Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

Un altre país

Un altre país i un altre nom per al bloc.
Marxem d’Itàlia, en un parell de mesos viuré a un altre país i miraré d’explicar-lo ací.
Afegiré un país als països que enyore.
Enyoraré Itàlia, el meu país d’Itàlia i enyoraré Roma, on ja fa temps que no em sento estrangera i on he viscut setze anys plens de meravelles. 
Marxem a Ginebra però viurem a França, a la vora de la frontera suïssa. Encara no sabem on viurem exactament, però viurem a la muntanya, a algun poble als peus del  Jura. Encara hem de trobar casa, i poble, però el país l’hem trobat: el meu nou país es diu Pays de Gex. 

Estic segura que el meu nou país serà tan generós amb mi com ho ha estat aquest, tot i que encara no en sé pronunciar bé el nom.



  1. Que tingueu sort companys!  Com diu la canço de Lluís LLach.
    No hi ha molta distància però serà un habitat molt diferent i no sols per la natura.
    No ens coneixem personalment. Et vaig llegir per primera vegada quan la meva filla gran, la Laura s’en va anar aviure a Roma (on encara resideix). Em va cridar l’atenció el bloc d’una noia que podía tenir una edat semblant, que ja feia anys que hi era i que s’havia adaptat molt bé, sense perdre les seves arrels. Despré t’he anat seguint per qué com a tú m’agrada la literatura (des que la Laura és a Roma he après l’italià llegint: primer una prosa més asequible com la de Susana Tamaro i Paolo Giordano després vaig descubrir Erri De Luca i ja n’he llegit mitja dotzena de les seves noveles i he anat avançant: Dino Buzzati, Cesare Pavese, Claudio Magris…(aquest últim encara em costa, vaig lenta i necesssito sovint el diccionari però la seva prosa em sedueix!).  Si tens alguna recomanació per a mí, serà benvinguda.
    Ara inicies una nova etapa en la que també hi tinc una coïncidencia: vaig viure dos anys a Ginebra quan era jove. Hi vaig anar sola en acabar els estudis per fugir del món gris i tancat del franquisme i per consolidar el meu francés. Em vaig matricular a l’universitat Internacional i vaig trobar una bona feina en un despatx d’agents de Canvi i Borsa que operaven a la Borsa de Madrid i a la de Barcelona. Una sort! i just devant del llac: veia el jet d’eau per la finestra.
    No t’aborreixo més. Molta sotr i en mig del trasbalç  i no oblidis el teu bloc. Esperem les teves impressions sempre ben colpçades.
    Dolors.  
  2. Avui m’has dit que has canviat el nom del teu bloc …. i ràpidament l’he cercat.
    Jo també enotyaré i molt els teus apunts de Roma. Sempre és un trasbals els canvis, i dels grans, i aquest és important, però sí, jo també us acompanyo amb les vostres il.lusions. Ara començarem a estimar el Pays de Gex, perque hi viurà una blocaire estimada juntament amb en F. i anirem fent camí.
    Abraçada d’any nou. 
  3. Molta sort i moltes noves i bones històries Maria!
    Jo també t’he anat seguit perquè vaig viure a Itàlia i les teves cròniques m’han obert finestres de literatura, política, cultura i tradicions. Espero que ara ens obris finestres de la petita Suïssa.
    Et seguim. No deixis d’escriure!

Respon a Laia Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de impasse per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent