Miquel Roman
Nou Barris (Barcelona)
3 de juny de 2011
11 comentaris
Esquerra ha d’abandonar l’estratègia del Front Patriòtic
Penso que cal un relleu radical de la direcció, recuperar l’ús habitual del nom complet del partit “Esquerra Republicana de Catalunya”, abandonar l’estratègia de Front Patriòtic, renunciar a fer pactes a nivell nacional amb forces de dreta ni sucursalistes, i limitar-ho a casos excepcionals en política local
Davant del cop rebut a les passades eleccions m’he donat un temps de reflexió. Crec que em calia, i que el necessitava. Es a petita escala el que l’hi toca fer a la globalitat del Partit, a Esquerra.
Per fer-ho he parlat poc i he escoltat molt, he pensat i repensat, m’he recolzat en la gent que m’estimo i finalment, com tenia previst fa setmanes -passés el que passes el 22 de maig-, he agafat la motxilla uns dies i he marxat del país …
Torno amb ganes renovades i amb una serie d’idees i opinions que vull compartir amb vosaltres. Sempre sota 3 premisses:
1r Som una organització assemblearia i per tant tots som corresponsables per acció o omissió dels encerts i dels errors. Al menys jo em sento corresponsable. No faig critica si no autocrítica.
2n L’objectiu de les meves reflexions i dels meus modestos anàlisis no es el de trobar culpables, si no solucions. Si teniu dubtes al respecte, recomano llegir un altre cop la primera premissa.
3r. El que escrit es el que penso. Te tant de valor com el que pensa qualsevol dels altres milers de militants d’Esquerra.
Les causes de la davallada.
La davallada d’Esquerra a les última contesa electorals no es fruit i no es pot explicar, només, amb única causa. Hi ha moltes. Però donat que no tinc ganes ni voluntat de fer una Tesi doctoral sobre el tema em centraré a les dues que crec més importants, significatives i principals responsables de tot plegat.
En aquest cas crec que hi ha una causa de fons, un pecat original que encara paguem; i una altre causa, més petita i conjuntural, però que no hem d’obviar.
Causa de fons
Resumint: El càstig a Esquerra pel tripartit encara continua, el nostre votant encara no ens ha perdonat. S’ha escrit molt sobre això i no repetiré coses que crec més que debatudes. Però em permetré de marcar posició, breument.
A parer meu Esquerra va tenir un greu problema de comunicació. Però en contra del que s’ha dit sovint des de la mateixa Esquerra, aquest problema no va ser que no ens sapiguem explicar, que no ens deixessin explicar (els mitjans hostils) o que no ens entenguessin (els nostres votants). El problema de comunicació es molt més greu.
El problema de comunicació es que nosaltres no vam entendre al nostre electorat, que ens va castigar per primer tripartit i no volia de cap de les maneres el segon. El error evident que vam cometre es prendre decisions, no només al marge de l’opinió del nostre electorat, si no manifestament en contra de l’opinió del nostre electoral.
Causa conjuntural
Manca de coherència com a projecte polític: Esquerra abandona a les eleccions locals el projecte d’Esquerra Nacional per abocar-se al de Front Patríotic.
Aquesta causa es menys evident i per tant s’ha obviat, massa, en el debat intern que he tingut ocasió de viure. Per això, em permetreu que m’expliqui.
Esquerra havia consolidat al llarg dels anys un espai d’esquerra nacional. És a dir, un projecte polític basat en els eixos Esquerra/Republicà/Independència.
En pactar el govern autonòmic per dues vegades amb el PSC una part molt important del seu votant que s’identifica principalment amb el sobiranisme deixa de votar a Esquerra en considerar-se traïda.
El Partit, enlloc de tornar a a la posició inicial, a nivell local i a molts municipis aposta per constituir Fronts Patríotics. Aquestes candidatures no només no aconsegueixen recuperar el vot més sobiranista, que encara no ens ha perdonat, però si que aconsegueix que el votant més socialment compromès es desentengui del projecte d’Esquerra.
