Un altre país

Ara sí que ha començat de debó la campanya i ja se sap qui va amb qui.
La decisió de Veltroni de que el Partito Democratico vaja tot sol ha descol·locat a Berlusconi, que ha forçat els seus aliats a anar amb ell sota la mateixa sigla i ha ressuscitat el partit que s’havia inventat fa uns mesos i que tothom havia oblidat. Li ha funcionat amb els ex-feixistes d‘Alleanza Nazionale, però l’altre gran partit de la coalició, els democristians de l’UDC, han decidit que ells també van sols. A més, per la dreta, també se n’ha separat un bon tros, i els feixistes (que no ex) s’han organitzat un altre partit que es diu La Destra. Tot això pot fer perdre un bon grapat de vots a Berlusconi.
El Popolo della Libertà, que es com es diu finalment el partit de Berlusconi, ha triat l’eslògan: Rialzati, Italia! (només falta "e cammina" per què el país siga Llàtzer i Berlusconi, com no, Nostresinyor). Per cert, a les fotos Berlusconi sembla normal (!), però a la tele té una cosa dalt del cap, que no són cabells, que no s’entén què és, se li deu haver caigut el darrer implant de cabells que es va fer i ara se’ls pinta, o alguna cosa per l’estil, però fa un efecte raríssim.
Veltroni, en canvi, ha triat com a eslògan "Si puo’ fare" (We can, com Obama) i han omplert les ciutats amb cartells amb una gràfica molt moderna amb frases com ara: "No canvieu un govern, canvieu Itàlia" o "No penseu en quin partit, penseu en quin país". A més, han canviat el programa: de les 281 pàgines que va presentar L’Unione a les darreres eleccions a 12 punts clarets clarets (jo quan estudiava sempre em confonia de número amb els 14 punts de Wilson i els 13 de Negrín). La Sinistra arcobaleno ha començat també la campanya i també han perdut un tros amb el naixement d’un nou partit trostquista (el que faltava!).
De moment els sondeigs no valen per a res, canvien cada dia i, segons qui els fa donen resultats completament diferents, però està clar que Veltroni ha aconseguit el que ningú s’esperava i Berlusconi està nerviós. El PD diu que poden guanyar tres punts a la setmana en intenció de vot, a mi em pareix molt, però és cert que han començat molt bé, i els indecisos són un 25% de l’electorat.
Per acabar-ho d’adobar hi ha també eleccions a Sicília, on mana l’UDC, que sembla que tornarà a presentar Cuffaro, que va dimitir fa dues setmanes perquè li han caigut 5 anys per ajudar a un mafiós. Berlusconi, que sap que sense l’UDC no ho té fàcil, presenta a Micciché, que jo vaig saber que existia perquè fa uns anys, durant el govern Berlusconi, van detenir el traficant que li portava la cocaïna al ministeri. El PD presenta a Anna Finocchiaro, una senyora que a mi m’agrada molt i que durà com a segona de la llista a la germana del jutge Borsellino.
És, sense dubte, la campanya electoral més interessant dels darrers anys, veurem.

PS: per cert, aquests dies amb la independència de Kosove, als telegiornale diuen que l’estat espanyol no la reconeix perquè té problemes amb els separatistes bascos i els autonomistes catalans…

PS2: Òbviament Nàpols continua plena de fem pels carrers, i van quasi dos mesos…