Miquel Roman
Nou Barris (Barcelona)
292. L’Estatut andalus … i el català
Un estudi de la UPF va concloure que més de la meitat dels preceptes recorreguts de l’estatut català estan inclosos dins de l’andalús
Del total de 126 preceptes del nou Estatut català impugnats en els set recursos d’inconstitucionalitat interposats contra ell, més de la meitat (74 preceptes) es recullen en l’estatut andalús, dels quals 39 apareixen de forma idèntica, 19 amb variacions de detall en la redacció, i els 16 restants contenen variacions més importants en la forma i en el fons.
Aquesta és una de les conclusions que es desprenen de l’estudi "Comparativa entre les reformes dels Estatuts d’Autonomia de Catalunya i d’Andalusia. Articles impugnats davant el Tribunal Constitucional", realitzat per Albert Lamarca i Vanessa Casado, professor titular i becària de recerca, respectivament, de les àrees de Dret Civil i de Dret Administratiu de la UPF (els podem veure a les imatges del costat). El treball s’ha publicat al número 391 d’ InDret, revista per a l’anàlisi del Dret, editada en format electrònic per l’àrea de Dret Civil.
L’objectiu de l’estudi és contribuir al debat jurídic en el marc el procés de reforma dels estatuts d’autonomia a l’Estat, en relació als diferents recursos d’inconstitucionalitat que s’hi puguin plantejar. Inclou un quadre amb la comparativa dels articles de l’estatut català que han estat impugnats amb els corresponents de la proposta de la reforma de l’Estatut andalús que són idèntics, molt semblants o similars amb variacions, algunes de matís i d’altres de fons. Dels 126 preceptes en total impugnats, al quadre se’n recullen i comparen 74. Els 52 restants no són objecte de comparació, bé perquè la matèria objecte de regulació no s’hi conté, especialment en qüestions vinculades amb la realitat nacional i política de Catalunya, o bé perquè la matèria està regulada de forma jurídicament molt diferent, especialment en seu competencial.
Principals coincidències
Alguns dels passatges idèntics o que coincidieixen molt fan referència, entre d’altres àmbits, a la justícia (atribucions del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, del president, de la fiscalia, del Consell de Justicia, o convocatòria d’oposicions); a la designació de representants d’òrgans constitucionals (com ara el Tribunal Constitucional); ubicació i finançament de les infraestructures; comissió bilateral entre el govern autonòmic i l’Estat; finançament (agència tributària pròpia i atribucions de la comissió d’assumptes econòmics i fiscals); competències aeroportuàries; paradors de turisme; relacions amb la UE, o consultes populars, entre d’altres.
La comparativa comprèn articles dels set títols en què s’estructura l’Estatut: Títol Preliminar; Drets, deures i principis rectors; Institucions; el Poder Judicial a Catalunya; Competències; Relacions Institucionals de la Generalitat; Finançament; Reforma de l’Estatut, i la seva part final.
Repercussions de l’estudi
L’estudi vol destacar que des d’un punt de vista jurídic els recursos d’inconstitucionalitat interposats contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya davant del Tribunal Constitucional haurien de resultar afectats per l’aprovació del nou estatut d’Andalusia (ahir el ple del Senat va donar llum verda al text andalús, després que el Congrés l’aprovés el passat 2 de novembre), en el qual més de la meitat dels preceptes impugnats al text català s’hi recullen de forma idèntica o bé molt similar.
Tanmateix, el treball constata que els ordenaments jurídics continentals europeus no solen admetre escrits acadèmics independents dirigits als tribunals de justícia en el marc de procediments de gran importància, cosa que sí que permeten els països de la Common Law, especialment en les jurisdiccions nord-americanes, mitjançant el procediment anomenat d’Amicus Curiae.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En primer lugar, está claro que al Partido Popular y sus adlateres habría que pedirles explicaciones. ¿Cómo es posible que recurran ante el TC el Estatut Catalá y, sin embargo, llegue a un acuerdo con el psoe-a para pedir el SÍ para el Estatuto Andaluz?.
