L’ex-president Pujol no és conegut precisament per les seves proclames independentistes, ni tampoc el podríem considerar un referent per aconseguir el ple reconeixement nacional de Catalunya amb la independència com a objectiu final. Sigui per prudència o per saviesa, Pujol ha lluitat per moltes coses, però no ha lluitat per la independència.
Tampoc sembla que ara, lliure de la presió d’estar en el punt de mira de la política professional i lliure de responsabilitats de govern Pujol sigui……
mes o menys independentista. En tot cas continua fent el mateix discurs ara que quan manava. Un discurs del “ara no toca” o del “peix al cova”, que els seus successors en les responsabilitats de Govern han copiat.
Aquests, sí que han modificat el seu discurs, passant de la crítica ferotge dels discursos de Pujol, a la pràctica sistemàtica dels mateixos. Fins hi tot els que es proclamaven independentistes s’hi han apuntat.
Pujol ho ha sentenciat, i aviat la resta, els que ara manen, faran el mateix. La independència ara no toca, i és una llàstima que amb la retirada de Pujol, la classe política catalana encara o no ha estat capaça de retirar i prescindir, del discurs del Pujolisme.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!