El meu amic Tomàs Camacho va comentar un dia que hi havia gent que s’obstinava de fer de la poesia només una cosa seriosa i profunda, que pensava que li faltava un toc d’humor, que li agradava la poesia lleugera i desenfada.
El meu és el costat fosc vaig pensar … no podré. Però tinc sentit de l’humor i també el meu costat més frívol i divertit, així que em vaig prendre aquelles paraules com un repte. Tomás és molt bo en aquests menesters poètics i sap com gairebé tothom, més que jo, així que li vaig fer cas. A ell no l’hi vaig comentar, per això ho faig ara.
Porto amb aquest poema una temporada … el deixo, l’agafo, li canvio una paraula, una altra … i així fins avui.
La conclusió és que he pogut a mitges … que era la meva intenció … to desenfadat però amb tema (no puc evitar-ho: avui m’he alçat amb els immigrants fumigats a Lampedusa, per per posar exemple).
Ací vos el deixo … Ja em direu val?
Polsa per llegir el poema: http://mariolanos.blogspot.com.es/2013/12/contencio-de-sentiments.html
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!