A continuación, si el TC entendiera inconstitucional el Estatut, ¿que pasaría con el Estatuto Andaluz? ¿También sería inconstitucional, dadas tantas coincidencias en la redacción de su texto?. ¿Como se arreglaría todo esto?
Desde mi punto de vista, está claro que, por una parte, los partidos españolistas le han negado, una vez, el pleno ejercicio legítimo de autogobierno a la nación catalana, entre otras cosas porque, a pesar de lo que dijo ZP, en el Congreso del estado español no se ha aprobado el Estatut que salió del Parlament de Catalunya. Y, aún no contentos con ello, algunos intentan que, definitivamente, el Estatut sea declarado inconstitucional.
Y, por otra parte, en la Nación Andaluza los partidos españolistas se ponen de acuerdo, de forma difícil de explicar a cualquier ciudadano de a pié, por cierto, para sacar adelante un texto estatutario que, de forma abrumadora, ha sido negado por el pueblo andaluz: unos votando NO, otros votando NULO, otros votando EN BLANCO y, otros, por pasiva, NO ACUDIENDO A VOTAR. Los partidos españolistas, una vez más, han querido utilizar a Andalucía como arma arrojadiza para "salvaguardar la unidad de ese ente ficticio llamado España".
En resumen, una vez más, tanto Andalucía como Catalunya, siguen siendo víctimas del nacionalismo español, de su imperialismo y de su colonialismo.
Pero, finalmente, VENCEREMOS!!
Visca Catalunya Lliure!!
Viva Andalucía Libre!!
PARA EL FORO ANDALUZ DE CHICLANA, LOS RESULTADOS DEL REFERENDUM DESLEGITIMAN EL ESTATUTO.
Foro Andaluz de Chiclana, una vez analizados los resultados del referéndum de la reforma del Estatuto Andaluz, manifiesta a la opinión pública un extracto sobre las conclusiones obtenidas tras reflexionar sobre el mismo.
Dichos resultados demuestran, sumando abstenciones mayoritarias, noes y votos en blanco, que el 70% de la ciudadanía andaluza no ha respaldado el nuevo texto estatutario. Este hecho, sin precedentes en nuestra historia y teniendo en cuenta la tradición participativa de nuestro pueblo, supone un grave riesgo de fractura democrática en nuestro país si el estatuto finalmente se lleva a la práctica.
El divorcio entre el pueblo andaluz y su clase política se agrava aún más si tenemos en cuenta que la reforma estatutaria ha sido protagonizada y finalmente consensuada por todos los partidos políticos españoles representativamente mayoritarios en nuestro parlamento, con la oposición del único partido andaluz, el PA, que, desde el principio, denunció el trato discriminatorio para con Andalucía del nuevo estatuto.
Entendemos que el estatuto es paradójicamente “legal” según el sistema democrático formal, pero no es legítimo. La clase política española en Andalucía ha quedado deslegitimada y no tiene capacidad moral para legislar y administrar al margen, por no decir en contra, de la gran mayoría del pueblo andaluz. De otro modo, todo quedaría reducido a una farsa o a un esperpento que haría trizas el propio concepto democrático y del que nuestra sociedad se vería gravemente afectada.
Las intervenciones de los políticos justificando lo injustificable, sin autocrítica y sin querer aprender la lección, aferrándose al poder como un nuevo sistema de privilegios, forman parte de la misma farsa y desprecio con el que tratan al pueblo. En este sentido, entendemos que, entre las varias causas de estos resultados, destacan dos fundamentales: la falta de información o desinformación interesada por parte de las instituciones y clase política española y la ambigüedad de mucho articulado del texto con el propósito consciente de discriminar a Andalucía. Por activa con el no y por pasiva con la abstención o voto en blanco, nuestro pueblo, en un alarde similar al del 28 de Febrero pero en sentido opuesto, les ha dado la espalda a unos políticos que ha sabido o ha intuido como traidores a nuestros intereses.
Mª Ángeles Cabello Rodríguez
Presidenta de Foro Andaluz de Chiclana