Miquel Roman

Nou Barris (Barcelona)

25 de gener de 2006
Sense categoria
0 comentaris

6. Camí del pantà de Vallvidrera

Descobrir nous paratges naturals per la serra de Collserola

L’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris ens oferí el diumenge 22 una nova oportunitat per conèixer Collserola. En aquesta ocasió ens descobriren el pantà de Vallvidrera, el Museu del Patronat de Collserola, el Minagrot, les fonts Joana, Vella, Nova i Rosita. I per cloure l’ermita romanica de Santa Maria de Vallvidrera (a la foto).

Aquesta vegada l’Arxiu aplegà al voltant de una setantena aguerrits noubarriencs i simpatitzants dels noubarriecns per endinsar-se a Collserola. El punt de trobada fou la plaça de Llucmajor (davant de l’entrada del Parc de la Guineueta). Allà l’organització facilità la publicació "petit arxiu" corresponent a la sortida pel mòdic preu de 1’5€. Després agafarem el metro per dirigir-se fins a la parada del Baixador de Vallvidrera (FGC). Després de l’esmorzar visitarem el Centre d?informació del Patronat de Collserola on vam veure un audiovisual.

El següent pas fou la visita a Vil·la Joana, l’actual museu Verdaguer. Antiga casa pairal, de grans dimensions, de la qual conserva en el cos principal, les traces basilicals del mas original, del qual les probables intervencions al segle XIX li donen l’aspecte actual. L’edifici es compon d’un cos principal central amb coberta a dues vessants i torre mirador a l’aire, al qual se li afegeixen diversos cossos laterals amb galeries i terrasses amb balustres de terra cuita, que li donen aquesta peculiar imatge. De l’original ús residencial/agrarila, ha passat a ser Museu Verdaguer, de propietat municipal.

La ruta continua, tot visitant diverses fonts,  fins al Minagrot. El túnel de la Minagrot canalitzava les aigües del pantà de Vallvidrera i es va convertir en el recorregut del primer tren electric de passatgers de l’Estat espanyol. Després, tot pujant arribarem al al pantà de Vallvidrera, que vam circunvalar.

Finalment ens arribarem a l’ermita romanica de Santa Maria de Vallvidrera tot i que no accedirem al seu interior. Encara que el temple està documentat des del 987, l’esglesia actual es construí el 1540-87, essent, tot i les modificacions del segle XVII, una clara mostra de la pervivencia de la tradició gotica en l’arquitectura catalana de tot el segle XVI. És de nau única i absis poligonal, i deu ser contemporani al campanar de planta quadrada que flanqueja el temple. Actualment està tancada al públic. L’accés es fa a través d’un pati d’entrada, on hi ha un petit cementiri. Tot el conjunt està encerclat per un mur de tancament de pedra.

Aquesta sortida ha estat un nou èxit de l’Arxiu, i jo hi era.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.