A cop de foc

Poesia, art i cultura.

7 de gener de 2014
Sense categoria
0 comentaris

Del temps viscut (dels dos)

Del temps viscut (dels dos)


Amb el pas dels anys
has fet fardell
d’un món passat
abans llunyà
i avui
per mai tornar

Un temps de goig

I amb pas tremolós
arrossegues
cansat
el pes de tot
el dol
d’aquelles morts

Un temps de pors

Entristida
imploro pietat
a l’àngel
que deu mirar-te als ulls
saben
que ho tens tot fet

Allò més teu

Reflectida
demano benevolència
al final
que deu abraçar-me
conscient
que ho tinc tot llest

Allò més meu

I
d’aquell
temps de goig
amb tu
donar les gràcies

No més

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!