Miquel Roman

-Hem ajudat persones que vivien soles, que patien una situació de deteriorament físic i econòmic i a qui era urgent protegir. Defensem les necessitats de les persones grans al nostre districte. Un dels grans problemes que tenim és que a Nou Barris hi viuen 37.000 persones grans d’entre 65 i 90 anys.

—Fins ara teníem tranquil·litat. La gent anava fent coses al seu aire i disposant dels seus diners. Anàvem al casal d’avis i ens relacionàvem. Però amb la crisi les persones grans estem preocupades. Temem les retallades en coses essencials com la sanitat i l’educació. Quan érem petits vam aprendre que el metge i el mestre eren essencials. I ara veiem que els retallen. També hem patit la congelació de pensions i l’amenaça del copagament. Tenim una crisi que no hem generat la gent gran ni la resta de la societat, però que ens la fan pagar. I veiem com aproven una amnistia fiscal perquè els que tenen més diners puguin blanquejar-los. Això acabarà explotant, perquè a més a més apugen l’aigua, el gas, la llum. Tenim un benestar que ara ens volen retallar. Però no només estem per cuidar les persones grans, també per reivindicar.

-Nou Barris és un districte obrer al qual li ha costat molt aconseguir tot el que té. Jo vaig ser fundador de l’Associació de Veïns del Turó de la Peira i vam lluitar per aconseguir un semàfor i una escola. Ara la gent torna a moure’s perquè ja no creu en el sistema ni en els polítics. Les noves generacions canviaran tot això, però no les actuals. Els nostres joves ja en tenen prou amb l’atur i amb la hipoteca.

-A Nou Barris van guanyar els socialistes. Però és veritat que en la meva generació hi ha una ignorància política molt gran. El PSOE i el PP han generat una ideologia populista. Molts que han votat el PP ja se n’han desenganyat. Van pensar que el dolent era Zapatero i ara veuen que és Brussel·les. Però encara que sigui així, els polítics ens han de dir la veritat. A més a més, el bipartidisme a Espanya, PP i PSOE, han trencat l’hegemonia de la classe mitjana i de la humil. A mi m’agradaria que la gent gran en sabés més de política i que els polítics haguessin de passar comptes.

-Tinc 83 anys i una il·lusió enorme per la vida. S’han de fer les coses en vida i pels teus. El dret a la vida és una cosa meravellosa. Les persones grans hem de continuar amb tota la il·lusió, perquè si la perds, t’enfonses. El millor que he fet jo ha sigut cuidar la meva dona malalta. Sempre la vaig admirar, la vaig estimar i la vaig respectar.