nos hauien molt amat, e perço que nos ueyem en ells que tostemps los seriem tenguts damar los, e de guardar e deffendre en tot ço que els hauien ni goanyarien, e ques partissen, que aquesta uenguda963 que tenriem la nostra dretura en Montpestler e la lur.
304. Ab tant enuiam messatge sempre an ·P· Bonifaci, e an Guerau de la Barca, e an ·Bñ·   -336-   de Rigordana, e an ·R· Beceda, e a altres qui eren de lur partida que uinguessen denant nos altre dia mati. E els saberen la gran somouta de la gent, e enteneren que la gent uenia aixi de nuyt a nos, e trayen les robes de les cases lurs de nuyt, e metien la en ordens, e en altres lochs de la vila. E quan uench al tercer964 mati que nos fom entrat en MOntpestler que ells degren uenir denant nos, et foren nostres porters a lurs cases que uinguessen, uench nos messatge ques neren anats. E faem los cridar que dins ·I· mes tornassen per fer a nos dret: e ells dins aquel mes no tornaren a nos, e faem lur emparar tots lurs bens que nos los trobam, e les heretats. E puys haguem aquel buço que els hauien feit per derrocar les cases den Atbran e dalguns amichs de Natbran, e ab aquel buço mateix faem derrocar les cases daquels quens eren fugits, ço es, ·III· cases o ·IIII· daquels quinS eren fugits quis fayen pus capitans: e lexam les altres perço que la vila non fos pus leja. E aqui faem mal a aquels quins hauien feit per que, e be an Atbran, e a aquels quis tenien ab el, e daquels faem consols, e conseylers, e bayle: e pus nos los hi metem, han ho tengut ells o aquels que ells hi metien tro ara.
305. E en aquel temps que nos estauem a Montpestler uench nos aqui lo Comte de Tholosa, el Comte de Proença, e haguem grans corts domens   -337-   honrats daqueles terres quens uenien ueer. E aço fo ·I· any apres la preso de Ualencia. E entram en Montpestler el dijous: el diuenres en tre mig jorn e hora nona fo eclipsis major que anch hom uis de memoria daquels homens que ara son, car tot lo sol cobri la luna, e pudia hom ueer be ·VII· esteles en lo cel. E ab aytant cant nos haguem be feites nostres fazendes en Montpestler965, e be e honradament de nos, faem armar lo bus de Montpestler qui era de ·LXXX· rems: e uenguem nosen tro a Cotliure, e per terra uenguem nosen puys966 a Ualencia.
306. E quan nos fom en Ualencia trobam grans clams dels sarrains ques eren renduts a nos: e en ·G· Daguilo, e companya dalmugauers, e peons que hauien feyt aquel mal e aquela roberia: e enuiam per ells, e no uolgren uenir a nos, e fugiren: e anaren sen vna partida al Rey de Castella, e altra partida en Arago, e de ça e de la. E nos enuiam per en ·G· Daguilo, e dix que sil assegurauem que uenria a nos. E nos per tal que hoissem dell perquens hauia feyt aquel mal asseguram lo. E uench denant nos, e dixem li per quens hauia feyt967 mal, que nons hauia be seruit segons lo be que nos li hauiem feyt. E el dix que hauia feyt mal als sarrains e nos cuydaua que en açons faes desseruici. E nos dixem: Si hauets desseruici feyt per ·II· raons, la vna perque hauets   -338-   feyt mal als sarrains, laltra perque hauets trencat quels sarrains uiuien en nostra fe, e hauets trencat ço que nos los hauiem promes. E tornassen, e uolguem li emparar ço que nos li hauiem dat en Ualencia. Alegros a Restanya968 e trobam que a altre les hauia empenyorades enans que aquest mal faes, e per aço no les poguem emparar. E enuians a dir quens rendria tot ço quens poria rendre, e cobram dels sarrains e de la roba vna partida. E parlam ab los sarrains, e dixem969 nos que aquel mal que hauien pres nos pesaua. E els conegren quens pesaua, e tornaren cascu en les970 alqueries, e asseguraren se pus que nos fom en la terra.
307. E quan aço fo passat entram en la Ual de Bayren971, e de Borro, e de Villela972e de Palma, qui eren castells de rocha973 grans e forts. E dixeren nos que quan lalcait de Bayren hauria feit pleit ab nos, que tots aquels de la ual se rendrien. E Çaen era encara en Denia, e enuians a dir ques ueuria ab nos. E nos enuiam li a dir quens eixis a la Rapita de Bayren. E uench en vna galea armada, e feu974 parar ·II· tendes, e aqui exi e uees ab nos en la nostra tenda. E dix nos que si nos li uoliem dar Manorques que tingues per nos quens rendria lo   -339-   castel Dalacant, car el nera poderos, quel nos poria rendre, e quel desfem ·V· milia besans de present. E nos dixem li quens acordariem e que li respondriem. E quan uench al uespre fo aytai la resposta que nos li faem: Que li grayem molt la amor que ell nos deya, e que ben semblaua la amor que el nos hauia el bon cor, perço can uolia mes lo castell Dalacant per nos que per nuyl altre, hom: mas que, nons ho tingues en mal que nos no podiem fer aquela cosa ab ell, car nos hauiem couinences ab lo Rey de Castela, e hauiem partides les terres ja en temps de nostre pare e de son aui, e quel castell era en la sua partida, perque la couinença que nos li hauiem feyta no la uoliem trencar. E el dix nos que coneguessem nos que no romania per ell, e pus per ell no romania que nons hi tenia tort. E ab aytant partis de nos.
308. E altre dia apres daço parlam ab lalcayt de Bayren, e dixem li que ben podia coneyxer que nostre Senyor uolia que nos haguessem la terra: e pus el ho uolia, que nons hi faes pus laguiar ni traure mal a nos ni a ell: que per talar lo pa nels arbres no era bo, pus a nos romanien los moros e quels hauiem en cor de fer be: e pus romanien per tots temps que per rao del nons destorbas, que a el e a sos parents fariem tant de be que tots temps porien esser honrats e richs. E el dix nos quens ho grahia molt, pero que ell tenia   -340-   tan bon castell que ben coneixiem nos que aulea975 faria si tantost lo rendia. E nos dixem: Doncs, pus tantost nol volets rendre pregam uos quens sen fassats segurs, en tal manera que al dia que nos enpendrem ab uos que nons faylats a la couinença. E el dix que qual segurtat ne uolriem? E nos dixem quen uolriem lo major fiyl seu, e hauiem apres lo nom de ·II· nabots seus, e dixemli quens metes aquels ·II· ab son fiyl976 en ostatge. E el dix que acordarie, e quens respondria altre dia mati: e nos donam li acort.
309. E quant uench altre dia mati torna a nos, e feunos aquesta resposta: que nons pesas si noy metia son fiyl ni sos nabots, mas que juraria ab los meylors ·XX3 veyls dels sarrains qui eren en aquell castell que els açons atendria977. E nos dixemli quens acordariem sempre de mantinent: e responem li que teniem per bo lo sagrament quens faessen ell ab ·XX· dels ueyls dels meylors que fossen en lo castell, e quens metessen la torra albarrana en fealtat que el nos la rendria lo dit castell, e quens faes fer vna barbacana entorn daquela torre als sarrains. E pregans que uolguessem ques anas acordar al castell, e al uespre que el nos rendria respost.
310. E al uespre ell uench a nos e dix nos que atorgaua lo pleyt, e quens metera la torre en recenes   -341-   e que faria fer la barbacana. E faem nostres cartes, e prefem dia que dins ·VII· meses quens rendes lo castell, e que nos li desfem ·III· cauals, e uestir a ·L· homens de drap uermeyl destam fort, e el que uestissem de pesset978 uermeyl, e sos nabots de uert, e que li donassem ·XX· jouades de terra entre el e sos nebots ab aqueles que els hauien, e del faliment quels faessem compliment. E el liurans aquela torre, e nos liuram la a don Pelegri Datrosil tro quel castell nos donas Deus: e dixem li que el tenria el castell per nos can lauriem cobrat. E lalcayt de Bayren fo li bo e auinent979 e feu li fer sa obra aixi con ell promes nos hauia.
311. E quant uench al dia que foren complits los ·VII· meses, don Fferrando ab los de Calatraua, e ab don Pero Corneyl, e don Artal Dalago, e don Rodrigo Liçana anaren assetiar Billena, e leuaren ·I· almajanech: e anaren hi per lur acort que hauien la980 enpres can nos ho dixeren. E nos dixem los que anassen en bonauentura, e si la podien hauer que la haguessen. E anaren hi, e assetiaren la, e pararen hi ·I· feneuol. E don Pelegri Datrosillo uench a nos e dix nos, que tro a ·VIII· dies deuia esser lo dia quel alcayt de Bayren deuia rendrel castell, e que nos nos acostassem a Cuylera, e el fer li a uenir a nos si podia981, e pus fos ab nos be hauia fiança en Deu quel castell nos   -342-   rendria: aço ach dit anassen sempre. E nos fom nos ne982 a Cuylera, e noy poguem menar molts cauallers983, car tots eren anats a Bilena, e no poguem justar sino tro a ·XXX· cauallers. E quan nos som a Cuylera enuians don Pelegri Datrosillo ·I· escuder, e dix nos que ell hauia pregat al alcayt que uingues a nos, e ell que li ho hauia atorgat. E don Pelegri deuala de la torre, e lalcait del castell, e anaren ab ell tro a ·XXX· seruents.
312. E quant foren a vna font que es deius la roca del castell, dix lalcayt a don Pelegri quel esperas ·I· poch que ades lauria. E mentre que ell lesperaua uee que el se despuylaua la almexia que uestia, e assech se en la font, e banyas, e gitas laygua dessus. E quant se fo banyat enuia messatge a don Pelegri ·I· sarray qui sauia nostre lati, que la febre lauia pres e que no podia anar. E quan aço ui don Pelegri tench ho a mal senyal, e enuians vna carta per ·I· toset984 feu quens faya saber que aço hauia feyt lalcait, e que ell no985 osaua uenir a nos, que appareylaua se que sil poguessen combatre quis deffenes. E dix nos en la carta que ell nos enuia que sil combatien que faria dues alimares, e en aço poriem conexer quel combatien, e si nol combatien quen faria vna: e aço era aquel dia que ell deuia rendre al castell. E quan haguem sopat pujam nosen en lo terrat del castell de Cuylera: e quant uench quel sol fo post, e aço   -343-   era en lo temps dagost, faeren vna alimara, e sempre de mantinent faeren ne altre, e nos entenem per la carta quens hauia enuiada quels combatien. E tantost faem donar ciuada, e de mija nuyt aenant començam de passar la barcha: e hauiem enuiat, de pus que uim los senyais ques faeren, vna barca a la gola del estayn del almarge986 que ue de Corbera, que haum feytes grans pluges, e per les grans pluges que hauia feytes exian molta aygua pel grau del estany, e uim que no podiem passar menys de muylar les seles dels cauals que haurien a nadar: e metem les seles dels cauals e nostres persones en aquela barcha, e aço se faya per tandes. E passaren los cauals ·III· o ·IIII· a vn colp tirant los per les regnes e nadan e, aguem nos a aturar en aquel987 passar be a anadura de mija legua, e nos lexam la barcha e laltra companya que passassen pus nos erem passats, e que uinguessen apres nos.
313. E quan fom aenant trobam aquel grau que ix de la ual Dalfandech, e dixem a ·I· escuder que passas a caual e ab vna lança si hi hauia guau: e noy troba guau en loch quey pogues passar que no hagues a nadar tant com vna lança988 de caualer, e pus nos no hauiem barcha, e nos dixem: Passem en bonauentura, que aço affer coue. E passam daquela manera que en laltra erem passats. E quan fom endret lo castell a la Rapita podia be esser hora nona. E faem uenir per mar pa, e ui, e carn salada, car carn fresca no lay podiem hauer laores. E quan nos fom aqui exi don Pelegri Datrosillo a nos ab ·I· escuder tan solament qui uench ab el, e demanam li: Con era estat aço per quens faeren aquels senyals? E dix que perço con los del castell faeren tocar lanafil, e faeren fum als de les alqueries ques recuylissen: e nos uim ques recuylien, e perço faem les ·II· alimares, e fayen nos semblant de combatre, perque creem que per les alimares que faem a uos se lexaren de combatre. E nos dixem a don Pelegri: Acostats uos al castell, e digats al alcayt que nos som aqui, e nostre peno, e que uinga e parlarem ab ell. Ab tant don Pelegri sacosta al castell, e dix al alcayt ço que nos li hauiem dit. E el respos li que uespre era, e quens pregaua que tro al mati quel dessem espay, e puys que uenria a nos. E nos uim que daltra guisa no podia esser, e atorgam lo li.
314. E quant uench al mati uench a nos, e nos dixem li: Auencedrel, ben sabets uos la couinença que hauets ab nos, e en cartes que son entre nos e uos, e con uos recebem per uassayl, perqueus pregam eus manam per la couinença que hauets ab nos que uos quens rendats 10 castell, e nos complir nos em ço que hauem promes a uos e a uostres parents. E dix el: Jo enuiare per los ueyls de la vila e de les alqueries, e   -345-   ferem denant uos, e fets nos aqueles cartes que nos uos demanarem, e ab aytant nos uos rendrem lo castell: e quan aquest haurets989, haurets tota aquesta uayl que negun castell nous gosara contrastar ni reuelar contra uos. E quan uench a hora de uespres el uench be ab ·XX· sarrains los pus honrats que eren en lo castell ni en la uayl, e feu ses cartes ab nos segons les demandes que els nos fayen, e atorgam les li segons que raonables eren, e algunes plus per tal que poguessem passar a tan bon loch con aquel era. E quan foren feytes les cartes faem les lur donar, e empresem ab ells que al mati nos rendessen lo castell. E leuam nos bon mayti, e hoim la missa, e acosam nos prop de la vila e del castell: e aqui denant nos el uench, e son fiyl, e sos parents, e faem pujar nostre peno ab homens armats en lo castell, e renderen lons en be e en pau. E quan nos haguem lo castell establit de conduyt e darmes, comanam lo a don Pelegri Datrosillo quel tingues per nos, e nos tornam nosen a Cuylera.
315. E quan nos fom a Cuylera hoim noues de don Fferrando, els Richs homens, els de Calatraua, ques eren leuats de Billena, car los de dins hauien feyta vna exida de dia al feneuol can lo guardaua don ·P· Corneyl, e quels hauien morts ·II· cauallers, e daltres, e per aquela exida que faeren sen era leuat lo seti. E puys uengren a nos,   -346-   e tornaren sen en Arago. E puys lo comanador Dalcaniç ab los frares e ab almugauers faeren vna bastida a Billena: e ells estan aixi, aenant uengren los de Billena, e dixeren nos que si nos los ho manauem que retrien Billena al Comanador. E nos manam los que la rendessen, e renderen la als frares.
316. E quant uench aenant haguem nos a exir del regne de Ualencia, e anam nosen en Cathalunya, et puys en Arago, e lexam la terra a don Rodrigo Liçana que fos cap. E nos estan en Arago hoim dir que en vna caualgada que hauia feyta son cosi de don Rodrigo Liçana, per nom ·P· Dalcala, qui dona salt als moros de Xatiua per ·I· dscenden de la costa, e los moros donaren li salt al pujan de la costa, e uenceren los moros, e foy pres don ·P· Dalcala ab ·V· cauallers. E puys en Berenguer Dentença anassen de Xatiua a correr a les Cabanes de Terol, e passa entre Ribaroja e Manizes, e anch no gosaren exir a el don Rodrigo Liçana, el Maestre del Espital, els de Ualencia, e ana sa carrera, e nol gosaren escometre si que del Riusech qui passa per Torrent e per Cataroja nol gosaren exir a auant.
317. E nos hoim estes noues en Arago que mal anaua als moros qui eren al Regne, e que no gosauen exir a les caualgades, e que uinguessem al Regne que gran mester hi era. E nos uinguem, e   -347-   albergam en Hoytura990 quens hauien renduda. E exi a nos larquibisbe de Terragona per nom maestre ·P· Dalbalat, e ab ell don Rodrigo Liçana, e acuyliren nos be dient que gran mester hi era que uinguessem, e que en bon punt ueniem. E nos dixem q uen erem molt pagats. E no uenia ab nos sino tro a ·XXV· cauallers. E quant fom a Muruedre parla ab nos don Rodrigo Liçana, e dix nos denant larquibisbe, que son cosi ab sa companya ques nera anat ues Xatiua e quel hauien pres el ab ·V· cauallers, e quens clamaua merce quel ne trasquessem, e queu podiem fer: e nos dixem li: Chom991? e el dix: Sol que uos iscats de Ualencia, e manets uostra ost sobre Xatiua, e que fassats semblant quels talets quens rendran sempre mon cosi ab los cauallers. E nos dixem li queu fariem, que per aço ueniem nos, que tota res que nos fer hi poguessem de be hi faessem.
318. E faem cridar nostra ost, e anam nosen al uau de Barraga, e ali esperam nostra ost per ·I· dia. E lalcayt de Xatiua sabe que nos ueniem sobrel, e enuians Abenferri992 qui era estat de Liria e era ab ell. E maraueylas perque nos fayem, aço, que ell hauia son cor e sa uolentat de fer nos tot ço que el pogues fer per nos ab rao, mas que ells li hauien trencada la treuga que nos li hauiem dada, e sobre aço que sen ach a deffendre, e si mal hauia feyt queu hauia feit per aquela   -348-   rao. E nos responem li que si tort li hauia feyt negu quel li fariem esmenar, mas que uoliem que de tot en tot nos retes don ·P· Alcala ab los cauallers, que aço no sofferriem nos per res, e quel li demanariem993 e quels talariem: e anassen Abenferri. E nos al uespre dixem a don Rodrigo994: Hajam tro a ·XXX· cauallers que anch no uim Xatiua, e uolem la ueer. E anam la a aquel coyl agut qui es part995 del castell, e ueem la pus bela orta que anch hauiem uista en vila ni en castell, e quey hauia mes de ·CC· algorfes per la orta les pus beles que hom pogues trobar, e les alqueries en torn de la orta moltes e espesses, e ueem encara lo castell tan noble e tant bel, e tan bela orta, e haguem ne gran gog, e gran alegre en nostre cor: e semblans que no tan solament per don ·P· Alcala deuiem nos uenir sobre Xatiua ab nostra ost, mas per hauer lo castell per crestianisme, e que Deu hi fos seruit: e daço no uolguem re dir a don Rodrigo de nostre cor.
319. E altre dia mati uench a nos Abenferri, e dix nos: Senyor, lalcayt uos rendria de bon grat996 los preses, mas nou podia fer, car aquels quils hauien comprats los tenien e nols uolien rendre, e tenien los tan cars que el nols hauia ab que traure. E quan nos dix aquela resposta plach nos molt, e calam perço car nos enteniem mes hauer Xatiua quels caualles, e enuiam ne el moro: e dixem a   -349-   don Rodrigo Liçana que açons hauia enuiat a dir lalcayt, que nons podia rendre don ·P· Alcala perque nols hauia ab que traure: e nos que enteniem mes en lo castell que en los cauallers.
320. Ab tant anam assetiar lo castell en la bega997, e quan fom assetiats fo ab nos don Rodrigo Liçana ab ·X· cauallers, e guardam al uenir aquel pug si era bo: e trobam hi vna fontanela poca, e dix don Rodrigo que poca aygua hi hauia per a la ost: e nos dixem li que ueritat deya. E puys enuiam998 Bertran Daunes que pujas al pug Escardenyo ab ·III· cauallers e ab ·III·999 escuders: e el puja hi, e dix nos que noy poriem parar tendes, que de cabres en fora altra re noy pot aturar. E nos pujam en altre pug quey ha, e nons acordam en tots aquels ·III·, e haguem uist ·I· pug quey ha de costat que era molt fort, e que cercassm1000 ·I· pug pus baix, e que era prop daygua, e nons acordam en tots aquels pugs: e tornam nosen a la ost, e menjam.
321. E quan haguem menjat enuiam per don Rodigo Liçana, e dixem li: Don Rodrigo, hoiam missa mayti, que nos hauem aestmat ·I· pug que creem que fera bo a bastida. E quan uench a lendema hoida misssa faem enselar, e mentre enselauen los cauals e prenien les arnies uench Abenferri, e dix nos a vna part denant lo trujaman   -350-   nostre que si nol talauem quens daria los catius. E nos dixem li que sen anas sa carrera que tan ho hauia tardat, que duy mes no fariem aquel pleit. E dixem a don Rodrigo Liçana que nols uolien rendre, e aixi cobrim nos dell: e pensam nos entre nos que pus ualia que romanguessen en preso ·I· temps, e que nos haguessem Xatiua, pus Deus nos ho hauia appareylat. E sobre aço fom1001 al pug, e el pug hauiens enganats, que era fort de la nostra part on lo ueyem, e de laltra part era pla que a peu pla hi podia hom pujar: e Deus donans vna alqueria al peu del pug en que hauia molt bona forca, e laygua dun riu que li passaua al peu aixi con nos hauiem mester, e aqui faem nostra bastida e talam los, e trencam los les çuts els molins. E quan nos les hauiem trencades els les refeyen. E la alqueria hauia nom Salent1002, e passaua per alli ·I· riu que passe per Ana, e laygua que ix de la font Dana. E daqui sabem per catius que preniem que molt los feyem gran mal en trencar los les cequies e els molins: e nos qui conexiem que gran mal era de la vila on tan gran gent hauia de tolre laygua on deuien reguar e molre los molins, pero nols podiem trencar tots perço con hauiem poca companya, e ali hauia hi poder1003 gran companya, e car era estret lo logar.
322. E lalcayt enuians ·I· moro per nom Setxi1004 qui era molt poderos en la vila, e era de conseyl   -351-   del alcayt, e enuians a dir per ell1005 appareylat era de retre a nos don ·P· Dalcala, els altres cauallers. E nos faem li aytal resposta, que pus al començament nols nos dona quan nos los demanauem, que mes uoliem Xatiua quels cauallers. E el quan hoy esta paraula tornassen ab gran paor. Els de la ost fayen caualcades als castells qui eren entorn de nos a Xatiua.
323. E ·I· mati que nos deualauem a la albergada nostra, que era al peu de la alqueria, si hi hauia vna tenda oltra marina que nos hauiem prestada a don Garcia Romeu qui era ab nos ab ·C· cauallers que nos li hauiem pagats entre honor e diners, e era fiyl de don Garcia Romeu Lobo1006 qui era en temps de nostre pare: e al deualar que nos fayem Barthomeu Esquerdo, qui era adalil, sobre paraules que hauia ab ·I· home anal ferir del coltel denant nos, e entrassen en la tenda que nos hauiem prestada a don ·G· Romeu. E nos brrocam apres ell, e al entrar que ell feya en la tenda anam lo pendre als cabeyls, e traguem lon. E don ·G· no era en la tenda ni home seu, e faem lo liurar als porters quel tinguessen, penço que si moria aquel a qui hauia naffrat que preses ço que merexia, e sino quel faessem soltar.
324. E en tant uengren nos ·I·· cauallers e don Garcia Romeu1007, per nom ·G· de Uera, e·I· altre,   -352-   e dixeren nos de part de don ·G· quels enuiaua a nos, que molt se maraueylaua don Garcia de nos quil deuiem honrar, perque li hauiem feyta tan gran onta, que ell era uengut per seruir a nos, e que no cuydaua rebre1008 tan gran onta per lo seruici que faya a nos. E demanam los: Qual onta era aquela que hauiem feyta a don ·G· perque ell nos enuiaua a dir estes paraules tan forts? E els dixeren: Senyor, nos les uos direm: ben sabets uos que si nuyl hom se met en casa de caualler ab malefici que haja feit, que segur hi deu esser, e majorment en casa de don Garcia Romeu qui es Rich hom uostre, e honrat molt. E nos dixem: Ha altre clam de nos don ·G· si aquest no? E ells dixeren: No, mas aquest te ell per molt gran e nosaltres. E nos dixem: Deu ne sia loat perque altre clam no ha de nos sino aquest: e en aytal clam hauer de nos quens hi fa cort1009, que les uostres cases no son esglesies, que aquels qui ferran o ociuran home que hom nols ne pusca trer: encara que aquela no era casa de don ·G· Romeu, que ans era tenda que nos li hauiem preftada, e que nos no li fayem cosa descouinent perquel nos ho degues tenir en mal: que si nos ueyem ferir ·I· hom del coltel en presencia de nos, si nos lo preniem ol fayem pendre, en fayem ço que jutjat1010 seria per el e per aquels que aqui eren ab nos: e encara pus que can lo trayem de la tenda nostra no li cuydauem hauer feyt negun tort: e digats li vna   -353-   cosa de part de nos, que pus nos li hauem feit be, el hauem clamat senyaladament a nostre seruici, quel pregam que nons en cerch occasio neguna, e de tot en tot en aquest temps dara quan nos som sobre tan bon1011 loch e tan honrat con es Xatiua. E en aço que nos li enuiam a pregar fara ço que fer deu, en lals erraria molt durament contra nos e contra si: car no deu hom cercar a son senyor o a son amich neguna occasio perques pusca desauenir ab ell, e majorment a son tort. E si aço nous atorga1012 digats li que nos ne parlarem ab ell cara a cara. E sobre aço partiren se de nos: e anch per messatge que nos li enuiassem ni que nos len parlam nos uolch partir que no fos despagat de nos.
325. E sobre aço dix Setxi Abenferri al alfaqui en gran secret per nom den1013 Bahiel: Lo Rey perques te tant en car1014 del feyt de Xatiua contra lalcayt? que nos poriem hauer dels meylos de sa companya sils uoliem hauer. E demana li lalfaquim: Fe que deuets digats quals son? Per la ley que tenim, dixeren els, nos poriem hauer en ·Gª· Romeu ab sa companya quis mudaria dintre ab nos contra ell. E dix lalfaquim: Aço poriets ho prouar que aixis fos. E dixeren ells: Och prouar e dir uosem chom: don nos lo Rey ·I· hom encubert, e can el uenra parlar ab lalcayt, et ab nos, al exir poral ueer, que negun home noy uenra   -354-   menys de uoluntat de son senyor: o sius uolets mem lo dins vna cortina o en ·I· loch amagat, e hoira con parlara ab nos, e puys conexera lo Rey que nos li deym ueritat. E lalfaquim amenals denant nos e dix: Digats los queus digan ueritat per la fe que deuen a Deu et a nos, que uostres han a esser queus diguen ço que a nos han dit. E nos demanam los ho, e els dixeren nos les paraules aixi con les hauien dites al alfaquim. E en aço nos entenem la gran falsia que el nos cercaua quens faes: e dixem los queu preauem ben poch, que tant preauem que fos de dins con de fos1015. E partim nos dels en semblança queu preauem poch.
326. E puys daltra part dixem al alfaquim que parlas ab els a vna part, e que dixessen que seria alo que lalcayt nos uolia fer, e si ells demanauen que seria ço que nos ne fariem1016, digats lur que james no partirem daqui, o quens dara la ·I· dels castells de Xatiua o Castello. E ells dixeren que entrarien al alcayt, e quey serien bons perço ques faes1017 pleyt, e entraren a ell.
327. E quan uench al altre dia, tornaren a nos, e dixeren quens darla Castello, e sempre demantinent quens atorgaua per senyor, e si ell hauia a dar Xatiua que no la daria si a nos no. E aixi faem aquest pleyt ab ell, e donans Castello al tercer dia, e cobram don ·P· Dalcala, els ·IIII· cauallers   -355-   qui eren preses ab ell de don Rodrigo Liçana. E dixem los que lalcayt isques ab nos defora ab los meylors ·C· homens de la vila, e quens reebes per senyor, e que aquel loch no liuras a nuyl hom, pus sen desisques si a nos no per negun temps. E foren tots a aquel sagrament, e hauiem feyts appareylar setis en lo Reyal que nos donam al bisble de Ualencia per nom Nandreu, qui fo prehicador e puys bisbe. E aqui fo lo començament del pleyt que puys fo entre nos e ells.
328. E aço passat anam nosen en Arago, e stiguem entre Arago e Cathalunya ben prop ·I· any o pus, e romas en Ualencia en nostre loch Exemen Pereç de Taraçona. E quan haguem estat ·I· any o plus entre Arago e Cathalunya, tornam nosen al regne de Ualencia, perque era loch e sao que nos uoliem acabar ço que hauiem començat, que aitambe haguessem tot laltre regne con hauiem tro en Xuquer.
329. E al torn1018 que nos faem, lo Rayz Dalgezira era exit Dalgezira1019 per paor que hauia de nos, e era sen exit be ab ·XXX· cauallers, e anaua sen a Murcia: e romas lo poder de la vila en los sarrains e en lo senyoriu. E enuiaren nos sos missatges que Algezira era bon loch e honrat, e dels meylors que fossen en lo regne de Ualencia: e si nos ho uoliem que ells sauenrien ab nos, nos lexant   -356-   los en aquell loch. E a nos plach nos molt la paraula quens enuiaren a dir, e dixem los quels penriem a merce, e quels rendriem1020 en aquel loch, e els quens donassen poder daqueles torres que son a la porta de Ualencia. E els dixeren ques acordarien, e quens respondrien. E nos demanam los quant seria la resposta, e els dixeren que al tercer dia, e plach nos molt.
330. E uengren al tercer dia a nos a Ualencia dels ueyls de la vila dels meylors quey eren, e foren ·IIII· per tots los altres. E dixeren nos quens darien la torre que era maior que es prop del Pont de la Calçada que era a la porta que nos demanauem. E nos dixem los quens playa, car els tambe auenien1021 en nostra fazenda, e quels amariem els fariem be. E faeren ses cartes ab nos con romasessen en Algezira ab aquels furs e custumes que eren en temps de los almohades: e que poguessen fer lur ofici en les mesquites aixi con solien, e que tot catiu sarrai que uingues a Algezira que fos alforro1022, e que nos nol poguessem cobrar ne nuyl hom per nos: e donaren nos dia que a ·V· dies que uinguessem cobrar la torre. E nos dixem los quey seriem a aquel dia, e que faessen exir tots los ueyls de la uila el altre poble, e quens jurassen faeltat, e quens serien leals a nos e als e als nostres, e als nostres homens.
331. E sobre aço nos uinguem al dia, e exiren a nos tots los ueyls, e juraren sobrel libre del Alcora quens serien bons e leyals, e que guardarien nostre cors e nostres membres, e els nostres homens quey metriem que tinguessen nostre loch. E quan nos1023 haguem enparada la torre pregam los que els uolguessen quens dessen tro a la tercera torre, e nos quey fariem ·I· mur perço quels chrestians no entrassen als sarrains ni els sarrahins als chrestians, e quey fariem vna portela qui exiria a la Calçada per hon entrassen en la vila, e perço que ells no poguessen dir que dan los uengues de part dels crestians. E els dixeren que nons podien respondre menys de conseyl dels altres moros, e que tro a ·V· dies hahut conseyl nos respondrien. E nos pregam ne alguns dels sarrains dels majors queu conseylassen. E els dixeren que en tal manera1024 ho farien que nos ne seriem pagats.
332. E quan uench a aquel dia responeren nos quels plahia, e atorgaren nos ho. E feem fer nostre mur entre nos e els de ·II· parts, e fo aixi enclos lo castell e enfortit. E aixi haguem Algezira, e prenguem les rendes que solia pendre la Rais Dalgezira, ço es lo fenyor.
333. E quan uench aenant tro a ·I· any e ·III· meses, los moros que tenia lalcayt de Xatiua en la1025 senyoria ab los moros que eren de Tous, e   -358-   de Terrabona, e de Carcell a vna caualgada que faeren companya de don Rodrigo Liçana, e almugauers, e uenien sen ab ela: e aquela caualgada no era de la senyoria dels moros que tenia lalcait en sa senyoria, mas daltres moros qui guerrejauen ab nos, e els uenien ab la caualgada: donaren los salt los moros seus moros e cauallers de Xatiua, e tolgren los la caualgada, e muls e rocins ·V· o ·VI·, e mataren hi ·II· caual E sobre aço feu nos ho saber don Rodrigo Liçana que aquest mal li era uengut per lalcait de Xatiua, e per son poder. E quan nos sabem aço plach nos per aquesta rao quar ell nos hauia trencada la couinença que hauia ab nos, e sobre aço hauiem rao de uenir sobre Xatiua. E aço hoit uenguem nosen Darago on erem a Ualencia, e de Ualencia a Algezira.
334. E enuiam messatge al alcait de Xatiua que uingues, que nos lo uoliem ueure, e que uengues a nos. E nos albergauem dintre en la vila en les nostres cases del Reyal, e el uench a aquel logar. E nos al dia que uench no uolguem parlar ab ell, e faem be pensar dell quiy era ab bona companya. E altre dia mati uench denant nos, e dix nos que era uengut per nostre manament, e per nostra carta que nos li hauiem enuiada, e que li dixessem ço que li uolriem dir: Alcayt, nos enuiam a uos per aquesta rao, que uostres moros e uostre poder de cauallers que uos tenits a soldada nos han feyt mal, e han desbaratada companya daquel a qui   -359-   nos hauiem comanada Ualencia. E uos sabets be que la couinença que hauets ab nos, que les cartes partides son per a. b. c., que nos ne tenim les vnes e uos ne tenits les altres, e segons que en aqueles es contengut hauets nos trencades les couinences que hauiets ab nos. E no tan solament en aço nos han feyt mal los homens uostres, e aquels a qui uos dauets soldada, mas en dues o en ·IIII· altres coses nos han feyt mal, e morts homens qui no moriren si no fos per rao de uos: on daquela couinença que hauiem ab uos nons es semblant queus en siam tenguts, pus uos lans hauets trencada, que pus nos hauem la major partida del regne de Ualencia, e Xatiua es del regne, uolem la cobrar pus uos la tenits, e deim uos que lans rendats.
335. E quan hoi aquesta paraula perde la color, e tench se per pres, e ell pensaua e no podia ben respodre de gran paor que hauia, dixem li: Alcayt, nous temats, que aytant segur sots con si erets en lo castell de Xatiua, e no uolem quens responats aqui, mas que tornets la, e que hayats uostre acort ab los ueyls, e ab aquels queus semblara: e quan haurets haut uostre acort, o uos uenits a nos, o enuiats nos uostra resposta, que la nostra cort es aytal que nuyl hom que uenga a nos nol embargam per tort quens tinga: mas si uos nons ho uolets adobar, creet be queus ho demanarem en tal manera que uos haurets a fer ço   -360-   que nos uos deim, e ual mes que fassats ab amor e ab grat, que si als hi hauia hauenir. E sobre aço el els altres moros besaren nos la ma, e el primer, e dixeren nos que ben conexien la gran fe e la gran leyaltat que en nos era. E aixi anaren sen a menjar, e estigueren tot aquel dia aqui. E dixem los ans ques partissen de nos quens donassen dia de resposta, e els dixeren que tan gran cosa era aço que nos demanauem que ben haurien ops ·VIII· dies dacort, e pregaren nos quels los donassem, e al ·VIIIe dia que el uendria a nos, o son missatge. E nos atorgan los li, e en lendema els sen, anaren a Xatiua, e nos anam nosen a Castello, e leuam la la Regina, e don Fferrando nostre oncle, e altres Richs homens.
