Parlava l’altre dia del descrèdit de la política i dels partits polítics. Esquerra pateix també aquest descrèdit generalitzat. Tenim una força incommensurable, la nostra gent, milers de militants compromesos. Tot i això no aconseguim de fer visible al nostre electorat que som un partit diferent.
I si això es així, evidentment, en gran mesura es culpa nostra. La gran tasca que hem fet per tal de dur d’independentisme a totes les institucions també ens ha homogeneïtzat amb la resta de formacions. També i ha un altre motiu. En la praxi no hem passat, sovint, dels discursos als fets.
L’article 98 dels Estatuts que discutirem demà diuen (article 98) que els càrrecs públics han d’exercir les seves responsabilitats amb austeritat. I això que vol dir? Com s’aplica?
Ras i curt. Al cap i la fi, es que parlem es si ens creiem de debò que som una altra cosa. Jo ho crec.
Que en penseu?
Penso que continua essent molt, però que si hi hagués aquesta aplicació, veritablement hi hauria una diferència substàncial entre Esquerra i els partits que ni s’ho passen pel cap, perquè com bé dius, austeritat implica justament això.