Això ens ha fet perdre vots i regidors a les ciutats, ampliant la davallada de les autonòmiques. És dona la característica que si abans perdíem més vots als feus nacionalistes, en abocar-nos al Front Patriòtic i diluir el nostre missatge d’esquerres, perdem vot d’esquerres i aquest cop amb més quantitat als feus tradicionals d’esquerres. Val a dir, insisteixo, que sense recuperar els vots perduts com a càstig pel tripartit. Nosaltres mateixos construïm la nostra tempesta perfecta.
A més a més, les candidatures d’unitat tipus Front Patriòtic han contribuït, també, a crear confusió i a diluir la fidelitat del votant d’Esquerra de tota la vida.
Una persona a la que m’estimo molt em va dir que el votant d’esquerres es més exigent al respecte a la coherència dels partits d’esquerres que no pas el de dretes. Es així, tant si ens agrada com si no. És un error no tenir-ho en compte a l’hora de planificar la tàctica i l’estratègia política.
És un error de voler que el nostre electorat sigui d’una altra manera quan em d’entendre que hem de ser nosaltres els que hem d’actuar d’una altra manera.
Propostes per tal de construir un futur
Esquerra ha de bastir el seu projecte, un cop més. Ho ha de fer sota tres línies d’actuació clares:
a) Evidenciar la renovació de maneres de fer el partit. Es a dir, fer-les evidents per tothom.
b) Escoltar de manera real al nostres votant i actuar en conseqüència.
c) I mantenir la coherència de la línia política del Partit.
Mesures
La neteja de la percepció per part del cos electoral de l’imatge d’Esquerra i la determinació en línies estratègiques que el nostre electorat no rebutgi i siguin coherents amb nostra trajectòria política.
Neteja de percepció:
L’electorat ha de percebre voluntat de corregir el nostre rumb. Caldrien dues accions
I) Relleu radical de la direcció.
Sense criminalitzar a persones per cap decisió del passat i donant sempre les gràcies per la feina feta. S’imposa el relleu de la direcció amb cares noves gens vinculades ni vinculables al govern tripartit. Per una organització es una tasca dolorosa, però és del tot necessària. No la podem fer a mitges.
II) Refundació del partit a partir dels valors fundacionals.
Renovem per a millorar. Però no reneguem del que som, ni del nostre passat. Això es podria visualitzar recuperant l’ús habitual del nom complet del partit “Esquerra Republicana de Catalunya” i les seves sigles enlloc de fer servir simplement “Esquerra”. Seria una mesura fàcil i efectiva que evidenciaria que el nostre objectiu es recuperar els valors històrics i la confiança de la nostra gent.
Coherència política
El Partit ha de retornar a línia estratègica de l’Esquerra Nacional tot abandonant a nivell local i evidentment no plantejant a nivell nacional la de Front Patriòtic.
Esquerra es un projecte de llarg recorregut i si ha una cosa clara es que no hi han dreceres. En el context actual una estratègia de Front Patriòtic només tindria l’efecte de consolidar l’atomització política del independentisme polític a costa del mateix independentisme polític. Que es precisament el que està passant ara.
Política de pactes.
Esquerra ha de renunciar a fer pactes a nivell nacional amb forces de dreta ni sucursalistes, i limitar-ho a casos excepcionals en política local.
Esquerra ha actuar per fixar de manera molt conservadora la seva política de pactes pre-electorals i post-electorals, tot tenint en compte tant l’opinió dels seus votants com la coherència de la seva trajectòria en el temps.
Conclusions
Esquerra es un partit trencador, amb el sistema i amb l’estat. Un partit a abatre per molta i molta gent. Rebem cops però estem vius i no defallim. Entre tots, amb il·lusió i ganes, ens ensurtirem. Però ni serà fàcil ni serà ara. Si ens deixem de dreceres, experiments i tactisme, si tornem a la línia de l treball, la lluita i la coherència.
El futur, companyes i companys, es nostre.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per mi, hi ha un altre factor important que és el descrèdit general de l’esquerra. Hi ha una manca de perspectives absoluta. No és un problema de cares sinó la necessitat d’una regeneració moral i de discurs.