336. E quan uench al ·VII· dia el nos enuia ·I· saui moro qui hauia nom Almofois1026 e era el pus saui de Xatiua, e dels meylors homens, e uench ·I· altre ab ell. E haguem ab nos don Fferrando els altres Richs homens qui eren ab nos, e dixeren1027 al sarray que respones. E el leuas em peus, e dix: Seyor, seyor, lalcait els altres ueyls de Xatiua uos saluden molt e dien uos sobrel dia que uos los manas que uinguessen denant uos uos, e fan uos aquesta resposta: que aquel malefici de que uos uos clamats del, nos1028 faeren sino ab rao quels chrestians prenien tan be daço del alcayt de Xatiua con de ço de la guerra: e sobre appelido   -361-   que hauien hagueren a exir ala, e cobraren ço que els hauien pres1029, e nols faeren altre mal. E el respon uos a la demanda que uos li demandats del castell de Xatiua, que uos sabets be lo castell de Xatiua qual es, que non ha altre meylor en tota la Endeluzia1030, e que ell retes lo castell per tan poch tenrien lo li los moros e los crestians en mal. E jassia que lalcait no sia de la uostra ley ni los moros, uergonya haurien de uos si fayen ço que leg los estegues: e preguen uos que uos no uuylats que ells fassen aço. E sobre aço assech se.
337. E nos responem li menys dacort, e dixem li: Almofoys, uos sots saui hom, e sembla ho per dues coses, la vna per la fama quen hauets, e laltra perque mostrats be uostra rao: mas si les coses daquest mon que son demanades de molts a molts, e du a ·I· no hauien departidor que conegues qual part hauia dret, ja no uenrien los feits a acabament: e lalcayt es nostre uassayl, que quant feu lo pleyt ab nos en lo Reyal ques prop la vila se feu nostre uassayl, quens gardaria e quens defendria a nos e a les nostres coses. E pus nostre uassayl es, deu fer dret en nostre poder, e nos deuem li dar jutge, e dam li per jutge don Fferrando qui es dels alts homens Despanya per linyatge e per noblea, e si ell coneyx que nos li demanem rao quens ho fassa adobar, e si ell conex que no, quens partirem desta demanda que li fem, e les   -362-   paraules que nos hauriem ab uos per lalcayt no haurien neguna fermetat si no era jutge qui1031 lo departis, lo qual nos uos donam.
338. E sobre aço dix nos el que no era uoluntat del alcayt ni dels ueyls que el jutge prengues, mas que tornaria la, e haut acort quens respondria. E demanam li quan seria la resposta. E ell dix que al tercer dia. E nos donam lo li que no uoliem contrastar ab ell per rao dels dies, pus demanaua dies couinents: e anassen. E al tercer dia ell torna, e respos denant don Fferrando e denant nostra cort que a aço noy calia jutge, mas que nos li dixessem que era aço que nos demanauem, e que ell nos respondria. E acordam nos, e dixem a don Fferrando: Tort diu Almofois, que en tota re que demanda faça senyor a uassayl, ni ·I· hom a altre, hi deu hauer jutge, si donchs ell no li atorga la demanda que ell li fa: e deu esser segur lo jutge de les parts que ço que el jutjara uenga a compliment1032. On nos tornam a uos qui sots missatge del alcayt, que si lalcayt uol reebre a don Fferrando per jutge, e segurar ço que nos li goanyarem en juhiy, que sia seguit1033 quen sirem pagat. E ell dix que noy podia mes fer de quant li era manat. E sobre aço faem testimonis los Richs homens e ciutadans quey hauia de Ualencia con ell no uolia rebre nostre iutge1034 que nos li dauem. E nos   -363-   preses los testimonis, caualga, e anassen sa carrera: e de aqui auant fo la guerra.
339. E nos uiam per los cauallers del regne de Ualencia, e per los altres homens, e per almugauers, e ab los altres Richs homens, e anam assetiar Xatiu, e posam nos en la orta riba del riu, e daltra part quens uenia ·I· barranch: e dessus faem ·I· ual, e aixi fo enserrada la ost. E nos estan en aquela ost ach hi molts tornegs entrels nostres els lurs: e ach hi ·I· home que fo parent del bisbe de Conca, e que era natural de ConCa1035, e hauians dit ans que fossem al seti de Xatiua quel infant don Alfonso uolia fer vna tenda en Xatiua: e en rao de fer la tenda mentre la fayen parlaua pleyt entre lalcayt1036 e est Rey don Alfonso qui ara es, qui era Infant. E nos sentim que aquela1037 nos faya sino ab maestria perço que parlasssen ab lalcayt de Xatiua lo pleyt, et ab linfant don Alfonso, e la tenda favas per encobrir lo feyt que parlauen. E aquest de Conca can sabe que nos assetjauem la vila uerach de Conca, e ab conseyl del bisbe e, que si pogues trobar aizina que pogues parlar ab los de la vila quels dixes quel infant don Alfonso uenia, e que li atenessen lo pleyt. E en aço haguem nos celosia1038, que sabiem be que aquela tenda fo feyta ab maestria perço que nos perdessem Xatiua.
  -364-  
340. E anam1039 cridar per la ost que tot hom que hauria paraules ab los moros menys que a nos nou demanas, que fos pres e quel aduyxessen a nos. E ·I· dia exiren los moros contra los de la ost que uolien segar e talar, e mogues lapelido en la ost, e exiren contrals moros: e don ·P· Lobera troba aquest hom de Conca que parlaua ab los moros, e per la crida nostra que hauia hoida que tot hom que parlas ab los moros quel presessen, acostas a ell, e dix que uendria tro a nos. E laltre dix li: Per quem uolets menar1040 al Rey? E el dix: Perço con lo Rey ha uedat que negu no parlas ab los moros, e uos hauets hi parlat, e uuyl saber sius ho mana lo Rey o no. E el nos poch defendre del, e amenal nos forsadament. E quan fo denant nos dix nos don ·P· Lobera: Seyor, aquest caualler parlaua ab los de dins. E ell no nega1041 que noy parlas, mas que no parlaua negun mal de nos ni de la ost. E nos dixem li quant hauia que ell era en la ost? E ell dix que be hauia ·XV· dies. Donchs, dixem nos, si ·XV· dies ha que uos sots en la ost, be ha ·VIII· dies que hauem feit cridar, que negu no parlas ab los moros si a nos nou demanauen, e uos res nos en demanas, donchs per que hi parlas uos? E el dix nos que noy hauia parlat res de nostre dan. E nos dixem: Si parlas, que uos sots aquel quens aduxes carta del bisbe de Conca que uoliets fer vna tenda per al infant don Alfonso, e en rao de fer la tenda parlauets nostre don1042 e ques   -365-   rendessen a ell: e aço sabem nos be per cert los moros de la vila: e hois molt be la crida que nos hauiem feyta fer, car tot cels qui eren en la ost la deuien hoir. E perço con hauets feit contra nos, nos1043 fiam en uos, castigar uos nem en tal manera que tot hom qui tolrans uuyla Xatiua sen guardara per ço que nos farem en1044 uos. E tantost manam als porters quel prefessen, quel faessen penetenciar e confessar, e quel metessen en ·I· arbre.
E quan uench a ·I· mes passat, dixeren nos que Enguera e Muxen hauien retut al infant don Alfonso, de la qual cosa nos nos maraueylam molt1045 que ell preses neguna cosa de la pertinencia de Xatiua perço con era de la nostra conquesta, e hauia nostra fiyla per moyler. E per saber si era aixi la cosa anam a Enguera, e dixem als sarrains quens rendessen Enguera. E els dixeren que renduda la hauien al infant don Alfonso, e que lalcayt seu era aqui. E entenem ladonchs que les paraules de la tenda se prouauen per ueritat, que pus ell tocaua a neguns dels castells de Xatiua, que be pendria Xatiua qui la li rendes. E enuiam a aquel caualler quey era que uengues a nos, e ell uench a nos, e demanam li nos: Uos com sots aqui? E ell dix nos quey era per don ·P· Nuneç de Goçman1046. El Infant hauial comanat a don ·P· Nuneç quel emparas per ell. E nos dixem li que aço no   -366-   creyem quel Infant emparas nuyla cosa del mon que fos de nostra conquesta.
342. Ab tant partim nos daqui, e manam a caualcadors qui eren en la ost quels anassen fer mal. E quan uench altre dia meteren celada a aquels Denguera, e preferen ne ·XVII· los de la ost nostra, e aduxeren los nos, e nos compram los dels. E puys altre dia anam a Enguera, e dixem los quens rendessen Enguera, e si no ho feyen que daquests ·XVII· fariem justicia, e de tots aquels qui poyriem pendre fariem atretal tro fos erma. E per tot aço que nos los enuiam a dir nons uolgren retre lo castell, e a uista dels faem ne la meytat escapsar, e laltra meytat enforcar: e tornam nosen en nostra ost que era denant Xatiua.
343. E quan uench entorn de ·XV· dies enuians messatge linfant don Alfonso ques uolia ueer ab nos, e pregans que li exissem a Almisra1047: e nos enuiam li a dir que tort nos tenia, e adoban nos lo tort quens tenia, quens ueuriem de bon grat ab ell. E enans que la sua resposta haguessem aguisam ab ·I· frare de Calatraua qui tenia Billena, que ell nos rendria Billena e Saix, e haguem dels moros los Capdetz e Bugarra. E quan linfant uench1048 que uolia emparar Billena, e Saix, e los Capdetz, e Bugarra, e no li uolgren1049 acuylir perque nos ho teniem tot, enuians pregar que li   -367-   exissem a uista. E nos lexam en la ost ·CC· cauallers, els homens de peu quey eren, e anam nos ueer ab ell: e no hauia ab nos sino en ·G· de Muncada, e el Maestre del Espital, e Nexemen Pereç Daranos, e en Carroç, e de nostra companya vna partida, e ab linfant don Alfonso era lo Maestre del Temple, el Ducles, et don Diego de Uiscaya, e altres Richs homens de Castella e de Galicia de que a nos nons membren los noms. E exim a la usta entre Almiçra e los Capdets hon ell sera atendat, nos a Almiçra. E foren ab nos mes de la terça part dels cauallers que ab ells no eren, e uim nos. E quant nos fom uists uench a la nostra ost per ueer la Regina nostra muyler, e nos uolguem li fer liuar lo castell Dalmiçre, e la uila en que el posas, e el noy uolch posar, e posa defora al peu del pug, Dalmiçra hon feyt hauia parar ses tendes: e aqui haguem gran solas e gran amor.
344. E puys uench la Reyna nostra moyler quens hauia pregat que la lexassem uenir a les uistes, per tal que aquel contrast que era entre nos e nostre genre ques adobas. E el uench la ueer sempre que fo uenguda: e aquel dia passas en alegria e en solaç, perque no era be que parlas hom de neguns feyts en lo primer dia.
345. E quan uench en laltre dia hoides les misses el uench ueer la Regina altra uegada: e nos demanam li per que hauia enuiat per nos quens   -368-   uissem ab ell. E dixeren nos per ell lo Maestre Ducles e don Diego de Uscaya, que Linfant era uengut per aquesta rao que era casat ab nostra fiyla, e que creya ell que nos no la poriem mils casar ab nuyl hom del mon que ab ell, perque creya que deuia hauer vna partida de terra ab ela en casament: e que Xatiua1050 que li hauien mandada per Ouieto Garcia, que parla lo casament. E nos dixem los quens acordariem, e quels respondriem. E nos acordam nos ab la Regina e abaquells Richs homens qui ab nos eren, e enuiam al Rey quens enuias lo Maestre e don Diego, e respondriem los. E els uengren, e fo aital la resposta, que be sabiem nos e la Regina, que be hauiem maridada nostra fiyla, mas que aquela era estada paraula que1051 nos no hauiem dita a Ouieto Garcia ni a altre hom del mon que nos Xatiua dessem ni altre logar: que can nos casam ab la Reyna dona Lienor sa tia, que anch nons deren terra1052 ne hauer ab ella: e nos no creem que mes haiam a dar a negun Rey ab nostra fiyla que el a nos ab la sua: e que no li pesas que Xatiua que no dariam a hom del mon, car era de nostra conquesta, e que ell hauia prou e no li deuia fer enueja lo nostre: e que li pregauem que no li pesas, que nos als no era nostre acort quey fessem.
346. E els partirense despagats de nos per semblant e tornaren sen. E altra uegada ells tornaren   -369-   a nos al uespre, e dixeren nos que ço que dit hauien prouarien ells per Ouieto Garcia que aixi era. E nos dixem que per tal caualler teniem nos Ouieto Garcia, que no lexaria de dir la ueritat per don Alfonso son senyor, mas pero que dret uedaua que proua de uassall no fos reebuda contra altra. E aço era gran cosa, e no uoliem metre Xatiua en paraula dome qui son uassall fos: mas que nos sabiem la ueritat e Deus, e que Linfant no deuia demanar terra ab nostra fiyla, que altres aiudes grans e bones podia hauer de nos a honor del e a pro, car si mester li fossen ·M· o ·MM· cauallers que1053 poria hauer en sa aiuda ab nos ensemps, e aço no tan solament vna uegada, mas dues o ·III· e ·X· si mester hi fos: e ualia mes aço ab nostre amor que no lals ab desamor de nos. E aixi passas aquela nuyt ab aqueles paraules que foren entre nos e els. E dixem los que daquela manera que els demanauen non fariem res. E aixi partiren se aquella nuyt de nos.
347. E altre dia tornaren, e dixeren nos: Senyor, bon seria que uos donassets Xatiua al Infant, que si no ho fets aytambe la haura, que lalcait la li dara. E nos dixem: Con laura Linfant, ne lalcayt con la li dara? E els responeren: Perço car la li quer donar. E nos dixem los1054 que nos no hauem paor que negu lans tolga, ni lalcayt la pot donar, nil segur1055 la gos pendre, car qui en Xatiua uolra   -370-   entrar sobre nos haura a passar. E uosaltres castelans, cuydats1056 passar ab uostres menaces, e aqueles esperar les uos he: e deits sia als uolets dir, que pus als no recaptam si aço no, sapiats que irem en ma carrera, e uos fets lo que porets.
348. E sobre aço manam ensellar e trossar les azembles, e la Regina pres se a plorar, e dix que en mal punt era nada, que ella era uenguda aqui per adobar a nos e a son genre, e ara que uees que axis partia tan mal. E ells anaren sen e dixeren al Infant que nos nosen uoliem anar, e que manauem ensellar. E quant nos haguem ensellat vench nos1057 lo Maestre Ducles, e don Diego de Uiscaya, e dixeren nos: Rey, es aço per uos que uos uos arrauatets tantost1058 e tan fort? E nos dixem: No ha hom al mon que uosaltres no fessets exir de mesura perço can1059 fetS totes les coses ab erguyl, e cuydats uos que tot ço que uos uolets deja hom fer. E dixeren ho a la Regina: Senyora, parles ab uostre marit, e digats li que nos irexe nis arrauate, que nos irem a don Alfonso e la cosa nos partira aixi con ara se parteix. E la Regina pregans ploran que nons coytasserm ni uolguessem caualgar, que els irien la a don Alfonso, e que endreçarien la cosa ab amor de nos e dell. E nos dixem que pus ela e els nos en pregauen que ho fariem, e que uinguessen tost ab lur ardit. E anare sen al infant don Alfonso e parlaren lo pleyt   -371-   en esta manera, que ell se partis, que no demanas Xatiua, e que partissem les terres entre nos e ell com se retria el regne de Murcia el regne de Ualencia, e que nos li retessem Billena, e Saix, e los Capdets, e Bugarra: e ell que rendria a nos Enguera e Muxen.
349. Aquest fo lo partiment de les terres: que Linfant hagues Almansa, e Saraful1060 el Riu de Cabriuol: e nos que haguessem Castayla, e Biar, e Releu, e Sexona, e Alarch, e Finestrat, e Torres, e Polop, e la Mola que prop Dagues1061, e Altea, e tot ço1062 ques enserraua dins sos termens. E1063 faem nostres cartes bulades entre nos e linfant don Alfonso, e partim bons amichs, e rete la ·I· al altre ço que tenia que no era seu. E nos tornam nosen a Xatiua en la ost que estaua molt be aixi con nos la lexam. E estigues1064 aqui ·II· meses que ells no parlaren negun pleyt que faessem.
350. E quan uench passats los ·II· meses enuians lalcayt ·I· sarray qui hauia nom Abolcasim1065, e faem exir tots los de la nostra tenda per parlar ab ell. E ell quan uee que noy hauia negu sino nos, dix nos quel alcayt nos saludaua, e ques comanaua en la nostra gracia aixi con en1066 aquel hom del mon qui maior cor hauia de seruir, e damar, e donrar, e quens enuiaua a dir per quel teniem   -372-   assetiat? que be sabiem nos que son pare li hauia manat que a neguin crestia del mon ni a sarray non liuras aquel castell si a nos no si ell lo hauia a perdre: e que nol deiem tenir assetjat ni fer mal, que el per nos lo tenia, e que el james no faria altra uia sino la1067 nostra. E nos responern li que ben sabiem por hoida aqueles paraules que li ha uia manades son pare, mas pus Deus uolia que nos fossem Rey del regne de Ualencia, e que Xatiua era lo pus noble loch quey fos de Ualencia en fora, que ell ho deuia uoler, car daltra manera li poriem nos fer be si que el e son linatge ne porien uiure honradament: 1068altra quel castel de Xatiua que feya per nos, car era clau del1069 altre regne de Ualencia si Xatiua no era nostra, perquel pregauem que el ho uolgues, car daltra manera nos no podiem partir daquel loch tro quel haguessem. E quan ell ho haja feyt collar a nos, ell no sera fora de messio que nol haia a metre en retener aquel loch: e seran ·II· dans, ·I· a nos e altre a ell, e el pot escusar aço per la nostra amor ab lo benefici que nos li faerem1070, e aço semblara mils seu que nos li darem, e Xatiua semblara mils nostra.
351. Senyor, dix ell, que uolriets de Xatiua quen faes lalcayt? E nos dixem li: Don nos lo castell, e nos heretar lem ell e son linyatge. E Albolcaçim respos: Con se poria ell desexir tantost   -373-   de Xatiua qui es tan bon loch, e que no pensas primer quens demanaria ni que no? E nos dixem: Desexir sen ha en aquel qui sera son senyor, e quil guardara de mal, e que li dara ·X· tants que anch son linyatge no ach. E dix ell: Senyor, les paraules que uos deits son de gran feyt, e si a uos plau jo tornare al alcayt e dir les li he. E nos dixe: A nos be plau quey anets, e que les li digats, e quens hi tingats bon loch, que uos sots escriua major de Xatiua, e nos heretar uos em be mes que anch non hagues, car be sabets uos que esforçre nons podets.
352. E sobre aço el torna dins1071 e al tercer dia el torna a nos, e dix nos que no trobaua de conseyl que Xatiua1072 des per nuyla re. E sobre aço dixem li nos1073, pus ell no lans uolia dar ques pensassen de deffendre, que nos la combatriem ey estariem tant tro que la haguessem presa. E el pregans que li enuiassern Nexemen de Touia qui era son priuat, e siauas molt en ell. E nus enuiam li Nexamen de Touia, e dixem li quel alcayt lo demanaua, e ques nentras ab Abolcasin en Xatiua, e que ara conexiriem la amor e la naturalea que hauia ab nos: e era aço dimecres. E pregrans lo missatge que nos no faessem fer mal a la uila ni ells nou farien a nos tro al dimenge, perço car al diuendres uenrien los ueyls a la mesquita, e aqui acordarien se tro al dissapte, e per ço que duras   -374-   la treua tro al dimenge. E nos atorgam lo li, e non uolguem fer longues noues per tal con les paraules duraren molt, e seria alongament del libre.
353. E laltre dia a enant uench nos Abolcacim, e Setxi, e Almofois, e Nexemen de Touia1074: Senyor, aquius enuia lalcayt tot son conseyl, e son cor, e ço que aquests faran tingats per aytan ferm con si ell ho feya. E foren les paraules aytatls que el nos liuraria lo castel menor de Xatiua, e que el tingues lo major daquela Pantacosta en ·II· anys: e nos que li faessem saber qual loch honrat li dariem. E nos parlam1075 qual heretat couinent li poyriem dar. E ell demana Montea1076 e Uallada que son castells bons, e son prop de Xatiua. E nos dixem que hauriem nostre acort. Ab tant exim de nostra tenda, e anam a aqueles cases que nos hauiem feytes on era la Regina, e fo en nostre acort lo Maestre del Espital Nuch de Fuylalquer, e en ·G· de Muncada, en Exemen Periç Darenos, e en Carroç, e dixem los lo pleyt quens parlaua lalcayt, e quens hi conseylassen: e dixeren ells a la Regina quey dixes primerament que ells. E dix la Regina: Senyor, quiyn conseyl uos poria jo donar en aquest feit, ni negu? conseyl uos que pus podets hauer Xatiua que nou alonguets per ·I· castell ni per ·II·, quel pus bell castell es del mon   -375-   el pus rich que jo anch uees, ne nuyl hom. E dix lo Maestre del Espital: Noy dire plus, que bon conseyl ha dat la Regina. E tots los altres atorgaren ho. E nos dixem que bens hi hauien conseylat, e tinguem ho per bo, e pensam nos que pus lo menor castell nos daua, que puys lo major no era en sa ma.
354. Ab tant enuiam per Nexemen de Touia, e per los sarrains, e responem los en aquesta manera: que tant amauem nos son pare del alcayt, e tant amauem son fiyl quens hauia lexat en nostra comanda, que ja fos que nos nou haguessem acabat tot a nostra uoluntat, que per amor dell queu uoliem fer. E els pregaren nos de part del alcayt, e dels ueyls, que nos que uolguessem que don Exemen de Touia tingues lo castell, per ço car1077 lalcayt se fiaua en ell molt, e nos atretal quins hi fiauem. E nos atorgam los ho, e presem lo castell menor, e aixi partim nostra ost, e establim lo castell fort be de uianda e domens, e tornam nosen en Ualencia.
355. E nos estan en Ualencia uengren nos ·II· sarrains1078 de Biar qui eren antichs homens, que cascu hauia plus1079 de ·L· anys, e dixeren als nostres porters que uolien parlar ab nos, e que uenien per nostre gran pro1080: e faem los entrar denant nos, e dixem los que uolien? E els dixeren que si   -376-   nos uoliem anar a Biar que ells quens donarien lo castell, e que aquel era lo meylor castell que fos daquela frontera, e que si nos lauiem que hauriem tota aquela frontera. E nos dixem los: Ara digats con luns1081 poriets uos donar ni con se poria fer? E ells resposeren que els eren dels pus apparentats homens daquela vila, e que hauien parlat ab alguns de la vila ab tals ue lans porien be retre, e que sabien per cert que si a nos ueyen ques faria. E nos dixem: Anats uos en la, e nos ajustarem aqui tro a ·C· cauallers, e serem a Xatiua, e aixi1082 aduyts nos cert ardit de la cosa si sera o no.
356. E quan uench aquel dia nos fom en Xatiua, e foy La ·I· daquels ·II· sarrains, e nos dixem li que hauia feyt son companyo? e el dix quel feyt atorgauen tots los moros de Biar, e que son companyo era romas perço quels amenas tots denant nos, e que uinguessen a nostra merce can nos nos acostassem al castell. E nos anam la ab aquesta fiança, car anch sarray nons trenca fe quens hagues promesa per rao de castell quens hagues promes de retre de Lançrat en fora en lo feyt de Rogat1083. E aquest sarray affayçonans ho tan be e tan fort, quey haguem a anar. E quan nos fom la trobam tots los sarrains de Biar ab armes que eren exits de fora. E dixem nos al sarray: Acostat   -377-   tu a els, e digues los que los som aci. E ell acostas a ells, e els dixeren que no uolien parlar ab ell, e si sacostaua a els darien li ab pedres. E estiguem aqui be per ·III· o per ·IIII· dies de la partida on hom ue de Ontinyen1084 a Biar deça laygua.
357. E puys mudam nos en ·I· pug que es sobre Biar de la part hon hom ua a Castalla1085, e era per la festa de sent Miquel. E aqui faem bastir nostres cases, e qui no podia hauer cases faya bona barraca, e qui en cases qui en barraques estiguem be ·II· meses: e en aquests ·II· meses faem ·I· feneuol, e pochs dies erraua quels nostres no haguessen torneg gran ab los de la vila, que de dins hauia be ·DCC· homens de peu ben armats, e de bons.
358. E quan uench ·I· dia faem uenir nostres Richs homens, e de les ordens aquels quiy eren, e en ·G· de Muncada qui hi era uengut ab ·LX· balesters molt bons de Tortosa: e combatem la uila per rao quey albergassem. E els defeneren la molt fort que non perdien re sino per força, e hac hi ferits cauallers de la nostra part, e altres homens de la lur. E estiguem hi de mijan setembre tro a la entrada de febrer. E no uolem comptar totes aqueles coses que si faeren darmes ne tots los pleyts que els nos parlaren, e nos a els car serien longues noues.
  -378-  
359. Mas quan uench a la derreria que tot aço fo passat, lalcayt qui hi era, qui hauia nom Muça Almorauit, rendens lo castell, e nos retenguem los sarrains en la vila, e faem les cartes de lurs Çunes, e que romanguessen tots temps ab nos e ab los nostres.
360. E quan aço haguem acabat, tornam nosen a Ualencia, e uolguem demanar al Azeyt lo dret quens deuia donar de Castayla segons les cartes nostres. E dix nos don Exemen Periç Darenos que nons calia, que ell la tenia, e que ben sen porien hauenir ab ell. E nos dixem li con ho tenia ell? E ell dix que don ·Gª· Periç de Castayla la tenia per ell, e que ell lans podia render quant que nos nos fossem hauenguts ab ell. E demanam li qual auinença en faria? E ell dix que en lo regne de Ualencia quen pendria mesnys ·V· tants que no ualia aquel loch. E fo la auinença aytal quan molt naguem parlat, que len donassem Xest e Uila marxant: e donam los li, e en aquesta manera haguem Castayla. E quan uiren que nos hauiem Xatiua e Biar, rendes a nos tot laltre Regne que era de Xucar tro en terra de Murcia, ab couinença que nos los hauiem feyta quels retinguessem el Regne: e ayxi haguem ho tot.
361. E puys anam nosen en Arago, e passam per Terol, e per Darocha, e uinguem a Calateyu. E ·I· dia nos anauem a la missa a la esglesia major   -379-   de sancta Maria de Calateyu, e quan haguem hoida la missa acostas a nos don Exemen Pereç Darenos, e dix nos: Senyor, mester uos hauriets a acordar en uostres ases1086, que enbarchs uos ixen que uos nous cuydats. E nos dixem: Quiyns enbarchs podien esser aquels? E el dix: Ben ho sabrets. E nos dixem: Mal fets, don Exemen Periç, que si uos sabets cosa de nostre pro haurem ne alegria, e plaurans molt: e si era nostre dan pendriem hi conseyl, e si abans hi podia hom pendre conseyl mes ne ualria. E dix: Donchs uolets queus ho diga? E nos dixem: Si uolem be. E dix axi: Aladrach1087uos a preses alguns castells1088 en terres de Ualencia, e nous ho gosauem dir. E nos dixem fazien ho mal, car nons ho deyen, pus entenien que nos perdiem res del nostre: mas a nos plau molt, que per les couinences quens hauien feytes los sarrains nols gitauem de la terra. E pus ells nos fan cosa perquels ne gitem, e a Deu plau, a nos plau molt qui ali on longament es cridat e inuocat lo nom de Mahomet, seray appellat lo nom de nostre senyor Ihesucrist. E dixem: Sabets quins castells nos ha preses? E el dix: Galaner1089, e Serra, e Pego. E nos dixem: Pus les noues son aytals veurem quins fa aquest mal: e irem la, e pendrem hi conseyl. E puys dixem ho a la Reyna que açons hauia dit don Exemen Periç Darenos. E dix ella que ja ho sabia, mas nons ho gosaua dir. E nos dixem: Errauets hi durament car nons ho deyets,   -380-   car con abans pren hom conseyl al dan que hom pren, mes ual: e es nostra uoluntat quen sen anem a Ualencia, e que cobrem nostra terra, car hon mes se apoderaria Alazarch, pejor seria de cobrar. E dix ella: Deits bona rao, e fets ho en bona uentura, e prec uos que leuets mi que uaia ab uos.
362. Ab tant anam nosen nos e la Regina, e fom en Ualencia. E nos estan en Ualencia uench nos lalcait de Xatiua ab gran companya de sarrains e dels ueyls de la vila ben ·X·, e entra molt alegrament denant nos, e besans la ma, e dix nos con nos anaua? E nos dixem que be, la merce de Deu: e quens pesaua molt lo mal quens hauia feyt Alazrat en nostres castells, e quens maraueylauem con ho soffrien ells1090. Seyor, si mal uos fa negu sapiats quens pesa molt ens es greu: e nos ueem los molt alegres e pagats, que anch nuyl temps nols hauiem uists tan alegres ne tan pagats. E1091 nos nos cuydam quels pesas lo mal quens hauia feit Alazrat, e quens prefferissen1092 aiuda, anch aiuda negu dels nons profferiren, sino quens eren uenguts ueer, e que hauien gran gog de nos: e que dixeren encara mes, que ab la gracia de nostre Senyor e de nos que Xatiua era tan poblada, quels homens se ferien de muscle a muscle. E sobre aço estegren ·II· dies ab nos, e al tercer anaren sen. E nos dixem a la Regina: Hauets esguardat que han   -381-   feit aquests sarrais, con son entrats alegrament denant nos, e nos son esquiuats, del nostre mal sino que so han passat1093 leugerament? E ela dix: Nom hi hauia pensat, mas be enten que uer deyts1094 que poca cura nan, e poch dixeren queu sen uenjarien, neus pregaren queu sen uenjassets.
363. E quan ells foren partits de Ualencia anam nosen casar a Burriana. E quan hi haguem estat ·II· dies, vna nuyt que nos erem gitats tocaren a la porta, e dixeren nos los porters que missatge hi hauia de la Regina. E nos pensam nos que aquest missatge era dalguna cosa e de1095 feyt nouel quey era esdeuengut: e entra, e donans vna carta sua en la qual se contenia que Alaçrac quens hauia emblat lo castell de Penaguila: e daquesta cosa fom durament somoguts, que aixi con se degren penedir del mal que hauien feit per la nostra uenguda, e que aran sen fassen mes, de tam bon loch e de tan honrat con era Penaguila fom ne molt trebaylat entre nos: e duna part nos pesaua per la honta que feyta nos hauia, e daltra part nos playa, car nos dauen rao e manera quen sen poguessen uenjar1096. E anch la nuyt no poguem dormir, ans suaem tam be con si fossem en ·I· bany.
364. E altre dia mati caualgam, e anam nosen a Ualencia, e trobam aqui lo bisbe de Ualencia,   -382-   qui fo puys bisbe de Saragoça, e haua nom Narnau, e era de linatge de Peralta, e trobam hi don Pero Ferrandez Daçagra, e don Pero Corneyl, e don Exemen Dorrea, e en ·G· de Muntcada, castlan1097 de Tortosa, e don Artal Dalago, don Rodrigo Liçana: e exiren a nos, e nos dixem los que al mati fossen denant nos, que ab els ensemps uoliem parlar duna gran cosa1098 e cara. E els dixeren que farien nostre manament. E quan uench al mati, hoida la missa que nos faem celebrar, aguem ·II· o ·III· clergues de la esglesia de Ualencia qui eren homens de ualor, e dels ciutadans tro a ·V·, e els Richs homens quey eren ja: e moguem la paraula, e dixem los con nos erem uenguts de Burriana sobre vna carta que la Regina nos hauia enuiada, en la qual deya que Alaçrat nos hauia emblat lo castell, de Penaguila, de la qual cosa hauiem gran dolor e gran ira, con els hauien tant dardiment quens hauien feyt mal de ·II· o de ·III· castells quens hauien preses, e encara que nos uolien cessar del nostre mal nos retenen los en nostra terra, eque uiuissen ab nos, e ab nostre linyatge: e ara per onta de nos estan en la nostra terra ells hajan presada tan poch la nostra amor e la nostra senyoria, pesans molt. E del nostre pesar deuets uos hauer part, que aixi con auriets part del nostre be, aixi deuets hauer part del nostre dan e de la nostra onta, perqueus prech eus man per la senyoria que jo he sobre uos queus pes, e   -383-   que mo aydets a uenjar, car nostre cor es quels ho caruenam. E saembla obra de nostre Senyor, car uol quel feu sacrifici sia per tot lo regne de Ualencia, e guarda a mi que jo nols trench les couinences que he ab ells: que pus ells me donen rao que uinga sobre1099 els, jo retenen dels en ma terra, e no gitan los de lurs alberchs ni faen los mal perque no poguessen uiure richament ab nos e ab nostre linyatge, sapiats que ab la uoluntat de Deu quels ho caruendrem regeu e fort: e sobre aço encara quem1100 tolguen ma terra ni aquela en que jols hauia poblats, he gran rao ne jo de poblar la de chrestians, e dir uosem ço que nos hi hauem pensat retenen uostre conseyl totauia si meylor es quel nostre.
365. Nos hauem aixi pensat que hajam tro a ·CCCC· caullers de que establescam los castells que nos tenim a Xatiua els altres: e quan los haurem establits que digam1101 aquesta festa Daparici denant que uenra, que deu esser daqui a ·I· mes, denant tots publicament en la esglesia de1102 sancta Maria, mostrant primerament los torts e les injuries que els nos han feytes: que jo uuyl tornar la terra e poblar de chrestians. E quan los homens del Regne nostre e de les altres terres sabran e hoiran que nos hauem aquest bon proposit en seruir a Deu, e de la gent quey uenra, que nons cal cridar ost ne caualcada1103, mes naurem, que si fayem   -384-   cridar ost ne caualcada de la nostra gent e de la altra: pero retenem aço que aquels que no son uenguts contra mi, ni man mos castells forçats, que no hagen negun mal per mi ni per los meus, mas quels do hom ·I· dia couinent ques appareylen de exir del regne de Ualencia ab ses moylers e lurs fiyls, e ab lur roba quanta leuar en poran, e que sien guiats de mi tro que sien al regne de Murcia, que pus els sien el regne de Murcia, els se sabran donar cap tro en Granada o daqui en la.
366. E sobre aço hoides les paraules mies respos lo bisbe de Ualencia, e dix que faya grans gracies a nostre Senyor e a la sua Mare del bon proposit quens hauia donat, e que nuyl hom no hauia seruit a nostre Senyor tan be, pus aquesta uolentat hauiem con nos, e que per tot lo mon seria nostre nom recomptat, e que al Apostoli ni a la esglesia de Roma no poriem fer major plaer daquest. E dixem als Richs homens quey dixessen, e aquels qui hauien sarrains deyen hi forçadament can nos fayem ço que nols playa. E dixem los nos: Per que nous plau aço, e nons ho conseylats? que per lo uostre goany nous deuets estar que nom conseylets segons Deu e segons mon pro e uostre que sera a la longa: car ja sia que la renda uos en baxara, que nous ualra tant per chrestians com per sarrains, guardats be quanta es la merce que jo e uosaltres en farem, pus els me donen rao, quels en pux gitar menys   -385-   que ma fe no trencare. La segona rao que es molt fort, que si per auentura e peccat de chrestians engues ·I· temps ques acordassen los sarrains qui son dela mar, e deça mar1104, e ques leuassen los pobles dels sarrains de cada vna de les uiles, tants castells nos tolrien a nos e al Rey de Castela, que tot hoin quiu hois sen maraueylaria del gran dan que pendria chrestianisme. E ual plus quel dan uenga sobre altre que sobre nos, car los temps se cambien, e enans dora deu hom guardar que no pusca uenir a fer son don1105.
367. E sobre aço ajudaren nos los de la ciutat de UaIencia, e els bisbes, e els clergues a mantenir aquela rao que nos los hauiem mostrada, e haguem los a uençre per sen natural que plus ualia la nostra rao que la lur, si que quan uench a la darreria lans hagren a atorgar. E fo affinat lo conseyl, que tenien per meylor lo nostre conseyl. E manam que establissen Xatiua, e tots los altres castells que nos teniem. E assignam al castell de Xatiua en ·G· de Muntcada ab ·LX·1106 cauallers e escuders ab armes. E manam encara que establissen los altres castells aquels que nos podem tenir be enfortidament, e als altres trametiem companya tanta tro hagues bastament a cada ·I· loch. E enuiam les cartes e missatges en arabich con los manauem els donauem dia que a ·I· mes sapareylassen dexir de nostra terra ab tota lur roba,   -386-   e ab auer, e ab tot ço que leuar ell porien, quar no uoliem quey romanguessen pus els aixi seren captenguts de nos.
