Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

tres-cents

Aquesta és l’entrada que fa 300, en un any i mig, què dir: gràcies, gràcies per passar per ací, gràcies per permetre’m compartir dèries i pensaments, cançons i literatura, gràcies per tots els clics i per les paraules que m’heu deixat. He trobat un tresor d’amics i d’afectes, nous companys de viatge, gent que quan fa temps que no passa per ací l’enyore. A la darrera entrada Josep m’havia deixat un comentari molt bonic on deia que al meu bloc se sentia com a casa. Crec que jo també pense el bloc i els blocs com un lloc, com una casa oberta amb la taula sempre parada. I quan faig la volteta pels blocs amics és com anar a veure un amic, a veure què diu. En fi, no voldria ser massa coenta, però no em pensava que el bloc es convertiria en un regal quotidià d’intercanvi, m’ajudeu a entendre el món i les coses, ací i als vostres blocs. Alguns amics coneguts ací també ho heu fet al voltant d’una taula, amb cara i ulls, amb accents i mirades i ja m’estic posant coenta…
Gràcies també als lectors silenciosos, jo sé que esteu ahí.



  1. Ja ho has escrit tot …casa meva és casa teva, com diu en Sisa, i aquesta casa és com la de la cançó … sempre tots els matins surt el sol. Sense poder eixir de casa molts anys, aquesta finestreta ha estat, és i serà, els ulls del món i anar de visita a les cases del demés és un goig.
    Gràcies per ser-hi Marieta i F. 

  2. M’havia pensat per un moment, ves quina idea!, que ens convocaves a la defensa del Pas de les Termòpiles contra un enemic ignot. Jo per vós i amb vós, Marieta meua, estava prest a donar la carta de batalla que hi calgués. El meu tarannà pacífic s’estima més, però, la joiosa commemoració. Jo, per casa teua, la d’ací i la del gasòmetre, tinc la volença de la casa amiga i se m’acut només repetir, sense cap originalitat (prou ho saps!) allò que l’altre deia, per celebrar la poca distància que fa l’enyor d’allò que és, però, tan lluny:

    Non è questo ‘l terren ch’i’ toccai pria? / Non è questo il mio nido / ove nudrito fui sí dolcemente? / Non è questa la patria in ch’io mi fido, / madre benigna et pia, / che copre l’un et l’altro mio parente?

    Ja mos faràs bondat de traduïr-lo al més bell catalanesc de Roma, si t’hi plau, mia parente.

  3. De vegades hi entro de pressa, normalment m´hi estic una estona, sovint i passo més d´un cop…i sempre hi disfruto. Gràcies per tenir la porta oberta, la taula tan ben parada i oferir-nos uns àpats suculents. Records des d´Irlanda.

  4. Felicitats, Marieta. No només per les 300 entrades, sobre tot perquè en aquest entorn ple d’un voyeurisme sovint poc gratificant, el teu blog (a les proves en remeto) fidelitza. Aprofito per donar les gràcies a qui em va dir que valia la pena seguir-te, l’Albert. I si us plau, vull més.

  5. Moltes felicitats, dolça Marieta, per omplir de calidesa aquests passadissos una mica desolats de la xarxa. Continuarem buscant un raconet al voltant de la taula allà on siguis.

  6. Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, …fins a 300, per cada escrit.

  7. Que n’és de maca, la foto… i que n’ets de maca tu i el teu blog.
    Posa’t coenta, dona… que les emocions són la sal de la vida.
    Una abraçada i que en facis 300 més.

  8. Tres-cents!!

    El bloc s’ha convertit en un punt diari de lectura, com aquella columna preferida que mai ens perden en els diaris, seguiré passant cada matí a veure de qué es parla a ca la marieta.

    (Nota: al poble quan s’entava en una casa es saludava dient “a Maria”)

    felicitats!

  9. Gràcies per recordar-te’n dels lectors silenciosos també, ja saps que hi ha alguns que ens costa comentar.

    I enhorabona per les 300 entrades!

    Besets!!

  10. Sóc de les que llegeix el diari d’ahir a vegades. Enhorabona pels 300 posts, en F., Vilaweb, el món dels posts i la bella manera de dir i fer i defensar…la Roma aperta i els encontres reals i virtuals… Bona nit rogeta

Respon a berenguer Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de llocs per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent