Miquel Roman

Un dels nostres fracassos com a projecte es que la gent, l’electorat, les persones d’aquest País, no han visualitzat Esquerra com a un partit diferent de la resta, de la partitocràcia imperant. Una de les coses que a priori ens permetria demostrar la nostra diferencia amb la resta, el fet de que Esquerra tingui com a òrgans de decisions definitius i definitoris congressos assemblearis, no ha servit més que per transmetre soroll i mala maror.

El motiu? A Esquerra no hem sapigut fer relleus en els càrrecs de direcció. Ens hem instal·lat en lluites fratricides “pel poder“. En una successió de batalles i batalletes estèrils i esgotadores. Cal fer alguna cosa.

Per això he presentat dues esmenes -que han estat aprovades pel Casal de Nou Barris– per limitar el mandat dels càrrecs de Secretari General i President d’Esquerra a vuit anys. 

Es important instal·lar Esquerra en una nova cultura política. És important que els nostres màxims càrrecs orgànics, siguin qui siguin, sàpiguen que son per a servir al projecte i no per a ser servits pel projecte. Es important que sàpiguen sempre que el càrrec no es seu, que només l’ocupen. Que Esquerra es un projecte col·lectiu que fem nostre totes i tots, militant i col·laborant, i que tots som necessaris i ningú imprescindible.