368. E sobre aço enuiaren nos dalcuns lochs honrats los sarrains missagers daquels que hauien ni podien trobar entre si, ques maraueylauen fort perquels gitauem de nostra terra, e si uoliem que cresquessen la renda a nos, que ells nos darien tot ço que nos coneguessem que rao fos e cosa couinent: e aquels de Xatiua qui1107 hauien forfeit quens darien cascun any ·C· milia besants de renda. E nos haguem nostre acort, e dixem los que ben conexiem que la rendans pujauen, e quens ualria la terra mes que anch no hauia feit: mas quan ara nos començauem aytal cosa menys que no hauien acorriment de la mar, que ben sabiem nos per cert que quan aquel poder los cregues1108 ques leuarien1109 contra nos, perque uoliem de tot en tot que isquessen de nostra terra sals e segurs ab totes lurs robes e lurs coses. E els ploran e ab gran dolor partiren se denant nos, e agren a seguir nostre manament. E meteren ma cascu ali on els podien ni ueyen que poch establiment hi hauia de combatre los castells, e ajudauen los lurs ueyns aquels quels estauen en torn: si que tan fortment los combatien, que per partides del regne de Ualencia bens tolgueren de ·X· castells   -387-   tro a ·XII· E ach hi gran guerra: e aquels que non combatien nils podien pendre exien se de la terra, e anauen sen a Montesa tots, si que be sen hi ajustaren1110 ·LX· milia homens darmes, menys de les fembres e dels infants.
369. Ab tant los sarrains donaren se paor que nos los fariem pendre1111 lur hauer aquel que leuauen, e la roba aquela que bona fos: e faeren nos parlar a don Exemen Periç Darenos quens donarien la meytat del auer, e la meytat de la roba aquela que bona fos: e faeren aço parlar per tal quels guiassem ab laltra partida. E nos dixem que tal cosa con aquela no fariem per re, car nos los hauiem promes quels assegurauem1112, e que nos los faessem ara robar en la carrera nou fariem per nuyla re: que sobre aço que nos dit lur hauiem que fossen en nostre asegurament, e que nos prefessem seruiy dels, els perden lurs cases, e lurs heretats, e lur natura, que pus la paraula las hauiem dita que exissen saluament e segura de nostra terra, que no uoliem pendre seruiy dels, car dolor hauiem del mal que nos los feyem, e que encara los en donassem altra dolor sobre aquela, nons ho podia soffrir lo cor quels tolguessem re de ço que leuarien. E faem los guiar tro a Billena, e comptaren nos los cauallers els Richs homens quels guiauen per nos que ben tenien ·V· legues de la deuantera tro en la rereguarda1113: e deyen que   -388-   en la batayla Dubeda no uee hom pus de gent que ali hauia iustada entre homens, e fembres, e tosets. E don Frederich frare del Rey de Castella era en Billena, que la tenia per lo Rey, e leuaua per cada testa de sarray dome e de fembra, per cada vna ·I· besant: e pujaren be segons quens deyen a ·C· milia besants. E entraren sen en Murcia, e partiren se los vns a Granada, e los altres en la terra del Rey de Castella, e aixi escamparen se tots.
370. E aquels que romaseren en la nostra terra faeren cap Dalaçrach: e uench ·I· dia messatge a nos que combatien Penacadel, e quey parauen algarrades, e combatien los souen e menut, a escut e a lança. E nos erem en Ualencia, e enuiam per lo bisbe1114, e per los nostres Richs homens, e per cauallers quey hauia que sabien de feyt darmes, e per los prohomens de la ciutat1115 ques appareylassen danar ab nos, que uengut nos era messatge que Penacadel combatien, e quey uoliem anar per tal quels en leuassem: car si Penacadel se perdia lo port de Cocentayna se perdria, que no gosaria hom anar a Cocentayna, ni Alcoy, ni a les partides de Sexona, ni a Alacant per negun loch, e seria gran desconort dels chrestians: e dessaa Deslida, e de Beo1116 quey hauien uensuts be ·III· milia chrestians quels entrauen per fer mal, que eren de les partides de Tortosa, e Dalcaniç,   -389-   e de Castellos1117, e Dorta, e de Uilalonga, e Dalcanada, e de Ual de roures, e daltres logars que eren uilers escampats1118: que en aquel desbarat nauien mors1119 de ·CCCC· tro en ·V· cents. E si dessa prenguessen Penacadel, seria gran desconort a tots los chrestians del regne de Ualencia: els bisbes, els cauallers que hi eren tenien per bo quels acorregues hom. E dix don Exemen Periç Darenos: Salua la honor de uosaltres est conseyl no tench jo per bo, car los moros son molts, e son se molt energuylats per aquesta uençuda que han feyta als chrestians, e per los castells quels han tolts: e car es en terra de montanya, e hay tan gran companya, e no es terra de brocar be als cauals armats, e que nos auenturauem lo Rey que uaja en logar on ell nou pogues acabar, o quel faes hom tornar atras de ço que uolria començar ni acabar, daqui auant noy hauria restaurament negu quey pogues uenir: el Rey estan en Ualencia quan nos prenguessem mal, tant es lo seu poder queu restaurara tot1120. E tots quants foren atorgaren que deya ueritat e bona rao: e pregaren nos carament e molt fort1121 que nos noy uolguessem anar, e quey enuiassem a ells. E nos entenem que deyen be, e que dauen lo pus fan conseyl: e atorgam lo1122 los per prechs quens en fayen.
  -390-  
371. E sobre aço anaren la, e los sarrains tenien ·II· pugs, ·I· deça la pena, e laltre dela, si quels nostres ab cauals armats e ab homens a peu los hagueren a combatre, e tolgren los aquel pug que era de la part dels nostres. E aqui mori Abetibassol1123 que era lo meylor sarray que Almaçarich1124 hauia, el pus poderos, e encara de ualor ualia plus que ell. E ab la ajuda de Deu ueeren los chrestians1125 quel pug perderen los della, e els sarrains qui eren dessa ueeren que Abenbaçol fo mort, e mudaren se en aquel pug dela: e els chrestians cuydaren se que nol desemparassen, e no meteren guardes al peu del pug. Els sarrains exirernsen tots, e anarensen recuylir a Alcala en terra Dalaçrach. E daqui enant preferen ardiment los chrestians, e fo baxat lo poder dels sarrains. E dura la guerra be per ·III· anys o per ·IIII· que Alaçrach parlaua pleyt ab don Manuel frare del Rey de Castella primer, e puys ab lo Rey de Castella.
372. El Rey de Castella pregans que li donassem treua per amor dell: e ell hauia li enuiat son peno, e altre quen tenia ja de don Manuel. El Rey de Castella auiel sen trames altre, en manera quels tenia ja en sa comanda, e si pogues quels deffendria, segons que Alaçrach retrasch als homens seus, e a altres quens ho dixeren: si quen menaça per lo Rey de Castela a don Exemen de Foces. E a vna uista que ach ab ell e nos donam   -391-   a Alaçrach treuga, per lo Rey de Castella quens en prega, duna pascha de quaresma tro en laltra.
373. E quan uench a entrada de quaresma ·I· sarray enuians son messatge, lo qual sarray era molt priuat Dalaçrach, e anaua ab ell, e faya molt per son conseyl. El missatge fo1126 ·I· chrestia quens enuia ab qui ell parla en gran secret1127, e dix: Saludaus molt, seyor, aytal sarray1128, e dixens son nom, e diu uos que si uos li fets merce que el uos aguizara que Alaçrach uendra tot cant pa ha, si que si uos li uolets acometre aquesta pascha primera que nols trobarets negun conduyt, car el lo li fara uendre. E nos demanam li si aquel sarray era de conseyl Dalaçrach, e el dix nos que och, pus que altre que fos en sa companya: e aço podiem creure, car no uolia re del nostre tro acabat ho hagues, en guisa que nos ne seriem pagats. E dixem li: Ara digas donchs que es ço que ell nos demana? E ell dix: Demanaus que li donets ·CCC· besants e ·IIII· jouades de terra en Benimaçor1129, e que li façats carta que ell acaban aço que uos li acabarets los besants e la terra. E nos dixem queu fariem. E faem li fer la carta en aquela manera con ho hauia enpres ab nos: e encara dix nos pus, que quan hauria feyt uendre el pa a Almaçrach, que el feu uenria a nos, es partria de sa companya: e que noy calia als sino que a aquel temps anassem sobrel, que tota sa fazenda era perduda, e quen fariem a nostra guisa.
  -392-  
374. E sobre aço donam dia an ·R·1130 de Cardona, et an ·G· Dangleola1131, e a altres Richs homens de Cathalunya e Darago, que sens neguna fayla fossen ab nos lo dia de Pascha florida, car nos los hauiem gran mester, e nos que fariem gran nostre pro e gran nostra honor ab la lur uenuguda. E ell sarray parla ab Alaçrach, e dix li: Alaçrach, tu has conduyt, e no has diners, e dones soldades a peons, e deus lusen vna gran partida: ara lo Rey de Castella es ton amich, e aixi con enguany te goany a tregua del Rey Darago, enuia li a pregar que lat goany aquest altre any, e el Rey Darago ha tant ab ell damor que nol dira de no daquesta cosa ni de major fi la li demana: e nos hauem bones messes, e hauras diners del pa que uendras que ara es1132, e hauras prou pa daquest que cuylirem en estes messes: e aixi hauras compliment per a ta companya de quant tu mester has.
375. E respos li Alaçrach, e dix li quel hauia molt1133 conseylat, e que creuria son conseyl. E enuia son missatge sempre de mantinent al Rey de Castella con lo pregaua que li1134 recaptas treua de nos a altrany, car alo que el hauia hauia a son seruiy e a son manament. E el Rey de Castella quant uiu la carta Dalaçrach enuian altra a nos con nos pregaua daquesta cosa. E aço fo en torn del digmenge de Latzer, poch mes o poch menys. El moro uench a nos, e dix nos que complit hauia   -393-   co quens hacia enuiat a dir, e aixi ho trobariem per ueritat. E demanam ho nos als nostres de Cocentayna, e daltres logars qui eren prop Dalaçrach, e trobam per ueritat que uenut hauia son pa cant ell nauia. E responem al Rey de Castella quens maraueylauem molt, car ell nos pregaua de nostre dan, car be sabia que Alaçrach nos hauia feyt gran mal e gran dan en nostra terra, e que era uengut a nos ens hauia dit ques uolia fer chrestia, e que uolia pendre vna parenta den Carroç per muyler. E nos uinen a ·I· castell de moros que ell tenia per nom Rogat en trastnuytada, cuydans trahir, que nos no erem mes de ·XXXV· cauallers, e ell donans celada ab ·VII· celades de moros, e ab gran brugit de corns e danafils, e balesters quey hauia molts, e ab dargues. E si no fos que nostre Senyor nos ajuda dell, haguera nos mort e cunfundut. E ·XVIII·1135 chrestians quey hauiem enuiats quey establissen vna torre dela del castell, pres los, e retench los. E enuiam a dir1136 que aguisas nostra mort no deuria ell amar, ne presar, ne pregar nos per ell: e que daquels prechs no fariem per ell. El moro qui era ab nos, que aço nos hauia aguisat, faem li compliment dels besants, e carta de la heretat segons que hauia enpres ab nos.
376. E nos tenguem la Pascha en Ualencia, e el dimars fom en Xatiua, e no foren ab nos mes   -394-   de ·L·1137 cauallers. E exim lo diuenres apres Pascha de Xatiua, e fom a Cocentayna, e haguem ardit quels Richs homens uenien, e quen hauia en Ualencia vna partida. E quan uench al dijous a anant fom nos auengut1138 ab lalcait de Planes, e de Caslell, e de Pego. E en laltre dia hoyda la missa anam nosen a Alcala, e nons hi gosa esperar, e mudas a Galinera. E nos anam a Alcala, car ali tenia son alberch major que en altre logar. E no uolem dir totes les coses quey foren feytes, car seria alongament del libre: mas al ·VIIIe· dia cobram Alcala, e Galinera, e ·XVI· castells quens hauia emblats e tolts, e feu couinença ab nos que exis de nostra terra per tostemps sens que james noy tornas. E donam Polop a ·I· seu nebot qual hagues de sos dies, e aco fo per composicio de nos e del.
377. E ans que esta cosa fos estada uench lo Rey de Castella a Alacant, e enuia missatge a Alaçrach que exis a ell: e ell exi hi. El Rey de Castella caçaua, e Alaçrach uench ab ·X· cauallers de moros, e sos exortins qual anauen denant: e dixeren al Rey de Castella que Alaçrach uenia, e aturas. E Alaçrach uench a ell, e besa li la ma. El Rey de Castella demana li si sabia caçar? E Alaçrach dix li que si ell se uolia caçaria castels del Rey Darago. E dix ·I· galego que era ab lo Rey de Castella, que mal moro era aquel que no sabia caçar sino castells. E eray ·I· caualler de nostra.   -395-   terra qui hoy les paraules, e hauia nom Miquel Garces, e dix nos ho tot. E quan nos haguem tolt a Alaçrach tot ço que hauia e gitat de nostra terra, a nos membra aquela paraula, e faem fer vna carta al Rey de Castela, e enuiam li a dir con nos era estat dit que Alaçrach era uengut a el, e hauia li dites aqueles paraules que dessus son dites: e nos fayem li saber que li hauiem tolts en ·VIII· dies ·XVI· castells, e que aixi sabiem nos caçar con nos li enuiauem a dir, e que Alaçrach hauia caçat aixi con hauia hoyt per nostra carta.
378. E quan uench aenant que haguem acabat tot lo feyt del Regne de Ualencia, e cobrat ço que hauiem perdut, anam nosen en Arago. E hauiem hoit1139 dabans qual Rey de Castela sera desauengut ab lo Rey de Granada, e quel Rey de Granada de lonch temps hauia percaçats los moros de lenmar1140, e que passauen los genets en sa terra, que a len porien1141 cobrar tota la terra del Rey de Castella, e tot ço que hauemn perdut per nos ne per nuyl altre hom del mon en tota la Andeluzia. El Rey de Castella que era en Xibilia quan sabe aço desafia lo Rey de Granada, perço quan ja nauia passat gran companya de genets1142: e escondudament el Rey de Granada hauia endreçat ab tots los castels e les viles que tenia lo Rey de Castella hon hauia moros, e aytambe ab Siuilia hon hauia gran re de moros, que a vn dia se leuassen   -396-   tots, e ques combatessen ab tots los chrestians, e quel Rey de Castella e sa muyler hi fossen preses, e que cobrassen les uiles els castells, tots a vn colp. E faeren ho aixi, que si el Rey de Castella no fos descubert ço de Siuilia, pogren hauer perdut el cors ell, e la muyler, els fils: pero ab tot aço que estorce lo, de Siulia que nos leuaren los aarrains, que hauia gran multitut lains, perde lo Rey de Castella dins ·III· setmanes ·CCC· entre ciutats, e viles grans, e castels.
379. E nos erem en Sexena als Rams, que teniem aqui per honrament del monestir que feu la Regina dona Sanxa que era nostra avia. E aqui dixeren nos que la Regina de Castella nos enuiaua missatge que era en Osca. El missatge era Bertran de Vilanoua qui era nostre natural, e hom que nos conexiem be e amauem. E nos hoim allo e anam nosen a Granyen, a vna vila nostra que es de prop Osca ·IIII· leugues: e aqui trobam Bertran de Vilanova, e donans les cartes de la Regina, e deyen aixi: Que nos sabiem be con ella nos amaua molt aixi con a fiyla deu amar a pare bo e leyal, e que nos la hauiem casada ab lo Rey de Castela qui es hu dels pus alts homens e dels pus poderoses del mon, e que hauia entre fiyls e fiyles be ·VIII· o ·IX· ja dell, per quens pregaua per Deu e per nostra conexença, e per nostra ualor que nos nol lexassem deseretar, e quey donassem conseyl dajudar los, que altre conseyl ne altre refugi no   -397-   hauia ella sino lo nostre: que tota la terra per poch de poca en fora los hauien los moros tolta, e quens pregaua con a pare e a senyor en qui ella hauia fiança e sa esperança, que nos que li aiudassem, si que ella no uis son marit ne sos fiyls deseretar en sos dies. E nos responem an Bertran quan haguem uistes les altres, que ali no li podiem respondre, mas que iriem a Osca, e ali hauriem nostre conseyl, e fariem li tal resposta que la Reginan seria pagada de nos. E besans la ma, e grayns ho per ela a aytant con podia.
380. E altre dia mati, hoyda la missa anam nosem a Osca, e manam als Richs homens que uenien ab nos, e als altres que hi trobam, que laltre dia mati fossen a nos, e ab los altres qui hi serien, que parlar uoliem ab ells de gran cosa e nessessaria. E fo aqui lo bisbe de Osca, el abat de Montarago, e Fferran Sanxes de Castre, e don ·Bñ· ·G· Dentença, en Exemen Pereç, e don Gonsaluo Pereç qui era sobrino de don Exemen Pereç Darenos, e lardiaca de Ualencia, e mostram los carta de la Reyna, e demanam los quens conseylassen en qual manera nos captendriem de ço quens hauia enviat a dir la Regina. E dixeren tots al bisbe de Osca quey dixes, e ell dix: Pus uosaltres ho uolets, el Rey, direy jo: Senyors, ella es gran cosa, e que jo conseylas al Rey que ell faes aquella cosa ab nos ell hauent tants nobles en la terra, axi con aon arquibisbes, e bisbes, e que ell prena conseyl a tan   -398-   gran cosa que major es que la batayla Dubeda ni altra que anch fos en Espanya, tinch per bo quel Rey aiust sa cort, e quels mostre la cosa aquesta, e ab consel dels que faça ço que fer uol.
381. E dixem a Fferran Sanxes de Castre quey dixes, e el dix: Diga hi don ·Bñ· ·G· qui es pus ancia que jo, e jo puys dire hi. E don ·Bñ· ·G· contrasta hi, mas empero dix hi primer, e dix: Jo dich aixi, quem sembla quel Rey no pot falir a la Regina, e enuiant li tan cara carta con li ha enuiada: mas semblam que ara pot cobrar lo Rey los torts quel Rey de Castella li fa, e pot ho cobrar ab bona rao, pus tant costara al Rey la sua anada, e fer la li ha en meylor hora que anch1143 Rey no fo a altre, que dels castels que li ha demanats lo Rey moltes uegades, e que nols ha hauts, que ara quels cobre: mas que ell no li ajut, aço no conseylaria jo per re que gran mester li ha: e als obs coneix hom los amichs. E can ell ach acabada sa1144 rao dixem a Fferran Sanxes quey dixes, e dix: Jo atorch les paraules primer que dix lo bisbe Dosca quel Rey faça sa cort, e tinca per bo: ço que don ·Bñ· ·G· dix, que cobre lo Rey los castells, que anch non ach tan bona aizina con ara ha, e que nos quel seruescam en aço con meylor porem: e creu quels altres ho faran aytambe, e faça sa cort, car menys de sa cort no tenim quel1145 conseyl fos complit: e a tan gran cosa con aquesta, cort1146 hi ha mester. E aço dix   -399-   labat de Montarago, e don Exemen Pereç Darenos, e don ·G· Pereç de Taraçona. E perço car no uolem alongar la rao, dixeren que tenien per bela cort, e que enuiassem al Rey quens rendes Requena els altres logars que tenia de nos, e que li hauiem en cor e en uoluntat dajudar, mas encara no li podiem respondre complidament tro que cort haguessem tenguda: mas puys que li respondriem en tal guisa que el ne deuria esser pagat.
382. E sobre aço dixeren nos quey dixessem, e nos dixem quens plahia molt. Primerament vos dich que nom acort1147 are, que uosaltres digats, e direus la natura del feyt con ua: sapiats que aquesta es vna manera dame qui tasta ui el uol enayguar, car aquels que tasten ui el uolen enaygar, uolen saber si es enayguat o fort primerament. E aquesta manera ha feyta fer lo Rey de Castella ama fiyla, que pel tort que ell me te nom gosa pregar que li ajut, e fa ho aprouar a ella: e si el conex que nos per les sues cartes li uolem ajudar, altres prechs seus uindran al dos1148 que nos li ajudem. E respon al conseyl que tenits del acort1149, que tinch per bona la cort que la faça justar, e fer ne vna en Cathalunya, e altra en Arago: e la primera sera en Barcelona, e laltra sera en Saragoça, mas no quels deman de conseyl daquest feyt en neguna de les corts, car en les terres1150 del mon   -400-   no ha tant de sen ne de ualor con deuria: e nos queu hauem prouat qui son diuerses1151 can los demanam de conseyl de gran feyt, que no si acorden be1152: mas quan parlarem ab ells dir lus hem quens ajuden ens1153 uallen, car aquesta es cosa que jo no pux refutar que no la faça per ·III· raons: la vna que no pux falir a ma fiyla ni a mos nets, pus desheretar los uol hom: laltra que es major que tot lals en que uosaltres no hauets tocat, que quan jo per ma ualor ni per mon deute no1154 aiut al Rey de Castella, si li1155 deg ajudar per ço con es ·I· dels pus poderoses homens del mon: e si jo ara no li ajudaua, e ell estorcia daquesta pena en que ara es, tots temps me poria tenir per son enemich mortal: pus jo a tan gran cuyta no li aydas: e si mal me pogues cercar tots temps lom cercaria, e haurien bona rao: la terça que es pus fort de totes, e es seny natural, que sil Rey de Castella hauia perduda sa terra, mal estariem nos1156 ça en aquesta terra nostra: perque ual mes quen hajam sobre1157 la sua deffenen que sin hauiem sobre la nostra: e noy ha ops altre conseyl mas que enuiy a dir a la Reyna que li ajudare ab tot mon poder, e que entrare en Cathalunya, e fer hie vna cort, e fer ne altra en Arago: e en aqueles corts que jo fare nols dire quem donen conseyl, mas direls quem ajuden, e al pus breu que pore ire en sa aiuda.
383. E partim daqui, e anam nosen en Cathalunya, e manam nostra cort en Barcelona primer. E quan fo la cort iustada de Richs homens, e de ciutadans, e dels clergues, pregam los que aixi con tots temps mauien aiudat en nostres affers ells ne lus linatges en lo feyt de Maylorques, que aixi majudassen en aço, que gran mester hi era. E els dixeren ques acordarien. E lacort fo aytal den ·R· de Cardona, e daquels de son linatge, que nos adobassem a ell alguns torts que deya que li teniem, e que ab ell en ·I· que parlariem, e quens farien tal resposta que nos ne seriem pagat. E nos dixem que tot hom de nostra terra qui hagues clam de nos que uengues a nos, e quel li adobariem: e que en aço no metessen ara negun enbarch perquel feyt nos enbargassen, que no semblaua bona rao que nos los pregassem duna cosa, e que els nos resposessen daltra: perquels pregauem els manauem que encara sacordassen meylor, que no paria de tans bons homens con ells eren aytal resposta. E ells acordaren se altra uegada, e responeren nos tan mal e pejor con la primera.
384. E quan ueem que tan mal ho feyen, dixem los nos que mal guardauen ço que podia uenir aenant, que sil Rey de Castella perdia lo seu, major embarch hauriem nos e els de retener lo nostre que ara no hauriem. E dixem als clergues: Quey goanyarets uosaltres si en les esglesies on es ahorat nostre Senyor e la sua Mare, que si per mala   -401-   uentura se perdia seria hi ahorat Mahomet? e fil nostre de nosaltres Reys se pert, ben podets saber quel uostre non restaurara1158: e pus aixi nos responets tan mal et tan uilanament ço que anch nom cuyde, que si jo faes corts de cathalans que no acabas1159 ço que fos cosa couinent: car de la descouinent si molt uosen pregas cuydara acabar ab uos. E pus aixi es, part me de uos despagat aixi con negun senyor pot esser despagat de sos homens.
385. E nos leuam nos, e no uolguem hoir altra resposta dels, e anam nosen a nostra casa, e ells pregaren nos carament que no fossem fello, e que encara sacordarien ens respondrien. E per tot aço nous uolguem aturar, e seguiren nos vna partida dolls tro en nostra casa: e els altres romaseren aqui, e aquels quins hauien seguits tornaren a ells.
396. E quan nos estauem aixi que no uoliem menjar, enuiaren nos en ·Bñg· ·A·, en ·P·1160 de Berga, e altres ·II· Richs homens qui a nos no membren, e pregaren nos que parlassen ab nos: e nos a vna part ab ells escoltam los ço quens uolien dir. E dixeren nos, que ço que anch negun temps no hauia estat, que ara no seria per re: que anch nos no demanam conseyl ni aiuda en los prelats ni en los Richs homens de Cathalunya que tots temps nou trobassem en ells. E nos que uoliem exir de la vila, queu hauriem ja dit a alguns,   -403-   dixeren nos e pregaren nos que nos quey rornanguessem, e que farien en tal guisa que nos feriem dels pagats. E tant nos pregarem, e tan carament, que haguem los ho a atorgar.
387. E quant uench al dia metex a hora de uespres uengren tots denant nos, e dixeren que aço no farien per re que ells donassen rao perque nos partissem despagat dels, e duels escoltassem lur rao, que ço quens hauien dit nans ho hauien dit per mal, mas pregauen nos que ans que aquesta cosa los atorgassem1161 que faessem ço que en ·R· de Cardona nos hauia pregat: e els quens hauien cor de dar bouatge, jassia que nos hoy haguessem dret si bel nos hauiem ja pres dues uegades, la vna quan regnam, e laltra quan anam a Maylorques: mas ara quel darien pus nos ho uoliem, e quens seruirien en aquel feyt en tal manera que nos los ho grahiriem. E nos fom pagats de lur resposta, e manam corts en Arago que a ·IIII· setmanes fossen tots en Saragoça.
388. E partim daqui, e anam nosen a les partides Darago, e mandam nostra cort als bisbes, e als Richs homens, e faem los aiustar a la esglesia dels prehicadors, e mostram los la paraula, e leuam nos en peus, e comensam vna auctoritat de la escriptura1162 que diu: ¶ Non minor est uirtus, quam querere, parta tueri. E jas fos que nostre   -404-   Seyor nos hagues feyta gran amor e gran honor en lo feyt de Maylorques, e de Ualencia, e en les altres coses tro en aquel dia, de nostra terra e daltres lochs, uenia a nos manera perque nos hauiem a deffendre ço que nos hauiem conquest, e ço que nostre linatge nos hauia lexat, per aquesta rao que can el a nos e a uos fa tanta de gracia quens aiudara a cobrar los mals quels altres an pres: per aço molt ho deuem nos grayr a nostre Senyor, e uosaltres, que per nos e per uosaltres pusca jo aiudar al Rey de Castella1163, que cant ha ab nos, a aquel la trahicio e a aquest mal que li han feyt los sarrains: molt ho deuem grayr a nostre Seyor. E ual mes que sobre terra daltruy ho hajam, que sobre la nostra: on uos pregam per la amor que uos nos deuets, el be queus hauem feyt, el deute que es entre uos e nos, que a aquesta cosa queus aiudets. E sera la aiuda aytal que ço que nos haurem de uos sera poch contra, ço que nos uos darem del nostre, car per morabeti1164, que uos hi metats del uostre, nos uos en darem ·X· E nous demanam aquesta cosa per deute que uos lans deiats, mas pregan tan solament, e que nos puscam mils acabar aquell negoci: car si uos uolets ben pensar qual es la honor que nos e uos prenem en aquest feyt, si aquela cosa podem restaurar, nuyla cosa nons en deu esser cara: altra, que si anauem en oltramar no fariem tan gran merce ab la terça part com farem en defendre ço que Deus ha dat al Rey   -405-   de Castella e a nos: car aço es cosa don poriem pendre onta e dan, car si ell perdia el seu, poriem perdre nos el nostre. E sius uolets queus digam nos la manera, uenits a nos ·II· Richs homens, e nos a vna part direm uos ho: e sobre aço porets hauer uostre acort de fer nos bona resposta, tal que sia a honor de Deu, e de nos, e de uos.
389. E leuas1165 ·I· menoret, e dix: Per tal que major anagament e major confort naja el Rey e uosaltres, direus vna uisio que uee ·I· frare nostre, e aquel frare era de Nauarra, e dix quel uench1166 home ab uestidures blanques mentre el jahia durmen, e nomnal per son nom, e dix li si durmia: e el feu lo senyal de la creu, e hac paor, e demana li: Qui es tu que mas despertat? E ell dix: Jo son angel de nostre Senyor, e dicte que aquest enbarch que es uengut entre los sarrains els chrestians en1167 Espanya crees per cert que ·I· Rey1168 los ha tots a restaurar, e a deffendre aquel mal que no uenga en Espanya. E demanal aquest frare que era de Nauarra, qual Rey seria aquell? E ell respos quel Rey Darago que ha nom Jacme. E deya aquest frare que aquel que aquesta uisio hauia uista lo li hauia dit en penitencia, e per cert queu hauia uist: e pesa molt al frare can nol dix quel Rey de Nauarra era. E per aço deuets uos conortar el Rey e uosaltres, car nostre1169 Senyor restaurara tan gran mal, e deffendra que no pusca uenir, e dic uos aço per conortar.
  -406-  
390. E sobre aço leuas don Exemen Dorrea, e dix que les uisions bones eren: mas que ells uenrien denant nos, e daço quels dixessem, ques acordar en. E nos dixem los que deyen be. E sobre aço partis aquel aiustament, e fo1170 en la esglesia dels prehicadors. E nos anam nosen1171 en nostra cambra, e uengren a nos dels Richs homens de ·VII· en tro a ·VIII·, e dixem los: Barons, aquestes coses que nos uos uolem dir, no les uolem dir denant la gent, car coses son que fan a parlar en secret per tal que nos uos hi aiudets en tal guisa que sia be et honor de nos e de nos. Uer es que nos faem cort en Barcelona, e podem nos loar de la clerecia de Cathalunya, e dels Richs homens, car quan nos los mostram aquest bon proposit que nos hauiem de seruir a Deu, e dajudar al Rey de Castella, fo lur cor e lur uoluntat queus hi aiudassen1172, primerament queus aiudarien dauer quens darien sobrels homens lurs, e que fos bouatge. E depuys pregaren nos quens aiudassem del nostre e del lur, e queus seruirien sobre tot ço que tenien de nos a feu, ço quels donariem, e aytambe els feus que tenien per nos: perqueus pregam que uosaltres uuilats quens aiuden uostres homens daquela forma que ells nos aiuden: e si aquela nous plau que guardem entre nos e uos vna cosa que segons rao daquela uayla tant en altra manera, car si be ho aestmats, daquell que mes haiam de uostres homens no pujara a ·V· milia sous,   -407-   e uos porets ne hauer de nos ·XXX· milia, perque fa bon metre ·V· milia sous per ·XXX· milla que hom nos anadesca: e caualler per molt quey do no puyara de ·D· sous aetuant. E nos darem a uosaltres quels en porets donar ·II· milia o ·III· milia sous, e encara queus farem carta de ço que araus demanam, sins ho donats, que nous ho torn en periudici a uos ni als uostres. E sobre aço calaren tots que no dixeren res: e nos dixem quens maraueylauem car aixi calauen, que nos nols deyem uilania ne re que pesar los degues. E quant ueem que ells no uolgren parlar, dixem: Uolem saber de tu Fferran Sanxeç de Castre queus hi respons. E el dix que pus nos uoliem quey dixes, quey diria, e dix aixi: Jo no creu que en aquell feyt sacordassen ells ni jo ara, mas de mi nos dich que si uolets metre foch a aço que jo he, que metats ma al ·I· cap, e exits per laltre. E nos dixem: E nans respondras miylor, Fferran Sanxeç? que jo no hinc son per terres a cremar, mas per deffendre la, e per heretar uos, e ja queus hauem heretats: exi cremar nos hiem nos que no daquela manera.
391. E sobre aço demanam an ·Bn· ·G· Dentença quey dixes, e dix: Senyor, si uos uoleu res del meu ni neguns lochs daquels que jo he, queu sen dare uolenter, mas aquela cosa que nos demanats no poria fer. E dix Nexemen Dorrea: Seyor, nos no sabem bouatge que ses en Arago,   -408-   mas a cordar nos em, e respondrem uos. E nos dixem: Barons, mester es que meylor sia lacort que ço que arans dixes1173, car nos no uolem res sino uostre be el nostre. E anaren se acordar, e no uolgren uenir denant nos aquel dia ni en laltre tro al uespre que uench a nos don ·Bñ· ·G· Dentença. E nos dixem: Don ·Bñ· ·G· tart nos retets la resposta que fer nos deuiets. E ell dix: Per aquesta rao no laus uoliem retre, car creyem que nous plauria.1174 E ell dix: Sapiats per cert que nous hart cor de respondre be. E direm li que sen anas: E manam a nostres portes que anassen a cada hu dels Richs homens, e quels dixessen que uenguessen al mati denant nos.
392. E quant uench al mati ells uengren, e estegren nos denant, e que nons dixeren res. E nos direm los: Queus sots acordats de ço queus dixem? E dix la hu a laltre: Deyts hi uos. E dixeren an Exemen Dorrea quey dixes primer. E el dix: No sabem en esta terra, senyor, que ses bouatge, e dich uos que quan hoiren dir aquesta cosa que tots cridaren a vna uou que non farien re. E direm nos: Gran maraueylans donam de uosaltres, car sots dura gent dentendre rao, car be deuriets guardar lo negoci qual es, e deuriets guardar siu fem nos per bon enteniment o per mal: car creem per cert que nuyl hom nons poria en real notar aço, car nos ho fem la primera cosa   -409-   per Deu, la segona per saluar Espanya, la terça que nos e uos haiam tan bon preu e tan gran nom1175 que per nos e per uos1176 es saluada Espanya. E fe que deuem a Deu, pus aquels de Cathalunya, que es lo meylor Regne Despanya, el pus honrat, el pus noble, perço car hi ha ·IIII· comtes, ço es lo comte Durgell, el comte Dampuries, el comte de1177 Fois, el comte de Paylas: e hay Richs homens, que per ·I· que aqui naja na ·IIII· en Cathalunya, e per ·I· caualler na en Cathalunya ·V·, e per ·I· clergue que aci haja la na ·X·, e per ·I· ciutada honrat na en Cathalunya ·V·: e pus aquels de la pus honrada terra Despanya nos uolgren guardar en dar a nos del lur, uosaltres que tenits nostra honor, qui ·XXX· milia, qui ·XX· milia, qui ·XL· milia sous, bens deuriets aiudar, e maiorment car tot se romandria en uos, ab mes que nos uos hi anadiriem del nostre. E ells dixeren que nou farien daquela manera per re del mon. E nos dixem: Si farets en vna manera. E els calaren. E dixem: Nou farets en vna manera que nous cost re sino la paraula quey metrets? E con? dixeren ells. Nos uos direm com: proferits nos denant tots, e nons donets res del uostre, per ço que nou perdam dels clergues, ni de les ordens, ni dels cauallers, car tot ho haurets uosaltres. E dixeren ques acordarien, e quens respondrien.
