terratrèmol
A l’Aquila ha segut terrible, terrible, pobra gent.
Aquest matí eixint de casa per anar a treballar hem vist que al nostre edifici han caigut alguns trossos del revestiment de la façana.
Quan ens hem despertat, a les 3.30, he anat cap al menjador i amb la llum que entrava del carrer he vist com tot es movia, després l’F. m’ha agafat i m’ha portat sota la porta de casa, allà veiem els veïns que baixaven al carrer i aleshores s’ha aturat. No sé quants segons ha durat però ha estat llarguíssim, llarguíssim. Me n’he adonat que podia no haver acabat quan l’F. m’ha dit que em vestira, per si de cas.
Tot es movia com en horitzontal, no sé com explicar-ho, com les ondes de l’aigua.
És una por estranya, física, que dura molt més del que dura el terratrèmol, que se’t queda al cos, a la panxa, encara em sento estranya, i el soroll, un soroll de sota, de dins.
Jo he tingut molta més por al segón, al de les cinc del matí (m’he posat a plorar, sense pànic però em queien les llàgrimes), ha estat més curt i més lleuger, quan hem anat a mirar de dormir una estona no he pogut, tenia el terror (terror) que n’hi haguera un altre justet en adormir-me.
Ara a esperar que puguen salvar a molta de la gent que a l’Aquila i als voltants estan encara sota les runes…
he escoltat un periodista de la agència EFe que deia que de moment les estimacions de victimes eren a la capital de la provincia però que encara no havien accedit als poblets, on encara en podien aparèixer més de victimes.
També m’ha semblat llegir (amb el meu italià de 3 dies a Roma) que el servei geològic italià tenia constància de moviments des del gener i que havia previst un terratrèmol. http://www.repubblica.it/2009/04/sezioni/cronaca/terremoto-nord-roma/sciamesismico/sciamesismico.html
Perdona per ser un poc ‘pesat’, son les coses de treballar precisament en això que us ha passat esta nit.
ànims per a tu, als teus, i als afectats.
Un consell de geòleg per si hi ha rèpliques,
– La darrera cosa que s’ha de fer és sortir de casa mentre hi ha un terratrèmol, com dius que han fet els veïns. Bona part dels morts són quan al sortir per la porta li cauen trossos de façana o de balcons a sobre.
– El que s’ha de fer és posar-se als espais de les portes de dins de casa (per evitar que et caiguin els mobles a sobre), sota una taula o sata el llit.
Quin esglai, xiqueta! Aquest matí quan he escoltat la notícia, el primer que he esperat és que n’haguessis eixit sense perjudici. Però, és clar, l’ensurt i l’angoixa pels morts i soterrats ja no hi ha qui te la tregui de sobre.
Petons i abraçades, Maria.