Un altre país

Darrerament el cavaliere i els seus estan portant el llenguatge ‘polític’ a límits patètics.
La sentència (ahir es van fer públiques les motivacions) que diu que quan l’empresa de Berlusconi va corrompre un jutge per poder comprar la Mondadori, Berlusconi ho sabia, no és una sentència, és un ‘projecte subversiu que amb mitjans impropis vol contrastar la voluntat democràtica del poble italià‘, això segons qui parle, també han dit que era un intent de ‘colp d’estat’, que en italià es diu ‘golpe‘, tal qual, en espanyol.  La legislatura que potser no puga acabar no és una legislatura, és una ‘missió quinquenal’ (la combinació jesuític-staliniana m’ha encantat). Els jutges que fan la seua faena són: comunistes, anti-italians (anti-italians som quasi tots, darrerament) i ‘ataquen la democràcia’. El Consell Superior de la Magistratura és ‘l’exèrcit roig de les togues’, els jutges que investiguen els assassinats de Falcone i Borsellino són ‘conspiradors contra qui fa el bé al país’.

Hui s’hauria de pronunciar l’exèrcit roig sobre la llei que dóna immunitat al dipositari de la voluntat democràtica del poble italià (i que el protegeix dels comunistes conspiradors) que fa el bé al país i que és el millor primer ministre dels darrers cent cinquanta anys. Si la declaren inconstitucional podria ser que no acabara la seua missió quinquenal (potser els tancs soviètics estan esperant a la frontera) i tinga lloc un colp d’estat de l’anti-itàlia, segurament ho sabrem aquesta nit.