  -410-  
393. E altre dia mati ajustaren se a casa dels prehicadors, e enviaren nos ·II· cauallers nos estan en ·I· pleyt ab lo bisbe de Saragoça que era jutge dun pleyt Daçuer que hauia dona Teresa ab Garcia de Uera ab Miquel Pereç Dalago. E nos que exiem daqui enuiaren nos Sanxo Gomes de Balamaçan1178, e Sanç Açnares de Luna1179, e dixeren nos: Senyor, envien uos a dir los Richs homens, e la caualleria, que aço de quels hauets pregats tenen per la maior cosa que anch los dixes Rey1180, e dien uos que non faran res, ans se lexarien perdre quant han. E nos guardam al bisbe de Saragoça que anava ab nos, e presem nos a riure, e dixem: Los barons nous responen auinentment, mas altra uegada si Deus ho vol nos respondran mils en aço. E quan aquests missatges foren tornats als cauallers escridaren se tuyt, e dixeren: Anem nosen, e anem nosen a Alago, e aqui pendrem conseyl. E isqueren se tots de la uila, que no romaseren ab nos sino ·II· cavallers.
394. E quan haguem meniat uench a nos ·P· Jorda Dexea, e dix nos: Senyor, molt me pesa, e mes greu ço que yo ueg quant se fa ab rauata e no be: e jo no pur estar que no uaja la: uolets quels diga re per uos? E dixem nos: No uolem que res los digats. E el dix: Ara ho guardat, car si res me manats quels diga direls ho. E deit nos ho aixi ·P· Jorda quels ho digats? E el dir: Senyor,   -411-   hoc. Donchs deits los per nos aytant, que dema se penediran mes que uuy, e a ·XV· dies mes, e a ·I mes, mes, e al cap del any nou uolrien hauer feyt, e confonaus Deu si nols ho deits. E feytes les iures en Saragoça escondudament, e puys a Alago, anaren a Maylen, e nos a Calateyu.
395. E nos estan en Calateyu enuiam los missatge per lo bisbe de Saragossa que dret los fariem sis clamauen de re de nos, e quens maraueylauem, car ells aytal cosa fayen que uinguessen contra senyoria tan cruament e tan dura. E sobre aço enuiaren nos missatge quens trametien don ·Bñ· ·G· Dentença, e don Artal Dalago, e don Fferriç de Liçana, si nos los guiauem. E nos guiam los, e enuiam los altre missatge que nos erem appareylats de fer lus dret. E uengren a Calateyu, e fom en la esgleya de nostra dona sancta Maria, e hauiay pus de ·M· homens que escoltauen les paraules, e direm los que uoliem saber per que faeren aquel sagrament menys que no demanassen nos sils teniem tort o no, e que uissen primerament sils ho uoliem adobar: car gran maraueyla’ era de jurar se hom contra senyor si no sabia per que. E responeren nos que fayen ho per ço1181 car lurs trencauem lurs furs Darago. E nos dixem los que mostrassen en que, e quels ho adobariem, e que nos hauiem lo fur Darago, e fariem lo ligir denant tots capitol a capitol, e con1182 los trencassem que ho dixessen, e nos adobar ho hiem capitol per capitol. E els dixeren que nols calia fer liger, mas que els ho dirien de paraula. E nos dixem que be hoiriem la paraula siu dauen en escrit. E deren nos ·I· escrit de demandes quens feyen que nos trencauem lo fur Darago, car menauem pladeses en leys ni en decrets, e quels jutjauem per aquell, e que feyem tort a don ·Bñ· ·G· Dentença del feyt de Monpeyler: e vns altres clams que no hauien cap ni sol, sino que uolien cobrir lur errada.
396. E nos responem los que aquest clam de leuar nos legistes ne decretalistes en casa nostra que non erem tenguts: car en tota cort de Rey deuia hauer decretalistes, e legistes, e furistes hi anassen, car de totes estes maneres hi uenen pleyts: e nos la merce de Deu quens ho ha donat, hauem ·III· o ·III· Regnes, e uenen nos pleyts de moltes maneres e diuerses: e si no haguessem en nostra cort ab quiu poguessem deliurar, seria uergonya de nos e de nostra cort, e car nos nils homens lechs no sabrien en les escriptures que son de dret pel mon: e perço quen sen poguessem ajudar quant mester fos los hauiem a menar ab nos, e per les senyories nostres que no eren dun fur ne dun custum, e per aquesta rao los menam nos. Mas dixem los que dixessen si per neguna altra rao los jutjauem nos en Arago sino per fur Darago mentre que bastas, car alo los adobariem nos, car lo fur   -413-   diu Daraga, que hon falira lo fur que uaia hom a sen natural e a egualtat. E no uolgren ques legis lo fur Darago mot a mot en aqueles coses que els deyen que nos los teniem tort. E sobre aço dixem los nos, feyta la resposta de les demandes, quens fayen menys de rao, e que nou deuien fer.
397. Barons, uosaltres me sembla que1183 uolets usar de la manera que feyen los iuheus1184 a nostre Senyor quant lo preferen lo dijous a nuyt a la cena, el aduxeren denant Pilat quel iutjas1185, qui cridaua: Crucifige, crucifige: e que uos digats queus desafur, e no en que ni en que no, e que no uuylats pendre dret de mi, aquesta es la pus nouela demanda e rao que anch moguessen homens contra lur senyor. Mas vna cosaus dire, barons, dues coses fan uosaltres aturar en aquesta malicia, e en nostra terra: la vna es la aiuda que nos hauem a fer al Rey de Castela, a qui no uolriem falir pus promes li ho hauem: laltra si es nostre sen quins rete que a aquesta sao dara no uingam contra uos. Car si no era per aquestes dues coses, no ha pla el mon ni mur ni roca de que nos nous trasquessem, car per ·I· caualler que uosaltres naiats ni metriem nos ·III· que no serien uostres amichs ni guardarien de fer a uos ·I· mal en cors ne en hauer1186: de mes que hauem totes les ciutats Darago e de Cathalunya que seran1187 contra uos, e de guerra saben tant con uosaltres: e pus lo poder haguessem nos, el saber el hauer, no sembla quens deguessets a nos esperar tinent nos tort. E sobre aço partiren se de nos, e anaren sen.
398. E els partits de nos, sabem ques uolien aiustar a Almunien a dia sabut, e sabem lo dia quey deuien esser. E haguem acort que anassem a Osca, e pregam e dixem al bisbe de Saragoça que anas ab nos, car mester loy hauiem el uoliem enuiar a ells. E dix nos queu faria. E quant fom en Osca enuiam lo bisbe a Almunien on ells eren iustats, e enuiam los a dir quels pregauem ells manauem per la senyoria que hauem sobre ells que no fessen, tan gran errada contra nos con aquela era. El bisbe ana la, e dix los ho: e quan torna, dix nos que Fferran Sanxeç de Castre e don ·Bñ· ·G· Dentença uenrien a nos1188 ab quels guiassem. E nos guiam los, e nos hauiem los ja enuiat a dir1189 lo feyt en poder del bisbe de Saragoça e del bisbe Dosca. E sobre aço ells uengren a nos, e per abreuiar les noces car serien longues de recomptar, no faeren als ab nos ni nos ab ells. E tornaren sen, pero proferim los nos totauia quels fariem dret, e ells nou uolgren pendre.
399. E quant uim que axis faya, enuiam per en ·P· de Montcada e per en ·R· de Muntcada, e per altres Richs homens de Cathalunya, e als homens de Leyda, e de Tamarit, e Dalmenar, e daltres   -415-   lochs que uinguessen a nos ab la ost, appareylats ab lurs homens et lurs armes, e que a dia sabut que els que fossen a Montso.
400.E mentre que les cartes anaren erem en Barbastre, e enuiaren nos a dir los cauallers que sils guiauem uenrien denant nos. E nos guiam los, e uengren hi Fferran Sanxeç de Castre, e don ·Bñ· ·G· Dentença, e don Fferriç de Liçana que eren en aquel sagrament. E fom en la esglesia maior de sancta Maria de Barbastre, e Fferran Sanxeç parla per ells, e dix: que aquel sagrament que ells hauien feit no era contra nos, mas era perço can los trencauem lurs furs els demanauem coses desaguioses1190, car en Exea los hauiem partits can contenien ab nos don Exemen Dorrea, e don Artal Dalago, e daltres Richs homens els cauallers, leuat Fferran Sanxeç, e don ·Bñ· ·G·, e don Fferris. E nos responem a aquestes ·III· que nols teniem tort en fur quels trencassem, ni en heretament quels tolguessem, que ans los hauiem heretats, que don Fferriç tenia bona honor cant se mes en aço, e a don ·Bñ· ·G· hauiem heretat son pare de cant hauia en lo segle, perquens maraueylauem con tan crua cosa fayen contra nos. E perço queus ho abreugem, nos pogren auenir ab nos, e dixem los que pus aixi era, quens en hauiem a deffendre.
  -416-  
401. E fom a Montso, e uengren nos primerament homens de Tamarit: e vna força que hauia bastida ·P· Maça, fiyl den ·A· de les Celles, que era prop Montso, faem lals combatre, e preferem la, e faem la enderrocar. E puys aram a Rafals, e prefem lo ab homens Dalmenar e de Tamarit, car ells se reteren a nos. E puys uenguem a Leyda, e pregar e manam als prohomens ques appareylassen danar en ost ab nos, que ara nos hauien acuyndat cant nos cuydauem anar en aiuda al Rey de Castella. E partim daqui, e anam a Montso, perço quan laygua de Sinca era gran, e passam al pont, e albergam hi vna nuyt. E daqui anam nosen a Pomar, e faem hi parar ·I· feneuol, e faem hi fer ·I· castell de fust: e ab vna brigola que ells hauien de dins uedauen nos que no poguem parar lo feneuol ni acodar lo el castell de fust, en manera que mal los faes. E quan uim que aço nos podia acabar, enuiam a Tortosa per vna brigola quey hauiem feyta fer ab que trencassem la lur brigola.
402. E puys uench ·P· Martinez clergue, fiyl de don Martineç Pereç1191, iusticia Darago, e dix nos: que si que si nos nos uoliem leuar daquel loch, que ells uenrien a nos en tal manera que metrien lo feyt de nos e dells en poder del bisbe de Saragoça e del bisbe Dosca, e nos quels donassem la honor quels hauiem tolta a dita e coneguda dels, e ells   -417-   quens assegurarien quens farien dret ans quels retessem la terra: e aço que assegurarien en poder dels bisbes en manera que nos ne deurien esser pagats: e quels donassem ·I· logar en que poguessen albergar e acostar sien a nos, e aixi tractar sial feyt entre nos e ells.
403. E plach nos ço que ·P· Martinez nos hauia dit: e leuam nostra ost, e entram nosen en Montso, e manam als homens de Gil quels acuylissen en la vila: e ells faeren ho. E ells uengren a Gil, e albergaren hi, e podien esser tro a ·CL· cauallers, e en aquest fo1192 don ·Bñ· ·G· Dentença, e don Fferriç de Liçana, e don Fferran Sanxeç de Castre, e altres, e els fiyls den Ffortuny de Berga, e altres qui eren a nos acostats e amichs lurs. E aqui metem lo feyt en poder del bisbe de Saragoça e del bisbe Dosca: e1193 fermaren quens farien dret del tort quens hauien feyt can eren uenguts contra nos e contra nostra senyoria: e si ells jutjauen que nos quels rendessem la honor, que lals1194 rendriem. E aço fo mes en cartes, e donaren nos treua tro que nos fossem tornats de la aiuda del Rey de Castela: e puys de ·XV· dies: e fo mes en lencartament. E assignam dia que fossem a Saragoça, e els quey serien. E aço faem nos per dues raons, la vna quan nos sabiem be que ells nous podien assegurar dret, car tot quant hauien era encorregut en poder nostre, e notan solament   -418-   ço que hauien, mas los corses: laltra, car era en temps de segar, e mig any1195 iuny, e noy podiem retener la gent, tan gran basca hauien danar, e nols podiem fer aturar firen los, ne guaytan los e1196 prenen los: e nos en nostra persona quels feyem guaytar e ferir.
404. E quan uench aquel dia que nos hauiem enpres ab ells, nos fom en Saragoça, e els foren hi. El bisbe Dosca uench tro a Almudeuer, e aqui pres lo malaltia, e dix que quil oceya no poria pus enant anar, tant era cuytat: e ach sen a tornar. E aixi dixem los quel bisbe Dosca no podia uenir, e els que1197 so sabien ja per cert. E nos dixem al bisbe de Saragoça que nos erem appareylats que enantassem en son poder, e que ualgues aytant con si abdos hi fossen. El bisbe dix que parlaria ab ells, e sabria siu uolrien. E parla ab ells, e ells dixeren li: Quin dret uol lo Rey de nos que li façam ni li fermem? De ço dix lo bisbe, que li hauets feyt, e el seguir uos ha ço que es encantat entre uos e ell. E segons les rahons que nos sabem puys que foren entrel bisbe e ells, semblans quel bisbe entes que nons porien fer dret car feren iurats contra nos: car tot quant hauien nols bastaria, e mostrals ho per dret que tot quan hauien nols bastaria, e que les persones deuien metre en nostre poder per fer nostra uoluntat. E sobre aço parla ab nos, e dix nos: Senyor, semblam   -419-   quels cauallers han feyta tal cosa a uos que no la porien complir, e ara conexem la, perque no mes semblant que jols pusca dir per re queus façen dret, que no poden per tot cant han.
405. E nos dixem li: Bisbe, uos no hauets a mostrar re de la vna part a la altra, e ço que digats deyt ho per sentencia, e nos retrem los la honor ab que seguesquen ço que uos iutjarets. E dix lo bisbe que nol semblaua que pogues donar sentencia que els fossen deseretats de quant hauien. E nos dixem li: En que sots uos si ells se meseren en aquell laç? El bisbe noy uolch dir pus, e romas la honor a nos: e ells trencaren nos lencartament quens hauien feyt en Montso, que no uolgren esperar ço quels uenia de pena. E nos romasem en la treua que els hauien jurada segons que en les cartes que entre nos e ells eren era contengut.
406. E sobre aço anam nosen ab aquels que hauer poguem en la aiuda del Rey de Castela, sobre la treua quens hauien dada. E passam Saragoça, e anam nosen a Terol, e enuiam messatge a nostres fiyls, e an ·R· de Cardona, e an ·R· de Montcada, e als altres que uinguessen a nos a Ualencia ab ço que hauer posquessen. E hauiem logats ·II· milia cauallers: e noy fo Darago sino ·B· Dalago: e de ·II· milia cauallers que hauiem logats e pagats non haguem sino ·DC· E en Terol nos parlam ab los prohomens de la uila, e pregam los   -420-   que els nos aiudassen en aquest feyt en que anauem: e comptam los ço quens hauien feit, e que nos per re del mon no podiem estar que no aiuydassem al Rey de Castella, pus promes loy hauiem. E pregam los molt carament quens faessen prest de pa e de bestiar en guisa quen poguessem hauer bastament en la ost. E dixeren ques acordarien, mas que non uolien acort mas tro en laltre dia, que sempre de mantinent nos respondrien.
407. E quant hagren estat vna poca hora tornaren a nos, e respos Gil Sanxeç Munyoz per tots aquels de a uila, e dix: Seyor, ben sabedes uos que unca en lo que uos demandastes nin rogastes non trobastes de no en nos, ni lo fiziestes ni lo faredes agora: dezimos uos que uos enprestaremos ·III· milia cargas de pan, mil de trigo, e ·II· milia dordio, ·XX· milia carneros, et ·III· milia vacas1198: e si queredes mas prendet de nos. E nos responem los quels ho grayem molt, e que conexiem que hauiem bons uassayls en ells, e quens amauen e fiauen molt en nos. E ells dixeren quels donassem ·I· porter que anas ab ells per les aldees, e on que trobassen la cosa que las1199 prenguessen, e ells assegurar ho hien molt be, e farien en guisa que quan exiriem de Ualencia ho hauriem tot. E nos donam los lo porter que anas ab ells, e partim nos dels molt pagat per la amor quens hauien mostrada, e quan ho metien tan be en obra.
408. E quan fom en Ualencia parlam ab los prohomens de la ciutat, e pregam los quels membras con eren poblats aqui per nos, pus que Deus uolch que nos haguessem la ciutat: e con hauiem major esperança en ells quens aiudassen, en guisa que nos poguessem aiudar al Rey de Castella, per conquerir aquela terra que sera contra ell leuada, que en neguns altres, perço car de tots los altres de nostra terra nos erem desexits pus en Ualencia erem. E pregam los con pus carament poguem, e que entenessem que ells conexien que nos los hauiem aqui poblats, quens aiudassen en tal guisa que daquel feyt nos poguessem honrar, car en la nostra honor hauien ells gran part, e que aquesta seria una de les majors honors que nos anch prefessem. E dixeren ques acordarien, e que tornarien al mati denant nos, e que farien tota re que fer poguessen per nos.
409. E quan uench al mati dixeren nos que uoliem que faessen ells que fer poguessen, car appareylats eren de fer a nostra uoluntat. E dixem los que hauiem conduyt mester, ço es pa, e ui, e ciuada, per quens pregam queu fassats en esta manera: que anets per la uila, e qui a pa, leuat, ço que haura mester a ·I· any a sa casa, quel nos prest. E si ni hi ha de mercaders a quel nos presten, car ho assegurarem tam be con se uolran, e quens hi siats uos bons, e quens ho descubrats de la on ho sabrets. E ells dixeren queu farien   -422-   uolonters, car ueyien que mester ho hauiem, e ueyen la cuyta el ops quey era, e la deshonor encara el dan duen poriem pendre: e faeren ho. E sobre aço uench linfant en Jacme, en ·R· de Muntacada, e altres companyes que a nos no membren: e anam nosen a Xatiua, e de Xatiua a Biar.
410. E nos estan en Biar enuiam missatge als sarrains de Billena que nos los pregauem ells manauem que gran mati isquessen a nos. E al mati anam la, e ells foren hi: e quant fom aqui tiram nos a part ab ells que foren be ·XXX· dels meylors de la vila, e dixem los con hauien feyta aquesta cosa de leuarse contra lur senyor don Manuel? pero jas fos que haguessen feyta gran errada que los pendriem a merce, e fariem ab ell quels perdonas: car tant hauia ab nos que tota res faria que nos li dixessem. E si nou volien fer que nos quels hauriem a ffer mal per força, car ben podien conexer que al nostre poder nos podien ells deffendre: perque mes valia que nos los faessem assegurar an Manuel, e romasessen en lurs cases e en lurs heretats que sin hauien a exir, e hauien a anar en estranya terra, hon no trobarien conseyl, ne quils faes be. E els dixeren nos quens grayen la paraula quels hauiem dita, mas per lo mal capteniment quen Manuel los faya sagren ells a levar contra ell. E dixeren nos que tornassem a Biar, e que a la nuyt nos respondrien.
  -423-  
411. E a la nuyt ells nos enviaren ·II· sarrayns ab la resposta, e la hu daquels era latinat. E faeren nos aquella resposta, que nos al mati tornassem la, e quens iurarien sobre lur ley que uinen don Manuel, ell atorgan los pleyts que nos fariem ab ells, e faen los perdonar ço que feyt hauien, que la retrien. E si aço nols perdonaua don Manuel que ells non fossen tenguts: pero si nos los iurauem que no tornassem Billena al Rey de Castella ni a don Manuel, que anassem la, e que lans retrien. E nos graym los ço que ells deyen. E dixem los que al mati seriem la, e fariem de guisa ab ells que ells serien pagats de nos, e que fariem nostres cartes ab els. E donam a aquel qui era latinat ·C· besants perço quens hi fos bo: e ell dix que ab Deu ell faria fer ço que nos uolguessem: e donam los hi amagadament si que laltre non fa be re.
412. E al mati anam nosen a Billena, e faem nos ·III·1200 cartes ab ells: que ells retessen Billena an Manuel quan hi uengues, e nos fariem: en guisa que ell los perdonaria ells atendria les cartes primeres que ell havia ab ells. E feytes les cartes iuraren a nos tots quants nauia en Bilena de ·XX· ayns a en sus quens atendrien ço quens hauien couengut en aqueles cartes.
  -424-  
413. E moguem daqui, e anam a Ella, e1201 albergam dins la vila, perço can los sarrains encara no feren ben renduts a don Manuel de qui eren. E enuiaren nos a pregar que hom nols talas nels faes mal, e que ells farien a nostra uoluntat. E uengren a nos quens desfem porters e homens quens gordassen lur orta que nols faes hom mal, e faem ho.
414. E enuiam sempre ·I· missatge a Petrer que en Joffre hauia perdut, e tantost uengren ·II· dels veyls a nos, e ·I· iuheu quey estaua en temps den Joffre, els sarrains nol hauien negun mal feyt, e parlam ab ells que retessen lo castell a nos, e nos quel retriem an Joffre. E dixem los quels fariem atendre les couinences que hauien ab lo Rey de Castella e ab en Joffre. E ells resposeren nos que per lo mal capteniment que feyen dells seren leuats, e si nos los iurauem quels retenguessem per a nos quens retrien lo castell mantinent, mas que hauien paor den Joffre. E nos resposem los que desta cosa los fariem nos ben segurs, que les cartes primeres les fariem atendre ans que nos los retessem an Joffre: car nons estaria be1202 que entrassem en aiuda del Rey de Castella, e quens retenguessem los castells que hauriem a tornar a ell o a aquels quals tenguessen per ell. E sobre aço dixeren quels entrarien acordar, e quens respondrien al uespre. E tornaren a nos prop del sol post, e dixeren   -425-   que pus nos tant ho uoliem que farien a nostra uoluntat. E quant uench al mati anam nosen denant ells ab nostres cauallers, e faem pujar als homens den Joffre nostre peno el castell, e liuram los lo castell.
415. E altre dia anam nosen a Nonpot que es aldea Dalacant: e en laltre dia entram en Alacant, e aqui ordonam nostra companya. Nos estan en Alacant aiustam nostres fiyls linfant en ·P·, el infant en Jacme, el bisbe de Barcelona, e nostres Richs homens en la esgleya Dalacant, en la nouela de fora, no en la maior. E foren hi los cauallers aytambe, e dixem los que nos entrauem en la conquesta del Rey de Castella, e quels uoliem dar doctrina con se captenguessen en armes e en altres coses. Primerament en armes, que quan irien per cami que negu nos preses a armes menys de manament de nos, e si tant era que si prenia que nos partis de nos menys de licencia nostra: e si cridauem uia fora, que en aytal loch han donat salt, ques presessen a les armes, e que uinguessen tots denant nos, e aixi con nos los manariem que ells faessen. E si eren de nuyt en ost, e cridassen a armes en guisa que la ost sagues a arauatar, que tots se presessen a armes, e que gornissen los cauals los quals hi hauien, e que uinguessen a nostra tenda o a casa nostra si en casa jayem: e que per re del mon negu ni en batayla ni en altre loch no desrengas menys de nostre   -426-   manament. E sobre tot1203 ques guardassen que no haguessen barayla entre si ni ab altres: car barayla es la peyor cosa que sia ne pot esser en ost de Rey ne de senyor: car a auentura met hom tota la ost de morir e de perdre, e puys uenen los enemichs, e poden barreyar tota la ost aquels qui romases hi serien uius. Encara si hi uenia negun pleyt de caualgades1204 o daltra cosa que uenguessen denant dos cauallers los quals nos hi metriem en logar de iusticia, e nos manariem a ells que si tort hauia feyt la hu al altre queu faessen adobar, e si ells nou podien fer que nos queu fariem: car per si e per no son les barayles1205 en aquest mon: car negu no deu pendre per si matex dret del altre, pus senyor hia. Car si negu vol fer darmes nin es desijos, nos lo adurem a punt e a sao quen perdra lo desig quen haura. E tal cosa ne porien ells fer per lur rauata que tota nostra ost ne poyriem nos perdre o asolar, e quens hauriem a tornar de la ost: on nos uos pregam eus manam, en pena de traycio e de nostra amor, que uos no passets aquest manament que nos uos fem.
416. E quan nos haguem parlat ab ells enuiam missatge a Elx per ·I· trujaman nostre ab la Exea ab nostra carta, e quens enuiassen ·II· o ·III· sarrahins dels bons de la vila, e que parlassem ab ells: car si ells ho uolien nos nols fariem mal niu hauriem1206 en cor, ans los aiudariem a saluar. E   -427-   ells enuiaren nos Mahomet Auingalip1207 ab ·I· altre. E quan foren denant nos saludaren nos per los ueyls, e per la aljama de Elx. E nos dixem los que Deus los des be, e dixem los encara: Fenuos saber que per ço que nos hauem enuiat per uosaltres, que creem que uosaltres sabets daquels sarrahins que ab nos han guerrejat, con nos ha nostre Senyor ajudat dels, ni a qual uictoria ha aduyt ço que nos començam: e aquels que uolgren hauer pau ab nos es uenien metre en nostra merce, com los hauiem nos bona merce els ateniem ço que promes los hauiem, si per els nou perdien. E ara nos uenim en aquesta terra per aquestes dues rahons, que aquels ques leuaran contra nos, e nos uolran metre en nostra merce, quels conquiram e muyren a espaa: e aquels quis uolran metre en nostra merce que lals haiam, e aytal merce que estien en lurs cases, e tenguen ses possessions, e tenguen lur ley. E quels farem atendre al Rey de Castella e a don Manuel les couinences que hauien ab ells, e lurs custums segons les cartes que ab ells hauien: e si res uos nan trencat queus ho adoben.
417. E respos aquel sarrahi que graya a Deu e a nos la bona paraula que nos los deyem: e aytal esperança hauien en nos car ben hauien hoit dir que aquels que en nos se fiauen quen eren segurs, e que nols ho trencauem, ans los ateniem ço quels   -428-   prometiem. E dix que nos los enuiassem homens quals guiassen, e irien la: e puys que dirien a la aljama les bones paraules que nos los hauiem dites, e puys uengren a nos. E aixi anaren sen, e comptaren a la aljama ço que nos los hauiem dit. E can aço hagren feyt tornaren a nos, e comptaren nos ço que hauien parlat lains. E nos dixem a aquel sarrahi, Mahomet per nom, que nos uoliem parlar ab ell: e tiram nos a vna part ab ell, e pregam lo que fos curos de nos, e nos dar li hiem per part la heretat que ell hauia en Helx, tant que tots temps ne ualria mes ell e son linatge: e que tenria per nos la uila e totes les rendes, e puys per en Manuel. E teniem ·CCC· besants amagats, e matem los li per la manega de la almexia, e fo pagat de nos, e promes nos en sa ley quey faria tot ço que fer hi pogues a nostre pro, e hauia fiança en Deu queu acabaria: e anassen.
418. E altre dia uench altra uegada ab guiatge que nos li donam, e uench ab carta dels veyls de la vila, quals coses nos los fariem ni quals no. E foren aquestes les coses que els demanauen: la vna quey romasessen ab totes lurs heretats: e laltra que tinguessen lur ley en cridar en lur mesquita: e la terça que fossen jutjats a custum de sarrains, e que no fossen forçats per negun chrestia, mas quels sarrains los jutjassen, segons que era usat en temps de Miramamoli. E nos atorgam los ho, e asseguram los que si ells hauien feyta   -429-   neguna cosa de pesar a don Manuel, quels ho fariem perdonar a don Manuel e al Rey de Castella, e quels fariem seguir totes aquelles couivences que hauien ab nos. E al dia que nos hiriem en Elx dixeren quens darien la torre per nom de Talahorre1208, e farien ses cartes et ses couineces, e quan nos passariem per ali quens atendrien totes aquestes coses.
419. E sobre aço nos no uolguem descobrir lo feyt a nostres Richs homens, e faem cridar linfant en ·P·, e linfant en Jacme, el bisbe de Barcelona, els altres Richs homens. E uengren nos dues galees que nos hauiem armades, e aduxeren1209 nos ·II· nauetes carregades de gra que ualien be ·L· milia sous: e demanam als damunt dits Richs homens1210 que fariem ni hon iriem. E fo aquest lo conseyl de tots, que anassem a Helx per aquesta rao car els eren el1211 cami, e ells que irien Dalacant ues Murcia e Oriola quals porien barrejar. E sobre aço nos los dixem que passassen per Helx, e nos parlariem ab ells, e nostre Senyor poriens dar tal uentura ques rendrien a nos. E no uolguem descobrir ço que nos feyt hauiem ab els perço que negu noy pogues res enbargar, e dixem los que a rao mes se tenria Helx que Murcia perço car cuylia mes pa que Murcia.
  -430-  
420. E quan haguem acordat qual dia mouriem dixem los que nos iriem denant ab ·C· cauallers, e sabriem si lans rendrien, e si lans rendien en bona uentura, e sino acordariem si iriem a enant o la assetjariem. E anam nosen denant, e sempre de mantinent, cam fom la los veyls e dells meylors homens de la vila tro en ·L· uengren a nos, e atorgaren les cartes el pleyt aixi con era enpres entre nos el messatge: e iuraren que aixi ho atendrien ells e tots los de la vila. E quan uench la ost trobaren los sarrains ab nos que fayem nostres cartes, e quens1212 hagren jurat segons la couinença que hauiem enpresa ab ells en Alacant, e maraueylaren se molt can tantost ho hauien1213 deliurat. E perço con era uespre pregaren nos los moros que tro al altre dia al mati quens soffrissem, e uenrien a nos tots los sarrains de la vila, e fer los hiem atorgar les cartes e les couinences, e quens rendrien la torre de Calahorra ques lo pus fort loch de Helx. E nos sofrim ho perque1214 ells nos en pregauen.
421. E al mati faeren les cartes, e a tercia hagren nos atorgades les couinences e tot lals, e agren nos renduda la torre de Calahorre. E presa la torre lexam hi lo bisbe de Barcelona quels guardas que nols talas hom.
  -431-  
422. E tot aço fo feyt aquel dia, e anam nosen a Oriola, e lexam en Elx Nastruch Bon senyor1215 quens aduxes les cartes feytes entre nos ells sarrahins Delx. E quan nos fom en Oriola uench nos lo fiyl de Banud el Arrais1216 de Criuillen, e dix nos que som pare era pres e tenial pres lo Rey de Castela, e uenia per ço a nos que faria tot co que nos manassem, e quels nostres homens poguessen entrar en Criuillen saluament e segura: e uenia a nos quens rendes aquels dos castells que hauia, e quens podiem aiudar del seu axi con del nostre. E haguem deliurat et cobrat ço que hauiem perdut de Billena tro en Oriola, e Dalacant tro en Oriola, aixi que tot hom podia anar pels camins saluament e segura.
423. E nos qui erem en Oriola quey erem romases be per ·VIII· dies, vna nuyt uengren nos ·II· almugauers de Lorca, e tocaren a la nostra porta, e podia esser be mija nuyt. E dixeren nos quens fayen saber los de Lorca que ·DCCC· jenets ab ·II· milia azembles carregades, e ·II· milia homens darmes que les tocauen metien conduyt en Murcia, e que eren passats al sol post denant Lorca: e quens fayen saber que si nos hi exiem que poriem hauer tota la recua, que per auentura ells fugirien, car hauien aqueles egues e aquels cauals corredors. E sempre quant ho haguem hoit manam als porters ques leuassen de mantinent e que anassen   -432-   al infant don Pedro, e al infant don Jacme, e a don Manuel, e al Maestre Ducles, e a aquel qui tenia loch del Maestre del Temple, e al Maestre del Espital, e a don Alfonso Garcia, e a tots los altres Richs homens, e quels dixessen que pensassen de caualcar, e ques nanassen a la porta del pont que alins trobarien, car aytal missatge nos era uengut de Lorca: e quels dixessen que leuassen conduyt per a ·I· dia. E nos exim sempre, e quan fom de lal pont de la aygua que a nom Segura esperam los ali de fora. E quan foren uenguts anam nosen, e quan se feya alba fom a vna alqueria qui es entre Murcia e la montanya on hom ua a Cartagenia, on soterrauen los Reys de Murcia e en ·I· puget qui ha sobre la alqueria, e Abenhut quey jau.
424. E quan lo dia sesclari haguem conseyl1217, e en aquest conseyl foren linfant en ·P·, e linfant en Jacme, e don Manuel, e el Maestre Ducles, e don ·P· Gofman, e don Alfer1218 Garcia, e tenguen1219 per be que exissem daqui, e tenguessem talayes de luny si uenien o sino. E nos dixem los que aço nons semblaua bo, que segons la manera dels jenets, la qual solien fer ab aquels ab quis encontrauen quels cansauen anan entorn daquels que tenien. cauals armats: mas que tenriem ·C· cauals armats de nostra maynada, e tots los altres que nols armassem: e en la dauantera que fossen nostres   -433-   fiyls, e don Manuel, el Maestre Ducles, e don ·P· Gosman fossen en la costanera, e nos ab aquels ·C· cauals armats tenriem la rere guarda, e sins combatiem ab los jenets que negu no desrengas a ells tro que nos fessem sonar les trompes. E quan ells hoirien les trampes que aquels que haurieu los cauals desarmats que derengassen apres dells, e que nols leuassen ma de sus tro que fossen uenguts a mort ols prefessen: e nos que uenriem ab los cauals armats apres ells, e tot ço que caygues al camp que ho leuariem tot. E tengren tuyt per bo aquest conseyl.
425. E partit aquest conseyl enuiam en ·G· de Rocaful ab si ·V·1220 de cauallers ques anas talayar si uenien o si no. E ell enuians messatge que uenien: e uench a nos lo Maestre Ducles, e don ·P· Goçman, e don Alfonso Garcia, e dixeren nos: Senyor, pensats de caualgar e de moure, que ueus los moros que uenen. E dixem nos: Maestre, nons cuytem, e lexats los caualgar el1221 pla, en guisa quens puscam nos metre entre ells e la vila, e per be que fugen sin haurem nos les azembles, e aquels de peu que les toquen: car moltes celades se fan que son perdudes en lo segle1222 per rauata dexir. E dix lo Maestre: No fassats per Deu, que no sabets quinyes gents1223 se fon, que can uos cuydarets que sien prop de la orta1224 sol nous en guardarets,   -434-   que sen entraran en la vila, e non podets re hauer. E nos dixem: Maestre, les azembles haurem ells peons. E dix ell: Senyor, nou creats, que en la vila son, e sera maraueyla sils podets encalçar: e tant nos dixeren quens faeren moure. E quant fom defora desplegam nostres senyeres, e arrengam nostra batayla de denantera e de costanera daquels que dessus hauem dits, e nos que teniem la rera guarda daquels que dessus hauem dits ab los ·C· cauals armats.
426. E quan nos fom defora arrengats, uench nos ·I· almugauer, e dix nos: Senyor, albixera1225. E nos dixem: De que? Veus los moros, dix ell, aqui qui uenen? E nos dixem: Amichs, lexats nos uençre la batayla, e puys donar uosem albixera. El bisbe de Barcelona anaua ab nos, e demanam frare ·A·1226 de Segarra, que era prehicador, e dixem li que uoliem penre penitencia dell. E el dix que diguessem. E nos dixem li que a nostre Seyor no li cuydauem tenir altre tort per que nos deguessem esser perdut sino tant solament de dona Berenguera, e nos hauiem en cor de esser ab ella menys de peccat aixi con hom deu esser ab ella menys de peccat aixi con hom deu esser ab sa moller: e ell sabia ja que nos hauiem proposit de conquerir Murcia e tot aquel Regne: e aquela merce que nos feyem de conquerir aquel Regne e tornar a chrestians quens ualria, e aquest peccat que nons teoria dan en lo dia de la batayla: e   -435-   daquest peccat li demanam quen des penitencia. E ell dix nos que peccat mortal era gran cosa, mas si nos erem en cor quens en tolguessem que ell nos perdonaria. E nos dixem li que ab aquela se entrariem en la batayla, que exeriem1227 de peccat mortal o per vna guisa o per altra: que seruiriem tant Deu en aquel dia e en aquela conquesta, quens perdonaria: car dals nos no hauiem mala uolentat a negu: e a ell bastaua. E dixem li nos quens donas la sua benediccio, que a Deu nos comanauem, e feu ho.
