Fotons i electrons

És interessant generar energia elèctrica a casa, amb un inversor fotovoltaic?

Pel que sembla, molts de nosaltres pensem que si: https://www.vilaweb.cat/noticies/autoproduccio-solar-esclata-paisos-catalans/

La realitat és una mica més crua, pero.

Fa uns anys, el cost de les plaques fotovoltaiques era tan elevat (5€/W el 2008) que generar electricitat renovable només era rendible als productors de cannabis. Per tal d’impulsar la producció de panells i el consegüent abaratiment, es va subvencionar fortament la producció fotovoltaica. Una dècada més tard, els panells es venen per sota de 0.5€/W. Massa barats. Amb panells a aquests preus, a Catalunya és possible produir a la teulada de casa electricitat a 3c€/kWh .

Per a evitar-ho (si, he escrit evitar-ho) l’Abril de 2019 es va aprovar el reial decret que regula l’autoconsum elèctric.

Un dels punts clau d’aquest infame decret és com es compensen els excedents de producció (la energia produïda que no es consumeix, i per tant es vessa a la xarxa elèctrica). El seu objectiu principal és reduir la rendibilitat de les instal·lacions d’autoconsum. Com? Estafant al productor per partida doble.

En primer lloc, l’energia produïda (l’excedent) es compensa al preu que el pobre productor pacti amb la seva distribuïdora, que és diferent al preu al que ell la compra. En la factura d’electricitat hi ha el terme de potència (que és fix i depèn de la potència que contractem) i el terme de consum (que varia segons l’energia que consumim). Si compteu tot el que pagueu per kWh consumit, ve a ser d’uns 18c€/kWh, dels quals menys de la meitat es quantifiquen com “cost” de l’energia. Naturalment, al productor se’l compensa per sota d’aquest “cost”. I a sobre cal afegir un comptador “intel·ligent” per a mesurar la producció, és a dir: podem autoconsumir si no ens escapem del control de l’estat…

Tot i això, encara surt rendible generar energia, per la qual cosa els lobbys elèctrics han introduït la segona part de l’estafa.

Com és normal (però poc conegut pels que no sou del sector) la producció canvia molt d’estiu a hivern. Per exemple, a Parets del Vallés la producció mensual varia de 100 a 160kWh:

Si l’excedent es compensa durant un any, la producció de l’estiu es gasta a l’hivern. D’aquesta forma, una instal·lació petita, assequible per una gran part de la població, és suficient per a produir tota l’energia consumida durant l’any, i el  rendiment de les instal·lacions és màxim.

La segona (i més gran) part de l’estafa consisteix en una doble limitació de la retribució per l’energia produïda: només es compensa el terme d’energia (és a dir: sempre pagarem el terme de potència íntegrament) i només en la factura del mes següent. Si l’energia produïda val més que la consumida, l’excedent es “perd”. A l’estiu, quan consumim menys i produïm més, ho perdem: només és esperable cobrar l’excedent del darrer mes, el més minso. I a sobre, si no gastem l’energia produïda (p.e. marxem de vacances), la perdem. Ole tú!

Com és doncs, que tanta gent s’hi apunta? Molt fàcil: la majoria d’ajuntaments estan subvencionant la instal·lació de plaques via reducció de l’IBI, que fan rendible posar plaques. Ras i curt: els ajuntaments paguen i els calés van a parar a les elèctriques…

Hi ha alguna cosa a fer? Moltes, tot i que no gaire efectives:

• Cooperatives que organitzen projectes col·lectius per a aconseguir majors rendibilitats (p.e. SomEnergia). No resulta gaire més interessant, pero és una millora.
• Usar bateries, combinades amb la tarifa de discriminació horària, per a maximitzar l’autoconsum
• Usar la domótica per a maximitzar l’autoconsum i si és possible acumular l’energia en forma de fred o calor.
• Instal·lar inversors que no envien l’energia excedent a la xarxa 😉

El que realment necessitem és una legislació feta per a la gent i no per a a les elèctriques, que faci que les petites instal·lacions autoproductores siguin rendibles sense necessitat de subvencions. Tenim energia solar de sobres per a aconseguir-ho.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!