trenta anys
En aprendre a estimar un país s’aprèn també a conèixer-ne les ferides. Aquest meu país en té moltes, de ferides, però n’hi ha una, una en particular, que encara fa mal i en fa molt. Fa trenta anys, exactament a les 10 i 25 del matí del 2 d’agost de 1980, una bomba va esclatar a l’estació de Bolònia. Va fer 85 morts i més de 200 ferits i va ferir de mort a tot el país. Trenta anys després els parents de les víctimes i els ciutadans encara reclamen saber la veritat.
Enguany, a la commemoració per les víctimes que es fa cada any a la plaça de l’estació, sota aquell rellotge que ha quedat per sempre aturat a les 10.25, no hi ha anat ningú en representació del govern, el ministre de defensa s’ha justificat dient que si van la gent els xiula (!).
Després de trenta anys, per primera vegada, el govern italià deixa sola a la ciutat amb el seu dol, que esdevè, així, cosa seua, dels bolonyesos. Amb la històrica pancarta Bologna non dimentica, la manifestació ha arribat a la plaça on, després de la lectura dels 85 noms, els tres xiulits d’un tren han marcat l’inici del minut de silenci. Bologna non dimentica.
Il terrorismo nero.
E un governo piu nero ancora.
Pere Meroño
Es increible que cap representant del govern italià hagi tingut la decencia moral d’anar a la manifestació. I si es una directriu del govern, tinguès la valentia de dimitir o denunciar-ho a la societat.
pero es cert
Quan he llegit, el teu article, no recordava res d´aquest atemptat, (tenia 5 anys). No me tinc com un expert en història, però si un aficionat, i la veritat m´he quedat fora de joc ….
Llegint el que diu la wiki, http://es.wikipedia.org/wiki/Matanza_de_Bolonia me recorda molt a altre atemptat molt a prop nostre, on la investigació volgué dur-mos cap aon interesava al govern
Almenys aci pareix que no se´n sortiren
A10 i graciés pels teus escrits