427. E partis daqui, e nos dixem que uoliem anar a la dauantera a nostres fiyls. E anam la ab ·I· caualler, e faem ells aturar e tots los altres, e denant tots dixem los: Fiyls, nos sabets be de qual loch uenits, e qui es uostre pare:1228 en tal manera fets uuy de feyt darmes que tot lo mon diga uos qui sots et don uenits, e sino prometem a Deu queus desheretarem de ço que dat nos hauem. E puys dixeren linfant don ·P· e linfant en Jacme tot en ·I· quels membraria be don uenien1229, e que per aço nols calia desheretar.
428. E puys tornam a nostra rera guarda1230 e quant fom tornats al rech, dix en ·Bñ· de Uila noua: Cauallers de Cathalunya, cathalans, fe que deuets a Deu, membraus qui es uostre Seyor, car huy es mester que tal cosa façam que tot lo   -436-   mon parle del be que nos farem. E tots aquels queu hoiren atorgarenho. E nos anam aenant, e uim lo pols dels: e uench nos missatge que fugien e que sen tornauen: e haguen alguns que foren en acort quel1231 encalçassem. E dixem los que nou uoliem, que entro a Alfama no hauia pus de ·IIII· legues: e ells eren be ·DCCC· genets, e hauien be ·II· milia homens de peu, e en Alfama quen hauia de ·DC· tro a ·DCC·: e quan los nostres cauallers serien la hujats serien, e noy porien be aconseguir los homens de peu, e per força hauria a esser la brocada: e ells exirien de la força et del castell, e aixi gitar nos hien de la vila a nos e als nostres: e aixi uedam lencalç1232.
429. E puys anam nosen a ·I· loch qui ha nom la Cantarela1233, e aqui eren ab nos nostres fiyls, el Maestre Ducles, en ·P· de Queralt, el Maestre del Temple, e del Espital Nuch de Mala uespa1234, ab si altre. E enuiam nos per aquels Richs homens que hauem nomnats dessus, e demanam los de conseyl en qual manera fariem. E dixeren nostres fiyls els Richs homens de nostra terra quey dixessen lo Maestre Ducles, e don ·P· Goçman, e don Alfonso Garcia, car sabien mes en la terra: que ells. E dix lo Maestre quel castell Dalfama quel poriem pendre sil uoliem cercar, e quey parassem ·I· geny, e queu acabariem en pochs de   -437-   dies. E dixeren puys a don Alfonso Garcia1235 quey dixes don ·P· Goçman: e don ·P· Goçman dix que no sabia re en Alfama, mas que don Alfonso ` Garcia qui tenia la terra hi sabia mes que ell. E dix don Alfonso Garcia: Dezir uos he jo per que toui1236 Alfama por algun temps1237. Donchs meylor hi sabets uos dir que negu? E dix: Jous hi dire aytant, que sil Rey ab ·I· almagenech en lo coyl que dessus li esta hi es, dins ·VIII· dies haura Alfama. E en tant dixeren tots que bon seria si alos faes.
430. E nos dixem los: Barons, ·IIII· coses hi ueem que son contraries daquest conseyl: la vna que a dia sabut nos deuem ueer ab lo Rey de Castella en Alcarras, e tro aquel dia noy hauia sino ·VII· dies que deuia esser la uista: e segons que nos veyem lo cartell estaua en la serra que no tenia almagenech sino de part del coyl. La segona que moros deffenien aytambe castell con homens del mon, perque nons semblaua que poguessem esser al dia que hauiem empres ab lo Rey de Castella, e que creyem que per ·I· mes, per be que combatessem nol poriem pendre, perço con hi hauia ·II· milia cargues de pa, e gran establiment per pendre a força. La terça que Murcia era al mig de nos e Doriola, e que hi hauia gran poder domens a caual e a peu, e les recues serien males de guiar1238, que uenguessen tro a Alfama. La quarta que no   -438-   hauiem que menjar sino aquel dia, car nos ueniem per batayla als moros, e aixi noy portam uianda: car les batayles leu1239 fe uencen, e dales a aquells a qui les uol donar Deus. E per aquesta rao era meylor conseyl e pus fa quens anassem ueer ab lo Rey de Castella, e aqui pendriem conseyl de Murcia ab ell1240 en ·V· E enteneren nostres fiyls e aquels quey eren ab nos, e dixeren que deyem1241 be: e ab aço tornam nosen en laltre dia en Oriola.
431. E quan fom en Oriola a ora del sol post, ueerem del castell Doriola pols de companyes que uenien Dalfama ues Murcia: e uench lo brugit en la vila quels genets sen entrauen en Murcia ab lo conduyt. E uengren a nos nostres fiyls, el Maestre Ducles e del Espital, e els altres Richs homens ab ells, e dixeren que hauien uist que pols se feya entre Alfama e Murcia, e eren los genets, e tenien per bo que armassen los canals aquels quels hi hauien, e que exissen ues ells, e al menys que haurien lo conduyt que uolien metre en Murcia. E nos dixem los que nou teniem per bo per aquesta raho car era tart, e quan serien la seria nuyt escura: laltra que les gents pus moguessen corren els canals que serien cansats en tal manera que quan fossem1242 a Murcia, e fossen dins la orta on ha moltes cequies e males, e exissen los moros de peu e de caual de Murcia ab los altres quey uenrien, quels hi porien uençre, o quey porien   -439-   pendre gran mal: e encara quel ardit que nos hauiem de pendre Murcia que sen poria perdre e confondre. Mas façam vna cosa, nos creem que el pols no sia re, mas quant fa uent e perço es lo pols, car nos ne passam, e huy quen som passats. Mas ara anem al pejor1243, e posem que ells nagen mes lo conduyt: no ha dia al segle que de ·II· milia cargues1244 de pa en Murcia no sen menjen ·CC·, e per ·X· dies que aia que menjar Murcia, pus nos hauem a anar a la uista del Rey de Castela, no hauran res goanyat. E aixi quen fom a paraules1245 ab nostres fiyls, e ells dixeren que nos destorbauem1246 los de la ost. E nos dixem que no deyen ueritat, que perço que nos hi sabriem dir e fer se goanyaria el Regne, e perço que ells hi dirien ney farien se perdria: e daquesta cosa nols1247 deuiem creure que la comensassen sol. E puys prouam per ueritat que alo que ells deyen era pols de uent, e quels genets noy meseren re de ço que ells deyen.
432. Ab aytant partim nos daqui, e anam nosen a Alcarraç, e foren nostres fiyls ab nos ab ·CCC· cauallers: e fom al dia que hauiem empres ab lo Rey de Castella en Alcarraç. E ans que entrassem en Alcarraç exins reebre lo Rey de Castella vna1248 legua, e poch hacer ab ell tro en ·LX· cauallers, e ab nos pus de ·CCC·, e lexamne quan partim   -440-   Doriola aqui mateix altres ·CCC· menys dels almogauers que podien esser tro en ·CC· E quant lo Rey nos ui fo molt alegre e molt pagat de la nostra uenguda. E trobam en Alcarras la Regina e ses filles, e dona Berenguera Alfonso1249 qui sen uench puys ab nos. E aqui parlam del feyt dels sarrains, e estiguem aqui tro ·VIII· dies ab gran alegria e ab gran deport.
433. E puys tornam nosen ues Oriola, e en la carrera haguem vna poca de rauata de genets1250. E don Manuel uench ab nos, e per aço quels sarrains de Billena nos hauien promes hi uench don Manuel, ço es que li rendrien Billena per la couinença que hauien ab nos, e si el no uenia que aytambe la rendrien a nos. E faem saber als sarrains de Billena que nos ueniem, e don Manuel ab nos: e ells noy uolgren exir, e trencaren nos la couinença el sagrament de lur ley. E de Billena uenguem nosen a Nonpot, e de Nonpot a Helx. E quan fom en Helx liuram la torre de Calaforre a don Manuel, e la vila tota. E altre dia entram en Oriola, e trobam nostra companya alegra e pagada, e que hauien feytes alcunes caualcades a Murcia, e quey hauien goanyat alcuns dels. E aqui uenguem ans de Nadal, e romanguem tro a Ninou en Oriola, car nos hi entram ·IIII· dies ans de Nadal, e romanguem hi tro a Ninou.
  -441-  
434. E en laltre dia de Ninou, entrada de janer, nos anam assetjar Murcia: e al anar que nos faem ab nostra ost a Murcia, fom dels primers quey foren, per tal que assiguessem nostra albergada aixi con se deuia assaer. Car en la batayla deu esser lo Rey en la rera guarda, mas en albergar la ost lo Rey hi deu esser que uaja primer en assetjar los meylors per tal que vols calla puys moure, en tal guisa sia be asseguda. E quan nos fom el loch que ·I· adalil nos guiaua leuans ell en ·I· Reyal, e dix que aqui poriem nos posar. E quan nos hac ell leuats ali demanam on era Murcia, e dixeren nos que prop era. E nas dixem: On es? El adalil dix: Jo laus mostrare. E mostra lans aixi quen erem prop be ·I· treyt de balesta. E nos dixem al adalill: Molt nos hauets dada fada albergada, mas pus lans hauets dada fada, sapiats per cert que sens fayla la tendrem, o costara.
435. Ab tant nos qui començauem dalbergar, exiren los sarrahins, e dixeren los de la albergada nostra: Seyor, tiren nos fortment ab sagetes e ab peres, e han hi ferits homens e besties. E nos dixem: Nos sabem be lo costum dels sarrains, que quils sofre ·I· dia daqui auant nossi tornaran: e lexat uenir la albergada, e nos dar uosem balesters, e segons que ells faran nos farem. E en tant donam los balesters tro ·XXX· E tenguem   -442-   los cauals armats, e quels parassem als portels, e quels deffenessem de les treytes quels feyen. E quan uench quel sol sen deuia entrar, entraren sen los sarrains, e laltre dia noy tornaren ni exiren depuys contra la ost be per ·I· mes.
436. Ab tant enuiam lains la Exea ab ·I· sarray, e que dixes al algutzir que exis a nos, que nos uoliem parlar ab ell per ben dell e daquels de la vila. E el enuians a dir que li enuiassem ·I· caualler: e nos enuiam li ·I· caualler per nom Domingo Lopes, qui era poblador de Muruedre, e sabia algarauia, e Nastruch, juheu, qui era scriua nostre dalgarauia. E uench lalgutzir e ·I· caualler dels pus apoderats que eren en la vila: el Rey don Alfonso de Castella hauials feyts cauallers abdos. E quan nos sabem que els uenien faem encortinar nostra casa de bons draps, e fer bons setis: e manam quels tinguessen apparaylat galines uiues, e moltons, e cabrits, e quant ells fossen uenguts que les los faessen degolar, e estiguessen ab nos.
437. E nos estiguem en nostre seti, e ells uengren e saludaren nos, e fermaren nos los jonols dauant, e besaren nos la ma: e faem los tots exir de casa sino tan solament ells e Nastruch, juheu damunt dit, qui era trujaman. E dixem los que nos hauiem enuiat per ells per aquesta rao, que ben sabien els que sarrains hauia molts en nostra   -443-   terra, e antigament quels hauia tenguts nostre linatge en Arago, e en Cathalunya, e nas en lo Regne de Maylorques e de Ualencia, e tots tenien la ley sua tam be con si fossen en terra de sarrains, e aquels eren uenguts en nostra merce, e eren renduts a nos: e aquels qui nossi uolgren rendre haguem los a pendre per força, e a poblar la de chrestians. E perço car nos no uoliem mal dels ni mort, voliem parlar primerament ab uos perço quens ajudassets a guardar als sarrains de Murcia, e del Regne, car nos los aguisariem ·III· coses ab lo Rey de Castella. La vna que les cartes que hauia ab ells los tengues: e les couinençes que farien ab nos que les fariem tener et hacer a ells: la terça quels fariem perdonar totes les coses que feytes li aguessen. E daquestes coses que nos los deyem quels en fariem fer carta al Rey de Castela, quels atendria tot ço que farien ab nos: e si aço no fayen ni ho uolien, que nos ueniem ab aytal cor que daqui nons partissem tro que la ciutat aguessem per força, e tota la terra, e que no uoliem lur mort ni lur destruyment, ans uoliem que uiuissen per tots temps ab lo Rey de Castella, e que haguessen lurs mesquites, lur ley, aixi con hauien enpres ab ell en ses cartes primeres.
438. E ells grayren nos la paraula que nos los deyem, mas dixeren que nons podien respondre menys de conseyl daquels de la vila, e tro al   -444-   tercer dia quens retrien resposta. E aço era lo dimecres, e al diuendres ques aiustarien, el dissapte que uenrien a nos, e que ells nos respondrien de ço que a ells hauiem dit. E nos nols uolguem coytar de la resposta, e tenguem ho per be, e ab aytant hagren degolats los cabrits e les galines. E ells dixeren que no uolien menjar aqui ab nos. E nos dixem quels fariem dar oles noues en que coguessen la carn, e que menjassen aqui. E ells pregaren nos que nos no uolguessem que romasessen, car tenrien los ho a mal los de la vila: mas altre dia lo que hauien empres ab nos quey menjarien: et ab aytant enuiam losen.
439. E quan uench lo dissapte mati enuiaren nos messatge quels enuiassem guiar, e uenrien: e nos faem ho, e uengren. E nos tenguem los lo menjar apareylat daqueles coses que son damunt dites, e sempre meteren ma a adobar de menjar la companya lur. E tornaren a nos lalgutzir, el caualler de qui nons membral nom: e hauien tan gran poder abdos en la vila, e lalgutzir de tot en tot, que tot ço que ells faessen ab nos hauria ualor. E nos faem tots aquels quey eren partir denant nos sino tan solament Nastruch e aquels sarrains: e ells responeren nos que hauien haut lur acort ab los ueyls de la ciutat, mas que no hauien uolgut metre en lur conseyl aquel qui tenia lalcacer per lo Rey de Granada. E nos tenguem aquesta cosa a bon senyal, car aquel quil   -445-   Rey de Granada hauia jaquit hauien gitat de lur conseyl, e qui era cap lur: e dixeren nos que la paraula que nos los hauiem mostrada que la hauien mostrada als ueyls e als sauis homens de la vila, e quens grahien molt les bones paraules que nos los enuiauem mostrar e dir, perque ben conexien que bona fe e ueritat trobarien en nos, e que bels atendriem ço quels prometriem: e que uolien saber de nos con retenrien lur ley si ells sacordauen de retre la vila a nos, e que ells aduyen vna carta aqui dels capitols que demanauen, e deyen que en aquela manera los faessem la carta.
440. Ab tant mostraren nos ·I· escrit de la memoria quels hauien donada, e del acort que hauien enpres lains1251. E les demandes foren moltes, mas aquesta fo la maior força, car per alongament del libre nos lexam de metre totes les demandes quels feyen. E fo aquesta la primera demanda quens fayen: que poguessen tenir sa ley en cridar e en jutjar los sarrains, aixi con lur ley era e hauien acustumat, e segons quels hauia promes lo Rey de Castela per lo cobrar que faeren del alcacer e dalçarse contra los chrestians, quel Rey quels perdonas, e que ells nos rendrien la uila ab les cartes que faessen entre nos e ells. E nos que enuiassem vna carta al Rey de Castella, e nostre missatge qui guias aquel caualler que ells enuiaren1252, que ell que atorch1253 les cartes e les couinences que nos farien ab ells.
  -446-  
441. E nos dixem los que per aço non romangues que nos donassem lalcacer e la vila en aquest endemig, car nos no queriem1254 enuiar al Rey de Castella negun missatge tro que ells nos faessen poderoses de la vila, car en aço no goanyauen ells re pus rendre se uolien a nos, car nos teniem aqui gran companya de cauallers e domens de peu, e haurien los a talar, e cada dia fayem los mal. E pus aquel cor hauien de rendre se a nos1255 nols hauiem cor de talar, e no uoliem quels desfaessen los Reyals, ne que los assolassen, ne la orta. E sobre aço dixeren ques acordarien, car be entenien quels deyem lur pro. E nos dixem los quen entrassen acordar, pus lur pro era, e de nos. E ells dixeren ques irien acordar, e puys altre dia que uenrien a nos, e quens respondrien: e anaren sen.
442. Et laltre1256 dia ells tornaren ab la resposta: e dixeren que farien ço que nos los hauiem dit, mas que uolien saber la uila con la partrien. E nos dixem quels dariem del alcacer en sus tota la vila, que era contra la partida de la ost on nos feyem: e plach los molt: e prenguem dia que aguessen escombrada aquela partida. E ells dixeren nos que al tercer dia escombrarien lalcacer, e quen enuiarien aquel qui el Rey de Granada hi hauia jaquit per alcayt en Murcia, e aquel dia quen   -447-   exirien, e al quart dia quens darien lalcacer. E aixi faeren ho, que al tercer dia nenuiaren aquell qui era aqui per lo Rey de Granada, e escombraren nos lalcacer.
443. E quant uench al quart dia aguisam ·L· quan cauallers ab lurs1257 cauals armats, e ab ·CXX· balesters de Tortosa: e nos esperam los costa laygua de Segura, prop lalcacer, esperan quant uendrien, e quant metrien nostra senyera sus, e tenrien les torres los nostres. E tardauen molt los nostres de pujar sus: e nos pregauem sancta Maria de ço que nos desijauem que ella fos aqui ahorada1258 e creuda quen acabassem, e que ella quen pregas lo seu car fiyl. E hauiem gran dupte1259 que nols presessen pus que tant tardauen. E quan nos haguem estat vna gran peça nos uim la nostra senyera lassus en lalcacer, e les torres guarnides ben e gent domens e de balesters nostres. E daualam en terra de nostre caual, e grahim a nostre Senyor Deu la merce que ell nos hauia feyta, e ficam los jonols, ploram, e besam la terra: e tornam nosen a nostra albergada.
444. E quan uench al uespre uench lalgutzir denant nos, e dix nos que complida hauien nostra uoluntat, mas los chrestians entrauen ja en la vila, e prenien se ço que pendre no deuien. E nos dixem los que enuiariem ·III· homens lains que   -448-   negun no entras del alcacer a enla1260: e nos al mati entrariem en la uila, e ab los ueyls que fossen denant nos queu partiriem.
445. E quant uench al mati, hoida la missa, nos pujam en lalcacer e ell ab nos, ab ·V· dels meylors sarrains de la ciutat de Murcia: e dixeren que partissem la vila aixi con empres era entre nos e ells. E nos dixem los que aixi con tenia de la mesquita aquela prop del alcacer, que fos dels chrestians tro a la porta de la ost on nos erem, e aquela mesquita ques enclois dins la nostra partida. E ells dixeren que no era aixi empres, que les lurs cartes deyen que ells haguessen lurs mesquites, e que les tenguessen aixi con les tenien en temps de sarrains. E nos dixem los que en aquesta manera era empres, sino que ells nou entenien: car les mesquites uoliem que ells les tenguessen, mas que farien los chrestians si no hauien esglesia en que entrassen? e que la esglesia sia a la porta del alcacer, e1261 chom crit lo sabaçala cant jo dormire prop de la testa? aço si be ho entenets no es cosa couinent: e uosaltres hauets be ·X· mesquites en la vila, ffets uostra oratio en aqueles, e lexats nos aquesta. E ells dixeren ques acordarien.
446. E nos tornat a la albergada, uengren a nos nostres fiyls, per nom linfant en ·P·, e linfant en Jacme, el Maestre Ducles, e el bisbe de Barcelona,   -449-   e en ·P· de Queralt, qui tenia loch del Maestre del Temple, el Maestre del Espital per nom en Gui1262 de la Uespa, e daltres Richs homens de la ost, aixi con lo comte Dampuries Nuguet per nom quey era en loch de son pare, en Ramon de Muntcada, e Blasco Dalago, e en Joffre de Rochaberti, e ·P· Ferrandeç Dixar1263 nostre fiyl, e en ·G· de Rochafuyl, e en Carros, e daltres Richs homens de la ost. E dixeren nos que aquel pleyt que nos hauiem feyt ab los sarrains, que no era bo, car ço que nos hauiem pres de la vila era tan poch quels sarrains los en gitarien can noy fossem nos1264 ni la ost: e segons les cartes que hauiem ab ells que cuydauem hauer goanyada Murcia, e nos no hauiem re goanyat. E dixem los nos que ells errauen en lur enteniment, car nos hauiem estat en plus de lochs que ells no hauien, e conexiem mils lusatge dels sarrains que ells no fayen, que quan hom podia hauer de son enemich nous dire de sarrains vna braçada de terra, totauia deuia hom esperar quen hauria hom ·X· o ·C·, e que nos los en dariem alegria. E perço can els no eren estats en lo pleyt nostre1265, e dels sarrains, ni1266 sabien lo secret quey era, pesaua los de ço que nos1267 no hauiem feyt.
447. E aqui uenguem a disputacio, que segons la carta que nos hauiem feyta als sarrains totauia los podiem gitar de la vila, car la carta   -450-   deya que nos los deuiem retener en Murcia. E nos deyem quel decret deya quels suburbis de la vila eren uila, perque nos los podiem metre tambe en la Rexaca e en la orta que eren dins los suburbis, con fariem en la vila, car ab la vila se tenien, e de la vila eren: e que nos los podiem getar de la vila e metre en la Rexaca, que era barri de la ciutat. E ells deyen que nou podiem fer. E nos faem hi uenir frares prehicadors e clergues, e prouam los per dret que aixi era con nos deyem. E ells dixeren que no era lur enteniment que aixi fos. E nos dixem: Pus nou uolets entendre noy podem als1268: mas nos darem la vila a Deus, a quis que pes.
448. E passat aço uench a nos lalgutzir de la vila, e dels ueyls pus de ·XX·, e dixeren nos quens pregauen que nos no emarassem1269 la mesquita ni la uolguessem tolre a ells, car aquel era lo meylor loch que ells hauien per fer oracio lur1270. E nos dixern los que aixi con ells uolien lo meylor loch de1271 fer oratio, que nos lo uoliem hauer, e que daltra manera no podia esser ni deuia: que be era cosa couinent que nos haguessem ·I· loch gran de fer oracio, pus ells tants nauien. E els dixeren que daltra guisa nou farien: e uench en aço entre nos e ells quels dixessem quens pesaua molt del mal que els pendrien, pus ells no sen uolien escusar1272, e que nos de tot en tot la esglesia hauriem: e ells   -451-   que entrassen en la vila e que si acordassen be que a fer auenia.
449. E nos manam guarnir ·L· cauallers qui eren en lalcacer, e que ·CXX· balesters quey hauia de Tortosa ques apparaylassen, e si aço no uolguessen atorgar que la uila ques barrejas. E ells uiren ques faya la cosa a1273 certes, e dixeren ques faria la cosa a nostra uoluntat. E ab aitant nos haguem la esglesia.
450. E quan uench que nos haguem la esglesia sempre manam hi fer altar de nostra dona sancta Maria, car en totes les uiles que grans fossen que Deus nos hauia donades a goanyar de sarrains hauiem hedifficada esglesia de nostra dona sancta Maria. E perço car aquesta era la major uila e la pus honrada de tota la Andaluzia, leuada Siuillia, uolguem honrar lo nom de la Mare de Deu quey fos ella honrada per tots temps. E quan uench al segon dia, e fo aguizat laltar, nos lo faem guarnir gran mati ab la roba de nostra capela, e molt honradament e nobla1274: e fo ab nos ·A· de Gurp bisbe de Barcelona, el bisbe de Cartagenia, e tots quants clergues nos trobam nos los faem guarnir ab capes de samit e daltres draps ab aur. E ab nostres creus e ab ymage de nostra dona sancta Maria moguem de la albergada on nos estauem en la ost, e a peu uenguem e entram per la uila   -452-   entro en la esglesia que hauiem edificada de nostra dona sancta Maria. E quan uim laltar ens acostam a ell pres nos tan gran deuocio de la gracia e de la misericordia que Deus nos hauia feyta per prechs de la sua1275 Mare, car no passauem entorn de Murcia nulla uegada que nos no la pregassem que nos hi poguessem metre lo nom de la uerge gloriosa sancta Maria, e ella pregant el1276 seu car fiyl feu nos complir nostra uoluntat, e nos abraçats ab laltar ploram tant fort e tant de cor que per anadura duna gran milla nons poguem partir daquel plorar ni del altar. E faem cantar: ¶Ueni creator spiritu, e puys la missa de Salue sancta parens. E aço feyt entram nosen en lalcacer albergar ab gran alegria.
452. E quant uench al terç dia nos faem uenir denant nos nostres fiyls, el bisbe de Barcelona, els Richs homens de Cathalunya e Darago qui eren ab nos, e dixem los que acordassen en qual manera fariem. E dixeren tots al infant en ·P· quey dixes: e ell dix que pus Deus nos hauia feyta tanta de merce que hauiem pres aquel loch ab daltres molts, queu faessem saber al Rey de Castella, e ell que emparas la ciutat e la terra: e que assats hi hauiem complit de nostre deute. E dixeren puys al infant don Jacme quey dixes, e el dix ques acordaria1277 a aço que linfant en ·P· nos hauia dit. E puys dixem al bisbe de BarcelonaS   -453-   quey dixes ço que lun semblaua, femblaua, e ell dix: Pus uolets queus ho diga, dire hi ço que1278 a mi sembla: dich uos quem tolria que no enuiaria al Rey de Castella, mas a Alfonso Garcia que la tenia per lo Rey la enuiaria1279: e que assats ne hauiem complit nostre deute, pus la lurauem a aquel qui la tenia per ell: car nos fayem gran messio aqui, e aquela messio estaluiariem, e si mes ne fayem que la perdriem. E en aquest conseyl del bisbe acordaren se los altres Richs homens.
453. E sobre aço dixeren a nos quey dixessem ço quens hi semblaua, e nos dixem los en aquesta manera: Que teniem per bo1280 ço quel bisbe de Barcelona hauia dit en rendre1281 la ciutat de Murcia a don Alfonso Garcia, e que aixi ho hauiem nos en cor: mas de partirnos daqui, lexar la terra a gent de Castella aixi con a ell e a don ·P· Goçman que nou teniem per be1282, que quan ells eren poderoses dels lochs los perdien, e que ara los lexassem la ciutat quant laltar de nostra dona sancta Maria hi era hedificat per nos, e que la lexassem sola aqui nou fariem per re: que si per nostra desauentura recobrauen aquela los sarrains, gran dolor ne poriem hauer, perque en esta manera nou poriem lexar jo nils altres, car lo be que jo ni uosaltres hauem que Deu nos fa tot ho hauem per ella quen prega al seu car fiyl per nos: e sapiats que per re del mon no la desempararem en   -454-   aquest punt ni en aquesta sao: e tench per bo ço quel infant en ·P· diu que enuiem missatgeb al Rey de Castella con la vila hauem renduda a don Alfonso Garcia, e que ell enuiy a ell tal secors que la pusca retener, e puys porem nos ne anar. E uiren que nos ho uoliem, e uoliem soffrir la messio, e dixeren quen faessem a nostra uoluntat.
454. E haguem dos adalils, e trametem los al Rey de Castella ab nostres cartes, con faes emparat la ciutat de Murcia els altres castells. E entre Murcia e Lorca ells altres eren ·XXVIII· castells aquels que nos los rendem. E sempre de mantinent retem la ciutat de Murcia a don Alfonso Garcia, e el pres lalcacer, e mes hi ses gaytes1283. E nos que li estauem de prop tro quel missatge uench del Rey de Castella, quens enuia a dir que ell hi enuiaria son conseyl, e en breu, e quens grahia molt la amor que nos li hauiem feyta e ço que li fayen saber. E sobre aço poblam hi be ·X· milia homens darmes entre de nostra terra e daltres, e que ells que romanguessen aqui ab don Alfonso Garcia, e que li ajudassen.
455. E lexada la vila establida en esta manera que damunt1284 hauem dit, anam nosen a Oriola, e en laltre dia en Alaquant: e aqui faem uenir nostres fiyls e nostres Rich homens denant nos, e dixem los que si ells ho tenien per be que poriem   -455-   fer bona caualgada a Almeria ans quens en partissem, e que nos dar los hiem conduyt per a ·X· dies: car en ·IIII· dies hi poriem anar, e en altres ·IIII· tornar, e los ·II· dies si mester hauiem a estar la quels hi metessem, ho sino quels metessem en la torna. E dixeren en que leuarien lur menjar? que assats eren carregades lurs azembles dels guarniments1285 que portauen. E Nos dixem que nos conqueria aixi terra, que quant nos conquerim lo Regne de Ualencia metiem a ·III· setmanes que menjar, e en aquesta manera, quels cauallers caualcauen lurs cauals, e carregauen les besties de pa, e de ui, e de ciuada, e ells leuauen les lances en les mans, ells escuts anauen1286 sobre la azembla, e aixi con anauem descargan1287 cobrauem ses besties vna a vna. E ells dixeren nos que aço no porien fer. E dixem nos: No farets uos ço que nos fem e aquels qui anauen ab nos? E dixeren nos que quant molt ne faessem no portarien uianda sino a ·VI· dies. E nos dixem los que ·IIII· dies hauiem mester a anar la, e que al ·VI· dia no haguessem que menjar que fariem mal, e que be podiem fer ço quels deyem. E ells nou uolgren fer, e per tant romas aquela caualgada que nos feu.
456. E sobre aço haguem acort qui lexariem en la frontera Dalacant ni de Billena, per ço que si mester hi fos que acorreguessen a Murcia ab vna alimara que faessem a Oriola. E lexam don Artal   -456-   de Luna, e don Exemen Durrea ab ·C· cauallers en Alacant, e metem en1288 ·Bñg· ·A· e en Galceran de Pinos en Otinyen e en Biar ab ·LXX· cauallers per tal quel cami tenguessen sau e segur a aquels que hi irien, e que acorreguessen si mester hi fos en Murcia. E manleuarn de mercades que trobam en Alacant, e lexam los que menjar be per ·XV·1289 meses. E hauiem los dada tan bona racio e ben bastada en Murcia, que ben ueneren los cauallers aragoneses ·XXXX· milia soldades daquela que nos los hauiem lexada, e aquela que ells hauien uenuda que era1290 nostra.
457. E sobre aço tornam nosen el Regne de Ualencia, e anam ues Montpeyler, e a Gerona trobam gran contrast entrel comte Dempuries e en Ponç ·G· de Torreella sobre demanda quel Comte li feya de Torreela, e postats de castells, e de Rocamaura, e de ·I· altre castell, e moneda que deuia hauer en Torreela. E hoida aquesta demanda e lur resposta, anam a Montpeyler e alongam lo pleyt tro nos uenguessem, e lexam hi ·I· escriua que preses testimonis e recuylis lo feyt, e quan nos uenguessem quey donassem sentencia.
458. E quan nos fom uenguts de Montpeyler e fom en Perpenya enuians don Fferris de Liçana vna carta en la qual nos enuiaua desafiar. E entra en aquel dia matex ·I· messatge del Rey dels Tartres   -457-   e dixem nos que daçons teniem nos per pus ahontats, car en aquel dia nos era uenguda carta del pus alt Rey del mon de gran amor, e don Fferriç de Liçana nos acuyndaua: que nos no erem ueats danar a estar, car nos soliem pendre grua et auoçtarda, mas pus ell tant ho uol, ire a estar que pendre coloms e pigues.
459. E sobre aço uinguem a Leyda, e parlam ab los paers e ab los prohomens de la vila, e dixem los quens ajudassen contra don Ferriç. E ells dixeren queu farien de bon grat: mas que ualra, dixeren els, que sempre li perdonarets, e aixi enardexen se ells de fer mal contra uos? E nos dixem los: Uos ueurets que en guisa nosen captendrem nos que ben sera. E puys exim nos los de vila e anam nosen a Monso, e uengren nos los de Tamarit, e dixeren nos que si nos hi uoliem que ells combatriem Casetllo, a qui dien Picamoxo. E nos dixem los quens playa molt. E combateren lo e preferen lo, e faem lo derrocar.
460. E puys anam nos ne a Liçana, e leuam hi ·II· feneuols, e atrobam quey hauia una, brigola la ins parada: e tenia lo Fferran Sanxes de Castre per rao de les jures que hauien feytes los richs homens Darago, que los vns liurauen castells als altres: e pregans que uolguessem quen gitas homens quey hauia seus, car don Fferriç de Liçana lo uolia establil de sos homens. E nos atorgam li   -458-   ho, car uoliem mes quey fossem los de don Ferriç, pus perseueraua de fer nos mal, car Fferran Sanxes fen era uenguts a nos, e aquels homens sen uolien entrar en Liçana, e eren en Alcoleja1291. E mes hi don Ferriç ·I· seu nebot per cap, e alguns cauallers e altres homens de paratge quey entraren ab ells, e mes hi aquels qui1292 major mal nos hauien feyt ab ell, e qui mes hauia robada nostra terra: e passaren per nostra tenda, e hauia hi alguns que nos conexiem, car hauien estat ab homens de nostra companya, e demanam los: Uosaltres con entrats aqui, ne per qui? E ells dixeren que per don Ferriç de Liçana, que era lur senyor, e pus ell los hi manaua entrar uolien fer sa uoluntat. E nos dixem los: Nos uos farem vna prenostica: en tal punt entrarets la que james no farets mal a mi ni a altres. E ells dixeren que seria aço que Deu uolria. E nos dixem: Aço uol Deus que nos uos deym, car lo uostre peccat uos encombrara que no farets mal a mi ne a altre.
461. Ab tant entraren lains, e nos faem uenir ·II· feneuols, e faem los començar de parar. E ells uolgren hauer treues ab nos, e a nos plach nos mentre feyem appareylar los geyns. E quant nos haguem appareylat la hu començaren ells de parar la brigola, e no uolgren complir la treua que nos hauiem ab ells, e tiraren, e cuydauen   -459-   complir a la ost e noy pogren complir, e la corda de la llur brigola enuolues entorn la pertxa1293. E nos hauiem feytes moltes sones els homens de la ost: e hauien lo feneuol nos appareylat de madiç untat que pogues anar aenant cant nos fer uolguessem aenant, e sempre que hac tirat e la corda fo enuolta faem cridar a tots a armes e que anassen tots combatre: e ab les balestes et ab les fones faeren ho en tal guisa que no pogren pujar lessus ni desuolre la sona, ni baxar la pertxa de la brigola per re que faessen.
462. E en tant faem lo feneuol tant amant que poc aconseguir en la brigola, e tira la primera pedra lo maestre del feneu, e erra la brigol, e nos anam pendre lo feneuol, e tiram, e donam tal1294 en aquela brigola que la caxa li obrim: e daquel treyt aenant no sen pogren ajudar. E en aquel uespre ans que fos nuyt aquel qui fonejaua ach los trencat vna pertxa de la vna guauta de la brigola.
463. E sempre altre dia param altre feneuol de costat, e tiram hi be ·V· o ·VI· dies si quel castell assolaren en guisa que no hauien be aguisat quel1295 poguessen deffendre, car los terrats hauien trencats e feyen maior mal les pedres que ferien dins que aqueles que ferien el mur. Si que vna nuyt quan nos jahiem el lit1296 e era la uetla de la companya   -460-   del infant en ·P·, uench a nos ·Bñ· de Uilert, e dix nos si dormiem. E nos dixem li que no. Senyor, los de dins han parlat ab nos, e dien que si uos los uolets pendre a merce que rendran lo castell. E nos dixem los ques tolguessen daqueles paraules, que per dues coses nols uoliem hauer merce: la vna, car nos hauien feyt mal1297, a tan gran mal e a tan gran sobres: e laltra, que aquels qui eren lains eren dels majors mals faitors que don Fferriç hauia en son poder: mas si uoilen uenir a nos en tal manera que fos nostra uoletat sil uolriem hauer merce o no, que axil pendriem e no en altra manera.
