A cop de foc

Vaig conèixer al meu amic Tomàs Camacho en un poble sense mar i després d’un concert … Vam compartir un moment molt especial amb Carles Santos al piano. Eixa setmana jo l’havia entrevistat per al Hoyporhoy de la Cadena Ser Maestrat i a la meua pregunta sobre la durada del concert em va respondre que poc menys d’una hora … El que un orgasme, ara que ja estic més gran. Irònic com sempre Carles. Per això puc dir que vaig conèixer a Tomàs el 22 d’agost del 2009 en Vallibona. Encara conservo l’agenda d’aquell any (imprescindible quan els directes són diaris).

A partir d’aquest moment vaig conèixer el poeta i la Mostra Oberta de Poesia d’Alcanar . Unes quantes entrevistes a la ràdio i algun reportatge per a la revista Crònica de Vinaròs en la meua faceta periodística em van obrir una porta que mai m’havia atrevit a creuar.

Un amic em va dir l’altre dia que la gent és la gasolina però algú ha de ser el motor.

Tomàs és no només el motor de la mostra oberta d’Alcanar que enguany arriba a la seua cinquena edició, sinó també una mica culpable que jo participe aquest any, no com a periodista d’ofici sinó com a poeta sense ofici (encara que daixò últim no el faig responsable).

Mariola, has de participar amb algun escrit teu … Estic segur que tu escrius …