Miquel Roman

A Barcelona ens cal un canvi per encarar les municipals. Un aire nou i renovador. Hom podria pensar que això ja és garantit. Al cap i a la fi, els dos candidats a cap de llista d’ERC a Barcelona són candidats nous després d’un Portabella que ha estat l’alcaldable d’Esquerra des del 1999. Però no és pas així.
 

Des d’aleshores, en Portabella no ha estat únicament el cap de llista d’Esquerra, ha esdevingut també el líder d’un sector – el majoritari a Barcelona – que ha decidit els què, els com i els quan. Se li ha de reconèixer el mèrit. No és fàcil sobreviure en política tant de temps, quan el Partit ha viscut el que ha viscut a nivell nacional, i quan els resultats electorals a Barcelona no han estat els que hauríem volgut. 
 

L’Oriol Amorós – que ha estat president de la Federació de Barcelona – és una peça molt important del Portabellisme, fins al punt de veure’s com el seu “hereu” natural com a cap de llista. Per sort, en haver-se presentat un altre candidat, ens hem estalviat aquesta via hereditària i ara som a unes primàries on la militància de Barcelona ha de decidir.
 

Hi ha moltes coses a tenir en consideració. L’altre dia parlava de lideratge (article: Escollim lideratge) i ahir de les millors eines per encarar la campanya (article: Millor que no ens disparem al peu). Avui parlo de si decidim entre tots i lliurement deixar enrere també a Barcelona, les rèmores del nostre passat en forma “d’aparells”, i ens decantem per un canvi de veritat, o si ja ens està bé continuar fent com fins ara i ens conformem amb un recanvi.
 

No és una tria fàcil, quan fa tant de temps que et decideixen els què, els com i els quan, perquè fa por canviar. Però no canviarem el País, no canviarem la ciutat, sense canviar nosaltres. Els independentistes d’esquerres demanem als nostres veïns i veïnes que ens recolzin per tal de dur a terme un gran canvi a Catalunya i a Barcelona. No podem tenir por, nosaltres no.