464. E quan uench en altre dia stauem en ·I· puget ques faya prop del ual, nos, ell Infant e cauallers gran partida, e exiren se del castell ·I· caualler e ·I· escuder menys de guiatge de nos, e uengren a nos pel uaal, e la gent qui era en la ost ajusta si, e dixeren: Senyor, saludaus molt lalcait e aquels qui son lains, e dien uos que uenran a uostra merce e en uostre poder, e queus rendran lo castell. E quant nos hoim esta paraula nos uolguem acordar ab negu, perço car ço que nos hauiem en cor de fer dels noms ho conseylaria la maior partida. E nos responem los sempre de mantinent que aquela cosa no fariem mas si els uolien uenir a nos per fer dells aqueles coses que nos queriem, e sils uoliem iustificar aytambe   -461-   quels pendriem, e sino ques deffenessen que nos los hauriem. E ells dixeren que tornarien la, e anaren hi.
465. E quant haguem estat vna peça els uengren, e dixeren que aixis metien ells en nostre poder per ferne nos a nostra uoluntat, e dixeren nos que manassem anar homens qui emparassen lo castell, e quel rendrien. E nos elegim ne testimonis cauallers e altres pressones1298 quey hauia que nos los preniem per fer ne nos a nostra uoluntat, e en altra manera no. E sobre aço reteren nos lo castell: e penjam per lo mur del castell aquells qui fayen a penjar, e dels altres de paratge faem aquela justicia ques deu fer domens que aytal cosa fan a son1299 senyor.
466. E aço feyt anam nos ne1300 a Teraçona, hon feyen moneda daur, e de nostra, e de1301 Rey de Castyella en ·IIII· lochs o en ·V· E quant fom en Teraçona fo la fama gran de la moneda que si feya, e faem inquisicio en la uila a dues parts, e fayem los uenir a nostra casa en poder de ·I· jutge nostre que hauia nom micer Umbert1302 qui anaua ab nos, e dun altre de qui preseren la inquisicio, e quan la haurien presa que lans mostrassen. E en aço punyaren be ·IIII· dies que no podien trobar nuyla re daqueles monedes. E nos qui ueniem de caça, eixi a nos micer Umbert, e dix nos: Senyor, que uolets   -462-   que façam que nuyla re no podem trobar de ueritat de la moneda, qui la fa, ni hon se fa? E nos dixem: Aço con poria esser que tan gran fama sia de ser moneda, e que no trobem neguna ueritat? gran maraueyla es que les mates si sabien parlar ho porien dir, car entre les mates els torrents la fan can no troben casa on la puxen fer.
467. E nos en la uila entrats, e estan en nostra casa pensam con se trobaria: a aço uench nos ·I· home, e dix nos que uolia parlar ab nos en secret. E nos faem exir de la cambra tots aquels quey eren, e romas sol aquel ab nos, e dix nos que ·I· home nos saludaua, lo qual nos conexiem be, e si nos lo uoliem assegurar que ell nos metria en carrera del feyt de la moneda chom ne trobariem ueritat, e que nos no li faessem mal en sa persona ni en sos bens. E nos dixem li quens descobris qui era aquell, e si trobauem ueritat daquell feyt aixi com ell deya que nos quel assegurariem. E aquell uolch auer couinença ab nos que nos no li faessem mal, e que ell quel faria uenir denant nos. E nos couenguem li ho de nostra ma en la sua, e puys dixem li: Ara pus couengut uos ho hauem, digats nos lome qui es? E ell dix nos que era Marques. E nos nol conexiem fort be, e demanam qual Marques? E ell dix: Un clergue qui es frare de Domingo Lopeç, daquel qui feu matar Pero Pereç quan exia de Tudela.
468. E sobre aço enuiam per Umbert, e el uench de mantinent, e nos dixem: Micer Umbert, creem que trobat hauem ço que nos e uos anauem queren. E ell dix nos: De que? E nos dixem: Del feyt de la moneda. E ell dix: Molt ne son alegre et pagat, car tot1303 men tenia per confus con nou podia trobar. E nos dixem li que mes ualia perdonar a ·I· sol e que sabessem la ueritat que no lexar lo feyt menys de recapte. E demanam aquell qui aqueles paraules nos hauia dites, e dixem: Amich, en qual loch est Marques poriem lauer ades? E ell dix que no era en la vila, mas jol uos haure, dix ell, enans queus gitets. E nos dixem: Fets ho donchs, que molt uos ho, grayrem: e uos ualrets ne mes quan nos haurets mes en carrera en aquest feyt. E dixem li: Anats e cuytats uos. E anassen.
469. E quant uench que nos nos uoliem gitar ell uench, e entram nosen en la cambra ab aquell e ab Marques qui fo uengut ab ell, e dix Marques: Homeliamos nos, senyor. E nos saludam lo, e tenguem appareylat ·I· test1304 euangeli en que juras, e haguem Bonanat ·I· escriua nostre per escriure los dits que ell diria, e faem lo jurar que dixes ueritat e que no sen lexas per amor ni per temor, ni per hauer que hom lin donas ni len prometes, ni per paor de nuyl hom: e si pus hi sabia de ço que nos li demanauem ne li demanariem   -464-   queu dixes. E ell dix: Perdonat me, senyor, e jo direus la ueritat con ha estat aquest feyt ni con no. E nos dixem li que li perdonauem1305 ell dien a nos la ueritat, e encara que li ualria ab nos. E ell besans la ma per la merce que nos il fayem, e dix nos que pus nos perdonat li hauiem, quens diria la ueritat, car ell era ·I· dels faedors, e consentidor en tot era ell estat. E dixem li nos: Ben siats uos uengut que ben començats. E comença a dir en la moneda del Rey de Castela primer, e puys en la nostra, e dix nos qui faya moneda de falses morabetins, ni en qual loch, ni qui hi consentia, ne quals eren los cabalers1306. E dix nos encara mes que enuiassem per aquels que ell nos diria, e si negauen lo feyt quels traguessem part vna curtina en que estegues, e que ell los faria dir la ueritat, e nons ho gosaran negar pus joy sia denant ells. E en aquela manera que ell nos ho dixe1307 nos ho faem, car noy hauia tan bona manera.
470. E sempre enuiam en lo mati per ·I· daquels, e uench molt instruit, quel hagren los altres instruit, et molt enfortidament, e nega el feyt. E n os dixem li: Uos con ho podets negar? no fos uos en aytal loch, e aytals quey foren ab uos? e nos prouar uos ho hem. E dix ell: Si uos mo podets prouar jo non pore als1308. E ab aytant faem uenir Marques, e quant fo denant ell, Marques   -465-   dix li: Amigo, no fuestes uos en tal logar con mi, e que saulauamos desta cosa como lo fariemos ni como no? e non sabees uos que en nostr consiello foren do atal e do atal? E quan aquestes paraules hoy perde la color. E nos can ho ueem dixem li: Mal fas, vna a Deus e altra a mi qui fo ton senyor natural quan negues la ueritat: e esta cosa prouada te sera, e sim negues la ueritat e to pusch prouar cauras en pena de iusticia, e sim dius la ueritat poras trobar merce ab mi, car ab ueritat troba hom merce ab Deu e ab los senyors terrenals.
471. Ab tant ell comença a dir, e auench se daquel feyt ab Marques, e aquel descobrin daltres quey foren ab ell en aquell feyt. E aixi foren dun en altre aixi que tants naguem de testimonis, que sabem la cosa con fo ni con no, ni en cal loch era estada la moneda feyta, ni qui la feu, ni quals. Encara fo prouat quel Sagrista germa de Pere Pereç que faya morabatins falses de coyre1309, e cobrien los ab fulla daur dessus, e trobam que tornauen en poder den ·P·1310 Remireç en Sancta Eulalia: e que sen faya en Tortoles1311 e en la vila de Taraçona e en altres logars molts: si que sobre aço haguem a fer iusticia de don ·P· Remireç, e de son fiyl, e de dona Elsa de Tortolles: e aquests faem los negar1312. E faem dels altres iusticies segons qie si tanyien, e haguem lurs bens aixi con domens   -466-   qui gosauen assaiar de fer moneda en nostra terra ni del Rey de Castella. E perço con lo sagrista era clerga liuram lo al Bisbe, et tench lo pres, e mori en aquella preso. E quant aço haguem feyt, ço es, castigament de tan gran mal e de tan gran malefici que hauien pres les gents de la terra, partim nos daqui e anam nosen a Saragoça.
472. E quan haguem estat en Saragoça anam nosen al regne de Ualencia, car lonch temps hauia que noy hauia estat, e tenguem la Nadal a Alcaniç, el Aninou en Tortosa. E quant fom en Ualencia uench nos missatge que la infanta dona Maria era morta, que era nostra fiylla, e fo nostra uolentat quey anassem, e que fos soterrada en Ual bona ab sa mare: e les gents de Saragoça a pesar dels Richs homens e dels cauallers soterraren la en Sent Saluador de Saragoça. E quan nos sabem que la hauien soterrada romanguem nos en lo regne de Ualencia.
473. E puys uengren a nos lo bisbe de Saragoça, e don Sanxo Martineç Doblites, e en Ponç Baldoui, qui eren sos marmesors, e dixeren quens uolien mostrar lo seu testament. E nos hoim lo, e trobam en aquell que lexaua mil marchs entre deutes e torts, e a donzeles, et a sa companya, que uolia sino fer be: e dixeren nos que no hauien als sino les joyes, per queu uolien fer saber a nos,   -467-   cor amauen mes que nos las aguessem que altre, quar nostres hauien estades. E nos dixem los queu pagariem, e assignam los Daroca, e Barbastre, et Roda, que de les rendes daquests lochs ques pagassen aquels mil marchs: e aixi cobram nos les joyes.
474. E passat aço en ·R· de Cardona1313 e alguns Richs homens de Cathalunya cometeren nos de guerra sobrel feyt del comte Durgell qui era mort, car uolien hauer lo comtat Durgell per força, e els marmessors del Comte hauien nos moltes uegades requests e demanat que prestassem sobre les rendes del comtat per pagar los deutes els torts del Comte. E nos a requesta dels prestam sobrel comtat1314, perque ell hauia manat. E sobre aço en ·R· de Cardona per aquella rao guerreja ab nos. E nos qui erem en Ceruera e tenguem hi la testa de Omnium Sanctorum, linfant don Sanxo, nostre fiyl, a qui Lapostoli hauia atorgat que fos arquibisbe de Toledo, nos enuia sos missatges e ses cartes pregan nos molt carament que fossem al dia de Nadal en Toledo, que el deuia missa celebrar: e deya en ses cartes que ben uendria ell a nos con a son pare e son senyor, mas que li ho perdonassem car tantost no uenia a nos que appareylaues dacuylir nos, mas que uenria a nos a Calateyu, e que entraria ab nos en Castella: e pregauans que estessem ab ell en Brioga1315, e en   -468-   Alcala, e en altres lochs seus que hauia en aquell cami. E nos, entenen lo deute que ell hauia ab nos, car era nostre fiyl, e que ell era tal per sos bons custums que hauia, atorgam li ho: e perço con lo dia de Nadal era tan1316 prohisma lexam en Ceruera nostre fiyl linfant en ·P·, e que tingues ali frontera.
475. E passada la festa de Omnium Sanctorum anam nosen ues Arago, e fom a ·XV· dies ans de Nadal en Calateyu. E lo Rey de Castella sabe que nos anauem ues Toledo, e exins al monestir Dorta, e nos parti de nos tro fom en Toledo. E Larquibisbe exi a nos a Alcala, e aixi abdos anaren ensemps ab nos tro en Toledo, e estiguem en Toledo ·VII· dies.
476. E quant uench al1317 ·VIIIe· dia quey haguem estat uench nos missatge1318 que Jacme Dalarig1319, qui era nostre e nos lauiem enuiat al Rey dels Tartres, e que era uengit de la e quens aportaua bon messatge. E ab ell uenien ·II· tartres1320, honrats homens, mas la ·I· era pus honrat e hauia maior poder. E dixem ho al Rey de Castella, el Rey tench la cosa per gran, e per esquiua e fort maraueylosa, e edix nos que aquela gent era molt falsa, perque hauia temor que quant nos fossem la que ells nons complissen aqueles1321 paraules quens enuiauen a dir,   -469-   perço con lo feyt era molt gran: pero que conexia be que si nostre Senyor nos hi uolia guiar, que anch tan bon feyt ne tan honrat no feu negun Rey, que tota la sancta terra doltramar el Sepulcre sen poria goanyar, e ell nons ho podia conseylar per nuylla res1322.
477. E nos responem1323 li que ben li grahiem ço que ell nos deya, e ben semblaua en les paraules quens amaua. E responem li aixi, que uera cosa era e certa quel feyt era gran, e negun Rey qui fos deça mar no ach paria ne amor ab aquells tartres: la vna que de poch temps a ença era començat lo lur poder, laltra que anch els no enuiaren missatge a negun Rey de chrestians que haguesser lur amor de nos en fora: e pus a nos hauien enuiat messatge senyaladament entre los altres, semblaua obra de Deu que ell uolia aço comanar a nos que nos que ho faessem: e pus ell ho uolia, que nos no li fugiriem per reguart, ni per temor de nostre cors, ni per molt quens hagues a costar, que nos aquesta cosa no prouassem a tot nostre poder, si que Deus se tengues per seruit de nos per la bona uolentat que li hauiem. Perque pregauem lo Rey que li plagues, car nostra honra sua seria: e si Deus nos daua molt a goanyar, ell qui hauia molts fiyls fiança podia hauer que hauria sa part el goany que nos fariem. E sembla nos que Deus lo quer, e pus Deus lo quer   -470-   nons en pot mal pendre. E dix ell: Nostre Senyor ho uuyla, que ben uos en1324 prena.
477. E partides les paraules entre nos e ell, altre dia exim de Toledo, e anam nosen a vna aldeya que ha nom Illiestas1325: el Rey de Castella uench sen en altra aldea, e tots los altres Richs homens, e el Maestre Ducles, el Maestre del Espital qui era maestre en tota Espanya, parlauen daquest nostre feyt, e les demes paraules eren entre ells de ço que hauien hoit de la nostra anada: e acostas a nos lo Maestre del Espital qui hauia nom frare Gonçaluo Perero, e era de Portugal, e dix nos que e uolia parlar ab nos. E anam fora del cami, e triam1326 nos ab ell duna part, e dix nos que1327 molt hauiem bon cor e bona uoluntat cant uoliem seruir a Deus: e dix nos que ell hauia gran uolentat quens seruis ab tot ço que ell pogues hauer del Espital en los ·V· regnes Despanya, e nos queu dixessem al Rey de Castella que uolgues que ell anas ab nos, e quel Rey li lexas traure de sa terra de ço quel Espital hauia ço que ell hauria mester. E nos dixem que li grayem la profirença que ell nos feya, e majorment can nos uoliem fer a seruici de Deu: e sobre aço dixem li que parlariem ab lo Rey de Castella, e que semprel cridariem, e el que fos a uista de nos, quel poguessem hauer quan lo fariem demandar1328.
  -471-  
479. E sobre aço enuiam al Rey que anaua caçan denant nos quens esperas, e ell esperans. E quan fom ab ell tiram lo a vna part, e dixem li: Rey, lo Comanador nos ha profert sa aiuda quens fara en aquesta anada ab que uos li digats e li manmets queus plaura de la aiuda que ell nos fara. E sempre lo Rey de Castella fizo lo clamar, e uino el Comanador, e dixoli denant nos: Comanador, muyt nos plaç daiuda e de seruicio que uos fagades al Rey Darago, tanto e mas que si a nos lo fizissedes, e esto uos pregamos e uos mandamos que uos lo fagades. E nos dixem al Comanador1329: Semblant nos es que no roman per lo Rey. E ell dix: Senyor, ben lo ueyo quel Rey me lo manda. E sobre aço partim daquell conseyl e grahim molt al Rey perço quant ueyem que ell nos uolia aiudar en ço que pogues.
480. E quant uench en altre dia mati lo Rey exi duna aldea e nos daltra, e enuiem nosen a Daymus1330, e nos uim lo pendo que exi alen1331 hon nos deuiem passar, el Rey era hi, e saludam nos, e dix nos que uolia parlar ab nos, e demanam nos, e dix nos que uolia parlar ab nos, e demana hi don Manuel, e don Guil Garces, e don Johan Garcia, e dix nos: Rey, esta uostra ida que uos queredes fer Deus lo sabe que nos pesa duna part, e nos plaç dotra: pesa nos porque a tan gran uentura queredes meter vostre cuerpo, et con tan terribla gent, e tan luny: e plaç nos si uos tan gran   -472-   be podedes hauer per chrestianos como uos cuydades, e assi placia a Dios que sia: e pus non lo uos podemos destorbar, tanto, lo hauedes a coraço, non quero que uos hi uaades menos de mi aiuda, car assi lo feystes uos a mi quant menester mera quem aiudades, e aiudir uos he de ·C· mil morabetins doro, e de ·C· caualos. E nos dixem li que no pendriem dome del mon aiuda sino de la Esglesia, mas tant hauiem ab ell que no uoliem dir de no a la sua aiuda. E graym li ho molt.
481. E altre dia passam per Ucles, quens conuida lo Maestre, e al dia que partim daci proferins lo Maestre que iria ab nos ab ·C· cauallers: e nos dixem li quel li grayem molt. E altre dia don Gil Garces dix nos que iria ab nos ab quant ell poria hauer: e la ·I· ni laltre nons ho ateneren. E quant uench quens deguem partir del Rey de Castella dix nos: Mandats prender ·LX· millia besants que ma enuiados lo Rey de Granada, e damos uos esto por entrada, e lo als uendra luogo. E nos presem aquells, e lexam per lals frare ·P· Peyronet, e ·P· Guilabert, e donals nos, e anam nos ne a Moya aquell dia, e daqui anam nosen a Ualencia.
482. E nos que erem en Ualencia uench nos Jacme Alarich ab los tartres e altre missatge de Grecia quey, hauia, e dixeren nos de part del gran Cha qui era Rey dels tartres, que ell hauia cor   -473-   e uolentat dajudar nos, e que uenguessem a Alayas o en altre loch, e que ell exiria a nos, e per sa terra trobariem ço que mester hauriem, e aixi poriem ab ells ensemps conquerir lo Sepulcre: e deya que ell nos bastaria de geyns, ens bastaria de conduyt: e dix nos laltre missatge de Palialogo emperador dels grechs que ell nos enuiaria per mar conduyt.
483. E sobre aço cuytam nos dappareylar e dendreçar nostre uiatge si que a ·VII· meses fom en Barcelona per passar la mar. E sobre aço enuians missatge la Regina de Castella quens uissem ab ella, e uench a Orta ab sos fiyls, e foren hi nostres fiyls linfant en ·P·, e linfant en Jacme, e larquibisbe de Toledo nostre fiyl, e pregaren nos ben per ·II· dies ploran e clamn nos merce que nos que romanguessem, e anch nou pogueren acabar ab nos que romanguessem: e tornam nosen a Barcelona per fer nostre passatge. E quan fom en Barcelona foren ab nos entre cauallers e homens a caual be ·VCCC· e1332 pus.
484. E enans que nos passassem anam a Maylorques per ueer si hi hauia nau neguna, e que demanassem als homens de la vila quens aiudassen al nostre passatge. E passam dela en vna galea e en vna sagetia: e quan fom dela demanam los quens aiudassen. E ells dixeren que farien ço que   -474-   nos uolriem, e quey dixessem. E nos que uim que ells hi hauien bona uolentat, de ·LXX· milia sous que nos los uoliem demanar, nols en demanam sino ·L· milia sous: e ells donaren los nos molt uolenters e de grat. E de ço que ells nos deren1333 logam ·III· naus, e haguem del Almoxeriff de Mallorca entre bous e uaques ·M·, e tornam nosen. E al primer dia dagost nos fom tornats en Barcelona.
484. E quant uench al tercer dia o al quart ans de sancta Maria de setembre nos fem uela, e estiguem tota aquella nuyt en roda, e erem pus de ·XL· milles fora. E quant uench al mati dix en ·R· Marquet: Senyor, semblar mia1334 que uos deguessets tornar la en la terra, perço que tota la companya se recuylis, e queus ueessen, e sino errar nos han en la mar e nous poran trobar. E uim que deya rao, e faem ço que hauia dit.
485. E quant nos fom tornats noy trobam sino vna galea, car tot laltre estoll sen era anat ues la mar de Ciges: e ab aquella galea tornam nosen en la mar, els altres leyns acostaren se a Manorques. E quant uench al mati ueem les ueles be ·XVII· milles en ues la mar de Manorques, e podien be esser ·XVII· ueles. E anant tot aquel dia e tota aquela nuyt, e laltre dia a hora de uespres leuaa ·I·1335 orre temps de leuant, e feu ·I· arch blau e uermeyl daquests quen dien de sent Marti1336,   -475-   e leuas vna manega e ana a ferir en la mar, e de blancha que era torna tota negra: e depuys uench el leuant e comença quant lo sol era en la posta, e feu ne molt tota la nuyt, si que sempre quel temps se moch haguem a calar, e no ueyem negun leny ne neguna nau. E aço fo lo dissapte a la nuyt, uespre de sancta Maria de setembre.
486. E quant uench lo digmenge mudas lo uent en ixeloch, e dura tot aquell dia tro a la mija nuyt, e quant uench a la mija nuyt mudas en lo lebeg. E en lo diluns feu pus fort temps que no hauia feyt lo dissapte nil digmenge, que tots los ·III· uents sajustaren e tots ·IIII· combatien se, si quens dura lo dimars tot dia e tota la nuyt en tro al dimecres que anch aquest mal temps no cessa: si que deyen los mariners que hauien citat ·XXV· o ·XXVI· uegades en oltra mar que anch no uiren tan mal temps com aquel era estat.
487. E quan uench aquel dia uim la nau del Temple sobre nos, e enuians messatge que el timo hauia trencat, e quens pregauen quels en dessem ·I·: e nos uoliem los donar, e dix nos en ·R· Marquet que nou faessem, car la nostra nau no deuia anar menys de ·I· timo que haja sobrer. E sobre aço partis de nos, e perdem la nuyt de ueer, e contral uespre uench la nau del sagrista de Leyda que puys fo bisbe Doscha, e passans per popa, e la nau del Comador Dalcaniç qui era   -476-   dels frares de Calatraua. E nos clamam en ·R· Marquet e en Galceran de Pinos que eren en la nau ab nos, e alguns cauallers quey hauia ab nos, e dixem los que hoissen la paraula que nos los uoliem dir, e dixem1337: ·R· Marquet, sembla nos que nostre Senyor no uol que nos passem en oltra mar, car ja altra uegada nos nerem1338 appareylats per passar la, si que ·XVII· dies e ·XVII· nuyts dura lo mal temps que anch nons poguem recuylir, e era ja passada la festaa de sent Miquel ben per ·VIII· dies.
488. Ab tant uench nos lo bisbe de Barcelona, el Maestre del Temple, el Maestre del Espital qui eren de nostra terra, e ab tots los prohomens de Barcelona, e ab los senyors de les naus, e ab los mariners, e demanaren nos merce per Deus e per sancta Maria que nos no uolguessem fer1339 aquell uiatge: car ells hauien paor per les grans fosques que cren en Acre a entrada diuern que no errassen la terra, car si la errassen hauien paor que noy poguessen a uenir: e metre uos en auentura de mort, nons gosauen conseylar que uos aquel uiatge fessets. E per les pregaries que ells nos faeren e can coneguem que deyen ueritat haguem a romanir, e hauiem tardat el passatge que no deuiem romanir tant ben per ·II· meses. E caraquela uegada noy poguem passar, e que ara per tots1340 nos faça romanir nostre Senyor ben par pus que a ell no plau lo uiatge nostre: car la mala   -477-   mar be sofferirem1341 nos sol que haguessem uent aenant al nostre1342: mas pus ell nons dona lo uent on nos deuiem anar, quens semblaua que a ell no playa: e dixem1343 que uessem sins meyloraria nostre uent, si ho faya que anassem, o sino que no podiem forçarnostre Senyor. E quant uench aquela nuyt que hauiem del lebeg quens regiem tan con podiem, anam tro en lalba: e quant lo sol exi dens al1344 leuant en la cara, que no poguem anar aenant.
489. E quan uim que aixi era, e que Deus nons uolia nostre temps meylorar, faem sobre aço senyal a la nau del Sagrista de Leyda qui fo puys bisbe Dosca, e a la de Calatraua, e a la den ·P· de Queralt quen sen tornauen, e faeren la uolta ab nos: e trenca la cima del arbre de la nau del Sagrista1345, ab la antena dona en la nau. E si per auentura negun demanaua per cal rao no passa la nostra nau ni aqueles que ab nos sen tornaren aixi com les altres hi passaren, aquesta es la rao: car ells hauien lo uent del lebeg tant complit ques podien aorçar per fer lur uiatge, e nos no podiem sobrepujar el uent perço quan erem puys bays que ells no eren. Ab tant pregam a nostra dona sancta Maria de Ualencia que pregas al seu car fiyl, mentre que eren en aquel turment ben per ·III· dies e per ·III· nuyts can nos podiem escondre   -478-   en aquell loch hon nos jahiem al qual dien en les naus parays, que si ell tenia per bo lo passatge nostre que ell lons lexas complir, car noy guardarien nos mort quensen pogues uenir ne dan, e si ell entenia que no fos profitable a nos ni a chrestianisme, quens tornas denant lo seu altar de nostra dona sancta Maria de Ualencia. E a ella plach que nos hi uenguessem, si que uenguem vna uegada al port Daygues mortes: e sus quant uench que fom prop de dues milles uench nos el uent qui exia per la gola dell port e feu nos calar per força, e rodar tot aquel uespre e tota aquela nuyt, si que uenguem en dret Acde. E nos tornam nos a pregar la Mare de Deu que en negun loch ni en nostra terra ni en altre loch no fos la nostra exida sino en aquel loch on es prop de la sua esglesia, e que nos la poguessem aorar1346 e grayr la merce quens hauia feyta de getar nos daquela pena e ahorar al seu altar.
490. E quant uench en laltre dia nos haguem el garbi dolç e amoros, e menans1347 a aquel port. E altre dia mati anam nosen a la esglesia de nostra dona sancta Maria de Ualluert a grayr li la merce el be quens hauia feyt de getar nos daquel peril en que hauiem estat. E nos qui erem el port dix nos ·I· sobrecoch nostre qui era exit de fora en vna barca, quey troba frare ·P· Cenre e frare ·R· Marti, e que eren uenguts de Tuniç: e ells   -479-   demanaren qual nau era aquela? e ells dixeren que aquela nau1348 del Rey, ques nera tornat perço car no hauia temps: e aixi con nos nos cuydam que alins esperassen ells sen anaren a Muntpeyler. E nos en laltre dia mati anam nosen a Ualluert per grayr a nostra dona sancta Maria la merce quens hauia feta. E exiren a nos lo bisbe de Magalona e lo fiyl den ·R· Gaucelep1349, e dixeren nos sempre que fom uenguts, que si nos ho uoliem que ells tornarien ab nos a la mar, e que podiem refrescar aqui de conduyt perço can nostra companya seria molt marrida si nons hi trobauen.
491. E nos dixem los: Uosaltres quey farets daiuda nos si nos hi tornauem? E dix lo fill den ·R· Gaucelm: Jous segre ab ·X· cauallers. E puys dix lo bisbe de Magalona quens seguiria ab ·XX· E sobre aço dixeren que molt ne parlarien les gents si nos noy tornauem. E nos responem los: Nos no sabem quen parlaran les gents, mas nostre Senyor sab que nos ne fom forsats en som daquesta cosa, e anch res del mon nons pesa pus ne tant, perque jom maraueyl de uosaltres molt com podets dir aytal cosa, que sol en la mija1350 nau ha entre perduts e asolats ben ·XV· cauals1351, e creu que en les altres naus na entre morts e asolats be ·C·: e que nos tornem ara en la mar ab ·XXX· caualers demes nons seria bo, car nos som exits ara de la mar tots malmenats per1352 la mar, perque noy   -480-   tornariem per re, nins par cosa que fer se pogues: pero uolria que uofaltres me dixessets ab qui ho hauets acordat aço? E ells dixeren que ab en ·R· March e ab altres quen parlen. E nos dixem: Ueurem en ·R· March e parlarem ab ell, e denant uos, e ueurem quens hi conseylara ne que no.
492. E altre dia que nos erem a Ualuert uench en ·R· March, e faem demanar lo bisbe de Magalona e en ·R· Gaucelm, e dixem li: En ·R· March, aço man dit lo bisbe, e en ·R· Gaucelm, e dien que a uos par bo, e uuyl saber de uos si sots en est acort que jo torn en oltramar. Senyor, dix ell, daltre feyt uos sabria be aconseylar, mas del feyt de les armes uos ne sabets mes que jo. E uos guardat ne lo meylor, car ço que uos non conoyxerets ja yo nils altres nou conoxerem. El bisbe, en ·R· Gaucelm que mo hauien dit tengren se per represes de ço que dit hauien. E aixi jo partim dalo que ells mauien parlat, e puys entram nosen a Monpeyler. E cant uench a lendema enuiam per los consols e per los meylors homens de la vila de ·L· tro ·LX· que uenguessen denant nos. E uengren hi, e faem los saber en qual manera nos hauia pres el feyt de la mar que paria que nostre Senyor no uolgues que nos hi passassem, car ja ho hauiem altra uegada prouat: car nos qui eerem en Barcelona per passar altra uegada en oltramar.   -481-   que ·XVII· dies e ·XVII· nuyts estiguem que les naus estauen per uenir a terra per la gran mar que hi faya daxeloch e de uent a la Prouença, e noy podiem entrar: e sino car seria alongament del libre, diriem moltes daltres paraules quey foren, mas irem a la major força de les paraules. E dixem los quel feit nos hauia molt costat, mas hauiem gran fiança en ells quens hi aiudarien en guisa que nos ne seriem pagats: e aixi nos ho hauien enuiat a dir per los frares menors de Montpeyler queu farien, nos renden los vna penyora. E aixi ho faem a lur uolentat: e que ells nons acorrien a aquela anada que nos fayem a seruici de Deu. E pus Deus nos hauia aduyts a la uila de Muntpeyler, quels pregauem molt carament que ells quens hi aiudassen. E ells dixeren nos ques acordarien sobre aço, e en laltre dia mati nos rendrien resposta.
493. E altre dia uengren denant nos, e la resposta quens faeren fo aytal: Que be conexien quens pesaua ens era greu, car nos no erem passats dela1353 mar, e que uer fo que nos los hauiem demanada aiuda, e negaren que no hauien dit als frares menors que ells nos aiudassen, mas que la cort1354 lur era aital que cant nos passariem en oltra mar que la aiuda quens farien acabar ·LX· milia sous de torneses. E nos dixem los: Barons, la pus noua resposta que anch hom faes a son senyor ni aytal con jo so auets feyta a mi: e maraueyl me del   -482-   seny de Monpeyler com ab aytal resposta me cuydats pagar, que mes me donassets per partir me de uosaltres1355 que non donats romanent ab uos en la terra: car los meus homens Darago e de Cathalunya me darien ·M· milia sous per romanir nos en la terra, e que no anassem en altra terra, e uos per partir mi de uos, e anar en oltra mar on poria esser mort o pres, bem maraueyl con me podets proferir1356 diners.
494. Ab tant partim nos de aqui, e uenguem nosen en Cathalunya, e puys entram nosen en Arago, e anam a Saragoça. E quan fom aqui missatges del Rey de Castella quens pregaua que anassem a les noces de nostre net don Fferrando, pus Deus nos hauia tornat en nostra terra, e pregaua nosen fort carament. E nos entenem que era cosa couinent de fer, e atorgam li ho, e dixem li quey seriem al dia que el nos enuiaua pregar. E fom a Teraçona, el Rey de Castella fo en Agreda. E partim de Taraçona e anam nosen en ues Agreda, e trobam lo Rey de Castella en mig de la carrera que exia a nos, e ach molt gran alegria ab nos, et abrassans ·III· uegades1357 e ploram: e entram nosen en Agreda. E puys anam nosen per Soria ues Burgos a jornades couinents. E ·I· dia que nos anauem pel cami parlam1358 de sos feyts e dels nostres: e nos   -483-   dixem li quel pregauem que les coses que ell uolria fer que les faes ab nostre conseyl, e si hi erraua que sen tornas a nos que nos lo li esmenariem. E grahins ho molt, e dix queu faria.
495. E sobre aço anam nosen a Burgos, e foren hi sos Richs homens, ço es assaber, don Alfonso de Molina, so tio, e so ermano don Felip, e don Nuno Gonçalbes de Lara, e tots los altres bisbes e richs homens de Castella. E aqui uench la fiylla del Rey de Ffrança, e uench ab ella lo comte Dodo, germa den Johan Dacre1359 e ·I· bisbe, e daltres1360 homens honrats que uengueren ab ella. E aqui don Fferrando pres sa muyler filla del Rey de França: e feu lo lo Rey de Castella caualler, e don Fferrando feu cauallers a sos germans, e no a don Sanxo, car nos lo pregam quels altres germans faes cauallers et no ell. E dix nos lo Rey de Castella que ell ells altres germans ho uolien, e pus elis ho uolien que ben los podia ell fer cauallers. E dixem nos denant don Ffelip, e denant don Nuno e sos richs homens, que mal conseyl li daua quil conseylaua que don Fferrando faes sos germans cauallers. E dix nos ell que ells ho uolien, e pus ells ho uolien que beu podia ell fer. E nos dixem li que ira e bando metia entre ells, que tots temps mentre no1361 fossen be los retrauria que ell los hauia feyts cauallers, ells altres haurien ne endeny1362 e ira. E nos dixem los   -484-   si ells ho querien: e ells dixeren que och. E era prop nos don Sanxo, e dixem li a la oreyla que no lo faes per re. E el dix que faria ço que nos li conseylassem. E nos demanam a don Sanxo denant tots: Don Sanxo, uos uolets esser caualler de don Fferrando? E el dix: Auuelo, lo que uos enquerees enqueero jo. E nos dixem: Donchs aço enqueremos nos, que uos que prendades caualleria de uostre padre e no dotro omne. E el dix: Senyor, placme, e fer lo he como uos queraes e como uos conseylades1363. E el Rey feu caualler don Fferrando, e don Fferrando feu cauallers a sos germans, leuat don Sanxo. E feu aytambe1364 Cauallers a Lop Dieç de Uiscaya, e altres fiyIs de Richs homens1365 et altres. E estiguem aqui nos ·XV· dies o poch menys.
496. E vn dia mentre que nos estauem aqui enuia nos a dir don Alfonso de Molina que no era ben sa, e nos anam lo ueer. E al tornar que nos feyem del Espital de Burgos en que nos posauem, trobam nos ab don Nuno Gonçalueç de Lara qui uenia a nos, e apartam nos ab ell, e faem caualcar los altres a auant per la rambla de Burgos, e anam parlan a nostra posada: e ell proferis a nos de seruiy quens hauha en cor de fer pus que a tots los homens del mon, treyt el Rey de Castella: e en coses hi hauia quens seruiria enans que a ell: e que si nos li enuiauem vna   -485-   carta sola, que ab ·C· o ab ·CC· cauallers uenria a nos. E nos dixem li que li grayem molt la profirença quens faya, e quan mester ho haguessem queu pendriem del. E dixem li vna cosa per tal con nos semblaua que uengues a tayl e en rao de dir la: Don Nuno, jo se quel Rey de Castella nous ama, e es clamant de uos e daltres Richs homens molts de Castella: e aytambe se que uos uos clamats dell, e no li uolets aquel be que li deuriets uoler uos els altres, dats sies per uostre tort o per lo seu: e ara seria ora dadobar alo meylor quen neguna sao del mon, perque jo he meylor rao de metre me en sa fazenda que negun hom: e ço quels altres no li gosen dir li diria jo tan trehudament1366 con a ·I· caualler. E creet uos en ueritat que si tort uos te quel li dire, e li ho fare adobar: e si no lo quer fer quem mostrare tan despagat dell que uos ueurets que al cap1367 ell lo fara: e sino tan despagat sire jo dell, en guisa que uos mauriets que grayr de ço que jon faria. E sobre aço trobam lo en altre dia pagat del Rey que desia que lauia heretat, e casat, e li auia feyt tots aquells deutes que senyor pogues1368 fer a uassayl: e semblans que non sen calia entrametre pus tambe nos ho hauia dit.
