Avui, dia de comiats torno a recordar aquest poema.
Uns estaran en el record de molts i altres en el d’uns pocs … alguns influeixen en la vida de molts i altres en la vida d’uns pocs.
Per poca que sigui la nostra influència, d’una o altra manera, les nostres accions repercuteixen en el nostre entorn i en aquells més nostres, més estimats …
Hauria de ser suficient per recordar que serem recordats … i com volem que se’ns recordi … no?
Bon dimarts!
Porto “Fins sempre” a + Vilaweb (en un xicotet-gran esforç per donar suport a la independència en la premsa).
Per llegir el poema clica:http://mariolanos.blogspot.com.es/2013/10/fins-sempre.html