No n’hi ha prou assenyalant que l’administració ha de gastar més en polítiques socials si l’Estat està desfondat econòmicament per causa de la marxa general del sistema. Tota la classe política s’apunta al carro de prometre una nova economia que ningú sap que és, mentre ningú apunta a les causes generals sistèmiques que estan desballestant les economies locals.
En un altre pla, mentre la majoria social es precaritza, la classe política segueix vivint molt bé de la mamella. No hi ha esquerra que valgui quan no es comença per acotar els privilegis dels qui viuen de l’erari. El descaro, la ceguera moral és comuna a tota la nomenklatura político-empresarial. I quan dic empresarial no em refereixo al negoci del senyor Pepet, que prou feina té, sinó a tot aquell que considera normal que els ingressos d’els il.lustres multipliquin manta vegades els del populatxo.
No hi ha credibilitat perquè no hi ha coherència. No hi ha projecte sinó parxes. No hi ha manera d’identificar-se amb les opcions polítiques institucionalitzades. Llavors es quan no es vota a favor sinó a la contra o quan ni es vota.
No hi estic d’acord
Crec que ERC ha de ser el pal de paller d’un front independentista. Aquesta és i ha estat sempre la seva força.
Per als qui volen un partit d’esquerres, sobiranista, però que no en faci bandera, sinó que se centri sobretot en un projecte d’Esquerra nacional com volia fer en Carod amb ERC, doncs que seguixin en Carod, que ja ha deixat via lliure a ERC perquè es renovi amb força cap a l’independentisme. En Carod probablement busqui ajuntar-se amb el sector catalanista del PSC, perquè aquest trenqui amb el PSOE, i passi a formar part del sobiranisme tranquil, però sobretot d’Esquerres on també podria passar a formar-ne part ICV (on hi ha cada cop més sobiranistes també). Aquest nou partit resultant, seria el que volia en Carod per ERC però en gran. Em sembla molt bé, i espero que li vagi bé!
Ara bé, ERC ha de ser el parit que aposta fort per l’indepdnència, perquè és l’única solució real per avançar el país econòmicament, social i cultural. I no hi ha temps a perdre. ERC ha de ser diferent del sobiranisme gradual de CiU (que mai hi acaba d’arribar), i d’aquest nou partit que espero que en Carod pugui impulsar amb els catalanistes del PSC i ICV (que segur que també serà tranquil, i que necessitarà, com CiU0, d’una espenta per a fer el pas decissiu). Cal ERC com a pal de paller de ‘independentisme, per a ser forta i empenyer al catalanisme polític cap a la independència.
Visca Catalunya Lliure !!!!
Esquerra sembla nedar i lluír mes davant la ciutadania sota el fum patriòtic espanyol.
Però alhora es dediquen a escampar el seu propi fum patròtic que no volen per a ells al País Valencià.
La crisi de a l’Estat espanyol i el malbaratament públic d’esquerres ha arrossegat el descredit dels partits d’esquerra de l’entesa catalana i han estat els majors derrotats.
El sobiranisme i independentistes s’han mantingut o augmentat en general encara que el vot ha estat més dispers amb -ERC, CUP i SI- i CiU en menor mesura.
A excepció de les grans capitals on CiU com alternativa de govern del tripartit amb més credibilitat a Catalunya augmentat i Lleida amb el PSC i alguna gran ciutat on el PP i PXC han augmentat davant la crisi.
Una ERC fent de Convergència CDC per l’esquerra com alternativa?.
I federada a l’estil Unió UDC amb un pacte d’entesa per l’esquerra amb el PSC o ICV-EUA com alternativa a CiU?
Esquerra a pagat la gestió de la vesant independentista en clau interna amb l’aliança incoherent contra natura en principi amb l’esquerra espanyolista en aquest sentit en primer lloc i que ha acabat repercutint en aquestes eleccions.
I sobre tot la manca de previsió davant la crisi i de capacitat de resposta dels partits en que s’havia aliat amb d’entesa espanyolista i d’una visió de la prioritat de l’eix d’esquerra semblant força coincident en la gestió des de l’esquerra nacional i espanyoliista.
Qüestió que han sortit beneficiat els partits d’alternativa de govern a Catalunya amb més credibilitat com els nacionalistes de CiU.