497. Puys uenguem nosen en Taraçona, e el Rey, de Castella seguins, que nos uolia partir de nos mentre que fossem en sa terra. E nos pregam   -486-   lo que tingues la festa ab nos que deuia esser de Nadal: e ell feu algunes escusacions, mas al cap ach ho a fer per nostres pregaries, e uench ab nos a Taraçona. E nos axi con era aguiat haguem a ell e a tots aquels qui ab ell uenien tot ço que mester hauien: e faem ho aixi, que cada1369 Rich hom qui ab ell uingues prengues en sa tenda pan, e uin, e cera, e falsa, e fruyta, e totes aquelles coses que mester agues per tal que la ·I· no embargas laltre en aqueles coses que1370 demanas.
498. E estech aqui ·VII· dies ab nos, e en aquests ·VII· dies donam li ·VII· conseyls qui faes en ses faenes. ¶ Lo primer conseyl fo que pus sa paraula hagues promesa a negu quen totes guises las complis, que mes li ualia hauer uergonya de dir de no a aquell qui aquela cosa demandaria, que no hauer dolor en son cor de no complir allo que hauria promes. ¶ Laltre conseyl fo que pus carta hagues feyta a negu que la li tigues1371, el guardas primer si faria a fer o no. ¶ Lo tercer conseyl fo que retingues tota sa gent, car1372 gent estaua a tot Rey que la gent que Deus li ha comanada sapia retener a grat e a plaer dells. ¶ Lo quart conseyl fo que si a retener nauia negu quen retingues dues partides si tots nols podia retener, ço es la esglesia,   -487-   els pobres1373 e les ciutats de la terra: car aquels son gent que Deus ama mes que no fa los caualers, car los cauallers se leuen pus tost contra senyoria quels altres, e si tots los podia retener que bon seria, e si no que aquests ·II· retingues, car ab aquests1374 destruyria los altres. ¶ Lo ·V· conseyl fo que1375 Deus li hauia dada Murcia, e nos ab nostre Senyor la il hauiem aiudada a pendre e a goanyar: e que les cartes que nos hauiem feytes als pobladors de Murcia, e puys les que ell los hauia feytes, que no les los tenia hom, ans les lus trencauen, e les los tolien les heretats, e que dauen los ·XX· casulles1376 o ·XXX·, o al qui mes en dauen dauen ne ·L·, e que ·L· casules no eren sino dues jouades de Ualencia, que no fan sino ·XII· cafices de sembradura: e que era la Meylor uila que solia esser en la Andelozia, leuada Cibilia: e que dixessen les gents que ell ni sos homens no la sabessen partir que fort hi erraua. E que ja negun temps no seria bona Murcia si no hi faya una cosa ço es que hi façats1377 ·C· homens de ualor que quan uos uenrets en la ciutat queus sapien acuylir, e quey façats tant quey sien be heretats, car per ·C· casulles ni per ·CC· vn home de ualor no seria be heretat: e del als agen ho menastrals, e aixi farets bona uila: e si ho hauets dat a homens que noy estien queus auingats ab ells, e donats ho a pobladors. ¶ Laltre conseyl fo que no faes iusticies amagadament,   -489-   car no era de Rey que ell faes iusticies en sa casa, ni amagadament1378.
499. E ell exis de Taraçona, e anassen a Ffitero, e daqui uench nos missatge que ell era fort malalte de la cama de vn colp que ·I· caual li hauia dat en Burgos: e nos anam hi tantost, e foren ab nos tro a ·IIII· o a ·v· cauallers, e nostra companya, e ueem lo, e conortam lo: e menam ab nos un nostre cirurgia qui hauia nom maestre Johan, e leuam1379 ab nos tot ço que mester hi hauiem. E estiguem aqui ab ell tro a ·III· o a ·V·1380 dies, e ell pregans molt carament que nos entornassem, que ell garit1381 era. E ell ana sen en Castela, e nos uenguem nosen a Calateyu, e estiguem en Calateyu be per ·I· mes o pus.
500. E passat ·I· mes uenguem nosen el Regne de Ualencia, e trobam quey hauia hauda barayla entre aquel que tenia loch nostre, e vn altre per nom ·G· Escriua: e nos donam hi nostra sentencia. E puys en ·G· Scriua e altres de la uila acusaren aquel nostre batle: e nos hoim lo feyt atretal, e donam hi nostra sentencia, e castigam los en aixi que la ciutat romas en pau e en bon estament.
  -489-  
501. E puys uench nos ardit quel Rey de Castella se uolia ueer ab nos entre Requena e Bunyol: e nos resposem li quens plahia1382. E exim a ell per reebre lo, per cor que nos li mostrassem el Regne de Ualencia, e exim a ell a Bunyol, e puys al cami de Requena, e reebem lo be e gent a ell e a la Regina1383, car pus que nos la hauiem casada ab lo Rey de Castella no era entrada en nostra terra. E ans que ell uengues ordonam con fos ben recuylit del Bisbe, e dels cauallers, e dels bons homens de la ciutat. E faeren fer jochs molts, e de maraueyloses, e de diuerses1384: e fo la vila be encortinada, e lits per les places de la vila. E entra en la ciutat, e fo acuylit be e alegrament, si que meylor no poguera esser acuylit en vila neguna que fos poblada de ·C· anys a ença com ell fo acuylit, e ben bastat de tot ço que hauia mester: e tenguem lo alegre e pagat de tot ço que ach mester mentre hi fo ab nos, e de casa1385, et daltres coses.
502. E puys partis de Ualencia, e nos anam ab ell tro a Billena, e pregans que estiguessem ali ensemps ab ell1386 ·III· dies, e faem ho. E puys prefem aqui comiat dell, e ell anassen en ues Murcia, e nos uinguem nosen a Xatiua, e daqui anam nosen ues Denia. E aqui nos faem vna   -490-   pobla que a nom Orimbloy, e faem altra pobla en ual Dalbayda que ha nom Montauerner.
503. E ·I· dia nos nos anauem deportar contra Biar, e cant fom a Otinyen uengueren nos homens de Cuera, e dixeren nos que en vn aguayt e celada quen Artal de Luna ab cauallers e ab peons, hauia feyt quels hauia morts ·XXVI· homens. E sobre aço nos tornam a Ualencia, e puys entram nos ne en Arago. E nos uenen a Torrelles que es prop de Camarena, aldea de Tarol, uench nos linfant don Jayme fiyl nostre, e ab ell labat de Poblet, e dix nos alli en Torrelles con li hauien parlat casament lo Rey, de Ffrança e la Regina ab la Contessa de Nines: e quel Rey e la Regina li ho hauien promes, e que li hauien dat dia per quens pregaua ens clamaua amor e merce con a pare e a senyor, que nos li acorreguessem en tal manera que aquell feyt pogues fer a honrament de nos e dell. E nos en altre dia entram nosen en Camarena, e daqui entram nosen en Terol, e donam li aqui ·XL· milia sous en aur en aiuda de fer les despees damunt dites.
504. E puys daqui anam nosen a Saragoça, e enuiam per do Artal de Luna que uingues a nos la uespra de sancta Maria dagost. E en laltra dia nos prehicam. E puys do Artal uingue a la terça citacio que nos li faem, e aquels de Suera mogueren sa demanda et son pleyt daquels homens   -491-   que ell hauia morts en aquell aguayt, e do Artal demanans que li donassem per raonador don johan Gil Tarin1387, e nos donam lo li, e començal pleyt entre ells e ell, e fo aytal la fi: e ·I· dia nos erem en Exea, e uench a nos don Pero Corneyl et sos amichs, e pregaren nos quel prefessem a merce. E nos haguem nostre acort, e prefem lo a merce en esta manera, que li manam que esmenas lo mal que hauien feyt sos homens als homens de Suera, e que donas ·XX· milia sous, e ell que exis ab los cauallers qui1388 ab ell foren per ·V· anys del nostre Regne, els homens Derla quen exissen per ·III· anys, e un escriua que ell hauia quiy hauia gran mal feyt quen isques per tots temps. E nos donam ne ·X· milia sous als orfens, e a les uidues per los marits quey hauien perduts, e uinguem nosen a Saragoça.
505. E nos estan en Saragoça uench nos missatge cuytat del Rey de Castella que nos nos ueessem ab ell per grans feyts que hauia mester a aguiar dels nostres feyts e dels seus. E nos enuiam li don Jacme Sa Roca1389, sagrista de Leyda qui era notari nostre, e enuiam li a dir per ell que nos erem molt afaenats1390, e ço que uolia dir a nos queu dixes a ell, car aytambe ho fariem nos per sa carta con sil uissem de present. E ell trames nos a dir que nou uolia, ans nos pregaua que nos nos uissem ab ell en totes guises, car coses hi hauia que no les diria a home del mon sino a nos.
  -492-  
506. E sobre aço nos partim de Saragoça, e anam nosen ues Alacant on ell era, aixi con ell nos ho hauia enuiat a dir. E quan fom ab ell dix nos que ell sabia per cert que aquels Richs homens nostres hauien feytes couinençes ab los Richs homens de Castella e ab los moros que fossen contra nos: e demanans de conseyl que faria del feyt del Rey de Granada e dels Raeçes: e dix nos encara que lo Rey de Granada li proferia ajuda contra los Raeçes, e los Raeçes contra el Rey de Granada, e que lin conseylassem quen faria1391, ni a qui aiudaria.
507. E nos1392 conseylam li que a aquell a qui hauria feyta couinença primerament daiuda, que a aquel aiudas: e demanam li qual era aquell, e ell dix nos quel Rey de Granada. E nos dixem li que sil Rey de Granada hauia couinença ab ell, e no la li hauia trencada la couinença, que la li tengues: mas sil Rey de Granada li hauia trencada couinença, que no la li atenes, ans fos ab los altres Raeçes, e quen podia pendre couinença ab ells si que non ualria menys sa fe: e quens playa fort cant los hauia partits aixi, que mes ualia que fossen duels partides que vna sola. E ell respos quel conseylauem be, e queu faria aixi.
  -493-  
508. E aixi partim del, e uenguem nosen en1393 terres de Ualencia, e quant nos partim de Ualencia, e fom en Muruedre, enuians Ferran Sanxeç de Castre vna carta, e ·I· hom seu, e dix nos en la carta quell infant don ·P· era uengut a Borriana per matar lo: e cercauen lo de jos lo lit ab espaes, e per ·I· canem que hauia en la casa: e si no fos ell sabidor ques nexi ab sa muyler, hagren lo pres. E sobre aço cant nos ho hoim pesans molt, e dixem que uolriem quens costas ·M· marchs dargent que nou sabes negu sino nos, e Linfant, e Fferran Sanxeç.
509. E partim daqui, e1394 uinguem nosen en Arago, e manam cort al Infant, e als Richs homens a Leyda, e quey fossen tots a mija1395 caresma. E fom aqui nos, el Infant, ells Richs homens de Cathalunya, e Darago, e mostram li a vna part denant alguns priuats nostres e seus per que hauia tras nuytat1396 a Fferran Sanxeç per destroirlo, e morir? E ell respos nos que ell noy era uengut per cor quel ocies. E nos dixem li que ben semblaua que ab cor dociure hi uenia, car hauia entrat en la cambra on ell solia jaer e sa muyler, e cercauen lo de jos lo lit, e de jos canem quey hauia ab espaes tretes. E entenem nos e altres qui eren ab nos que la deffensio que ell faya no era sufficient: e sobre aço emparam li la procuracio que ell tenia1397 de nos.
  -494-  
510. E quant aço fo feyt uinguem nos ne en terres de Ualencia, e ans que no hi fossem era hi ja Linfant: e exins acuylir be a Burriana quant nos entrauem que uench a nos, e entram caçan e ab gran alegria. E uinguem nosen a Muruedre, e puys a Ualencia.
511. E nos a Ualencia estats be ·XV· dies uench nos el bisbe de Ualencia, e ffrare ·P· de Jenoua, e en Thomas de Jonqueres sauis en leys, e en Jacme Sa Roca qui era sagrista de Leyda e depuys fo bisbe Dosca: e nos denant ell dixem al Infant el pregam que ell no uolgues fer tan gran crueza en lo feyt den Fferran Sanxeç, que pus son frare era que ell li faria dret en nostre poder de tot clam que ell agues dell: que li pregauem ell manauem queu preses, car pus dret uolia hom fer en poder del Rey de la terra, rao era queu preses, e maiorment car hi hauia tan gran parentesch: e sino que li fayem saber que nos lo li deffendriem, pus ell li era appareylat de fer dret: e pus aço no li tengues prou, que si li faya mal que ab nos ho hauria a hauer, no tant solament ab ell.
512. E sobre aço dix ques acordaria, e quens respondria. E nos demanam li quan? e ell dix quens respondria en laltre dia. E nos dixem li que ben deya, que on mils sacordaria mils trobaria ço que deuria fer. E cant1398 en laltre dia nos esperam   -495-   sa resposta quens faes, e no lans feu. E quan uengue a cap del tercer dia o del quart dixeren nos que Linfant sen era exit de fora la vila, e ab ·II· cauallers o ab ·III·, e ques nera anat son perpunt uestit, e son camisol, e son capell de ferre al cap, e caualgam en son caual. E quan nos ho hoim maraueylam nosen fort per dues raons: la ma cant no uolia pendre dret dell en nostre poder, laltra per ques exia de nuyt de Ualencia, car nol calia que can fos quens dixes de no, nos nons hauiem a captenir mal dell si donch ell no faes mal a Fferran Sanxeç o a les sues coses.
513. E ell exit de la vila a pochs dies uench Fferran Sanxeç a nos a Ualencia, e grasi nos molt la merce que nos li hauiem feyta en parlar nos al Infant per sa rao: e quan ach estat ab nos be per ·VII· dies ana sen sa carrera, e torna en sa terra. E nos estan en Ualencia, e era ab nos Nexemen Dorrea son sogre de Fferran Sanxeç, e don Fferriç de Liçana, e don ·P· Martineç de Luna1399, e en Thomas de Jonqueres, e duxeren carta de creença, e dixeren que uolien parlar ab nos denant nostres Richs homens, e denant cauallers e homens de vila. E nos faem los aiustar: e quant foren aiustats leuas en peus en Thomas de Jonqueres, e dix de part del Infant:
  -496-  
514. Senyer, Linfant enuia a nos en Ruy Xemenez, e mi qui uenim a uos, e diu uos que la moguda que ell feu laltra uegada de Ualencia que no la feu per mal negu ni per fer onta a uos, mas car nous uolia dir de no de ço que uos lo demanauets. E diu uos vna paraula que hauia tenguda secreta tro a ara per que uos tant lo coytauets, queus diu que Fferran Sanxeç ha feytes contra uos tals coses, que uos non deuets1400 pregar per ell ni deuets uoler que ell li perdo: com aquel qui ha dit que uos no deuets regnar, e cerca que fossen donades metzines al Infant, e1401 queus ha uolguda leuar uostra terra contra uos ab Richs homens, e alts homens de uila: e aço prouara en son loch e en son temps, e quey hauien estat Richs homens, e altres en aquest conseyll, e la major partida Darago.
515. E nos responem li que si ell ho uolia descobrir que a nos plauria molt, car a molt hom deya mal no per tal que si el prouar ho pogues que noy faessem nos be ço que deuriem fer, e quens acordariem sobre aço. E exim a vna part a conseyl, car lo palau nostre de Ualencia era tot ple de gent dauant qui ell ho dix. E exiren ab nos a conseyl don ·Bñ· ·G· Dentença, e don Examen Dorrea, e don Fferriç de Liçana, e don ·P· Martineç de Luna. E quant fom fora dix los jo1402: Mal uos diu a uosaltres aragoneses: mester hi hauria que algu   -497-   hi resposes. E dix don Examen Dorrea que ell hi respondria, mas quel clergue aquel era vil persona, mas quen daria1403 ·I· altre son contra semble que hi respones: e dix quey daria ·I· caualler, et aquel quey respondria. E aixi partim nos del consell: e anch ell nil caualler noy responeren ne hi dixeren res.
516. E sobre aço responem nos a Ruy Xemeneç, e an Thomas de Jonqueres que fort deya gran paraula Linfant, e a molts reptaua daytal cosa, mas que darien ·I· dia a Fferran Sanxeç, e ell quel guias, e uendria, e si ell hi uolia respondre be, e sino que nos li donassem aquela pena que merexia per aquell feyt. E sobre aço ells dixeren que no hauien manament de pendra altre dia, e anaren sen.
517. Puys nos manam nostra cort a Algezira a larquibisbe, e als bisbes, e als Richs homens, e als bons homens de les viles ·IIII· de cada vna. E puys uench Ferran Sanxeç a nos a Ualencia, e dixem li les paraules que hauiem dites dell, e que anch don Examen Dorrea qui era son sogre noy uolch respondre, nos dien li quey respones a ell e alls altres, car tots los deshonrauen de cosa que ualia menys lur fe si ueritat era: e anch negun dells noy uolgue1404 respondre. E sobre aço haguem acort   -498-   que anassem a Algezira que tenia Linfant, e aqui feriem en lo pas de la aygua, e poyriem lo meylor destrenyer si ell uolia res fer contra nos. E fom aqui, e estiguem hi caçan, e escoltam que faria Linfant ne que no. E quan nos1405 guardam dixeren nos quel Infant era passat a ·I· gau dejus Segayreny1406, e ques nera uengut a Corbera, e de ·XXV· tro a ·XXX· homens a caual ab ell. E nos hauiem ja manada la cort que fossen a Algezira, e era uengut linfant don Jayme, e larquibisbe, els bisbes, lo de Barcelona, el de Leyda, e lo de Ualencia, e Garcia Ortiç, e do Artal de Luna, e de les ciutats de Leyda, e de Saragoça, e de Terol, e de Calateyu, e dels altres lochs. E nos estan e pensan lo tort que Linfant nos feya, e que no uolia pendre dret de Fferran Sanxiç, ans nos dien li ho, hauia feyts bastir1407 los castells que tenia per nos, pregam als de la cort quels pesas de ço que ell nos faya. E ells dixeren que pus ell era uengut a Corbera que ells hi irien, e que punyarien quel adobassen ab nos. E nos quan ueem que aço feya contra nos, emparam li quant tenia de nos en Arago, e en Cathalunya.
518. E puys los dits Richs homens anaren al Infant a Corbera, leuat do Artal Dalago que noy fo, e trobaren lo molt brau e molt esquiu de ço que li dixeren, si ques partiren los vns no be dels altres, e tornaren a nos a Algezire, e dixeren   -499-   ques nirien cascu a lur terra. E puys nos haguem acort con fariem ni con no. E dix nos larquibisbe les paraules que hauia haudes ab ell, e nos dixem los que no deuien anar aixi1408, entre nos e ell, que ell qui era arquibisbe, ells bisbes, ells Richs homens, ells ciutadans quey eren que li deuien dir: uos, per que estats mal ab uostre pare? car diu uos que si tort uos te queus ho adobara a coneguda deuos1409: e si uos aço no uolets fer, fera uos saber que perdrets a nos, e tot lo Regne, e irem contra uos aixi con contra aquel qui es rebel a som pare: e si aço li deits no osara mudar que ell nos parta de la nostra contraria. E con uos partrets uosaltres daqui que fots iustats, que nons façats negun fruyt en1410 tan gran mal con aquest es de nos e dell? cant trobarets nuyl hom al cami, eus dira con hauets jaquit lo Rey e son fiyl en guerra ni en mal, anar uos nets con a mal astruchs1411. E dixeren quey tornarien, e que li ho dirien: e pregaren nos que do Artal anas ab ells, e enuiam li.
519. E quan foren la dixeren al arquibisbe que dixes la raho per tots, e ell dix que no la diria. E dixeren ho al bisbe de Barcelona, e a1412 altres Richs homens que ho dixessen: e anch negu no ho uolch dir. E dixeren an Johan Gil que dixes ell per tots, e dix en Johan Gil: E con dire jo la paraula estan aqui arquibisbe, e bisbes, e Richs homens? e con ho fare jo? E dixeren tots que uolien que ell ho   -500-   dixes: e leua les mans a nostre Senyor, e dix: Jo graesch a Deu quan aqui comanen a mi la paraula, e placia a Deu que jo la pusca dir en tal manera que sia a honor del Rey, e1413 a be del Infant. E dix la paraula, mas no tan complidament ne tant fort con nos los hauiem dit. E puys tornaren a nos, e dixeren que nou podien acabar: e dixeren nos ço que uolia fer Linfant, que faera cosa qui fora a escarn de nos. E nos nou uolguem creure. Ells Richs homens dixeren que pus aqui no podien res acabar, e que hauien despes ço que hauien, ques nirien, e nos dixem: Ara anats uosen en mala uentura, que nos acabarem ço que demanam be menys de uosaltres. E aixi anaren sen.
520. E puys quan uench al tercer dia o al quart Linfant nos enuia missatge que nos li enuiassem ell bisbe de Ualencia, e ·II· cauallers en qui nos nos fiassem: e faem ho. E nos anam nos ne a Xatiua, e lexam establida Algezire. E quant fom en Xatiua uench nos lo bisbe de Ualencia, e dix nos a vna part en gran secret1414 que Linfant sens tot si se uol metre en uostre poder, e uol uenir en uostra merce, e que fara ço que uos uuylats, e que uenra a Exatiua. E a nos plach molt, e aço fo lo dimecres1415 ans de Nadal. E uench al dia ab tota sa companya, e entra a nos en les nostres cases de Xatiua: e nos leuam nos per ell, e acuylim lo be e alegrament cant uim que ell tan humilment   -501-   uenia a nos: e dixem li ques1416 nanas posar, e que al mati ell parlaria ab nos. E ell dix nos que no iria a posada ni en loch del mon, mas quens pregaua ens clamaua merce que nos enuiassem per nostres cauallers, e per dels bons homens de la vila: e nos faem ho. E quan tots foren uenguts leuas en peus1417, e dix: Seyor, lo que yo feyto he me pesa muyto, e muyto gran dolor ne en mon coraçon cant jo feyto he neaguna cosa que a uos pesa: e uiengo aqui a uostra merce, e fets de mi e de les mies coses lo que uos queredes1418, e de los mios, e dats lo que uos queredes, e prendet lo que uos en queredes. E anas gitar als nostres peus, e besals nos, e pregans per Deu que li perdonassem. E nos fom tot remogut, e pres nos dolor dell, e no poguem estar quells vuyls bons uinguessen en lagremes, e uim la gran deuocio1419 sua, e perdonam li.
521. E altra dia mati faem lo uenir denant nos a la esglesia de Sent Feliu, e1420 triam lo a vna part ab lo Maestre del Temple, e ab lo bisbe de Ualencia. E uench ab ell lo Maestre del Espital lo qual ell tenia pres, e adux lo aqui, e retel nos. E dixem li que aqueles demandes que nos li fayem, que eren be1421 de ·L· tro en ·LX· milia sous, que les li lexauem: e dixem li quel quitariem de tots sos deutes, de tot quant degues en tot lo Regne de Ualencia:   -502-   e muntaren be ·CC· milla sous. E sobre aço fom pagats e alegres. E dix que no hauia cor ques partis de nos nuyl temps, ans era appareylat de fer tots temps ço que nos li manassem: e pregans que nos uolguessem que anas a Ualencia, car molt hi hauia que fer. E nos1422 donam len licencia, e ana hi. E aixi puys uench a nos a Denia, e uench ab lo sagrista de Leyda qui era lauos elet Dosca. E aqui pregans que si a nos playa que ell iria en Cathalunya per molts affers quey hauia. E nos dixem li quens playa pus ell ho uolia. E anassen en Cathalunya per molts affers quey hauia, e fo al consegrar del sagrista de Leyda a Tarragona, qui fo en aquell temps bisbe Dosca.
522. E nos anam nos ne en ues Murcia, e abans hauiem feyt saber als prohomens que nos hi deuiem uenir: e si anc homens del mon meteren1423 punya de be acuylir ·I· Rey els ho faeren a nos, e exiren a nos tots quants ni hauia, qui a peu qui a caual, e faeren alardo1424 denant nos. E dixeren que grahien a Deu e a la sua Mare beneyta car nos hauien uist: car lo be que ells hauien en aquel loch hauien per nos, e que anch no hagueren maior goyg que de nostra uenguda. E nos anam nos ne posar a les cases de la Reyna, e menjauem en les de don Fferrando. E quant uench al uespre los bons homens de la vila uengren a nos, e ·I· prohom de la vila qui hauia nom Nandreu Dodena   -503-   leuas en peus, e dix que grahien a Deu la nostra uenguda, que ben conexien e regonexien quel be que ells hauien hauien per nos, e que conexien la aiuda que nos los faem a Burgos can nos hi fom, e quant ne pregam propiament1425 al Rey per ells: e pregaren nos, e clamaren nos merce que nos estiguessem ali ab ells ·II· o ·III· dies o mes. E nos nols ho uolguem atorgar sino de ·I· dia, e encarans clamaren merce que nos totauia per nos mateys, e ab lo Rey de Castela los tinguessem bon loch: e nos atorgam los ho. E esteguem1426 hi ·XIX· dies caçan, e deportan. E erem hi anats per ueer con se poblaua, e car hauiem tan gran alegria dell lur be con si fossen nostres.
523. E puys tornam nosen en Ualencia, e quan fom a Algezira uench nos missatge del Apostoli1427 per nom frare ·P· Dalcana1428 ab carta del apostoli Gregori ·X·, en la qual carta era contengut quens pregaua que li donassem conseyl e aiuda sobrel feyt de la sacta terra doltra mar. E plach nos molt, e fom ne molt alegre: e trametem li a dir que nos hi seriem al dia que ell nos enuiaua a dir. E apareylam nos danar al concili a Leo aixi con ell nos ho hauia dit e pregat. Ans de gran temps que nos fossem la faem hi pendre nostres hostals, e hauiem hi enuiat ço que mester hi hauiem be a ·II· meses o a plus. E moguem mijan quaresma de Ualencia, e anam nosen a Lleo. E quart fom a Gerona linfant   -304-   en ·P· fiyl nostre conuidans lo dia de Paschua e Torroela, e ali estiguem ab ell. Puys exim dali, e anam nos ne ues Perpinya, e ell seguins tro la: e aqui manam li que sen tornas. E nos anam nosen ues Monpeyler, e aqui estiguem ·VIII· dies, puys metem nos el cami.
524. E quant nos fom a Uiana Lapostoli enuians sos missatges sollempnials con ell nos pregaua que nos nos esperassem ·I· dia en Sen Sofferi1429 per tal que ell nos pogues mils recuylir, e nos faem ho: e aquell loch es prop de Lio ·III· legues. Puys en laltre dia nos nos leuam sus en lalba, e entram nosen a Leo, e fo lo primer dia del mes de mayg. E exiren a nos los cardenals per reebre a nos be vna legua fora la vila, e lo Maestre del Temple doltra mar, e en Johan1430 de Grili, e en ·G·1431 de Rossello qui guardauen la vila per Lapostoli, e altres bisbes molts, e Richs homens. E punyam dentrar en espay duna legua tro al palau del Apostoli del mati tro a hora de mig dia, tanta era la multitut de la gent quey era, e que eren exits a nos a reebre. E mana als porters Lapostoli que no tinguessen porta, ans aquells quels nostres manarien, quey entrassen que aquells hi entrassen. E al entrar que nos faem entraren ab nos tots los nostres, e aquells que entrar hi uolgren.
  -505-  
525. E Lapostoli era ensa cambra, e quan li dixeren que nos ueniem tot reuestit exi, e ueem lo passar denant nos, e anas affeer en sa cadira, e nos faem li la reuerencia aquela quels Reys fan al papa e han acustumat de fer: e agren nos mesa vna cadira en que nos tiguessem prop de la sua, e a la dreta part. E dixem li que erem uenguts a aquell dia que ell nos enuia a dir, que era lo primer dia. E aquell dia no deuiem parlar ab ell de neguns affers tro a lendema, e quan uendria a lendema que nos seriem denant ell, e hoirem ço que ell nos diria, e nos respondriem li en tal manera que ell seria pagat de nos.
526. E quan uench altra dia mati nos fom denant ell, e trobam lo en sa cambra ab sos cardenals, e entraren ab nos larquibisbe de Terragona, el bisbe de Barcelona, el de Ualencia, e de Maylorques, e Dosca. E assiguem nos, e quant fom asseguts sempre Lapostoli1432 pres se a parlar del feyt de la sancta terra doltra mar, e con per aquel proposit era ell uengut, e que nostre Senyor los hauia amenats per adreçar aquel feyt: e dix que hauia gran goyg de nostra uenguda, e que hauia esperança en Deu que ab nos, e ab los altres, Deus hi daria son conseyl tal que a la sancta terra seria profitos, e per aquell se goanyaria.
  -506-  
527. Ab aytant nos leuam en peus, e uolguem nos tolre lo capel del cap, e dix nos Lapostoli que nou faessem, e que tiguessem, e que tornassem lo capel en la testa: e aço mateix nos dixeren los cardenals tots a vna uots. E quan fom asseguts dixem li que ell nos hauia enuiat missatge e prechs que nosque uinguessem al dia del consili. E aenant enuians ·I· prehicador per nom ffrare ·P· Dalcana, lo qual nos hauia aduyta carta que nos lo creguessem de ço que ell nos diria de la sua part: e nos dixem li que vna paraula li retreyem que diu nostre Senyor en lauangeli: ¶ Gloriam meam alteri non dabo. E per aço dich jo esta paraula, que pus jo uolia uenir a uos, e uos mauiets enuiat missatge, Il meu cor no uolia a altre descobrir sino a uos, car no era rao que la mia bona voluntat dix es jo a missatge uostre sino a la uostra persona, e denant aquels que uos uolriets. E trobam per les profetes ço es per Isahias, que a la festa de nostra dona sancta Maria cant trasch nostre Seyor al temple offeri que dix: ¶ Lumen ad reuelationem gentium, que diu la lum es reuelada a totes les gents: e aço es uer que quan ell nasch, e nostra dona sancta Maria lauia offert al temple, quel fiyl de Deu era reuelat a les gents. Perque ara podem retraure que daquest uostre concili que sera bo e sant aquesta paraula en semblança daquela, que ço quels altres apostolis no faeren ni compliren en cobrar lo sanct Sepulcre doltra mar en que Deus uolch morir per nos, e esser sebulit   -507-   en aquela terra, que per uostra paraula e per uostra obra que farets ab los clergues e ab los nobles daquest mon que ara uenga a acabament, e que aquel lum qui no poch uenir a acabament tro a hora dara, uinga en acabament en uostre temps, e que per uos sia ences. E io fo uengut aci per dues coses que uos menuias a demanar, e la terça es mia: la primera es quem enuias a demanar queus donas conseyl, e la segona aiuda. E fo uengut aqui queus do conseyl lo meylor que jo pore ne sabre, ni Deus me metra en ma pensa, e que jo uos aiut. La terça es mia, queus anagare los altres que no han cor de seruir nostre Senyor, e dir hi he tant jo ey fare que per aço sauran a anagar. E daquesta paraula preferen se a riure Lapostoli ells cardenals per ço con ho hauiem tan be dit. E en tant lexam los aqui molt pagats de nos, e grayren nos molt la paraula que nos los hauiem dita: e puys anam nos ne a nostra albergada.
528. E aenant enuians a dir Lapostoli quens pregaua fort que nos diuenres aenant fossem al concili que ell faria en la esglesia. E nos dixem li quens playa molt e quey seriem pus ell nos ho enuiaua a pregar. E cant uench lo diuenres nos hi fom, els arquibisbes, els bisbes, els altres eren hi ja en lalba: nos uinguem al sol exit, e anch Lapostoli no uolch començar sa paraula tro nos hi fom. E quan entram per la esglesia ueem hi maraueyles, que ueem entre arquebisbes, e bisbes, e abats be ·D·   -508-   o pus: el Apostoli qui estaua en la tribuna, e los cardenals, e los patriarchas1433 en ·II· fenistols deuant lo Papa pus alt quels altres, e faens clamar que fossem prop del, e faens a feer a la destra part sua molt prop que nuyl hom nos pogra metre entre nos e ell, e la sua cadira no era pus alta que la nostra duna palmada.
529. E Lapostoli comença de parlar en lati con ell era uengut a força de temps, e de uent, e los cardenals ab ell, mas que nostre Senyor los hi hauia guiats e amenats per aquesta bona obra, que ni malaltia ni uent nols poch destorbar que noy fossem tots aiustats: e que sabiem nos que Deu nos feu, e quens ha donats los bens que nos hauem, e que totes les coses nos dona a seruey de nos: e aixi con ell nos ho hauia donat, be era rao que nos li donassem no tot, mas vna partida del nostre per reembre aquel sant loch que tenien los enemichs seus e qui no creyen la sua fe: per que deuiem fer aquest cambi ab nostre Senyor pus ell tan carament mori e pres passio per nos: e qual seria aquel qui a aquel temps falis a ell en aquesta hora? car cosa seria impossibil que hom pusca seruir1434 a aquel quil seu nil ha a saluar, e que hom uuyla mes seruir al diable que a ell. E aquestes raons e altres mostra totes a pro de nos en saluament de les nostres animes. E a la fi del sermo dona de tots los peccats que hauiem feyts en   -509-   aquest mon aquels qui en aço seruirien a Deu en aquel loch tots fossen perdonats, leuada roberia, et logre, e furt, car aquests son peccats qui tenen tort daquests de ·I· hom a altre e nols podia perdonar menys de restitucio, mas daquels que te hom tort a nostre Senyor perdona ell, car eren entre Deu e home, car ell hauia lo poder de sent ·P· lo qual nostre Senvor li hauia donat en terra que pot solre e ligar, perque aytal perdo bon reebre lo faria. E aytambe dona aquel perdo a aquels qui per ueylesa o per malaltia noy porien anar, el donarien tant con ells porien despendre en lo uiatge.
530. Ab aytant partis lo concili, e pregans que nos uinguessem a ell en laltre dia, car ell uolia parlar ab nos per ço car hi hauia missatges de Reys e dels princeps daquels doltra mar. E nos fom hi el mati, e tots los altres quey eren cascu per sos senyors, per Reys o per princeps: e fonm aqui denant Lapostoli, ells cardenals, el Maestre del Temple, e frare Johan Descarcela1435 qui era lo pus ueyl frare quey fos, e tenia loch de Maestre deça mar, e altres quey hauia molts. E sobre aço comença lo Papa sa paraula, e dix en aquesta manera: que nostre Senyor fo home1436, e totes les altres creatures, e dona totes les creatures a seruey dome, e que feu tanta donor a home quel feu a la figura e a la semblança sua: e pus tanta donor nos hauia feyta e ell uolch morir per lumanal linyatge, be era   -510-   rao que nos1437 faessem tant per ell que li acorreguessem en aquel loch hon lo tenien pres, e que nos camiassem la nostra amor per la sua, pus tan car li costaua quen uolch morir. Donchs qual sera aquell qui nol uuyla aiudar e seruir de sa persona? e si no podia de sa persona que almenys lo seruis de ço que ell nos ha donat: car aquest segle es en semblança de foch e de la estopa, que quan hom ha dels bens temporals vna partida, aquels qui mes nan, han maior erguyl: en aquesta figura es aquest mon que aixi con la estopa passa leu es crema pus encesa es, aixi la gloria daquest mon que hom ha dels bens terrenals quan ue a la hora de la1438 mort tota es passada e es nient. Donchs cascu se deu pensar que pus Deus ha donats daquels bens quen deia1439 fer part a ell, e que lin do hom en tal manera que hom pusca hauer la gloria de paradis: que tot quant hauem, e les persones li deuriem nos donar, tant ha ell feyt per nos, e que li seruescam de les persones o del hauer en tal guisa que per aquel seruici que nos li farem se pusca goanyar la terra doltra mar.
531. E quan ell ach fenida sa paraula nos leuam en peus, e ell feu nos affeer car no uolia que estiguessem en peus, e nos dixem li: Pare sanct, nos uolem parlar en aquest feyt primer que negu per ço, car aqui no ha altre Rey sino nos, e donam uos per conseyl primeramente que enuiets ·D· cauallers   -511-   a la sancta terra e ·II· milia homens de peu: e que ades de mantinent que enuiets uostres cartes al Maestre del Temple e del Spital, e Rey de Xipre, e a la ciutat Dacre, e feits los saber con per lo feit doltra mar uos hauets feit est concili, e que enuiarets ades aquesta companya la, e que mouran en agost per pasar la. E aquests no uagen per combatre1440 se sino per bastir los castells ells lochs que han mester a bastir, e que sien en aquel bastiment tro uinga lo passatge, e quel passatge sia daquest sent Johan en ·II· anys: e queu cuytets per ço car si sabien los moros que uos hi uolets enuiar cuytar los hien, e nols porien soffrir los chrestians. E al feyt de la aiuda uos responem queus aiudarem, que aixi con hauets la decima de uostres prelats, que nos laus darem de nostra terra, e creats que con quey metam mes noy metrem mens1441. E en las deim uos que si ço que uos hauets dit es que uos passets en oltra mar, nos passarem ab uos ab ·M· cauallers, empero uos aiudan nos de la decima de nostra terra: e aquest es lo conseyl que nos uos donam, e la aiuda que nos1442 farem.
532. E quant nos haguem parlat calaren tots que anch negu noy parla: e quant nos uim que tots calauen giram nos ues Lapostoli, e dixera li: Pare sanct, ara es mester queus responen aquests qui aci son, car mes uos prometran per   -512-   uergonya de nos. E dixeren los cardenals que uer deyem. E sobre aço dix Lapostoli: Or dites uos Nalart de Balari, els altres: e ells calaren. E sobre aço dix ell al Maestre del Temple, e an Johan Descarçela quey dixessen, e dix lo Maestre del Temple: Xire1443, diga misser Johan Descrçella que be ha estat frare ·LX· anys. E respos li frare Johan, e dix: Maestre, non uos hi haia cura1444 de mos anys. Puys dix Lapostoli al Maestre quey dixes. El Maestre aixi con degra dir quel Apostoli nos deuia grair les paraules que nos hauiem dites del feyt doltra mar, e ell anch non dix re que ell nels altres nos ho graissen: mas dix que gran mester hauia conseyl la terra doltra mar. E quan ell dixes de que, dix que de totes coses, e darmes, e de uiandes, e encara maiorment del cor dels homens que noy hauien, e encara la gent que noy hauien la1445 que mester hi hauien: mas que daua per conseyl quey hauia ades mester de ·CCL· cauallers tro en ·CCC·, e quey hauia mester ·D· homens de peu. E nos no poguem estar que noy responessem, e dixem. li: Maestre, sil Apostoli ni uol enuiar ·D·, en quen sots uos?
533. E sobre aço demana, Lapostoli quin nauili poria hauer lo Souda. E dix el Maestre: Sire, si maiut Deus, ie ui1446 que ell mes se punya en armar, e uolia assetiar Acre, e anch no poch armar mas ·XVII·1447 entre galees e altres leyns. Pus dix Lapostoli:   -513-   Nos nauriem mester atres tantes o ·XX· E nos dixem li: Pare sant, nous cal, si uos ne uolets armar ·X· de la nostra terra, jo he fiança que ells no fogiran per ·XVIII· ni per ·XX·, ans los pendran1448 per la gola.
534. E sobre aço leuas en peus Nalart de Ualari, e dix: Sire, festa xosa si es gran xosa, que tant home a lay1449 passa tan loch temps, e anch aquel no lan pou hauer1450:ora si apasset en oltra mer Reys, e molt alt hom, e no lan pou hauer, perque ja tench por bien le conseyl que dist lo Maestre del Temple. E ab tots. E sobre aço nos tornam nos al Apostoli, e dixem li: Pare sant, pus negu noy uol dir, irem nosen nos. E dix lo Papa: Uay a la benedixio de domini Dei1451.
535. E sobre aço leuam nos1452 e isquem de fora ab nostra companva, e dixem los: Barons, anar nosen podem, que huy es honrada tota Espanya. E isquen nos ne de fora, e caualgam en nostre caual, e era hi Johan de Grili1453. E al brocar que nos faem lo caual faem li fer vna gran parada, e dixeren los franceses: El Rey no es tan ueyl con hom dezia, que encora poria doner a ·I· turc vna gran lancea. E ab aytant anam nos ne a nostra posada.
  -514-  
536. E quan uench en laltre dia, nos enuiam per en ·R· March, e per en ·Bñ· de Castanet qui son nostres naturals, e priuats molt del Apostoli, e dixem los a vna part que si al Apostoli playa quens uoliem coronar dell, pus Deus aduyt nos hauia al seu concili, e que major honor seria de nos e dell que nos prefessem la corona en aquell concili que si nos fossem anats a Roma: e que nos hauiem la corona que ell nos deuia Metre en la testa, e que ja non trobaria hom tan bona en Lio con aquela, car era feyta ab aur et ab percs precioses que ualia pus de ·C· milia sous de torneses. E ells dixeren quel li dirien, e quels playa molt ço que nos los hauiem dit, e que tornarien a nos ab tota reposta1454.
537. E al mati ells foren a nos, e rerponeren nos de part del Apostoli que li plahia molt, e que lans daria de bon grat: mas que nos fermassem ·I· trahut que nostre pare hauia donat sobrel regne Darago a Roma quan se corona en Roma, que era de ·CCL· marmudines ussiphies1455: e que pagassem ço que nera fallit, e que puys que nos ho faessem segons que nostre pare ho hauia feyt. E nos responem los en aquesta manera: Quens maraueylauem molt car ell nos demanaua trahut del temps de nostre pare a ença, car aquel trahut no muntaria de ·XL· milia marmudines aenant, pero si molt lo uolia de nos quel li dariem: mas nos   -515-   quan li hauiem be donat nostre conseyl, e porferida nostra aiuda, que no semblaua seu quens ho demanas, ans nosen deuia lexar ·III· tants1456, mas que nos carta no fariem. de nouel quens metessem en trahut: car tant hauiem nos seruit a Deu, e a la esglesia de Roma, que aquestes menuderies no deuien caber1457 entre nos e ell.
538. E dixeren ells que tornarien al Papa, e que lio dirien, e li ho mostrarien en aquela manera que nos los ho hauiem mostrat: e anaren la, e dixeren li ho. E ell respos los que en1458 quant que en el era, e en los cardenals qui eren ab ell, que be sen partria daquela demanda, mas que en Ricart e en Johan Gayta, qui son dels maiors Cardenals, eren en Roma, e de mayor conseyl1459, e que menys dels nou poria fer: e responeren nos en aquesta manera de la sua part. E nos dixem los que no erem uenguts a la sua cort per metre nos en trahut, mas per franquees que ell nos donas: e pus fer nou uolia uoliem nosen mes tornar menys de corona que ab corona. E sobre aço romas que nons uolguem coronar.
539. Puys aenant ell feu altre concili general dels prelats de la Esglesia quey eren, e nos fom hi. E quan ucnch que ell ach fenit son sermo loas molt de nos, e de les porfertes que nos feytes li hauiem, e comana per tot lo mon de chrestianisme   -516-   que faessen oracio special per nos a les misses cantes1460, e que dixessen missa de Sent Esperit per nos: e mana als qui no eren missa cantats que dixessen lo saltiri per nos, e que graissen a nostre Senyor la bona uolentat que nos hauiem en lo feyt de la Terra Sancta, e que Deus nos des uida e a seruiy de la esglesia: e feni son sermo, e nos anam nos ne1461.
540. E quant uench altre dia mati nos anam lo ueer, e pregam lo del feyt den Anrich de Castella que si a ell plagues no fos en preso, car en mal so nera la esglesia: e car per la esglesia1462 lo tenia lo Rey1463 Karles de Napols, segons que les gents deyen: e axi ho deya lo Rey Karles, e que Nanrich no era home de reenço: mas que nos, ell Rey de Castella e a ell assegurariem que james no uendria mal a la esglesia de Roma per ell ni al Rey Karles.
541. E sobre aço ell respos, e dix que salua la nostra honor no ho deyen be aquels que alo deyen, car per la esglesia no era ali1464, ans nauia ell ja pregat a Karles quel retes: e ell escusaua sen que li hauia feytes e dites grans iniuries, e que li tenia tort. Ara dixem nos: Plau nos molt, pus aixi uos nescusats uos, e nos escusar uos nem en1465 alguns   -517-   lochs: e pregam lo que encara non romangues que non pregas a Karles per a mor de nos. E atorgans quel pregaria, e que uolgues que fos fora la preso.
542. E sobre aço nos haguem estat ·XX· dies, e quan uench als ·XXI· dia que haguem aguisada nostra faz en daper eixir, nos vinguem a ell al uespre per pendre son comiat, e apartam nos ab ell, e dixem li: Pare sant, nos nosen uolem anar, mas pero nou farem aixi con diu ·I· exempli: Qui fol ua a Roma pech sen torna1466, e a nos no auendria aixi, car nos no uim anch Apostoli si uos no, perque uolem penitencia pendre de uos. E ell fou ne alegre molt e pagat, e dix que lans daria. E dixem li nostres peccats, e del be que hauiem feit daltra part de ço quen sen membra: e nons1467 de altra penitencia sino quens guardassem del mal e que perseuerassem el1468 be. E sobre aço ermam los jenols denant ell, e ell mes nos la ma sobre la testa, e donans la sua benediccio be per ·V· uegades, e besam li la ma, e presem son comiat. E altre dia exim nos de la vila e uinguem nosen1469 en Catalunya.
543. E quan nos fom en Girona dixeren nos que Linfant demanaua an ·Bñ· Dorriols ·I· feu que tenia per en Ponç ·G· de Torroela, lo qual   -518-   feu deya Linfant que no podia lexar1470 a sa fiy1a. E sempre quan ho hoim, dixem que nos fariem exir Linfant daquela carrera: que no seria bo que hom no pogues lexar1471 lo feu a sa fiyla, aytambe con a son fiyl, ni a altre son parent. E sobre aço enuiam nos en ·Bñ· de Sent Uicent1472 en Solsona on los Richs homens de Cathalunya seren iuslats, e uolien fer empresio1473 contra nos. E troba Narnau de Torrelles que Linfant hi hauia ja enuiat daltra part. E dix los lo messatge de la nostra part que nols calia fer iura contra Linfant ni contra nos, car aquela paraula que ells deyen que Linfant hauia dita fariem reuocar nos. E ells responeren que no iurauen contra nos, mas per mantenir e per tenir los custums ells usatges que lurs antecessors hauien tenguts1474 e ells. E ell dix:. Donchs per que fets aquest aiustament aqui? car pus o Rey uos ho enuia a dir que nos fara, ans se reuocara, nou deuriets fer, quel Rey nous ha cor de fer tort en usatge ni en custum, ni en altres coses. E ells non uolgren res fer, e tengren lur acort. E aixi ell partis dels, e uench sen a nos lo messatge.
544. E nos entram nosen en Barcelona, e en ·R· de Cardona, els Richs homens enuiaren nos en ·G· de Castell auli e en ·G· de Rajadell, e dixeren nos que uolien parlar ab nos denant nostra cort.   -519-   E a nos plach nos molt, e1475 quens pregauen ens clamauen merce que nos nols fassem tort: car tort los fayem can nos los hiuiem emparats los feus e les honors, e no hauiem ahut juhy de nostra cort. E pus que ans de1476 juhiy los los hauiem emparats quels los rendessen, e que ells eren appareylats de fer a nos dret a coneguda de nostra cort. E nos responem los que del dret de nostra cort nons esquiuauen nos, mas que uoliem quens faessen ço quel usatge deya, e que guardassen que deya ne que no, car nos allo ne seguiriem1477, e per aço noy calia juhiy, car ja era iutiat per nostres antecessors e ells lurs: e ells tornauen que no era dret ne usatge ni semblaua dret que senyor gitas a uassail de sa possessio menys de coneguda de dret, e que daço los faessem jutjar. E nos dixem los que la cosa era certa que ells tenien los feus per nos, e que nos los hauien manat seruiy, e ells nou hauien uolgut fer: e per aço los hauiem emparats1478 los feus, e car era iutjat noy calia altre iuhiy, ni als no podien ab nos acabar.
545. E quan uiren que noy podien altres coses acabar desisqueren se de nos e del infant en ·P· fiyl nostre. E ans quels dies dels acuyndaments nostres fossen exits, anaren sen a Ffigueres que era del infant en ·P·: e sobre perferta1479 de dret cremaren   -520-   aquela uila e la destroyeren de tot en tot. Si que quant nos hi acorriem1480 e fom a Girona, sabem que ja la hauien destroyda, e tornam nosen a Barcelona, e per pendre acort sobre la dita mala feyta, e per enantar contra ells segons que nos fer ho deguessem per dret: e aqui farem metre fronteres a deffensio de nostres uiles. E estant en aço uench denant nos lo bisbe de Barcelona, el maestre Ducles en Gonçalbo Yuanyes, e pregaren nos quens plagues que ells anassen parlar ab los Richs homens e tolre els daquela mala uia en la qual be conexien que eran. E nos responem los quens playa molt.
546. E tantost aquel dia mateix uench nos carta del batle de Tortosa en la qual era contengut quel Rey de Castella e la Regina ab sos fiyls deuien entrar lo dijous uinent en Tortosa. E nos hoida aquesta letra appareylam nos danar ues lo dit Rey de Castella per reebre ell e honrar. E en laltre dia moguem de Barcelona e som en Uilafrancha, e uengueren1481 denant nos lo bisbe de Barcelona, e en ·R· de Cardona, e en ·Bñg· de Pug uert, e molts daltres Richs homens de Cathalunya, e clamaren nos merce quels deguessem perdonar si en res hauien errat contra nos1482: encara quens soplegaren quels deguessem donar juguets que coneguessen1483 si nos   -521-   a ells fayem tort, o ells sins eren uenguts. E sobre aço nos uolents obeir les dites pregueres feites a nos per ells e per molts altres, donam los jutges, larquibisbe de Terragona, el bisbe de Barcelona, el bisbe de Girona, el abbat de Font freda, e en Ramon de Muntcada, e en ·P· de Berga, e en Joffre de Rocaberti, e en ·P· de Queralt. E puys entraren sen ab nos en Terragona, e aqui asignam los dia ab uolentat dels dits jutges a migan quaresma, e que fossen en Leyda tots los Richs homens de Cathalunya e Darago, e que nos quey seriem aquel dia, el infant en ·P· fiyl nostre: e quels damunt dits jutges coneguessen de les questions que eren entre nos e ells: e daço fon feyta vna carta. E en lendemig fo uengut lo Rey de Castella en Terragona, e la Reyna muyler del, e tots sos fiyls leuat don Fferrando. E partim daqui, e uench sen ab nos a Barcelona, e aqui tench ab nos la festa de Nadal.
547. E tenguda la festa1484 demanans lo dit Rey de Castella de conseyl, e dix nos que uolia anar a] Apostoli sobrel tort quel dit Apostoli li tenia sobrel del Emperi e sobre molts daltres torts que li1485 faya. E nos conseylam li que per nuyla res ell noy anas, que no era cosa couinent a ell a anar en tan estranya terra: e encara que hauia a passar pler la terra del Rey de França del qual ell se tenia. E nons uolch creure daquel conseyl   -522-   que nos donat li hauiem, e anassen al Apostoli. E nos tantost1486 quan ell fo exit de Barcelona anam nosen ues Leyda per rao del dia de la cort que hauiem ab los Richs homens empres. E fom aqui el infant en ·P· ab nos, lo cal posa en lo castell ab nos ensemps: e en ·R· de Cardona, el comte Dampuries, el comte de Paylars, els altres Richs homens Darago e de Cathalunya foren tots aiustats en Corbins, e no uolgren entrar en Leyda. E fo hi Fferran Sanxeç de Castre, e Nartal de Luna, e en ·P· Corneyl, e daltres molts, e per ço no entraren en Leyda car deyen que si temien. E nos trametem los a dir quels guiariem de tot hom, e encara noy uolgren entrar, mas trameteren aqui en ·G· de castell auli, e en ·G· de Rajadell procuradors lurs: e aqui demanaren nos quels donassem raonadors. E nos donam los en ·R· de1487 Uals canonge de Leyda, e en ·R· Gili.
548. Ab tant moguem nostra demanda la qual nos hauiem contra ells: e ells dixeren que no eren tenguts de respondre a la demanda en tro que nos haguessem feyt restituir a Fferran Sanxes tot ço quel infant en ·P· li hauia tolt. E nos responem los que nos no erem tenguts de fer1488 retre a Fferran Sanxeç ço que demanauen, per ço car ell, e Nexamen Dorrea, e Nartal de Luna, e en ·P· Corneyl sobre perferta de dret1489 li hauien   -523-   feit mal, el hauien acunydat lo dit infant en ·P·, e aixi no li erem tenguts de fer rendre re. E maiorment que Fferran Sanxeç tenia a nos forçats lo castell1490 Dalquecer, e de Nabal, e que nols nos uolia rendre, e quels tenia aixi con no deuia.
549. E sobre aço los jutges donaren1491 interlocutoria que aquels procuradors no deuien posar aquela exceptio damunt dita: e que eren tenguts de respondre. E aixi aquels jutges prengueren lo libell, e donaren lo a aquels procuradors: e ells nol uolgueren pendre, e gitaren lo en terra. E aixi la cort partis que als noy ach enantat. E nos pagam als jutges per les messions que feytes hauien ·X· milia sous, e ells nols uolgueren res pagar de ço que deuien. E tantost nos porferim los dret denant aquels iutges, e ells nol uolgueren pendre, e anaren sen. E aço feit nos manam al infant en ·P· ques nentras en Arago per deffendre nostra terra, e per fer mal als nostres enemichs. E nos anam nosen ues Barcelona, e manam nostres hosts: e les osts aplegades anam sobrel comte Dampuries. E quan fom en Ampurda sabem quel infant en Jacme fiyl nostre tenia assetjada la Rocha, ·I· castell del comte Dampuries: e anam la, e faem lon leuar. E en lendemig entram en Perpinya per ueer la Regina de Castella nostra fiyla, qui hauia aqui estat depuys1492 lo Rey de Castella exi de nostra terra et ana al Papa.
  -524-  
550. E ans que exissem daqui uench nos ardit en qual Manera linfant en ·P· tenen seti a ·I· castell den Fferran Sanxeç, e hauia pres lo dit Fferran Sanxeç, e quel hauia feit negar. E a nos plach nos molt quan ho haguem hoit, per ço car era molt dura cosa que ell era nostre fiyl, e eras leuat contra nos, al qual nos tan de be hauiem feit, e tan honrat heretament hauiem dat. E quan fom partits de Perpinya anam reebre la host de Barcelona vna partida quen uenia per terra, e trobamla a la Bisbal. E partim daqui, e passam per ·I· castell den Dalmau de Rochaberti qui ha nom Calabug, e prenguem lo, e faem lo enderrocar. E puys anam nosen reebre, laltra partida de la host de Barcelona que uenia per mar, e aixi ab tota aquela host, e ab laltra que nos teniern assetjam Roses, ·I· castell del comte Dampuries. E en ·R· de Cardona, e en ·P· de Berga, et alguns altres Richs homens de Cathalunya saberen aço, e meteren se en Castello on era el comte Dampuries: e aqui foren per alguns dies.
551. E depuys uengueren a nos al dit seti de Roses, e Menaren lo dit Comte a nos, e meteren lo en nostre poder per fer tota res que del fer uolguessem: le encara que estaria a coneguda de nos del feit de Fipueres que hauia feit cremar e derrocar al Infant. E sobre aço nos ueem que pus ell se metia en nostre poder segons que dit es, que abastaua a complir nostra uolentat, leuam   -525-   nos de seti, e entram nosen en Gerona. E aqui faem demandes al dit Comte, e ell fo denant nos ensemps ab en ·P· de Berga, e suplicaren nos que nos manassem cort a Leyda en P la qual fossen cathalans et aragoneses, e la donchs ell respondria a aqueles demandes, e faria tot ço que nos li1493 manariem: e que aquela cort uendria en cas que tota Cathalunya et Arago poriem endreçar. E nos hoida la lur supplicacio atorgam los ho, e dixem los queu fariem en guisa quel infant en ·P· fiyl nostre hi seria, e manam la cort a Omnia Santorum.
552. E nos estam en Girona haguem ardit1494 quen Ferrando fiyl primogenit del Rey de Castella e net nostre era mort: e rebem aquel ardit en gran despagament. E depuys pensam danar a la cort que manada hauiem a Leyda, a la qual form nos el enfant en ·P· fiyl nostre, e de laltra part foren en ·R· de Cardona, el comte de Pylars, el comte Dampuries, e daltres Richs homens de Cathalunya e Darago: e fo hi en ·Bñ· ·G· Dentença e en Garcia Ortis, et daltres Richs homens. E ans que nostre fiyl linfant en ·P· fos uengut ni entras en Leyda, parlaren ab nos los damunt dits Richs homens de Cathalunya, le pregaren nos entre les altres coses que nos confermassem al comte de Paylars lo feu de Berga, e dels altres logars, los quals en ·P· de Berga qui era mort   -526-   nouelament hauia a ell lexats, e tenia per nos en feu. E nos faen e complen aço, ells farien1495 quant que nos uolguessem ne manassem: e tota res que nos uolguessem fer en Cathalunya quant a endreçament de la terra, que plauria a ells. E nos responem. los que tantost con Linfant fos uengut parlariem ab ell, e endreçariem ab ell en tal manera lo feit que si nuyl tort los tenia quels ho fariem adobar tot.
553. E quan fo uengut lo dit Infant fiyl nostre, parlam ab ell, e ell feu nos1496 resposta que si per auentura nos conexiem que ell en res fos tengut als Richs homens de Cathalunya ne Darago, nels tengues tort en re, que ell molt agradosament esmenaria a ells aquel tort a coneguda nostra: e aquela resposta quel dit fiyl nostre hauia a nos feyta faem saber als damunt dits Richs homens. E con nos, presents los prohomens de Leyda, volguessem parlar ab aquels Richs homens, ells sens tot altre comiat partiren se de la uila: en aixi que als a la dita cort quant en aço que ab ells hauiem a parlar ne a endreçar noy ach deliurat als.
554. E la cort passada nos1497 estauem en Leyda, uench nos missatge de Ualencia que tot lo poble de Ualencia generalment sera1498 aunat, e que hauien enderrocats alberchs molts dalguns prohomens   -527-   de la vila contra la senyoria nostra, e molts dalres mals feyts: e encara haguem ardit quen Miquel Periç ab gran companya de peons entenia, de barrejar alguns logars de sarrains del dit Regne de Ualencia. E nos per aquestes dues rons dessus son dites, a punir e a esquiuar tot aço damunt dit, deliurats alguns affers que hauiem a deliurar en Leyda, pensam nosen danar ues Ualencia. E quan fom en la dita ciutat de Ualencia trametem en ·P· Fferrandis Dixar fiyl nostre ab companya de cauallers e domens de peu contra lo dit Miquel Periç, e contra tota sa companya. E quan hagren hoit lo despagament que hauiem contra ells pensaren se de exir del Regne Ualencia per la temor nostra: dels altres que romangueren aqui faem ne pendre e justiciar segons manera de dret.
555. E aço feit faem fer enquisicio contra aquels qui hauien enderrocats los alberchs dalcuns prohomens de Ualencia segons que dit es, e condempnam e punim aquells en ·C· milia sous. E quan nos uolguem enantar contra alguns daquela ciutat qui per aquela rao damunt dita hauien1499 affanyada justicia corporal, uench nos ardit quel alcait Abrasim1500, sera alçat e que hauia bastit ·I· castell que nos hauienm1501 enderrocat ja peça hauia, lo qual ha nom Serra de Finestrat. E nos hoit aço, lexats aquels affers que hauiem en Ualencia, pensam   -528-   dacorrer en ues aquela part on lo castell era. E quan fom en Algezira haguem ardit quels sarrains de Tous seren alçats1502 el castell, e nos tantost trametem los messatge quens liurassen lo castell. E els faeren nos resposta quels donassem ·X· dies, e aquels passats quel nos liurarien, la qual cosa fer no uolgren, ans sensortiren per ço con fama era que companya de genets los uenia en aiuda. E nos saben lur enteniment anam nosen en ues Xatiua.
556. E nos estan en Xatiua haguem ardit daquels cauallers genets que eren entrats en la terra: e nos pensam de1503 metre den tro a ·XL· homens a caual a la vila Dalcoy, e de metre establiment el castell de Cocentayna per hon aquels janets deuien passar. E quan foren uenguts en tro a ·CCL· cauallers daquels janets en Alcoy per combatre, prengueren aqui al combatre gran mal, e encara quey perderen lur cap per nom Adadrach, lo qual ja altra uegada sera alçat1504 ab alguns castells del dit Regne: los quals li couench desemparar el auench1505 a exir de tota la terra per tots temps. E puys aquels ·XL· homens a caual desus dits sens tot acort que la hu no hauia del altre pensaren dencalçar los damunt dits janets, e uengren en la celada que hauien gitada aquels janets, e foren la major part daquels chrestians morts o preses. Els moros de la terra hoit aço   -529-   que era uengut1506 als chrestians, e per lesforç e per lo conseyl dels janets pensaren de combatre alguns castells, los quals nos no hauiem establits per ço con nos no hauiem sabuda dels que aytal enteniment haguessen: e segons lur el poder que hauien prengueren ne vna partida.
557. E nos uist lenteniment quels dits trahidors hauien contra nos pensam de trametre a nostres Richs homens e nostres cauallers, dels quals uench en Garcia Ortis, el Maestre del Temple tots primers. E quant foren en Ualencia uengren tro a ·M· peons de moros correr a Liria: els nostres foren tro a ·CXX· homens a caual, e aconseguiren aquels peons, e desbarataren los tots, e mataren ne tro a ·CCI· sens tot perdiment que noy faeren excepte ·V· cauals e ·I· escuder.
558. E quan foren tornats en Ualencia pensaren uenir a nos a Exatiua. E quan foren uenguts uench ardit que janets passauen per la ual Dalbayda, e que uenien ajudar als moros de Beniopa quen ·P· Fferrandis Dixar fiyl nostre tenia assetjats per manament nostre: els pres1507 tots depuys, e eren pus de ·II· milla. E quan saberen los ianets quels moros de Beniopa eren preses barrejaren la pobla de Luxen: e mantinent nos sabem aço que Luxen hauien barrejat uolguem   -530-   los exir a denant, e exim ab nostra companya de caual e de peu de Xatiua. E quan fom fora la vila pregans lo Maestre del Temple, e en Garcia Ortis, el bisbe Dosca, e molts daltres que nos no deguessem anar ne fer aquel uiatge que hauiem en cor de fer contra aquels janets per ço con faya gran calor, e quens poria tornar a gran dan per ço con hauiem estat dauol delit. E nos ueem que ells eren despagats per ço con nos hauiem aytal enteniment, e uolguem los ne fer pagats, e tornam nosen en Exatiua.
559. E en Garcia Ortis, el Maestre1508 e lur companya, ab companya de peons anaren tro a Luxen: e per rao del correr que hauien feyt, e per la gran calor que aquel dia hauia feyta, foren tots esmagats1509, e per la set e per1510 lo lasset quels cauallers, els cauals hauien. E tantost con foren en lo terme de Luxen hagren uista dels janets qui eren de ·CCCC· tro en ·D· cauallers, e pus de ·III· milia homens de peu, e combateren se ab aquels moros, en axi quey mori Garcia Ortis de Sagra, e son fiyl den1511 ·Bñ· ·G· Dentença, e daltres molts a cauall e a peu: el Maestre del Temple ab alguns frares foren catius, los quals per alguns dies aenant con los tinguessen preses en lo castell de Biar sen fugiren ab ·I·1512 almocaten moro quils guardaua.
  -531-  
560. E nos hoides estes nouelles1513 quels chrestians eren desbaratats fom ne molt despagat, e haguem ab nos gran dolor. E per alguns dies aenant con fossem en Xatiua romasuts uench Linfant en ·P· fiyi nostre, ab Richs homens, e ab cauallers, e ab companya, al qual nos hauiem trames manament que uingues: e romas aqui en Xatiua ab tota sa companya per tenir frontera als moros. E nos pel trebayl que hauiem soffert, e car a Deu plahia, uench nos algun destemprament. E isquem nos de Xatiua, e uenguem nos en Algezira per trametre uianda al Infant e a sa companya: e aqui pujans e cresch1514 nos la malaltia, en axi que gracies a nostre senyor Iesuchrist en nostra c bona e plena memoria nos confessam moltes uegades de bisbes, e de prehicadors, e de frares menors ab gran contriccio de nostres peccats, e ab grans lagremes: e depuys nos porgats dels peccats mundanals per rao de la confessio damunt dita, ab gran1515 pagament reebem lo cors de nostre senyor Deus Iesuchrist.
561. E tot aço feyt, ueem1516 nos esser agreujat per rao de la dita malaltia, trametem missatge al Intant en ·P· fiyl nostre que ell personalment uingues a nos a Algezira. E ell, demanat lestament en que nos erem, pensa de partir de Xatiua per complir nostra uolentat, e uench a nos: e tantost fo denant nostra presencia lo uespre que   -532-   uench e reebem lo, ell donan a nos reuerencia aixi con a bon fiyl deu donar a son pare.
562. E quan uench lendema lo dit fiyl nostre fo ab nos, e hoim nostra missa. E hoida la missa nos en presencia dell, e dels Richs homens, e dels cauallers, e dels ciutadans dixem li les paraules deius dites1517: Primerament en qual manera nostre Senyor nos hauia honrat en aquest segle, e especialment sobre nostres enemichs, e en qual manera nostre Senyor nos hauia feit regnar al seu seruiy pus de ·LX· anys, mes que no era en memoria, ne trobaua hom que negun Rey, de Dauid o de Salamo ensa, hagues tant regnat, e que ams sancta Esglesia: e1518 en qual manera hauiem hauda amor e dileccio generalment de tota nostra gent, e con nos erem honrat ab ella. E tot aço regonexiem quens era uengut de nostre senyor Iesuchrist: e car nos per1519 la major partida nos erem esforçat de seguir la sua carrera els seus manaments, e ell que degues pendre exemple de nos quant aço que era uia de be: e que aixi mateyx li pendria ell, complen e faen aço.
563. E puys faem manament a ell el pregam que degues amar e honrar linfant en Jacme fiyl nostre, qui era frare seu de part de pare e de mare, e al qual nos hauiem dada ja certa heretat, en guisa que ab ell no hauia en res a contendre:   -533-   e que pus a ell donauem la heretat major, e1520 de tot lonrament, que sen tengues per pagat, e aixi que li era pus leu de fer: e encara que linfant en Jacme1521 fiyl nostre lamaria el obeyria en ço que fer degues aixi con a frare maior. E encara tot aço dit en presencia de tot lo conseyl comanam a ell lo bisbe Dosca, lo cal nos hauiem nodrit e feit nodrir dinfantea a ença: el cal per nos era pujat al honrat benifici de bisbalia, e era estat canceler de nostra cort en tro al dia de huy, el qual degues amar e honrar per honrament e per esguardament de nos. E apres comanam li lo sagristia de Leyda frare del dit bisbe Dosca, e lartiacha Durgell, e tots los altres sauis de nostra cort, e generalment tota nostra companya, ab los quals tots fos en deute al qual nos erem1522 en aquest present dia, e ells ab ell en aquel en que ab nos eren. Moltes daltres paraules a ell dixem, donan a ell benediccio aixi con pare deu dar a son bon fiyl a bo ordonament de sa persona, les quals longues serien de dir.
564. E tot aço dit1523 dixem a ell el pregam que ell que partis daqui, e que faes establir los castells del Regne de Ualencia de uianda, e daltres coses, e que degues be e enfortidament menar la guerra, e senyeladament que gitas tots los moros del dit Regne de Ualencia per ço con eren tots traydors: e hauien nos ho donat a conexer moltes   -534-   uegades que nos faen be a ells punyaren tots temps de fer a nos greuge, e a nos decebre si poguessen: e aço mateix farien a ell si romanien en la terra. E encara pregam lo que si cas sesdieuenia que nos daquesta malaltia morissem, en lendemig que ell seria en establir los castells, que ell en aquella sao nons tragues del Regne per ço con la terra per absencia del dit Infant en ·P· sen podia perdre: e si nos moriem en aquel endemig en Algezira, quel bisbe Dosca, e laltra companya que ab nos era nos soterrassen a sancta Maria Dalgezira, o a sancta Maria de Ualencia segons que nos hauiem ja manat. E pregam al dit Infant, en ·P·, que la guerra passada1524, que e ell nos faes portar si morissem a sancta Maria de Poblet hon nos erem ja lexats.
565. E totes estes paraules dites, Linfant damunt dit aixi con fiyl hobedient a pare, reebe los nostres manaments dessus dits ells prechs aixi con a bons e a uertaders, e promes nos complir tot aço damunt dit. E abans1525 que ell de nos se partis, en presencia del, e de tots aquells qui a les paraules dessus dites eren estats, en honor de Deu e de la sua beneyta Mare que a nos en aquest segle1526 molt donrament e daiuda nos hauia feit, e en remissio de nostres peccats, e en presencia de tots los Richs homens, e dels cauallers, e dels ciutadans renunciam en poder del dit fiyl nostre Linfant   -535-   en ·P·, lo qual hereter lexam a tots nostres Regnes, e a tota nostra terra: e uestim nos labit de Cistell ens faem monge daquell orde. El dit fiyl nostre per complir lo manament que nos li hauiem feit pres comiat de nos, e tots los Richs homens, els cauallers ab grans plors e ab grans lagremes: e torna sen en Xatiua per establir la frontera.
566. E a en tant alguns dies con nos haguessem en cor danar a Poblet, e de seruir la Mare de Deu en aquell logar de Poblet, e fossem ja partits Dalgezira, e fossem en Ualencia, a nos cresque la malaltia: e plach a nostre Senyor que no complissem lo dit uiatge que fer uoliem…
E aqui en Ualencia en lany de ·M·CC·LXXVI·, ·VIº· Kalendas Augusti, lo noble en Jacme, per la gracia de Deu Rey de Arago, e de Maylorques, e de Ualencia, Comte de Barcelona e Durgell, e senyor de Montpeyler, passa de aquest segle: Cuius anima per misericordiam Dei sine fine requiescat in pace:
Amen.
Aquest libre feu escriure lonra en Ponç de Copons per la gracia de Deu abbat del honrat Monestir de sancta Maria de Poblet: en lo qual Monestir jau lo molt alt senyor Rey en Jacme, aqueyl de que aquest libre parla dells feyts que feu ni li endeuengueren en la sua uida.
E fo escrit en lo dit Monestir de Poblet de la ma den Celesti Destorrens, e fo acabat lo dia de sent Lambert a ·XVII· dies del mes de setembre, en lany de ·M·CCC·XLIII·

Afegeix un comentari